2. Des de principis del s. XX es produeixen a Catalunya canvis econòmics, socials i culturals a conseqüència dels quals, joves intel·lectuals i polítics articulen nous plantejaments que pretenen la renovació política i econòmica de Catalunya. Neix un nou moviment anomenat NOUCENTISME que promou la Catalunya “ideal”: liberal, autònoma, culta i cosmopolita.
3. NOUCENTISME : Un programa de govern al servei de la cultura. Es tractava de crear una infraestructura cultural moderna i eficaç destinada a produir una consciència conjunta i cívica, que permetria assolir la Catalunya Ideal. Segueixen els postulats polítics de Prat de la Riba.
4.
5. IDEARI ESTÈTIC Imposició de la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre i la claredat i l’harmonia. Reivindicació de l’estètica elaborada i l’ordre clàssic enfront l’espontaneïtat i el caos del modernisme. Teoria poètica contrària a la “paraula viva” de Maragall. No creuen en la inspiració sinó en el treball i la cura de la forma (la batalla del sonet) El gènere hegemònic fou la poesia. La narrativa pateix una crisi durant el període, ressò de la recerca de nous camins de la narrativa europea el 1r quart del s. XX.
6.
7.
8. Els fruits saborosos (1906) és considerat per la crítica com una de les fites del Noucentisme . Aglae i les taronges Aglae, sota un bell taronger deturada, al lluny sent les germanes com ocellada al vent. I ja no va a l'encalç per l'herba i la rosada, I té la cara pàl·lida d'un gran defalliment. Ella dansava i reia tot just casada amb Drias, altiva entre la fressa, joiosa de la llum. I ja de l'hort s'amaga per les desertes vies I encara es fa més blanca, perduda entre el perfum .
9. I arriba a les taronges, i en cull i se n'emporta; la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants. Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta i del cabell afluixen el pes les dues mans. I Aglae, ja refeta, es bressa en l'esperança; amb un sospir molt tendre solleva el pit caigut; ella pogués besar l'infant que ja s'atansa, batec tan avinent i tan inconegut I veu la piadosa taronja que fou bella, i jeu abandonada del rec vora l'espill. De la muller la sort li transpareix en ella: fer-se espremuda i lassa per la frescor del fill.
10. ALTRES POEMES SEUS QUE SURTEN A L’ANTOLOGIA DE LA POESIA CATALANA SÓN BÈLGICA , poema nostàlgic realitzat durant l’exili després de la guerra civil. CANÇONETA INCERTA , del gènere de cançó culta, metàfora dels diferents camins de la vida. http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=65&titol=373 ( VERSIÓ MUSICAL )
11. GUERAU DE LIOST (1878-1933) Pseudònim de l’olotí Jaume Bofill i Mates La muntanya d’ametistes (1908) poema del Montseny, evidencia la superació del ruralisme modernista. Mostra una natura dominada per l’home “poesia sostreta al poder del Monstre”, segons diu Eugeni d’Ors al pròleg de la primera edició.
12. PÒRTIC Bella Ciutat d'ivori, feta de marbre i or: tes cúpules s'irisen en la blavor que mor, i, reflectint-se, netes, en la maror turgent, serpegen de les ones pel tors adolescent. L'ivori té la gràcia d'un marbre constel·lat d'aurífiques polsines, com una carn d'albat. Bella ciutat de marbre del món exterior, esdevinguda aurífica dins un esguard d'amor! Ets tota laborada amb ordenat esment. Et purifica el viure magnànim i cruent. I, per damunt la frèvola grandesa terrenal, empunyaràs la palma del seny - que és immortal.
13. La institució que va vertebrar tot el projecte cultural i polític del Noucentisme fou la MANCOMUNITAT (6 d’abril de 1914) que aglutina les quatre diputacions provincials. Gràcies a ella milloraren les infraestructures del país: més de 1000 Km de carreteres, xarxa telefònica, subministrament d’aigües i energia elèctrica a tot el territori... A més de liquidar la Mancomunitat de Catalunya , durant la dictadura de Primo de Rivera es van eliminar sistemàticament tots els símbols públics del catalanisme.