1. EL MODERNISME
CATERINA ALBERT. DRAMES RURALS

2. En el tombant de segle (1892-1911) es produeix un
moviment d’abast ampli que té com a objectiu l’afany
de modernització.

3. El mateix fenomen de renovació s’observa arreu
dels centres urbans de l’Europa
industrialitzada:
• França- Art Nouveau
• Àustria- Jugend Stil o Sezessionstyl
• Anglaterra- Modern Style o Art Déco
• Espanya i Sudamèrica- Modernismo
...
El seu desplegament abasta a tots els camps de
l’estètica: arquitectura, pintura, escultura, arts
aplicades...
Venus de l’anglès Rossetti, un dels fundadors de la
Germanor Prerafaelita, juntament amb Millais i Hunt.

4. CARACTERÍSTIQUES
Es tracta d’un art fonamentalment burgès, tanmateix els intel·lectuals
que el propiciaren van ser molt crítics amb la seva pròpia classe a la
qual consideraven materialista i prosaica. Es produeix sovint una
ruptura i rebuig mutu (artista/societat) que explica, de fet, el final del
moviment.
A nivell estètic és ambigu i recull influències de procedència diversa
que fins i tot semblen contradictòries, però els diferents corrents que
inclou ( decadentisme, simbolisme, esteticisme... ) impliquen un retorn
de l’idealisme espiritual contra el realisme.

5. A Catalunya, a finals del segle XIX un grup de
joves intel·lectuals (pintors, poetes, dramaturgs...)
es reunien en un bar-restaurant, Els Quatre Gats.
Hi feien tertúlies, concerts, espectacles,
exposicions.
Freqüentaven El Cau Ferrat a Sitges on
celebraven unes festes ben peculiars que
impressionaren els pacífics pescadors que hi
vivien.
Donaven a conèixer les seves propostes culturals i
estètiques en la premsa diària (La Vanguardia i
Diario de Barcelona) i revistes com L’avenç
i Catalònia.
Eren "moderns”, vivien com a bohemis i els devem
un llegat artístic molt valuós.

6. PERIODES:
ANYS DE GESTACIÓ 1881 (revista L’Avenç)
ANYS DE LLUITA 1892-1900
ANYS DE CONSOLIDACIÓ 1900-1911
1982-1900:
• Article de Jaume Brossa a l’Avenç: Viure del passat.
• Actitud oberta i progressista en relació a la cultura
europea. Es donen a conèixer autors com Goethe,
Nietzsche, Baudelire i D’Annunzio que són traduïts al
català.
• Preocupació per la normativització de la llengua (inici
campanya per a la reforma lingüística que culminarà el
Noucentisme)
• Celebració de les Festes Modernistes de Sitges.
• Publicació de revistes de caire artístic “Quatre Gats” i
"Pel&Ploma".

7. 1900-1911:
•Final del moviment: mort de Joan Maragall i Isidre
Nonell
•Aparició revista "Joventut” (1900-1906)
•Producció novel·lística important (aparició del
ruralisme)
•Assimilació d'escriptors de la Renaixença.
Revalorització dels Jocs Florals.
•Primeres mostres del Noucentisme (1906)

8. TENSIONS ARTISTA-SOCIETAT:
La societat viu un moment de crisi (guerres colonials) i s’acentuen
actituds conservadores. La burgesia vol preservar valors culturals ja
establerts i considera els joves intel·lectuals destructors i
desiquilibrats.
Els artistes modernistes veuen els burgesos com éssers materialistes i
pragmàtics que no donen a l’art i a l’artista la importància que
haurien de tenir.
El moviment neix marcat per l’enfrontament entre l’artista (que vol
elevar la societat culturalment i espiritualment) i el burgès (que
només es preocupa dels béns materials) Els intel·lectuals adopten
formes de vida bohèmies.

9. Entre els intel·lectuals s’aprecien dues tendències ideològiques:
ESTETICISTES: partidaris de l’art per l’art. Entenen l’art com una religió, un
bàlsam i el seu paper és el de sacerdot o messies que conduirà la societat al
canvi. Per a ells l’art és un refugi, una evasió.
Constitueixen la bohèmia daurada (Santigo Rusiñol....)
REGENERACIONISTES: Els regeneracionistes creuen que la renovació
vindrà a partir del desvetllament ideològic, donen més importància al
missatge que a la forma i fan campanya de crítica social, política i
ideològica, estan compromesos amb la seva societat.
Constitueixen la bohèmia negra o tràgica (Joan Puig i Ferreter....)

10. Les alternatives al model narratiu realista
• No es vol retratar objectivament la realitat sinó
fer una selecció subjectiva d’aspectes, suggerir
no pas analitzar.
• Ús d’un llenguatge connotatiu i de figures
pròpies del vers (metàfora i símbol) Prosa
poètica.
• Estructura fragmentada, capítols autònoms.
• Temàtiques comunes:
la lluita per l’existència (autorealització individu),
relacions home i entorn, conflicte individu-
societat, dualitat camp-ciutat, visió de la multitud
hostil.
• Línies narratives:
novel·la rural,
decadentista,
costumista.

11. OBRES I AUTORS:
Novel·la rural:
Ús de l’anomenat llenguatge mascle (aspre i cru)
- RAIMON CASELLAS: Els sots feréstecs (1901)
- VÍCTOR CATALÀ (Caterina Albert i Paradís) : Solitud (1905)
- JOSEP POUS I PAGÈS: La vida i la mort d’en Jordi Fraginals (1912)
Novel·la decadentista:
Busca ferir la sensibilitat del lector burgès,
temes morbosos, relacions incestuoses, sacrílegues...
- PRUDENCI BERTRANA: Josafat (1906)
- ALFONS MASERAS: L’adolescent ( 1909)
- MIQUEL DE PALOL:
Camí de Llum: narracions d’un crepuscle (1909)
Novel·la costumista:
Enfrontament artista-societat presentat
en termes de conflicte generacional
- SANTIAGO RUSIÑOL:
L’auca del senyor Esteve (1917)

12. Caterina Albert i Paradís (Víctor Català)
L’Escala, 1869-1966.
• A la seva vida i la seva obra hi ha dos
leitmotivs: el seu compromís amb la
llengua (gran competència lingüística)
i la seva terra (l’Empordà, base
geogràfica de la majoria de les seves
obres)
• Tota la seva narrativa comparteix uns
trets comuns: temàtiques, ambients ,
creació de personatges i tècniques
narratives i llenguatge.

13. • Drames rurals (1902) va suposar el reconeixement
públic de l’autora. Havia començat a escriure molt
abans – La infanticida, 1898 – i des de llavors s’amagà
sota la protecció del pseudònim masculí.
• A més de la novel·la Solitud (1905) i del recull que
estudiem va escriure:
També lligades al Modernisme:
Ombrívoles (1904)
Caires vius (1907)
En anys posteriors:
La Mare Balena (1920), Contrallums (1930),
Vida mòlta (1949) i Jubileu (1951).

14. El relats comparteixen amb la novel·la Solitud
una visió no idíl·lica del món rural que ha
deixat de ser el lloc plàcid i pur del s. XIX i
es manifesta com un ambient tosc, brut on
els éssers humans són alhora víctimes i
botxins.
Al pròleg del recull, titulat Precs, l’autora
justifica i argumenta la seva adscripció
literària, els elements essencials de la seva
obra:
el món rural com a microcosmos, la visió
del primitivisme, la fatalitat i crueltat
d’aquest ambient del qual li interessa
l’estètica i la sensualitat.

15. Es tracta d’una narrativa producte d’una percepció limitada
i subjectiva de la realitat, en termes generals una visió
del món des de la realitat molt crua, per a ella tan plena
de bellesa artística com l’òptica més optimista.
Un interès molt comú és la situació de la dona en un temps
i una societat que li és hostil. És, doncs, gran creadora de
tipus femenins.
Un altre tret és la voluntat de concisió (per no reduir la
intensitat dramàtica no hi ha res no essencial)

16. El teatre: del naturalisme al simbolisme
El teatre és el gènere que s’adiu més amb la
voluntat de l’escriptor modernista de crear
art-síntesi, art-total.
Desenvolupament del gènere dramàtico-musical
(òpera)
Teatre d’arrel realista-naturalista:
Prenen com a model IBSEN. Entorn i personatges reals,
filosofia individualista, vitalista i crítica amb el poder i
les injustícies. Teatre de denúncia.
- JOAN PUIG I FERRETER: Aigües encantades (1908)
- IGNASI IGLÉSIAS: El cor del poble (1902)
- JULI VALLMITJANA: Els zin-calós (1911)
Ignasi Iglésias

17. Teatre simbolista:
El seu model és MAETERLINCK. Creació d’atmosferes
poètiques, ambientació màgica, fascinant, incorporació de
recursos escènics: so, llum, escenografia, vestuari...
- SANTIAGO RUSIÑOL: L’alegria que passa (1898)
El jardí abandonat (1900)
Cigales i formigues (1901)
- ADRIÀ GUAL: Crea la companyia Teatre Íntim (1898)
Misteri de dolor (1904)
Els pobres menestrals (1908)

18. La poesia
El gènere es diversifica en tot un ventall de línies:
naturalisme, parnassianisme, simbolisme,
prerafaelitisme…
Autors representatius:
-APEL·LES MESTRES, polifaceta (dramaturg, músic,
il·lustrador...):
Lil·liana (1907) elements fantasiosos:
follets, fades, dones d’aigua.
-JERONI ZANNÉ, difusor de Wagner:
Assaigs estètics, Oda a Salomé, Sonets...
-ALEXANDRE DE RIQUER, pintor i dibuixant:
Enyorances, Aplec de sonets....
Il·lustració per a Lil·liana

19. Poetes de l’Escola Mallorquina:
Miquel Costa i Llobera (1854-1922)
Lo pi de Formentor
Joan Alcover
Cap al tard. Poemes bíblics
La balanguera (Himne de Mallorca)
http://www.labalanguera.cat/inici.html Manuscrit de
Lo pi de Formentor
La balanguera misteriosa,
com una aranya d’art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavila
teixint la tela per demà
la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà. (…)

20. El poeta més important és JOAN MARAGALL (1860-1911)
- Escrigué articles a Diario de Barcelona i textos de teoria
literària com Elogi de la paraula on formula la “teoria de la
paraula viva” (la intuïció, el cor contra la paraula apresa)
- Fou traductor d’autors alemanys, francesos i anglesos.
- La seva poesia és una obra moderna. Tot i que se li han
retret falles en la seva llengua literària (sobretot els poetes
noucentistes) va crear escola.
- Pel seu compromís amb la societat del seu temps, va
esdevenir la veu de la consciència de la seva classe social.
Reculls de poemes:
Visions i cants (1900) inclou Els cants de la guerra (Oda a
Espanya...)
Les disperses (1904)
Enllà (1906)
Seqüències (1911)

21. La vaca cega (1893)
Topant de cap en una i altra soca, Ses companyes, pels cingles, per les
avançant d’esma pel camí de l’aigua, comes,
se’n ve la vaca tota sola. És cega. pel silenci dels prats i en la ribera,
D’un cop de roc llançat amb massa traça, fan dringar l’esquellot, mentre pasturen
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.
se li ha posat un tel: la vaca és cega. Topa de morro en l’esmolada pica
Ve a abeurar-se a la font com ans solia, i recula afrontada... Però torna,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua.
http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=139&titol=821

22. Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
Oda a Espanya (1898)
que et parla en llengua – no
castellana;
parlo en la llengua – que m’ha donat (…)
la terra aspra: Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
en’questa llengua – pocs t’han parlat; que el plô et torni feconda, alegre i viva;
en l’altra, massa. pensa en la vida que tens entorn:
T’han parlat massa – dels saguntins aixeca el front,
i dels que per la pàtria moren: somriu als set colors que hi ha en els núvols.
les teves glòries – i els teus records, On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
records i glòries – només de morts: No sents la meva veu atronadora?
has viscut trista. (…) No entens aquesta llengua – que et parla entre
perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=139&titol=834

23. Associació d’escriptors en llengua catalana:
http://www.escriptors.cat/?q=autors
Lletra (UOC):
http://www.uoc.edu/lletra/noms.html
Obres en català:
http://www.xtec.es/~jducros/clobrescat1.html