1. COL·LEGI VEDRUNA MALGRAT DE MAR
ELS 5 REGNES
Monera, Protoctist, Animals, Fongs i Vegetals
David fern
1r ESO A
Dossier ciències Naturals

2. David Fernández Munuera 1r ESO A
ÍNDEX
Introducció, pàg: 2
Regne Monera, pàgs:3,4 i 5.
Regne Protoctists, pàgs:6 i 7.
Regne Fongs, pàgs:8,9 i 10.
Regne Vegetal, pàgs: 11, 12, 13, 14, 15 i 16.
Regne Animal, pàgs: 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23,
24, 25 i 26.
1

3. David Fernández Munuera 1r ESO A
INTRODUCCIÓ
“Linné”, al segle XVIII, va separar als éssers vius en dos grans grups, el Regne Animal
i el Regne Vegetal. Al segle XIX, Haeckel va proposar un nou grup d'éssers vius, el Regne
Protoctists.
El 1969, Whittaker agrupa els éssers vius en cinc regnes, els tres anteriors i dos nous,
anomenats Regne Fongs i Regne Moneres. Posteriorment, Margulis i Schwartz modifiquen els
criteris de classificació i els noms d'alguns regnes. Els regnes que proposen són Moneres,
Protoctists, Fongs, Plantes i Animals.
Karl Woese, el 1991, planteja una nova variació en aquest sistema. Woese crea un nou
taxó per sobre dels regnes i l'anomena Domini. Segons aquesta nova classificació, els éssers
vius s'agruparien en tres dominis, Bacteri, Archaea i Eukarya.
CARACTERÍSTIQUES DELS 5 REGNES
Moneres Protoctists Fongs Vegetals Animals
Tipus de
Procariotes Eucariotes Eucariotes Eucariotes Eucariotes
cèl·lules
ADN Circular Lineal Lineal Lineal Lineal
Nº de Unicel·lulars / Unicel·lulars /
Unicel·lulars Pluricel·lulars Pluricel·lulars
cèl·lules pluricel·lulars pluricel·lulars
Autòtrofs / Autòtrofs /
Nutrició Heteròtrofs Autòtrofs Heteròtrofs
Heteròtrofs Heteròtrofs
Energia que Química / Química /
Química Lumínica Química
utilitzen lumínica lumínica
Asexual Asexual Asexual
Reproducció Asexual Sexual
/Sexual /Sexual /Sexual
2

4. David Fernández Munuera 1r ESO A
Teixits
No existents No existents No existents Existents existents
diferenciats
Existència
Existeix / No
de paret Existeix Existeix Existeix No existeix
existeix
cel·lular
Mobilitat Sí / No Sí / No No No Sí
MONERA
Les regne monera comprèn la majoria dels éssers vius amb una estructura cel·lular
procariòtica, amb grandàries que van des 1-15 micres. Tenen reproducció asexual, són
autòtrofes. Les característiques més representatives d'aquests individus són les següents:
• No tenen un nucli definit.
• L’ADN es circular.
• El citoplasma no està compartimentat
• Normalment apareix al voltant de la cèl·lula una paret cel·lular protectora.
• A vegades segreguen una mucosa, el mucílag per poder-se desplaçar millor
(viscositat).
Els principals grups d’aquest regne són:
• Els arqueobacteris o bacteris més arcaics.
• Els bacteris
• les algues cianofícies o cianobacteris.
3

5. David Fernández Munuera 1r ESO A
Els arqueobacteris o bacteris més arcaics:
Els arqueobacteris (Archaea) són un grup de microorganismes unicel·lulars. En general,
els arqueobacteris i bacteris són bastant semblants en forma i en mida. Els arqueobacteris
tolerants de la sal (els halobacteris) utilitzen la llum solar com font d'energia, i altres espècies
carboni; tanmateix, a diferència de les plantes i els cianobacteris, no es coneix cap espècie
d'arqueobacteri que sigui capaç d'ambdues coses. Els arqueobacteris es reprodueixen
asexualment i es divideixen per fissió binària, fragmentació o gemmació.
Originalment, els arqueobacteris eren vists com extremòfils que vivien en ambients
severs, com ara aigües termals i llacs salats, però posteriorment se'ls ha observat en una gran
varietat d'hàbitats, com ara sòls, oceans i aiguamolls.
Algues cianofícies cianobacteris:Característiques:
Tenen una gran resistència a l'assecament sense danys al citoplasma.
Poden acumular substàncies tòxiques, el que fa que tinguin pocs enemics
naturals que se les mengin.
Es poden adaptar a concentracions de sals fluctuants (per exemple a les
salines).
La seva capacitat de fixar el nitrogen atmosfèric fa que puguin viure en aigües
pobres en certs nutrients.
Alguns cianobacteris poden resistir temperatures de fins a 70 °C i colonitzar
així aigües termals.
4

6. David Fernández Munuera 1r ESO A
Bacteris:
Els organismes més representatius d'aquest regne són els bacteris. Mesuren, entre 1 i
10 micres. Posseeixen paret cel · lular i, de vegades, apareix, externament a aquesta paret, una
beina mucilaginosa. Algunes tenen capacitat de moviment mitjançant uns flagels, molt
diferents als de eucariotes.
Poden presentar-se amb
diferents formes:
Bacils: forma allargada.
Cocos: amb forma arrodonida.
Espirils: amb forma helicoïdal.
Vibrió: amb forma de coma
ortogràfica
5

7. David Fernández Munuera 1r ESO A
FONGS
Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cel·lules eucariotes, pluricel·lulars,
heteròtrofs (s’aliment a partir de la matèria orgànica, Segons el tipus de matèria orgànica que
utilitzen, es divideixen en paràsits i sapròfits) i de reproducció sexual o asexual.El regne
dels fongs està format per éssers vius que són molt presents a la nostra vida quotidiana, com
per exemple:
Els bolets, que creixen en boscos i prats.
Les floridures, que creixen damunt dels aliments, a la pell de les persones o dels
animals, o en llocs humits, com ara les dutxes o les piscines.
Els llevats, que s'usen en la fabricació de pa, de dolços, de vi i de cervesa.
Els líquens:
Els líquens són uns organismes de color verdós o groguenc que creixen damunt
l'escorça dels arbres o damunt les roques nues. S'inclouen dins el regne dels fongs.
Els líquens estan formats per una associació simbiòtica d'un fong i d'algues
unicel·lulars. Les algues, com que no tenen arrels, se serveixen del fong per obtenir aigua i sals
minerals del substrat damunt el qual viuen. Els fongs es nodreixen de la matèria orgànica que
elaboren les algues.Els líquens tenen una intervenció important en la formació del sòl. Els
líquens que viuen damunt de les roques desprenen substàncies que provoquen la ruptura o la
meteorització de les roques; això permet que uns altres vegetals més grans puguin instal·lar-se
damunt les roques.
La mescla de líquens, roques i restes en descomposició d'animals i de vegetals forma
elsòl.
6

8. David Fernández Munuera 1r ESO A
7

9. David Fernández Munuera 1r ESO A
PROTOCTITS
El regne dels protoctists inclou éssers vius unicel·lulars i pluricel·lulars (cèl·lules
eucariotes), reproducció a/sexual i poden ser autòtrofs o heteròtrofs, com ara els protozous i
les algues. Tenen una organització i unes formes de vida molt variades.
Els protozous:
Els protozous són éssers unicel·lulars que viuen en medis aquàtics o humits. Es
classifiquen en diversos grups, segons la forma de locomoció o l'alimentació.
Per la manera de desplaçar-se
-Per cilis (uns orgànuls curts en forma de fils), com ara els paramecis.
-Per flagels (més llargs que els cilis), com ara els tripanosomes.
-Per pseudòpodes (o falsos peus), com ara les amebes.
-Es mouen per simples contraccions del cos.
N'hi ha que són immòbils, com ara els plasmodis.
Per la manera d'alimentar-se
8

10. David Fernández Munuera 1r ESO A
Els protozous paràsits absorbeixen aliment de l'organisme en què viuen i provoquen greus
malalties a les persones i a molts animals domèstics.
Els protozous de vida lliure ingereixen bacteris o altres protozous que tenen al seu voltant. Són
freqüents a l'aigua dels bassals.
Les algues:
Les algues són protoctists i la característica principal que presenten és que tenen
pigments com ara la clorofil·la i, per tant, fan la fotosíntesi. Són autòtrofes.
Les algues són capaces de viure a les roques, al sòl, damunt de plantes o animals, als oceans,
als llacs, als rius i als rierols.
Les algues tenen una gran importància tant per a les persones com per a la resta dels éssers
vius, perquè produeixen per mitjà de la fotosíntesi una bona part de l'oxigen atmosfèric (entre
el 30% i el 50% de l'oxigen total).
Tipus d'algues:
Les algues poden ser de dos tipus, unicel·lulars i pluricel·lulars:
Les algues microscòpiques unicel·lulars viuen a l'aigua dels mars, dels oceans, dels rius i dels
llacs i formen part del plàncton (fitoplàncton). Aquests organismes suren a la capa d'aigua més
superficial i serveixen d'aliment a un gran nombre d'animals.
Les algues pluricel·lulars estan formades per filaments o làmines en què totes les cèl·lules són
iguals.
9

11. David Fernández Munuera 1r ESO A
Posidònies.
El color de les algues:
A més de la clorofil·la, les algues tenen uns altres pigments que els proporcionen un color
característic i que també són capaços d'absorbir la llum. Segons el pigment predominant
poden ser verdes, marrons o vermelles.
10

12. David Fernández Munuera 1r ESO A
VEGETALS
Els vegetals es van originar fa uns 500 milions d'anys a partir de les algues verdes
que van abandonar el mar i es van adaptar progressivament a la vida terrestre.
Aquest regne ha anat conquerint la major part dels ecosistemes naturals que hi ha
llum solar, amb l’excepció de coves o les galeries subterrànies. Són organismes heteròtrofs,
reproducció sexual o asexual i tenen cèl·lules eucariotes.
Característiques dels vegetals:
Estan arrelats al sòl. L'arrel, els serveix per fixar-se i per agafar l'aigua i les
sals minerals que necessiten per nodrir-se.
Són autòtrofs: tenen la capacitat de fabricar els propis nutrients per mitjà de
la fotosíntesi. Aquest procés necessita que hi hagi llum. Per això, els vegetals
acostumen a tenir formes allargades, perquè s'eleven a fi que les fulles rebin
la quantitat més gran possible de llum. A les fulles hi abunda la clorofil·la,
una substància de color verd que capta aquesta llum. Els productes
resultants del procés de fotosíntesi són els nutrients (glúcids, lípids i
proteïnes) i, com a producte secundari, l'oxigen.
11

13. David Fernández Munuera 1r ESO A
Molses:
Les molses són vegetals de mida petita ja que no tenen una estructura que les podria
mantindré dretes, per això tenen tant poca altura respecte el sòl.
No tenen vasos conductors ni arrels, ni tiges ni fulles. No obstant això, certes parts
de les molses fan funcions semblants:
Els rizoides, que semblen arrels, serveixen per fixar-se al sòl i absorbir-ne
l'aigua i les sals minerals que necessiten.
Els fil·loides, unes escates petites semblants a les fulles, absorbeixen aigua i
diòxid de carboni i fan la fotosíntesi.
Unes agrupacions de cèl·lules, els cauloides, formen falses tiges que
s'encarreguen de transportar la saba.
Les molses tenen reproducció alternant perquè es reprodueixen una vegada
sexualment, i la següent, asexualment.
Tenen gran capacitat de adaptació, però amb una condició, humitat i que no les
doni el sol directament. Necessiten aigua per reproduir-se.
Les molses tenen un paper ecològic important. Com que són capaces de viure en sòls
pobres, eviten l'erosió i la desertització que sol patir aquest tipus de terrenys.
12

14. David Fernández Munuera 1r ESO A
Falgueres:
Les falgueres viuen en zones temperades i humides perquè, com les molses,
necessiten aigua per reproduir-se. Les falgueres poden fer des d'uns pocs
centímetres fins a un metre de longitud.
Les falgueres tenen basos conductors, i: tija, fulles i arrels diferenciades:
Les tiges poden ser aèries o subterrànies i horitzontals. Quan són subterrànies reben
el nom de rizomes.
Les fulles de les falgueres s'anomenen frondes, són molt variades de forma i
normalment solen estar molt dividides. Broten amb les puntes enrotllades en espiral
i es van desplegant a mesura que creixen.
Les falgueres tenen una reproducció alternant semblant a la de les molses, amb una
fase sexual i una altra d'asexual.
PLANTES AMB LLAVORS (dos grups):
Un altre grup de plantes que té vasos conductors són les plantes que es
reprodueixen per llavors. Aquestes plantes tenen, a més, arrels, tiges i fulles
veritables.
Entre les plantes amb llavors, se'n diferencien dos grups:
Plantes amb llavors desprotegides: les gimnospermes.
Plantes amb llavors protegides: les angiospermes.
13

15. David Fernández Munuera 1r ESO A
Gimnospermes:
Les gimnospermes són el grup de plantes amb llavors més antic. Aquest grup el
formen: les cicadàcies, els ginkgos i les coníferes.
El nom de gimnospermes significa que les llavors estan desprotegides. Això significa
que les llavors no estan dins d'un fruit, com en un prèssec, però solen estar
embolcallades amb algun tipus d'estructura protectora, com passa amb els pinyons a
les pinyes.
Les coníferes
Les coníferes són el grup més nombrós de gimnospermes:pins, avets, cedres...
Són plantes de fulla perenne, però això no vol dir que les fulles no caiguin mai. Les
fulles velles van caient gradualment al llarg de tot l'any i en van naixent de noves.
Les coníferes són a gairebé tots els indrets de la Terra, sobretot en zones fredes de
l'hemisferi nord i tenen una longevitat molt llarga.
14

16. David Fernández Munuera 1r ESO A
ANGIOSPERMES
Les angiospermes són plantes amb llavors protegides, és a dir, amb fruit. Tenen flors
vistoses i de colors.Les angiospermes estan disperses per tot el món, deserts,
corrents d'aigua, altes muntanyes...
Característiques de les angiospermes:
Aquestes plantes tenen dues parts molt diferenciades: l'arrel i el tronc.
L'arrel. L'arrel és la zona de la planta que creix cap a l'interior del sòl. Té moltes
prolongacions filamentoses anomenades pèls absorbents. Serveix per fixar la planta
al sòl i absorbir-ne l'aigua i les sals minerals.
15

17. David Fernández Munuera 1r ESO A
El tronc. El tronc és la zona exterior de la planta i s'hi distingeixen:
– La tija, cilíndrica i allargada.
– Les fulles, de diverses formes, generalment planes i amb una de les cares
encarada a la llum. A la superfície de les fulles, els vasos per a la saba formen
l'anomenada nervació.
– Les flors, que contenen els òrgans reproductors masculins i femenins. Després
de la fecundació, la flor es transforma en un fruit.
– Els fruits, on hi ha les llavors.
16

18. David Fernández Munuera 1r ESO A
ELS ANIMALS
Els animals són organismes pluricel·lulars, formats per cèl·lules de tipus eucariota,
amb nutrició heteròtrofa, reproducció sexual o asexual que obtenen l'aliment per ingestió.
INVERTEBRATS
Invertebratés un terme inventat per Jean-Baptiste Lamarck per a descriure qualsevol
animal sense columna vertebral. Per tant, inclou tots els animals excepte els vertebrats
(peixos, amfibis, aus, rèptils i mamífers).
17

19. David Fernández Munuera 1r ESO A
ESPONGES: són organismes en la seva gran majoria marins que solen viure sobre els
fons poc profunds de tots els mars i oceans del món, i fins i tot en aigües dolces. De tots els
grups d'animals macroscòpics són els més simples, ja que manquen dels sistemes típics de la
resta, com ara l'aparell digestiu, el respiratori, el circulatori, etc. La seva estructura és tan
senzilla que ni tenen vertaders teixits especialitzats. Són formats tan sols per dos tipus de
cèl·lules diferents.
CNIDARIS: Aquest grup comprèn animals aquàtics amb un nivell d'organització
senzill, semblant al de les esponges, però més evolucionat, la qual cosa els permet per
exemple ingerir aliments més grans i viure en alguns casos lliures, nedant en l'aigua. Gairebé
tots viuen al mar, excepte certes espècies d'aigua dolça.
PLATHIELMINTS:o cucs plans, els platihelmints es caracteritzen pel seu cos, allargat i
aplanat. Tenen una estructura en forma de sac, amb una cavitat gastrovascular que s'obre a
l'exterior per un únic orifici que funciona simultàniament com a boca i anus. En aquest cas,
però, les parets del cos a més d'estar formades per una capa interior, l'endoderma, i una altra
d'exterior, l'ectoderma, ho estan per una tercera capa de cèl·lules que se situa entre les dues
denominada mesoderma, a partir de la qual es desenvolupen els diferents teixits que omplen
el cos de l'animal.
18

20. David Fernández Munuera 1r ESO A
MOL·LUSCS:Tots els mol·luscs tenen el cos tou ( per això encara hi ha alguns que
conserven la closca dels seus avantpassats marins, com la sèpia, d’altres l’han substituït per la
rapidesa, com el calamar), en el qual es diferencien la massa visceral, on s'allotgen els òrgans
digestius, respiratoris i reproductors, i un/s peu/s musculós, que es fa servir per al moviment.
Alguns tenen el cap molt visible i d'altres, no. El mantell és un replec del cos que en recobreix
una part i que produeix la closca.
ANÈL·LIDS:o cucs tenen estructura més complicada que els grups anteriors. Entre
altres coses tenen un aparell circulatori que permet el transport de substàncies, i un sistema
d'excreció més desenvolupat. El cos d'aquests cucs és format per una sèrie de segments
denominats metàmers. Excepte el primer, que constitueix el cap, i l'últim, on se situa l'anus,
que no són vertaders metàmers, la resta tots tenen la mateixa estructura, contenen els
mateixos òrgans i funcionen amb bastant independència a pesar de formar part del mateix
individu.
ARTRÒPODES:Constitueixen un dels grups animals de més èxit evolutiu i amb major
nombre d'espècies, caracteritzats pel seu esquelet extern articulat, de naturalesa quitinosa, i
pels ulls compostos.
19

21. David Fernández Munuera 1r ESO A
CLASSIFICACIÓ DELS ARTRÒPODES
Miriàpodes Crustacis
Insectes Aràcnids
Els artròpodes constitueixen aproximadament el 80 % del total de les espècies
animals que es coneixen en l'actualitat. Aquesta àmplia distribució es deu al gran èxit que han
tingut algunes estructures que en formen el cos, cosa que els ha permès conquerir una gran
quantitat d'ambients diferents, tant aquàtics com terrestres. Potser l'estructura més important
és l'esquelet rígid que els envolta exteriorment, l'exosquelet, format per una substància
fabricada pel mateix organisme: la quitina. Aquest esquelet és compost per una gran quantitat
de peces articulades entre si, que permeten el moviment de les diferents parts del cos,
moviment que es fa gràcies a un bon sistema muscular. Per permetre el creixement de
l'animal, l'esquelet ha de mudar periòdicament, ja que augmenta de mida a mesura que ho fa
l'organisme.
20

22. David Fernández Munuera 1r ESO A
EQUINODERMS:Els equinoderms són animals que viuen a les roques del fons del
mar. Tenen un esquelet extern que està format per plaques proveïdes d'espines o de pues
punxegudes. No té un cap definit. Generalment el cos està format per cinc parts iguals
disposades com els raigs d'una bicicleta. Aquesta simetria radial també es produeix en
l'organització interna de l'animal.
La reproducció dels equinoderms és sexual, tot i que en certes estrelles de mar es
pot donar la regeneració. Si l'estrella perd un fragment d'un braç o un braç sencer, al cap de
poc temps aquests membres tornen a créixer fins que arriben a tenir la mateixa mida que
tenien. Amb el fragment desprès també es pot formar una nova estrella de mar.
Els equinoderms existeixen damunt la Terra des de fa més de 500 milions d'anys. Però moltes
espècies s'han anat extingint al llarg del temps i només les coneixem mitjançant els fòssils.
21

23. David Fernández Munuera 1r ESO A
VERTEBRATS
Són els animals que tenen columna vertebral, és a dir, una estructura articulada
d'ossos que serveix per protegir la medul·la espinal. La columna vertebral també s'anomena
espina dorsal en els peixos i animals de quatre potes.
ELS PEIXOS: Tenen una adaptació perfecta a la vida aquàtica per la seva forma de fus
del seu cos. Aquesta forma allargada ofereix menys resistència al moviment dins l'aigua i els
permet desplaçar-s'hi amb facilitat. La pell dels peixos ossis està coberta d'escates
superposades que els protegeixen i els faciliten el desplaçament per l'aigua.Els peixos respiren
per brànquies. L'aigua entra per la boca i passa entre les làmines branquials, que recullen
l’oxigen dissolt a l’aigua i surt a l’exterior per les feses branquials.
La majoria de peixos es reprodueixen mitjançant fecundació externa. El mascle desprèn
l'esperma damunt els òvuls que expulsa la femella. Les cries neixen a partir dels òvuls
fecundats, convertits en ous. Són animals ovípars. Però hi ha que són vivípars i que tenen una
fecundació interna: el mascle introdueix l'esperma a la femella i l'embrió es desenvolupa a
l'interior gràcies a les substàncies nutritives de la mare.
22

24. David Fernández Munuera 1r ESO A
ELS AMFIBIS:els amfibis van ser els primers vertebrats que es van adaptar al medi
terrestre, però sense abandonar el medi aquàtic completament, perquè la seva pell no està
protegida contra la dessecació i necessiten l'aigua per reproduir-se.
Les extremitats dels amfibis constitueixen una adaptació fonamental a la vida
terrestre. Tenen dos parells de potes, unides a la columna vertebral. Les potes de davant tenen
quatre dits i les de darrere en tenen cinc. Els dits de les potes de darrere estan units entre ells
amb membranes interdigitals per facilitar la natació.
Les larves dels amfibis respiren per brànquies, com els peixos. Els adults tenen
pulmons, tot i que la respiració pulmonar es complementa amb la respiració cutània, que es fa
a través de la pell.
23

25. David Fernández Munuera 1r ESO A
ELS RÈPTILS:Els rèptils van ser els primers vertebrats que van conquerir plenament
l'ambient terrestre i, per tant, es van independitzar de l'aigua.
Les adaptacions principals dels rèptils a la vida terrestre són:
El seu cos està cobert per dures escates que eviten la pèrdua d’aigua.
La reproducció en l'ambient terrestre i fecundació interna.
L’ou està proveït d’una una closca que protegeix l’embrió és dessequi.
Aquest tipus d'ou és característic dels rèptils i dels ocells. L'estructura és
semblant, tret de la closca, que és apergaminada en els rèptils i calcària en
els ocells. Una altra particularitat és que els rèptils no coven els ous.
Els rèptils es coneixen amb aquest nom pel fet que es mouen per reptació, és a dir,
arrossegant per terra la part inferior del cos.
Tenen sang freda, per això quan puja la temperatura ambiental, també augmenta la
temperatura del seu cos i això comporta un augment de l'activitat de les cèl·lules, que
subministra als rèptils l'energia necessària per caçar les preses.
ELS OCELLS:els ocells han evolucionat a partir dels rèptils i hi comparteixen moltes
característiques.
Tenen el cos cobert de plomes per evitar la pèrdua de calor a través de la
pell.
Les extremitats anteriors s'han convertit en ales. Les posteriors estan
adaptades per caminar o nedar i són cobertes d'escates.
Tenen un bec sense dents, la forma depèn del tipus d’alimentació: carnívora,
rapinyaire, fruita...
24

26. David Fernández Munuera 1r ESO A
Els ocells tenen fecundació interna. Ponen ous i els coven i cuiden les cries fins que
poden volar i per tant independitzar-se.
Els ocells són de sang calenta. La seva temperatura corporal es manté constant (a
uns 42°C) i és independent de la temperatura ambient.
ELS MAMÍFERS:Els mamífers tenen quatre extremitats, adaptades a diverses
maneres de viure.
Els embrions dels mamífers es desenvolupen a l'úter matern. Reben els nutrients
que necessiten a través del cordó umbilical que permet l'intercanvi de substàncies entre la
mare i l'embrió. Quan neixen, les cries s'alimenten, durant un determinat temps, de la llet que
segreguen les mames de la mare.
25

27. David Fernández Munuera 1r ESO A
Els mamífers, igual que els ocells, són animals de sang calenta. Poden viure en
condicions ambientals molt diverses. Tenen el cos cobert de pèl, que ajuda a mantenir una
temperatura corporal constant.
Alguns mamífers estan adaptats de tal manera a l'hàbitat on viuen que han perdut el
pèl que els recobria el cos i els protegia. Aquest és el cas dels cetacis, com ara la balena o el
dofí, en els quals la presència de pèl representaria un inconvenient per a la natació.
26