1. LES DONES A PRINCIPIS DEL S.XX
A BARCELONA
ANNA AGULLÓ PRIETO

2. PAPER EN LA SOCIETAT
 HOME: ESFERA PÚBLICA (producció, cultura,
política)
 DONA: ESFERA DOMÈSTICA-PRIVADA (llar i família,
mare i esposa)
 IDENTITAT FEMENINA ASSOCIADA A FUNCIÓ
REPRODUCTORA
 MATRIMONI COM A ÚNICA OPCIÓ DE REALITZACIÓ
PERSONAL I SOCIAL PER A LES DONES
Religió catòlica: Matrimoni= Institució sagrada
Treball assalariat femení: mal consideratmatrimoni com
mitjà de subsistènciaMolts matrimonis de conveniència
causes

3. PAPER EN LA SOCIETAT
 DONA HA DE SOTMETRES AL MARIT
 CODI CIVIL 1889: Dona necessita autorització del marit per
qualsevol acte legal i per administrar els seus béns
 DOBLE MORAL SEXUAL
 CODI PENAL 1870: Adulteri femení més penalitzat que el
masculí
*Excepció a Catalunya: Vigència parts antic dret civilSeparació de béns
Home: pot tenir relacions extramaritals
Dona: Ha d’arribar verge al matrimoni

4. MANCA DE DRETS
 No podien votar
 No podien administrar el seu salari
 Podien anar a la presó per haver insultat o desobeit al
marit.
 NECESSITAVEN AUTORITZACIÓ PER:
 realitzar qualsevol activitat econòmica y comercial.
 ser contractades i per trencar el contracte
 Fer compres que no fossin les bàsiques del consum domèstic
 MANCA ENTITAT JURIDICA (Dona Casada)
 Si al morir el marit, aquest havia nombrat tutor a un fill o un altre
home, la vidua quedava tutelada per ells, passant a ser
representada a la societat per aquest.
 no podien acceptar o renunciar a una herencia sense
aprobació del marit

5. TREBALL
 Major part DOMÈSTIC
 Encara que la dona treballés fora, marits no compartien
tasques domèstiques (dona: doble jornada fàbrica+casa)
 ASSALARIAT rebuig social només per ESTRICTA NECESSITAT
 CONSIDERAT ACCESORI, TRANSITORI I COMPLEMENTARI DEL MASCULÍ
 TASQUES MÉS PROPERES A LES DOMÈSTIQUES (TEIXIT, CONFECCIÓ, MAINADERES)
 MANCA FORMACIÓ PROFESSIONAL:
 LLOC MENYS QUALIFICATS
 PITJOR REMUNERAT
 Salari entre un 50% i un 60% inferior al dels homes
Llei Dato (1900): establia descans obligatori
de les obreres durant 4 setmanes, després del
part, conservant el lloc de treball NO ES VA
ARRIBAR A APLICAR.
Extret de
La doble opresión de la mujer trabajadora. Un análisis marxista
1ª parteestadística sobre la clase obrera de Barcelona en 1856,
Ildefonso Cerdà

6. TREBALL
 PROSTITUCIÓ: socialment considerada com una
“vàlvula de seguretat del matrimoni”, era la única
sortida de moltes dones per sobreviure. Centenars
de dones s’hi dedicaven exclusivament i algunes
obreres esporadicament per augmentar el seu ínfim
sou.
 ECLÉSIASTIQUES: Sovint les monjes vivien en
condicions inclús més precaries que les obreres i
treballaven en condicions d’explotació.
*Al 1905 hi havia, al
menys 560 prostitutes,
de les que la més jove
tenia 10 anys y com a
minim un 10% en tenien
menys de 12, allotjades
en llars de redenció.

7. TREBALL (PER SECTORS)
 PRIMARI
 Descens degut a migracions campciutat.
 SECUNDARI
 Principalment en la indústria tèxtil
 Sovint fent els torns nocturns de les fàbriques.
 Feines menys especialitzades i pitjor remunerades.
 TERCIARI
 Principalment servei domèstic: sobretot minyones i mainaderes, poc a pos
més professionalitzacióbugaderes, cuineres, planxadores.
 Comerç: feminització: gradual substitució dels homes com a dependents
 Codi de Comerç 1885: dona necessita permís del marit per exercir comerç
 Administració pública i Professions liberals: presència mínima. Es van creant
professions “femenines” : mecanògrafa, bibliotecària, infermera, ensenyant)

8. TREBALL (ESTADÍSTIQUES)
TOTAL:
103, 438
%POBLACIÓ ACTIVA:
23,25
% TOTAL DE DONES:
19,06
* El treball a domicili es
considera l’opció
preferent si una dona ha
de treballar perque així
poden seguir fent les feines
de casa. L’abundant mà
d’obra i la competència
de les institucions religioses
(amb salaris encara
inferiors) motiven
l’explotació: jornades de
15 hores, habitacions
fosques, mala alimentació
i el treball pitjor remunerat
del mercat.. Aquestes
dones presentaven l’index
més elevat de tuberculosi
de la societat espanyola.
Amb aquestes condicions
sovint s’avocaben a
l’alcohol, perjudicant-se
encara més.

9. EDUCACIÓ
 Considerada ACCESSORIA I POC TRASCENDENT
 ENSENYAMENT SEPARAT PER SEXES
 FUNCIONS SOCIALS DIFERENTS2 MODELS EDUCATIUS
 Labors i doctrina cristiana predominantment
 Disciplines intel·lectuals bàsiques (llegir, comptar, etc)superficialment
 ELEVAT ÍNDEX D’ANALFABETISME
 BAIXA QUALITAT ENSENYAMENT SECUNDARI
 EXCLOSES UNIVERSITAT
 Excepcions: Magisteri, comerç.
 1910: Llei que suprimeix alguns dels obstacles legals d’ accés a la universitat,
com per expemple que ja no necessiten un permís especial per matricular-s’hi.
DONES

10. CLASSE SOCIAL
 BURGESES
 Utilitzades com a moneda de canvi (matrimonis de
conveniencia)
 Educació decorativa: música i conversa bàsica
mundana
 PROLETARIES
 També moral religiosa
 Dones en moviments obrers incipient: menystingudes
pels seus companys
 Barris obrers: duríssimes condicions de vida.
Massificació, edificis en mal estat, etc.
 Moltes dones moren en el part i hi ha altes tasses
d’infanticidi per embarasos “vergonyosos”
Les dones estaven relegades a un segon pla independentment de la
seva classe social, tot i així a mesura que s’anava consolidant la nova
classe, la burgesia, també s’anava definint el rol de la dona en aquesta,
distingint-se de les proletaries.