REPÚBLICA

LA REPÚBLICA De principi a fi

El declivi del tron dinàstic ,[object Object],El 1902 el nou rei Alfons XIII va arribar a la majoria d’edat i va inaugurar el regnat amb l’ intent de mantenir el torn pacífic i de regenerar la vida política espanyola. El president conservador Antoni Maura va dur a terme, fins l’any 1909, algunes reformes com les de la hisenda, l’administració local i la llei electoral

[object Object],Durant els primers anys del segle XX, a Catalunya va guanyar implantació un nou grup d’ideologia republicana creat per Alejandro Lerroux De totes maneres, l’anarquisme va consolidar-se com la força hegemònica dins de l’obrerisme català i l’any 1910 es va fundar la Confederació Nacional del Treball, el principal sindicat de Catalunya durant tot el primer terç del segle XX. La Lliga Regionalista s’havia afermat com el partit hegemònic dins el catalanisme. Amb un programa que reclama l’autogovern de Catalunya, aquesta coalició va aconseguir de guanyar les eleccions i el dirigent de la Lliga, Enric Prat de la Riba, va ser nomenat president de la Diputació de Barcelona.

La Guerra del Marroc ,[object Object],Però l’ocupació va topar amb l’oposició de les tribus berbers i va conseguir el protectorat en un focus de guerra permanent fins al 1927. El primer enfrontament important s’hi va produir el 1909, després de la derrota inflingida pels rifenys al barranc del Lobo. Aleshores, es va incrementar el nombre de soldats espanyols amb tropes formades per reservistes.

La setmana Tràgica ,[object Object],L’aixecament va ser reprimit amb contundència i la repressió fou desproporcionada La Mancomunitat de Catalunya A partir del 1910 el reformisme dels governs liberals va comportar l’inici d’un procés de descentralització de l’Estat

[object Object],La Mancomunitat va ser el primer organisme de poder català després del 1714, malgrat que només comptava amb el mateix pressupost i competències de les quatre diputacions anteriors La seva actuació va anar encaminada cap a la creació de les noves infraestructures i serveis públics

Els darrers anys de la monarquia ,[object Object],Els sindicats CNT i UGT van convocar una vaga general revolucionària per enderrocar el govern.

De la Monarquia a la Républica ,[object Object],La II República espanyola va arribar al poder l'abril de 1931 El nou govern presidit pel general Dámaso Berenguer tractava inútilment de tornar a la situació anterior a la Dictadura. Gran part de l'opinió pública estava ja decididament en contra de la monarquia. A l'estiu de 1930, amb el govern en plena crisi, es va produir un pacte d'unió entre diversos sectors del nou republicanisme. El així anomenat "Pacte de Sant Sebastià", clau en el trànsit de la monarquia a la república

[object Object],El seu principal error rau en no trencar les comunicacions amb França, per la qual cosa el govern, assabentat de l'aixecament, va poder prendre les mesures necessàries per sufocar-lo. Aïllats els rebels, van ser fets presoners i els seus caps, Galán i García Hernández van ser afusellats. La República havia aconseguit així els seus màrtirs. La repressió no va acabar aquí perquè tots els signants del Pacte de Sant Sebastià van ser empresonats pel que la seva reputació ha augmentat molt des de les seves cel·les. El rei va decidir posar a prova a l'opinió pública convocant eleccions municipals

[object Object],La proclamació de la República va ser acollida amb eufòria per la majoria de la població. Només formar aquest nou govern de la República va tenir el seu primer problema davant la reaparició del catalanisme polític Diversos ministres van viatjar ràpidament de Madrid a Barcelona per persuadir Macià que abandonés la seva idea i es mostrés favorable a l'adopció d'un estatut d'autonomia promulgat per les Corts, a la qual cosa va accedir Els republicans van promulgar una Llei de Defensa de la República. El 28 de juny de 1931 es van celebrar eleccions amb un notable índex de participació que superava el 70%. Que va acabar amb el següent resultat

FORMACIONES CENTRO-IZQ. ESC. FORMACIONES CENTRO-DER. ESC PSOE 117 PARTIDO RADICAL 93 P. R. RADICAL-SOCIALISTA 59 PARTIDOS MONÁRQUICOS 36 ESQUERRA CATALANA 32 P. REPUBLICANO CONSERVADOR 27 ACCIÓN REPUBLICANA 27 PARTIDO AGRARIO 26 ORGA (Nacionalistas gallegos) 16 VASCONAVARROS 14 AGRUP. AL SERVICIO DE LA REP. 14 LLIGA REGIONALISTA 3 FEDERALES 14 OTROS PARTIDOS CENTRO-DER. 6

La Catalunya republicana ,[object Object],Les posteriors negociacions amb el govern de la república espanyola, van donar lloc a la creació d’un govern provisional. El nou govern català es va proposar com a tasca primordial l’elaboració d’un estatut d’autonomia. El 8 d’agost, Francesc Macià va presentar-lo a les corts de Madrid, on, desprès de ser retallat, fou aprovat el 9 de setembre de 1932. L’estatut del 1932, tot i que presentava moltes diferencies amb l’estatut de Núria, reconeixia Catalunya com una regió autònoma dins de l’estat espanyol.

El bienni reformista ,[object Object],La reforma religiosa i la reforma educativa La reforma militar La reforma territorial La reforma agrària L’ oposició a les reformes Des del conservadorisme Des de l’obrerisme

El Bienni Conservador i el Front Popular ,[object Object],Les revoltes del 1934 El Front Popular La preparació del cop d’estat

-L’etern Abel i Cain espanyol ,[object Object],El Cop d’Estat estava preparat pel 18 de juliol, però es va avançar al 17 a Melilla, on es va crear una Junta Militar. La rebel·lió es va estendre com la pólvora per Marroc Franco es va rebel·lar a les Canàries i el dia 18 es va muntar al “Dragón Rapide” i arribaria a Tetuán el dia 19 on assumiria el comandament de les tropes africanes, mentrestant a la Península la cosa no va ser tan fàcil, la Rebel·lió va fracassar en la majoria de nuclis industrials i a les grans capitals menys a Sevilla on Queipo de Llano va dominar la ciutat en un temps rècord i amb pocs efectius.

[object Object],La lenta gestió del Govern per aturar als rebles va provocar grans pèrdues per a la República i un gran descontent entre la població fins que Giral es va decidir a armar les milícies.

- Desenvolupament bèl·lic ,[object Object],Els generals es van dirigir cap a Madrid, però les tropes de Mola van quedar paralitzades a Somosierra pels republicans En el Sud els “africanistes” travessaren amb relativa facilitat Gibraltar i van consolidar les posicions a l’ Andalucia del Gualquivir. Els coronels Tella y Yagüe van aconseguir unificar el territori del Nord amb el del Sud en dos mesos Mentrestant els republicans també assetjaven al general Moscardó a l’Alcàsser de Toledo 1 d’ Octubre de 1936 el president de la Junta Militar, Cabanellas, va nomenar a Franco Generalíssim dels Exèrcits.

[object Object],[object Object],Els republicans, sota la direcció del general Miaja, van iniciar la contraofensiva i van recuperar Albacete El 6 de Novembre de 1936,sota el Govern de Largo Caballero, la capital es va traslladar a València deixant Madrid a càrrec de la Junta de Defensa, encasellada per Miaja. Des de Guadalajara Franco va dirigir les tropes cap a la capital però els republicans van aconseguir frenar l’atac atacant, després d’una dura lluita. La batalla de Madrid va fer que tota l’estratègia militar dels dos bàndols, ja que fins al moment els dels exèrcits havien mogut pocs efectius, però ara Franco en comptes d’anar directament cap a la capital va decidir aïllar la capital i anar reduint poc a poc el territori que dominava el Front Popular. Hitler i Mussolini van recolzar des de el primer moment la causa feixista a Espanya amb armes, aviació, soldats i diner.

-Entre el poder i la revolució ,[object Object],Durant la guerra no únicament es va provocar la descomposició del poder polític sinó que també molts propietaris de terres i empresaris van fugir de les seves propietats donant lloc a que passessin a mans d’obrers i camperols. Tots els fets que van passar durant la guerra como les col·lectivitzacions, el trencar amb les classes socials i la creació de comitès va propiciar que es produís una revolució social, que en un principi quan Front Popular va arribar al poder no es preveia es fos tant radicalment ràpida.

Perdues militars i crisis política ,[object Object],Al Maig a Barcelona es van enfrontar els comunistes del PSUC i els republicans de Companys amb els anarquistes y els marxistes del P.O.U.M, degut a que van haver dues maneres d’entendre la guerra: hi havia els qui defenien accelerar la revolució i col·lectivitzar terres i fàbriques (anarquistes, socialistes i trotskistes) i per una altre banda els que deien que la prioritat màxima era guanyar la guerra i derrotar a Franco i el feixisme i desprès ja es faria la revolució(republicans, socialistes i comunistes). Després dels fets de Maig, i veure com anaven perden cada cop més capacitat militar, ciutats i territoris va dimitir Largo Caballero, el seu successor va ser un l’altre socialista que fins ara havia sigut ministre d’Hisenda, Negrín. Va fer fora als anarquistes del poder executiu i des de llavors el seu poder va començar a declinar. El 30 d’Octubre de 1937 el Govern es va traspassar de València a Barcelona.

[object Object],Les batalles més dures es van donar en el Setembre quan es els nacionals van portar a terme una contraofensiva el dia 28 d’ Octubre, el mateix dia en que van ser obligades pel Govern a deixar el panorama ibèric les Brigades Internacionals . - L’ enfonsament de la democracia i la victoria del tirà Al acabar l’any 1938 la majoria de pobles i cuitats catalanes estaven tomades per Franco El 26 de Gener de 1939 va caure Barcelona

[object Object],Altres forces democràtiques desitjaven una pau pactada amb l’enemic per així evitar al màxim la repressió. D’altre banda Franco va promulgar la “Llei de Responsabilitats Polítiques” on declarava la responsabilitat de les persones jurídiques com fiscals Les persecucions polítiques es van donar des de el primer moment. Els franquistes quan tomaven un poble o ciutat afusellaven a tot aquell que es va declarar defensor de la República o que ajudaven als republicans a vèncer als nacionals, en la majoria dels casos sense un judici Al finalitzar la guerra hi havia mes de 270.000 presoners que o van ser inhabilitats del seu anterior treball o van ser jutjats en qualitat de rebels de l’exèrcit vermell per un Consell de Guerra.

L’estat nacional ,[object Object],Entre el Juliol i Setembre de 1936 el poder el tenia la Junta de Defensa Nacional estava instal·lada a Burgos i formada integrament per militars. Quan es va nombrar Generalísimo a Franco, aquest va formar la Junta Técnica d’Estat, a la que es van incorporar civils. El nou règim començà el seu camí amb escàs bagatge polític i amb pocs intel·lectuals ja que la majoria havien recolzat a la República i alguns van arribar a morir com García Lorca, afusellat absurdament a Granada y convertit en símbol de la repressió indiscriminada

[object Object],Però una de les tragèdies de major dimensió fou la dels nens. Molts d’ells van quedar orfes, abandonats, sense que ningú els protegís. D’altres van morir en els bombardejos. Ningú reflexa el drama de la Guerra Civil Espanyola com ells. No hi ha ninguna imatge més impressionant del final de la República que els nens espantats,fugin amb els seus pares per les muntanyes .

El Comisariat de Propaganda va adoptar com símbol de la seva activitat la figura creada per l’escultor barcelonès Miquel Paredes: un nen milicià que animava a anar al front a lluitar contra els feixistes, amb el nom de El més petit de tots. L’èxit d’aquest ninot va provocar que el mateix Jaume Miravitlles encomanés a Lola Anglada, popular dibuixant i narradora de contes infantils, un conte inspirat en la seva figura, així com l’edició d’una cançó sobre el ninot amb la lletra de Pere Quart, sobre la música popular catalana de “Els tres tambors” interpretada per Emili Vendrell. El mes petit de tots

A LAS BARRICADAS ,[object Object]

LA INTERNACIONAL ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

HIMN O DEL R IEGO ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

J. A. Labordeta- Canto a la libertad

REPÚBLICA

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (7)

Similar to REPÚBLICA

Similar to REPÚBLICA (20)

REPÚBLICA