MÒDUL V: M54-M55-M56                MECALDANIEL DURAN RECASENS             26/03/2012                          1
Anàlisi i reflexió didàctica sobre el procésd’ensenyament i aprenentatge de la llengua a l’aula.Temes principals: Les hore...
Descripció d’una proposta observada: Contextualització de les activitats: Horari: Dimarts i Dijous de 9.30 a 11 h Les acti...
QUÈ ES FA?1.En primer lloc, es corregeix a la pissarra l’exercici 5 del quadern d’activitats. Cadaalumne ha de dir una res...
2. La segona activitat consisteix en què cada alumne ha de marcar una hora alrellotge lúdic, movent les broques, i l’alumn...
5.Finalment, l’última activitat que es porta a terme és l’activitat 3“PARLEM AMB ELS COMPANYS: A QUINA HORA SOPES” de laun...
ACTIVITAT 3 : Parlem amb elscompanys: A quina hora sopes?                LA GRAELLA NOM     A quina     A quina   A quina ...
L’aula com a espai físic                  -Aula d’uns 50- 60 m2.                  -No presència d’elements                ...
Caracterització de l’alumnat:                   -Grup: 14- 15 persones -                   -Edats compreses entre 19 i 50 ...
La motivació,les dificultatsd’aprenentatge i la cooperació: Alumnes motivats: Lídia, Julio, Anka (primera fila)           ...
3.-Alumnes distrets i poc motivats comper exemple l’Anís del Líban: actitud de noescoltar les intervencions dels companys....
La gestió de l’ensenyament i l’aprenentatge:COMPETÈNCIA COMUNICATIVA:a)Aspectes lingüístics:-Es treballa el present d’indi...
LES HABILITATS LINGÜÍSTIQUES:-Les activitats inclouen la interacció, la producció oral, la producció escrita, i lacomprens...
La gestió de la comunicació:-Parla docent: Suficient i equilibrada-Elements suprasegmentals: To de veu clar i concís, gest...
La gestió de la comunicació: (2)-Patrons de comunicació: PAP-PAP-PAP. Tanmateix, quan algun alumnes’equivoca en la respost...
Aspectes positius:-Les activitats generen motivació als alumnes.-Equilibri entre l’atenció al significat i als aspectes fo...
Propostes de millora:-Les interpel·lacions o preguntes als alumnes es produeixen de forma moltcontinuada: d’esquerra a dre...
I un suggeriment:                    L’aula del Bàsic 1, del Centre                    Municipal d’Educació de            ...
ANNEX: La meva primera classe20/03/2012 -Introducció:  El passat 20 de Març vaig intervenir breument,10-15 minuts, al curs...
Què vam fer?: -Així doncs, a la sessió del 20 de Març, una vegada la professora i els alumnes van corregir els deures del ...
Les preguntes:Ex: Quin dia hi ha mercat aVilanova i la Geltrú?-Quin dia és el mercatsetmanal de la Bisbal del’ Empordà?-On...
-A més, vaig preguntar als alumnes quin dia és el mercat de Santa Coloma.Per introduir aquesta preguntar vaig partir de l’...
Exercici 2: Avui és dilluns. I ahir? Diumenge. I demà? Dimartsa) Avui és dijous                 c) Avui és dissabteI ahir?...
Aspectes negatius: ( i a millorar) -Poc domini dels aspectes suprasegmentals: ritme lent, to de veu insuficient, poca agil...
Aspectes positius: -Primera experiència adquirida com a futur “docent”. -Automotivació, generositat envers als alumnes i p...
Us ha agradat?MOLTES GRÀCIES!!                   26
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Argumentació didàctica

741 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
741
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
399
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Argumentació didàctica

  1. 1. MÒDUL V: M54-M55-M56 MECALDANIEL DURAN RECASENS 26/03/2012 1
  2. 2. Anàlisi i reflexió didàctica sobre el procésd’ensenyament i aprenentatge de la llengua a l’aula.Temes principals: Les hores i els àpats 2
  3. 3. Descripció d’una proposta observada: Contextualització de les activitats: Horari: Dimarts i Dijous de 9.30 a 11 h Les activitats següents es van dur a terme al Curs de Català Bàsic 1, al Centre Municipal d’Educació de Santa Coloma de Farners, el passat dijous 22 de Març. Van ser un seguit d’activitats plantejades a partir de l’activitat 2 del tema o unitat 4 del llibre PASSOS, i per completar la sessió, es va realitzar l’activitat 3 de la mateixa unitat. UNITAT 4 -BÀSIC 1 -PASSOS: “ A L’HIVERN SOPO A LES NOU” 3
  4. 4. QUÈ ES FA?1.En primer lloc, es corregeix a la pissarra l’exercici 5 del quadern d’activitats. Cadaalumne ha de dir una resposta. L’exercici 5 del quadern d’exercicis consisteix a dir perescrit quina hora és per exemple: 1.25- són dos quarts menys cinc de dues. Tot seguit ,laprofessora comença a utilitzar el rellotge lúdic. A partir d’aquest rellotge, la professoramarca una hora diferent per a cada alumne, i els alumnes l’han d’endevinar. El rellotge lúdic 4
  5. 5. 2. La segona activitat consisteix en què cada alumne ha de marcar una hora alrellotge lúdic, movent les broques, i l’alumne del costat ha d’endevinar l’horaque ha marcat el seu company o companya.3. En tercer lloc, la professora escriu uneshores digitals a la pissarra. Cadaalumne haurà de sortir a escriure a la pissarracom es diu aquella horaPer exemple:7.00- Són les set (l’alumne ha hagut d’escriuresón les set)-Mentre els alumnes van sortint a la pissarra,el rellotge lúdic continua essent un suport bàsic per realitzar les activitats. Laprofessora marca al rellotge, l’hora escrita a la pissarra, per donar un suport mésa l’alumne.4. En quart lloc, entre tot el grup i de forma oral conjuguen el presentd’indicatiu dels 4 verbs dels àpats per exemple: jo esmorzo, tu dines, ell berena,nosaltres sopem. 5
  6. 6. 5.Finalment, l’última activitat que es porta a terme és l’activitat 3“PARLEM AMB ELS COMPANYS: A QUINA HORA SOPES” de launitat 4 del Bàsic 1 del llibre Passos.-La professora reparteix unes graelles per fomentar la interacció oralentre companys. Cada alumne , amb la seva corresponent graella, ha devoltar per la classe i entrevistar els seus companys per saber a quina horafan els àpats. Una vegada els alumnes han omplert les seves graelles,tornen als seus llocs, i tot seguit, cada alumne, quan és preguntat per laprofessora, explica a la resta del grup a quina hora fan els àpats algunsdels seus companys i companyes. 6
  7. 7. ACTIVITAT 3 : Parlem amb elscompanys: A quina hora sopes? LA GRAELLA NOM A quina A quina A quina A quina hora hora hora hora esmorzes? dines? berenes? sopes? Rosa Lídia Julio Anka Naska Aliou 7
  8. 8. L’aula com a espai físic -Aula d’uns 50- 60 m2. -No presència d’elements audiovisuals. Pissarra. -Il·luminació bona -Bona acústica -2 files de taules (no hi ha taula del professor/a) - Mobilitat lenta 8
  9. 9. Caracterització de l’alumnat: -Grup: 14- 15 persones - -Edats compreses entre 19 i 50 anys , aproximadament. -Procedència alumnat: Marroc, Gàmbia, Colòmbia, Hondures, Líban, Bulgària, Índia, Romania, etc. -Assistència regular -Alumnes amb dificultats particulars. -Alumnes més motivats que d’altres. 9
  10. 10. La motivació,les dificultatsd’aprenentatge i la cooperació: Alumnes motivats: Lídia, Julio, Anka (primera fila) 1.Fan preguntes, corregeixen les intervencions dels companys; així no només intervenen quan se’ls pregunta. 2.A partir de les seves intervencions i preguntes, sorgeixen noves oportunitats de coneixement i aprenentatge. 10
  11. 11. 3.-Alumnes distrets i poc motivats comper exemple l’Anís del Líban: actitud de noescoltar les intervencions dels companys.Distraccions constants.4.Alumnes amb dificultats particulars: Peruna banda hi ha la Rosa d’Hondures queté dificultats per seguir el ritme de laclasse, li costa escriure (abans decomençar el curs, feia anys que noescrivia). D’altra banda, hi ha l’Aliou, unalumne que té dificultats de pronunciaciói li costa seguir el ritme de les classes. Tantla Rosa com l’Aliou, quan han de sortir ala pissarra, no volen participar.5.- Treball individual, per parelles i engrup. Ara bé, quan es tracta de treballar enparelles, no cooperen gaire entre ells.S’aprecia en alguns casos, també, unagrupament per sexes i per països comper exemple: els alumnes de l’Índia. 11
  12. 12. La gestió de l’ensenyament i l’aprenentatge:COMPETÈNCIA COMUNICATIVA:a)Aspectes lingüístics:-Es treballa el present d’indicatiu dels verbs de la 1ª Conjugació, hores /quarts/minuts, àpats.-A més, com que l’activitat de les graelles correspon a l’activitat 3 de la unitat 4,aquesta inclou un repàs de components gramaticals treballats en altres sessionscom per exemple: els quantificadors interrogatius: quin, quina, quins i quines.-Pronunciació de les hores : es ressalta la importància de l’elisió fonètica en casoscom: dos quarts d’onze.b)Aspectes contextuals: Els registres lingüístics. Durant el desenvolupament deles activitats, es mostren les diferents maneres més o menys formals de dir leshores. Per exemple: Les dotze i cinc minuts, passen cinc minuts de les dotze, sónles dotze tocades. 12
  13. 13. LES HABILITATS LINGÜÍSTIQUES:-Les activitats inclouen la interacció, la producció oral, la producció escrita, i lacomprensió oral. En aquest sentit, la professora recalca la importància de lacomprensió oral, ella com a model lingüístic, per tant que l’escoltin i que a partird’aquest fet, entenguin bé la lògica del funcionament de les hores en català.-Altres aspectes:-Hi ha una combinació de treball individuals i de tot el grup, i si cal, s’ofereix lapossibilitat de fer els exercicis en parelles.-Activitats flexibles. Varien en funció del desenvolupament de les mateixes. Noobstant això, les activitats són ben dissenyades i es desenvolupen de formacontrolada per part de la professora.- La utilització el rellotge lúdic, estimula l’aprenentatge dels alumnes alhora queintrodueix un component de joc a la classe. El rellotge atrau, de forma focalitzada,l’atenció dels alumnes. A més ,emprar el rellotge lúdic per entendre la lògica delfuncionament de les hores en català alhora que es posa èmfasi en la pronunciació,constitueix un bon equilibri entre l’atenció al significat i l’atenció als aspectesformals. Importància de la correcció i la fluïdesa. 13
  14. 14. La gestió de la comunicació:-Parla docent: Suficient i equilibrada-Elements suprasegmentals: To de veu clar i concís, gestualitat, i l’ajut delrellotge com a mitjà visual. El ritme és bo i dinàmic. Si algun alumne tédificultats per interactuar amb els companys a l’hora de preguntar els horarisdels àpats, la professora li dedica una atenció especial i l’estimula a participar.-Preguntes tancades: L’alumne ha de dir quina hora està escrita a la pissarra, alrellotge lúdic del professor o als exercicis. En canvi, quan interaccionen elscompanys entre ells a l’hora d’omplir la graella dels horaris àpats, les preguntesformulades són obertes ja que la resposta a quina hora es fan els àpats és moltpersonal.-En general els alumnes quan se’ls interpel·la, responen, elaboren pensament.N’hi ha que elaboren la resposta a partir de la llengua castellana “ Són dosquarts de diez” (influència d’una altra L2 adquirida, o en alguns casos elcastellà és L1). 14
  15. 15. La gestió de la comunicació: (2)-Patrons de comunicació: PAP-PAP-PAP. Tanmateix, quan algun alumnes’equivoca en la resposta, automàticament alguns companys intenten corregirla intervenció del company o companya; aleshores es produeix un patró decomunicació: PAAP- PAAP.-Feed Back: Valoració dels encerts. Si un alumne pronuncia malament unahora o una estructura, la professora, amb molt de tacte, pronuncia com s’hade dir correctament aquella hora o estructura , amagant l’error de l’alumne.-La llengua catalana com a eix vehicular de la classe. Només si és necessari ide forma testimonial en funció d’alguna pregunta dels alumnes, la professoraempra el castellà per ajudar a fer entendre com es diu certa estructura encatalà. En general, els alumnes utilitzen el castellà per fer preguntes si noentenen alguna qüestió.-Es fan bromes, es riu.- Comentaris parentètics 15
  16. 16. Aspectes positius:-Les activitats generen motivació als alumnes.-Equilibri entre l’atenció al significat i als aspectes formals. El coneixement decom es diuen en català les hores i la lògica del funcionament d’aquestes, dónarellevància a les activitats a partir de les necessitats comunicatives delsalumnes.-Activitats dinàmiques i flexibles.-Bona utilització i combinació dels recursos humans i materials: suport escritde la pissarra, llibre de text i fotocòpies, el rellotge lúdic com a element visual,la professora com a model lingüístic.-Activitats col·lectives i d’interacció entre companys.-Bon domini dels elements suprasegmentals per part de la professora.-El rellotge lúdic com a element de joc dins la classe. Humor i comentarisaliens a la matèria.-Bon funcionament general de les activitats dutes a terme.-La professora em va transmetre la importància d’elogiar les intervencions delsalumnes amb l’objectiu que se sentin protagonistes del seu aprenentatge.-La professora es fa seves les activitats del llibre. Parteix de les activitats otasques del llibre, però no sempre les segueix de forma estricta. Sorgeixenactivitats a partir de les indicacions del llibre. 16
  17. 17. Propostes de millora:-Les interpel·lacions o preguntes als alumnes es produeixen de forma moltcontinuada: d’esquerra a dreta o dreta a esquerra. Tot i ser activitatsdinàmiques, potser , per trencar aquest procés lineal, caldria primer preguntara un alumne de la primera fila, després al de darrera, tornar a la fila de davant;no fer-ho de forma tan contínua. Fer-ho de forma tan lineal, comporta quealguns alumnes no prestin atenció fins que s’acosta el seu torn.-Alumnes que no participen de manera activa. No s’aixequen de la taula a l’horad’interactuar amb els seus companys per omplir la graella. Al mateix temps,alguns alumnes no han volgut sortir a la pissarra quan els ha tocat . En aquestsentit, amb l’objectiu que en aquesta activitat concreta tots els alumnesparticipessin sortint a la pissarra, seria bo tornar a recórrer al rellotge lúdic;acostar el rellotge als alumnes i que senyalitzessin al rellotge, l’hora que hihagués escrita de forma numèrica a la pissarra. D’aquesta manera, s’assegurariaque participessin en aquella activitat, encara que aquesta alternativa no incloula producció escrita . 17
  18. 18. I un suggeriment: L’aula del Bàsic 1, del Centre Municipal d’Educació de Santa Coloma de Farners, no dificulta l’aprenentatge dels alumnes, tot i que si dificulta la mobilitat ràpida dels alumnes i la professora. A més, no hi ha presència d’elements audiovisuals. En relació a les activitats descrites, hagués estat interessant realitzar-les a l’aula de la imatge. Aquesta aula del mateix centre, incorpora elements audiovisuals i permet una mobilitat més fluïda dels alumnes i professor/a. 18
  19. 19. ANNEX: La meva primera classe20/03/2012 -Introducció: El passat 20 de Març vaig intervenir breument,10-15 minuts, al curs Bàsic 1 de Santa Coloma de Farners (és el mateix grup en el qual faig pràctiques i he observat les activitats anteriorment explicades). Atesa la meva inexperiència, durant els dies previs a aquella sessió, amb la professora del grup i el meu tutor de centre vam plantejar la possibilitat de què jo pogués fer una part de la classe, sempre havent acordat els passos a seguir. 19
  20. 20. Què vam fer?: -Així doncs, a la sessió del 20 de Març, una vegada la professora i els alumnes van corregir els deures del dia anterior i havent finalitzat el tema 3 del llibre Passos, vam començar la unitat 4 del mateix llibre “ A l’hivern sopo a les nou”. Lèxic i components gramaticals treballats: - Quantificadors interrogatius: quin, quina, quins i quines. Els dies de la setmana i el pronom interrogatiu ON. 1. En primer lloc vam realitzar l’activitat 1 “ Quin dia hi ha classe de català? “. En aquesta activitat es pretenia que els alumnes aprenguessin els dies de la setmana i el seu ús. D’acord amb les indicacions del llibre, vaig preguntar als alumnes quins dies hi ha classe de català al seu curs de Bàsic 1, i quins són els dies de mercat a les poblacions catalanes que surten a la il·lustració (mapa) del llibre. 20
  21. 21. Les preguntes:Ex: Quin dia hi ha mercat aVilanova i la Geltrú?-Quin dia és el mercatsetmanal de la Bisbal del’ Empordà?-On hi ha mercat el dilluns?-Quin dia és el mercat deTàrrega? 21
  22. 22. -A més, vaig preguntar als alumnes quin dia és el mercat de Santa Coloma.Per introduir aquesta preguntar vaig partir de l’enunciat “ Jo sóc en Dani. Visc aSant Hilari. A Sant Hilari, el mercat és el diumenge. Quin dia és el mercat deSanta Coloma?”2. En segon lloc, un cop fetes les preguntes, vam procedir a la realització iposterior correcció d’uns exercicis relacionats amb l’activitat de les preguntes.El primer exercici es tractava d’ordenar els dies de la setmana. Ho vam corregirentre tots de forma oral i també vaig escriure els dies de la setmana a lapissarra.- El segon exercici consistia en què, a les graelles de l’exercici del seu quadern,els alumnes completessin seqüències com: 22
  23. 23. Exercici 2: Avui és dilluns. I ahir? Diumenge. I demà? Dimartsa) Avui és dijous c) Avui és dissabteI ahir?................ I ahir?...........I demà?............... I demà?......b) Avui és dimarts d) Avui és dimecres. I ahir?............ I ahir?..... I demà?......... I demà?.........Mentre estàvem realitzant les correccions a la pissarra, una alumnaem va preguntar com es deia en català “ antes de ayer” i “pasadomañana”. Com que no havia previst la possibilitat d’una preguntad’aquest estil, improvisant en certa manera, vaig escriure a lapissarra: Abans-d’ahir/ Ahir/ Avui / Demà/ Demà passat, ambl’objectiu de focalitzar l’atenció de l’alumna sobre aquestesestructures. A continuació, un cop corregida l’activitat, la mevaintervenció va finalitzar. 23
  24. 24. Aspectes negatius: ( i a millorar) -Poc domini dels aspectes suprasegmentals: ritme lent, to de veu insuficient, poca agilitat. Poca o nul·la presència de gestualitat. -Certa improvisació. Poc èmfasi en les meves respostes a les preguntes dels alumnes. Excessiva dependència del llibre de text. -Un alumne li costava pronunciar dimecres. Durant un instant, vaig dubtar què fer ( mirava a la professora). Vaig deixar que ho repetís 3 vegades. Hauria d’haver ocultat l’error i a la primera vegada que ho hagués dit malament l’alumne, jo dir-ho de forma correcta. - -Poc domini escènic -Feed back: El poc ritme que vaig imprimir a l’activitat, d’alguna manera no generava motivació als alumnes. -El desenvolupament de l’activitat no va semblar gaire espontània. No semblava espontani allò que, en teoria, era premeditat. 24
  25. 25. Aspectes positius: -Primera experiència adquirida com a futur “docent”. -Automotivació, generositat envers als alumnes i predisposició a resoldre els seus dubtes. -Els alumnes van aprendre els dies de la setmana i què significa: abans- d’ahir, ahir, avui, demà i demà passat, així com consolidar els coneixements que ja poguessin tenir sobre aquestes qüestions. -A partir de la pregunta sobre com es deia “ antes de ayer “ o “pasado mañana” en català, durant la meva resposta vaig intentar trobar l’equilibri entre l’atenció al significat i els aspectes formals (codi i ús del codi). Així doncs, la pregunta va generar noves oportunitats d’aprenentatge. - Voluntat d’aprendre dels errors comesos. 25
  26. 26. Us ha agradat?MOLTES GRÀCIES!! 26

×