2. Anàlisi i reflexió didàctica sobre el procés
d’ensenyament i aprenentatge de la llengua a l’aula.
Temes principals: Les hores i els àpats
2
3. Descripció d’una proposta observada:
Contextualització de les activitats:
Horari: Dimarts i Dijous de 9.30 a 11 h
Les activitats següents es van dur a terme al Curs de
Català Bàsic 1, al Centre Municipal d’Educació de Santa
Coloma de Farners, el passat dijous 22 de Març. Van ser
un seguit d’activitats plantejades a partir de l’activitat 2
del tema o unitat 4 del llibre PASSOS, i per completar la
sessió, es va realitzar l’activitat 3 de la mateixa unitat.
UNITAT 4 -BÀSIC 1 -PASSOS: “ A L’HIVERN SOPO A LES NOU”
3
4. QUÈ ES FA?
1.En primer lloc, es corregeix a la pissarra l’exercici 5 del quadern d’activitats. Cada
alumne ha de dir una resposta. L’exercici 5 del quadern d’exercicis consisteix a dir per
escrit quina hora és per exemple: 1.25- són dos quarts menys cinc de dues. Tot seguit ,la
professora comença a utilitzar el rellotge lúdic. A partir d’aquest rellotge, la professora
marca una hora diferent per a cada alumne, i els alumnes l’han d’endevinar.
El
rellotge
lúdic
4
5. 2. La segona activitat consisteix en què cada alumne ha de marcar una hora al
rellotge lúdic, movent les broques, i l’alumne del costat ha d’endevinar l’hora
que ha marcat el seu company o companya.
3. En tercer lloc, la professora escriu uneshores digitals a la pissarra. Cada
alumne haurà de sortir a escriure a la pissarra
com es diu aquella hora
Per exemple:
7.00- Són les set (l’alumne ha hagut d’escriure
són les set)
-Mentre els alumnes van sortint a la pissarra,
el rellotge lúdic continua essent un suport bàsic per realitzar les activitats. La
professora marca al rellotge, l’hora escrita a la pissarra, per donar un suport més
a l’alumne.
4. En quart lloc, entre tot el grup i de forma oral conjuguen el present
d’indicatiu dels 4 verbs dels àpats per exemple: jo esmorzo, tu dines, ell berena,
nosaltres sopem.
5
6. 5.
Finalment, l’última activitat que es porta a terme és l’activitat 3
“PARLEM AMB ELS COMPANYS: A QUINA HORA SOPES” de la
unitat 4 del Bàsic 1 del llibre Passos.
-La professora reparteix unes graelles per fomentar la interacció oral
entre companys. Cada alumne , amb la seva corresponent graella, ha de
voltar per la classe i entrevistar els seus companys per saber a quina hora
fan els àpats. Una vegada els alumnes han omplert les seves graelles,
tornen als seus llocs, i tot seguit, cada alumne, quan és preguntat per la
professora, explica a la resta del grup a quina hora fan els àpats alguns
dels seus companys i companyes.
6
7. ACTIVITAT 3 : Parlem amb els
companys: A quina hora sopes?
LA GRAELLA
NOM A quina A quina A quina A quina
hora hora hora hora
esmorzes? dines? berenes? sopes?
Rosa
Lídia
Julio
Anka
Naska
Aliou
7
8. L’aula com a espai físic
-Aula d’uns 50- 60 m2.
-No presència d’elements
audiovisuals. Pissarra.
-Il·luminació bona
-Bona acústica
-2 files de taules (no hi ha
taula del professor/a)
- Mobilitat lenta
8
9. Caracterització de l’alumnat:
-Grup: 14- 15 persones
-
-Edats compreses entre 19 i 50 anys ,
aproximadament.
-Procedència alumnat: Marroc,
Gàmbia, Colòmbia, Hondures, Líban,
Bulgària, Índia, Romania, etc.
-Assistència regular
-Alumnes amb dificultats particulars.
-Alumnes més motivats que d’altres.
9
10. La motivació,les dificultats
d’aprenentatge i la cooperació:
Alumnes motivats: Lídia, Julio, Anka
(primera fila)
1.Fan preguntes, corregeixen les
intervencions dels companys;
així no només intervenen quan
se’ls pregunta.
2.A partir de les seves
intervencions i preguntes,
sorgeixen noves oportunitats de
coneixement i aprenentatge.
10
11. 3.-Alumnes distrets i poc motivats com
per exemple l’Anís del Líban: actitud de no
escoltar les intervencions dels companys.
Distraccions constants.
4.Alumnes amb dificultats particulars: Per
una banda hi ha la Rosa d’Hondures que
té dificultats per seguir el ritme de la
classe, li costa escriure (abans de
començar el curs, feia anys que no
escrivia). D’altra banda, hi ha l’Aliou, un
alumne que té dificultats de pronunciació
i li costa seguir el ritme de les classes. Tant
la Rosa com l’Aliou, quan han de sortir a
la pissarra, no volen participar.
5.- Treball individual, per parelles i en
grup. Ara bé, quan es tracta de treballar en
parelles, no cooperen gaire entre ells.
S’aprecia en alguns casos, també, un
agrupament per sexes i per països com
per exemple: els alumnes de l’Índia.
11
12. La gestió de l’ensenyament i
l’aprenentatge:
COMPETÈNCIA COMUNICATIVA:
a)Aspectes lingüístics:
-Es treballa el present d’indicatiu dels verbs de la 1ª Conjugació, hores /quarts/
minuts, àpats.
-A més, com que l’activitat de les graelles correspon a l’activitat 3 de la unitat 4,
aquesta inclou un repàs de components gramaticals treballats en altres sessions
com per exemple: els quantificadors interrogatius: quin, quina, quins i quines.
-Pronunciació de les hores : es ressalta la importància de l’elisió fonètica en casos
com: dos quarts d’onze.
b)Aspectes contextuals: Els registres lingüístics. Durant el desenvolupament de
les activitats, es mostren les diferents maneres més o menys formals de dir les
hores. Per exemple: Les dotze i cinc minuts, passen cinc minuts de les dotze, són
les dotze tocades.
12
13. LES HABILITATS LINGÜÍSTIQUES:
-Les activitats inclouen la interacció, la producció oral, la producció escrita, i la
comprensió oral. En aquest sentit, la professora recalca la importància de la
comprensió oral, ella com a model lingüístic, per tant que l’escoltin i que a partir
d’aquest fet, entenguin bé la lògica del funcionament de les hores en català.
-Altres aspectes:
-Hi ha una combinació de treball individuals i de tot el grup, i si cal, s’ofereix la
possibilitat de fer els exercicis en parelles.
-Activitats flexibles. Varien en funció del desenvolupament de les mateixes. No
obstant això, les activitats són ben dissenyades i es desenvolupen de forma
controlada per part de la professora.
- La utilització el rellotge lúdic, estimula l’aprenentatge dels alumnes alhora que
introdueix un component de joc a la classe. El rellotge atrau, de forma focalitzada,
l’atenció dels alumnes. A més ,emprar el rellotge lúdic per entendre la lògica del
funcionament de les hores en català alhora que es posa èmfasi en la pronunciació,
constitueix un bon equilibri entre l’atenció al significat i l’atenció als aspectes
formals. Importància de la correcció i la fluïdesa.
13
14. La gestió de la comunicació:
-Parla docent: Suficient i equilibrada
-Elements suprasegmentals: To de veu clar i concís, gestualitat, i l’ajut del
rellotge com a mitjà visual. El ritme és bo i dinàmic. Si algun alumne té
dificultats per interactuar amb els companys a l’hora de preguntar els horaris
dels àpats, la professora li dedica una atenció especial i l’estimula a participar.
-Preguntes tancades: L’alumne ha de dir quina hora està escrita a la pissarra, al
rellotge lúdic del professor o als exercicis. En canvi, quan interaccionen els
companys entre ells a l’hora d’omplir la graella dels horaris àpats, les preguntes
formulades són obertes ja que la resposta a quina hora es fan els àpats és molt
personal.
-En general els alumnes quan se’ls interpel·la, responen, elaboren pensament.
N’hi ha que elaboren la resposta a partir de la llengua castellana “ Són dos
quarts de diez” (influència d’una altra L2 adquirida, o en alguns casos el
castellà és L1).
14
15. La gestió de la comunicació: (2)
-Patrons de comunicació: PAP-PAP-PAP. Tanmateix, quan algun alumne
s’equivoca en la resposta, automàticament alguns companys intenten corregir
la intervenció del company o companya; aleshores es produeix un patró de
comunicació: PAAP- PAAP.
-Feed Back: Valoració dels encerts. Si un alumne pronuncia malament una
hora o una estructura, la professora, amb molt de tacte, pronuncia com s’ha
de dir correctament aquella hora o estructura , amagant l’error de l’alumne.
-La llengua catalana com a eix vehicular de la classe. Només si és necessari i
de forma testimonial en funció d’alguna pregunta dels alumnes, la professora
empra el castellà per ajudar a fer entendre com es diu certa estructura en
català. En general, els alumnes utilitzen el castellà per fer preguntes si no
entenen alguna qüestió.
-Es fan bromes, es riu.
- Comentaris parentètics
15
16. Aspectes positius:
-Les activitats generen motivació als alumnes.
-Equilibri entre l’atenció al significat i als aspectes formals. El coneixement de
com es diuen en català les hores i la lògica del funcionament d’aquestes, dóna
rellevància a les activitats a partir de les necessitats comunicatives dels
alumnes.
-Activitats dinàmiques i flexibles.
-Bona utilització i combinació dels recursos humans i materials: suport escrit
de la pissarra, llibre de text i fotocòpies, el rellotge lúdic com a element visual,
la professora com a model lingüístic.
-Activitats col·lectives i d’interacció entre companys.
-Bon domini dels elements suprasegmentals per part de la professora.
-El rellotge lúdic com a element de joc dins la classe. Humor i comentaris
aliens a la matèria.
-Bon funcionament general de les activitats dutes a terme.
-La professora em va transmetre la importància d’elogiar les intervencions dels
alumnes amb l’objectiu que se sentin protagonistes del seu aprenentatge.
-La professora es fa seves les activitats del llibre. Parteix de les activitats o
tasques del llibre, però no sempre les segueix de forma estricta. Sorgeixen
activitats a partir de les indicacions del llibre.
16
17. Propostes de millora:
-Les interpel·lacions o preguntes als alumnes es produeixen de forma molt
continuada: d’esquerra a dreta o dreta a esquerra. Tot i ser activitats
dinàmiques, potser , per trencar aquest procés lineal, caldria primer preguntar
a un alumne de la primera fila, després al de darrera, tornar a la fila de davant;
no fer-ho de forma tan contínua. Fer-ho de forma tan lineal, comporta que
alguns alumnes no prestin atenció fins que s’acosta el seu torn.
-Alumnes que no participen de manera activa. No s’aixequen de la taula a l’hora
d’interactuar amb els seus companys per omplir la graella. Al mateix temps,
alguns alumnes no han volgut sortir a la pissarra quan els ha tocat . En aquest
sentit, amb l’objectiu que en aquesta activitat concreta tots els alumnes
participessin sortint a la pissarra, seria bo tornar a recórrer al rellotge lúdic;
acostar el rellotge als alumnes i que senyalitzessin al rellotge, l’hora que hi
hagués escrita de forma numèrica a la pissarra. D’aquesta manera, s’asseguraria
que participessin en aquella activitat, encara que aquesta alternativa no inclou
la producció escrita .
17
18. I un suggeriment:
L’aula del Bàsic 1, del Centre
Municipal d’Educació de
Santa Coloma de Farners, no
dificulta l’aprenentatge dels
alumnes, tot i que si dificulta
la mobilitat ràpida dels
alumnes i la professora. A
més, no hi ha presència
d’elements audiovisuals. En
relació a les activitats
descrites, hagués estat
interessant realitzar-les a
l’aula de la imatge. Aquesta
aula del mateix centre,
incorpora elements
audiovisuals i permet una
mobilitat més fluïda dels
alumnes i professor/a.
18
19. ANNEX: La meva primera classe
20/03/2012
-Introducció: El passat 20 de Març vaig
intervenir breument,10-15 minuts, al curs
Bàsic 1 de Santa Coloma de Farners (és el
mateix grup en el qual faig pràctiques i he
observat les activitats anteriorment
explicades). Atesa la meva inexperiència,
durant els dies previs a aquella sessió, amb la
professora del grup i el meu tutor de centre
vam plantejar la possibilitat de què jo pogués
fer una part de la classe, sempre havent
acordat els passos a seguir. 19
20. Què vam fer?:
-Així doncs, a la sessió del 20 de Març, una vegada la professora i els
alumnes van corregir els deures del dia anterior i havent finalitzat el
tema 3 del llibre Passos, vam començar la unitat 4 del mateix llibre
“ A l’hivern sopo a les nou”.
Lèxic i components gramaticals treballats:
- Quantificadors interrogatius: quin, quina, quins i quines. Els dies de
la setmana i el pronom interrogatiu ON.
1. En primer lloc vam realitzar l’activitat 1 “ Quin dia hi ha classe de
català? “. En aquesta activitat es pretenia que els alumnes aprenguessin
els dies de la setmana i el seu ús. D’acord amb les indicacions del llibre,
vaig preguntar als alumnes quins dies hi ha classe de català al seu curs
de Bàsic 1, i quins són els dies de mercat a les poblacions catalanes que
surten a la il·lustració (mapa) del llibre.
20
21. Les preguntes:
Ex: Quin dia hi ha mercat a
Vilanova i la Geltrú?
-Quin dia és el mercat
setmanal de la Bisbal de
l’ Empordà?
-On hi ha mercat el dilluns?
-Quin dia és el mercat de
Tàrrega?
21
22. -A més, vaig preguntar als alumnes quin dia és el mercat de Santa Coloma.
Per introduir aquesta preguntar vaig partir de l’enunciat “ Jo sóc en Dani. Visc a
Sant Hilari. A Sant Hilari, el mercat és el diumenge. Quin dia és el mercat de
Santa Coloma?”
2. En segon lloc, un cop fetes les preguntes, vam procedir a la realització i
posterior correcció d’uns exercicis relacionats amb l’activitat de les preguntes.
El primer exercici es tractava d’ordenar els dies de la setmana. Ho vam corregir
entre tots de forma oral i també vaig escriure els dies de la setmana a la
pissarra.
- El segon exercici consistia en què, a les graelles de l’exercici del seu quadern,
els alumnes completessin seqüències com:
22
23. Exercici 2: Avui és dilluns. I ahir? Diumenge. I demà? Dimarts
a) Avui és dijous c) Avui és dissabte
I ahir?................ I ahir?...........
I demà?............... I demà?......
b) Avui és dimarts d) Avui és dimecres.
I ahir?............ I ahir?.....
I demà?......... I demà?.........
Mentre estàvem realitzant les correccions a la pissarra, una alumna
em va preguntar com es deia en català “ antes de ayer” i “pasado
mañana”. Com que no havia previst la possibilitat d’una pregunta
d’aquest estil, improvisant en certa manera, vaig escriure a la
pissarra: Abans-d’ahir/ Ahir/ Avui / Demà/ Demà passat, amb
l’objectiu de focalitzar l’atenció de l’alumna sobre aquestes
estructures. A continuació, un cop corregida l’activitat, la meva
intervenció va finalitzar.
23
24. Aspectes negatius: ( i a millorar)
-Poc domini dels aspectes suprasegmentals: ritme lent, to de veu
insuficient, poca agilitat. Poca o nul·la presència de gestualitat.
-Certa improvisació. Poc èmfasi en les meves respostes a les preguntes
dels alumnes. Excessiva dependència del llibre de text.
-Un alumne li costava pronunciar dimecres. Durant un instant, vaig
dubtar què fer ( mirava a la professora). Vaig deixar que ho repetís 3
vegades. Hauria d’haver ocultat l’error i a la primera vegada que ho
hagués dit malament l’alumne, jo dir-ho de forma correcta.
-
-Poc domini escènic
-Feed back: El poc ritme que vaig imprimir a l’activitat, d’alguna manera
no generava motivació als alumnes.
-El desenvolupament de l’activitat no va semblar gaire espontània. No
semblava espontani allò que, en teoria, era premeditat.
24
25. Aspectes positius:
-Primera experiència adquirida com a futur “docent”.
-Automotivació, generositat envers als alumnes i predisposició a resoldre
els seus dubtes.
-Els alumnes van aprendre els dies de la setmana i què significa: abans-
d’ahir, ahir, avui, demà i demà passat, així com consolidar els
coneixements que ja poguessin tenir sobre aquestes qüestions.
-A partir de la pregunta sobre com es deia “ antes de ayer “ o “pasado
mañana” en català, durant la meva resposta vaig intentar trobar l’equilibri
entre l’atenció al significat i els aspectes formals (codi i ús del codi). Així
doncs, la pregunta va generar noves oportunitats d’aprenentatge.
- Voluntat d’aprendre dels errors comesos.
25
