SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 21
ELS BIOELEMENTS




dijous 3 de gener de 13
Els bioelements

                 Si es fa una anàlisi química de cadascun dels diferents
                 elements que formen els éssers vius, es troba que la
                 matèria viva està constituïda per uns setanata elements
                 químics, que són gairebé la totalitat dels elements
                 estables que hi ha a la Terra, tret dels gasos nobles.
                 Aquests elements químics que es troben en la matèria
                 viva reben el nom de bioelements o elements
                 biogènics.



dijous 3 de gener de 13
Els bioelements
                          Bioelements primaris

                                                      Constitueixen el 96,2% del
           (prinicpis immediats)
                                                       total de la matèria viva.

         Són els indispensables per a la formació       Carboni C
            de les biomolècules orgàniques              Hidrogen H
                                                         Oxigen O
                                         Lípids
                  Glúcids                               Nitrogen N
                                                           Fòsfor   P
                      Proteïnes      Àcids nucleics
                                                            Sofre   S
                  Són les molècules que
             constitueixen tots els éssers vius
             i que, a més, en la naturalesa, tan
                sols els produeixen aquests



dijous 3 de gener de 13
Els bioelements
                          Bioelements primaris

                                                    Constitueixen el 96,2% del
            Els alts percentatges d’hidrogen i       total de la matèria viva.
          oxigen a la biosfera són deguts al fet
         que la matèria viva està constituïda per     Carboni C
          aigua en un % molt elevat (65-90%)          Hidrogen H
            Totes les reaccins químiques que es        Oxigen O
             duen a terme en els éssers vius es       Nitrogen N
               desenvolupen en medi aquós
                                                         Fòsfor   P
                 No és possible la matèria                Sofre   S
                     viva sense aigua

                La vida es va originar en el
                       medi aquàtic


dijous 3 de gener de 13
Els bioelements
                          Bioelements primaris

              Els percentatges dels altres          Constitueixen el 96,2% del
         bioelements primaris (C, N, P i S) de       total de la matèria viva.
          la biosfera són molt diferents dels
                                                      Carboni C
           que s’han trobat a l’atmosfera, la
                 hidrosfera i la litosfera            Hidrogen H
                                                       Oxigen O
                                                      Nitrogen N
            La vida no s’ha format a partir dels         Fòsfor   P
          elements més abundants, sinó a partir
                                                          Sofre   S
          d’aquelles que gràcies a les propietats
         que tenene, són capaços de constituir-la




dijous 3 de gener de 13
Els bioelements
              Propietats dels bioelements primaris

                                                      Constitueixen el 96,2% del
          Massa atòmica relativament petita, que       total de la matèria viva.
          afavoreix que, en combinar-se entre si,
          s’estableixin enllaços covalents estables     Carboni C
                                                        Hidrogen H
                                                         Oxigen O
                                                        Nitrogen N
                                                           Fòsfor   P
                                                            Sofre   S




dijous 3 de gener de 13
Els bioelements
              Propietats dels bioelements primaris

                                                      Constitueixen el 96,2% del
       Llargues cadenes hidrocarbonades
                                                       total de la matèria viva.
            El carboni té quatre electrons a la
         perifèria i pot formar enllaços covalents      Carboni C
          apolars estables amb altres àtoms de          Hidrogen H
         carboni, i també amb àtoms d’hidrogen
                                                         Oxigen O
                          Macromolècules apolars        Nitrogen N
                                                           Fòsfor   P
            Pot establir enllaços
          simples, dobles i triples                         Sofre   S


                   Poden presentar radiclas afegits
                    formats pels altres elements



dijous 3 de gener de 13
Els bioelements
              Propietats dels bioelements primaris

                                                     Constitueixen el 96,2% del
        Atès que l’oxigen, el nitrogen i el sofre     total de la matèria viva.
         són elements electronegatius, quan
         estableixen enllaços amb l’hidrogen           Carboni C
        donen lloc a molècules dipolars i, si se       Hidrogen H
         n’afegeixen suficients a una cadena             Oxigen O
        hidrocarbonada, aquesta pot arribar a
                                                       Nitrogen N
        ser soluble, la qual cosa és necessària
             per reaccionar amb d’altres                  Fòsfor   P
                                                           Sofre   S




dijous 3 de gener de 13
Els bioelements
              Propietats dels bioelements primaris

           Les cadenes es poden replegar de          Constitueixen el 96,2% del
             formes diferents i, com que els          total de la matèria viva.
            quatre enllaços del carboni estan
                                                       Carboni C
            dirigits cap als quatre costats d’un
              tetraedre imaginari, es poden            Hidrogen H
           formar estructures tridimensionals           Oxigen O
                                                       Nitrogen N
                                                          Fòsfor   P
                                                           Sofre   S




dijous 3 de gener de 13
Els bioelements
              Propietats dels bioelements primaris

                                                     Constitueixen el 96,2% del
               L’hidrogen és l’altre element que      total de la matèria viva.
              resulta indispensable per formar la
                        matèria orgànica               Carboni C
                                                       Hidrogen H
          Entre el carboni i l’hidrogen es              Oxigen O
        forma un enllaç covalent prou fort
       per ser estable, però no tant comper            Nitrogen N
              impedir que es trenqui                      Fòsfor   P
                                                           Sofre   S
         Les molècules formades per carboni
            i hidrogen (hidrocarburs) són
                       apolars



dijous 3 de gener de 13
Els bioelements
              Propietats dels bioelements primaris

                                                     Constitueixen el 96,2% del
               L’oxigen és el bioelement primari      total de la matèria viva.
                      més electronegatiu
                                                       Carboni C
           Quan s’uneix amb l’hidrogen atrau           Hidrogen H
          cap a si l’únic electró de l’hidrogen i       Oxigen O
                s’originen pols elèctrics
                                                       Nitrogen N
                    Es formen radicals polars             Fòsfor   P
               -OH           -CHO       -COOH              Sofre   S




dijous 3 de gener de 13
Els bioelements
              Propietats dels bioelements primaris

                                                     Constitueixen el 96,2% del
                 El nitrogen es troba bàsicament      total de la matèria viva.
                     formant grups amino dels
                      aminoàcids i de les bases        Carboni C
                 nitrogenades dels àcids nucleics      Hidrogen H
                                                        Oxigen O
                          -NH2                         Nitrogen N
                                                          Fòsfor   P
                                                           Sofre   S




dijous 3 de gener de 13
Els bioelements
              Propietats dels bioelements primaris

                                                      Constitueixen el 96,2% del
                                                       total de la matèria viva.
               El fòsfor es troba bàsicament
            constituint grups fosfat units entre si     Carboni C
                                                        Hidrogen H
                  Quan es trenca l’enllaç entre dos      Oxigen O
                   fosfats, tal com passa en l’ATP,     Nitrogen N
                       s’allibera molta energia
                                                           Fòsfor   P
                           -(PO4)3-                         Sofre   S




dijous 3 de gener de 13
Els bioelements
              Propietats dels bioelements primaris

                                                     Constitueixen el 96,2% del
              El sofre es principalment en forma      total de la matèria viva.
                 de radical sulfhidril en moltes
                           proteïnes                   Carboni C
                                                       Hidrogen H
                  Aquests radicals formen enllaços      Oxigen O
                  que mantenen l’estructura de les     Nitrogen N
                             proteïnes
                                                          Fòsfor   P
                          -SH                              Sofre   S




dijous 3 de gener de 13
Els bioelements
                          Bioelements secundaris

                 Són la resta de bioelements
             Poden ser:

             Indispensables
             No poden faltar perquè són imprescindibles per a la vida de la cèl·lula
              Calci Ca           Potassi K          Clor Cl              Iode I
                        Sodi Na           Magnesi Mg         Ferro Fe



               Variables
                  Poden faltar en alguns organismes
                 Brom Br                 Zinc Zn        Titani Ti


dijous 3 de gener de 13
Els bioelements
                          Bioelements secundaris
                                                                No hi ha una relació
          Segons l’abundància amb què es troben,
                                                                directa entre entre
          es distingeixen dos tipus de biolements:
                                                              abundància i essencialitat

                                                      C                        Na
              Bioelements plàstics
                                                          H                    K
                                                              O
               Els onze elements que representen                  N            Ca
                el 99% del pes de la matèria viva                     P        Mg
                                                                          S    Cl



                Oligoelements
                                                       Alguns oligoelements són
                                                   inispensables al ser catalitzadors
           Els trobem en proporcions                    de reaccions químiques
                 inferiors al 0,1%

dijous 3 de gener de 13
Els bioelements
                          Bioelements secundaris

          Tenen diferents funcions
                                                              Fe      Sintetitzar hemoglobina i
                                                                           transportar O2
             Na+     Fonamentals per a la
             K+ transmissió de l’impuls nerviós
                                                              Zn         Associat a l’insulina

                 Mg          Component de molts
                            enzims i de la clorofil·la


                                                Ca
                        CaCO3                                    Ca2+
                 Closques dels mol·luscs i         Contracció muscular entre
                esquelets de molts animals          moltes altres reaccions

dijous 3 de gener de 13
Els bioelements
                          Bioelements secundaris

          Tenen diferents funcions
                                                          Li     Incrementa la secreció de
                                                                     neurotransmissors
             Cu+             Hemocianina, pigment
                          respiratori dels invertebrats
                                                          Si      Rigidesa a les tiges de les
                                                                  gramínies i dels equisets
                Co         Sintetitzar la vitamina B12
                                                          I       Formació de la T3 i la T4
                  Mn
                      Actua com a factor de
                           creixement                     Fl   Es troba a l’esmalt de les dents
                                                                          i als ossos

dijous 3 de gener de 13
Els bioelements
                          Formulació orgànica
                                                                      Cadenes cícliques
          Cadenes alifàtiques
                                       enllaç simple   enllaç doble         enllaç triple

                          1C              Metà              --                   --

                          2C               Età             Etè                   Etí

                          3C              Propà           Propè                Propí

                          4C               Butà           Butè                  Butí

                          5C              Pentà           Pentè                Pentí

                          6C              Hexà            Hexè                 Hexí

                          7C              Heptà          Heptè                 Heptí

                          8C          Octà (benzina)      Octè                  Octí



dijous 3 de gener de 13
Els bioelements
                          Formulació orgànica
                                                                     Cadenes cícliques
          Cadenes alifàtiques
                                 -OH            -NH2       -CO-         -CHO         -CCOH

           Nom del radical      hidroxil        amino     cetona       aldehid         àcid

                    1C         Metanol       Metamina       --         Metanal           --

                    2C          Etanol        Etamina       --          Etanal     Àcid etanoic

                    3C          Propnol     Propamina    Propanona     Propanal   Àcid propanoic

                    4C          Butanol      Butamina    Butanona      Butanal    Àcid butanoic

                    5C          Pentol       Pentamina   Pentanona     Pentanal   Àcid pentanoic

                    6C         Hexanol       Hexamina    Hexanona      Hexanal    Àcid hexanoic

                    7C         Heptanol     Heptamina    Heptanona     Heptanal   Àcid heptanoic

                    8C         Octanol       Octamina    Octanona      Octanal    Àcid octanoic



dijous 3 de gener de 13
Els bioelements
                          Formulació orgànica

          Cadenes alifàtiques




                                                             Propanona
            Metà                   Butà         1-Propanol
                                                              o actona




dijous 3 de gener de 13

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

43. El reticle endoplasmàtic
43. El reticle endoplasmàtic43. El reticle endoplasmàtic
43. El reticle endoplasmàticDani Ribo
 
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsBiologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsOriol Baradad
 
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdalsDani Ribo
 
24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnesDani Ribo
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèriaDani Ribo
 
34. El microscopi electrònic
34. El microscopi electrònic34. El microscopi electrònic
34. El microscopi electrònicDani Ribo
 
11. Els disacàrids
11. Els disacàrids11. Els disacàrids
11. Els disacàridsDani Ribo
 
06. L’aigua
06. L’aigua06. L’aigua
06. L’aiguaDani Ribo
 
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucliBiologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucliOriol Baradad
 
30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lules30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lulesDani Ribo
 
Osmosi d'una patata.
Osmosi d'una patata.Osmosi d'una patata.
Osmosi d'una patata.adaura
 
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadaOració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadalluchvalencia
 
Càlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissolucióCàlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissoluciópits25
 
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariOriol Baradad
 

La actualidad más candente (20)

TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
 
43. El reticle endoplasmàtic
43. El reticle endoplasmàtic43. El reticle endoplasmàtic
43. El reticle endoplasmàtic
 
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDAUD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
 
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsBiologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
 
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
 
24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes
 
UD 1 LA TAULA PERIÒDICA
UD 1 LA TAULA PERIÒDICAUD 1 LA TAULA PERIÒDICA
UD 1 LA TAULA PERIÒDICA
 
Reticle endoplasmàtic llis
Reticle endoplasmàtic llisReticle endoplasmàtic llis
Reticle endoplasmàtic llis
 
UD5 LES DISSOLUCIONS
UD5 LES DISSOLUCIONSUD5 LES DISSOLUCIONS
UD5 LES DISSOLUCIONS
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria
 
34. El microscopi electrònic
34. El microscopi electrònic34. El microscopi electrònic
34. El microscopi electrònic
 
11. Els disacàrids
11. Els disacàrids11. Els disacàrids
11. Els disacàrids
 
06. L’aigua
06. L’aigua06. L’aigua
06. L’aigua
 
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucliBiologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
 
30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lules30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lules
 
Osmosi d'una patata.
Osmosi d'una patata.Osmosi d'una patata.
Osmosi d'una patata.
 
LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
LA NUTRICIÓ DELS ANIMALSLA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
 
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadaOració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
 
Càlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissolucióCàlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissolució
 
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
 

Destacado

григорьев тпп апр13
григорьев  тпп апр13григорьев  тпп апр13
григорьев тпп апр13Mathmodels Net
 
Matèria organica-Matèria inorgànica
Matèria organica-Matèria inorgànicaMatèria organica-Matèria inorgànica
Matèria organica-Matèria inorgànicaLlum
 
Atmosfera i hidrosfera
Atmosfera i hidrosferaAtmosfera i hidrosfera
Atmosfera i hidrosferaJordi Morral
 
Biomolècules
BiomolèculesBiomolècules
BiomolèculesJordi Bas
 
07. Les sals minerals
07. Les sals minerals07. Les sals minerals
07. Les sals mineralsDani Ribo
 
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUSLA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUSconchi
 
Els éssers vius
Els  éssers vius Els  éssers vius
Els éssers vius Mercè
 
Les algues macroscòpiques de la costa catalana
Les algues macroscòpiques de la costa catalanaLes algues macroscòpiques de la costa catalana
Les algues macroscòpiques de la costa catalanamacarulles
 
Moneres 1 rESO
Moneres 1 rESOMoneres 1 rESO
Moneres 1 rESObsaura2
 
Essers vius / Essers inerts
Essers vius / Essers inertsEssers vius / Essers inerts
Essers vius / Essers inertsDmulalopez
 
3 els éssers vius
3 els éssers vius3 els éssers vius
3 els éssers viusblasman
 
B. el agua en los alimentos.3
B. el agua en los alimentos.3B. el agua en los alimentos.3
B. el agua en los alimentos.3arrodriguezz
 
LOS VIRUS
LOS VIRUSLOS VIRUS
LOS VIRUSniioe
 

Destacado (15)

григорьев тпп апр13
григорьев  тпп апр13григорьев  тпп апр13
григорьев тпп апр13
 
Matèria organica-Matèria inorgànica
Matèria organica-Matèria inorgànicaMatèria organica-Matèria inorgànica
Matèria organica-Matèria inorgànica
 
Atmosfera i hidrosfera
Atmosfera i hidrosferaAtmosfera i hidrosfera
Atmosfera i hidrosfera
 
Biomolècules
BiomolèculesBiomolècules
Biomolècules
 
Judaisme (2)
Judaisme (2)Judaisme (2)
Judaisme (2)
 
07. Les sals minerals
07. Les sals minerals07. Les sals minerals
07. Les sals minerals
 
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUSLA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
 
Els éssers vius
Els  éssers vius Els  éssers vius
Els éssers vius
 
Les algues macroscòpiques de la costa catalana
Les algues macroscòpiques de la costa catalanaLes algues macroscòpiques de la costa catalana
Les algues macroscòpiques de la costa catalana
 
Moneres 1 rESO
Moneres 1 rESOMoneres 1 rESO
Moneres 1 rESO
 
Essers vius / Essers inerts
Essers vius / Essers inertsEssers vius / Essers inerts
Essers vius / Essers inerts
 
Sustancias OrgáNicas
Sustancias OrgáNicasSustancias OrgáNicas
Sustancias OrgáNicas
 
3 els éssers vius
3 els éssers vius3 els éssers vius
3 els éssers vius
 
B. el agua en los alimentos.3
B. el agua en los alimentos.3B. el agua en los alimentos.3
B. el agua en los alimentos.3
 
LOS VIRUS
LOS VIRUSLOS VIRUS
LOS VIRUS
 

Más de Dani Ribo

90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lularDani Ribo
 
89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mareDani Ribo
 
88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistidaDani Ribo
 
87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionariDani Ribo
 
86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproduccióDani Ribo
 
85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexualDani Ribo
 
84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativaDani Ribo
 
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitatDani Ribo
 
82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexualDani Ribo
 
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomesDani Ribo
 
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomesDani Ribo
 
79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lularDani Ribo
 
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genèticaDani Ribo
 
77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humàDani Ribo
 
76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genèticaDani Ribo
 
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animalDani Ribo
 
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanesDani Ribo
 
73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genèticaDani Ribo
 
72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotesDani Ribo
 
71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de genDani Ribo
 

Más de Dani Ribo (20)

90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
 
89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare
 
88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida
 
87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari
 
86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció
 
85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual
 
84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa
 
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
 
82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual
 
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
 
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
 
79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular
 
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
 
77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà
 
76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica
 
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
 
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
 
73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica
 
72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes
 
71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen
 

Último

Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 

Último (9)

Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 

04. Els bioelements

  • 1. ELS BIOELEMENTS dijous 3 de gener de 13
  • 2. Els bioelements Si es fa una anàlisi química de cadascun dels diferents elements que formen els éssers vius, es troba que la matèria viva està constituïda per uns setanata elements químics, que són gairebé la totalitat dels elements estables que hi ha a la Terra, tret dels gasos nobles. Aquests elements químics que es troben en la matèria viva reben el nom de bioelements o elements biogènics. dijous 3 de gener de 13
  • 3. Els bioelements Bioelements primaris Constitueixen el 96,2% del (prinicpis immediats) total de la matèria viva. Són els indispensables per a la formació Carboni C de les biomolècules orgàniques Hidrogen H Oxigen O Lípids Glúcids Nitrogen N Fòsfor P Proteïnes Àcids nucleics Sofre S Són les molècules que constitueixen tots els éssers vius i que, a més, en la naturalesa, tan sols els produeixen aquests dijous 3 de gener de 13
  • 4. Els bioelements Bioelements primaris Constitueixen el 96,2% del Els alts percentatges d’hidrogen i total de la matèria viva. oxigen a la biosfera són deguts al fet que la matèria viva està constituïda per Carboni C aigua en un % molt elevat (65-90%) Hidrogen H Totes les reaccins químiques que es Oxigen O duen a terme en els éssers vius es Nitrogen N desenvolupen en medi aquós Fòsfor P No és possible la matèria Sofre S viva sense aigua La vida es va originar en el medi aquàtic dijous 3 de gener de 13
  • 5. Els bioelements Bioelements primaris Els percentatges dels altres Constitueixen el 96,2% del bioelements primaris (C, N, P i S) de total de la matèria viva. la biosfera són molt diferents dels Carboni C que s’han trobat a l’atmosfera, la hidrosfera i la litosfera Hidrogen H Oxigen O Nitrogen N La vida no s’ha format a partir dels Fòsfor P elements més abundants, sinó a partir Sofre S d’aquelles que gràcies a les propietats que tenene, són capaços de constituir-la dijous 3 de gener de 13
  • 6. Els bioelements Propietats dels bioelements primaris Constitueixen el 96,2% del Massa atòmica relativament petita, que total de la matèria viva. afavoreix que, en combinar-se entre si, s’estableixin enllaços covalents estables Carboni C Hidrogen H Oxigen O Nitrogen N Fòsfor P Sofre S dijous 3 de gener de 13
  • 7. Els bioelements Propietats dels bioelements primaris Constitueixen el 96,2% del Llargues cadenes hidrocarbonades total de la matèria viva. El carboni té quatre electrons a la perifèria i pot formar enllaços covalents Carboni C apolars estables amb altres àtoms de Hidrogen H carboni, i també amb àtoms d’hidrogen Oxigen O Macromolècules apolars Nitrogen N Fòsfor P Pot establir enllaços simples, dobles i triples Sofre S Poden presentar radiclas afegits formats pels altres elements dijous 3 de gener de 13
  • 8. Els bioelements Propietats dels bioelements primaris Constitueixen el 96,2% del Atès que l’oxigen, el nitrogen i el sofre total de la matèria viva. són elements electronegatius, quan estableixen enllaços amb l’hidrogen Carboni C donen lloc a molècules dipolars i, si se Hidrogen H n’afegeixen suficients a una cadena Oxigen O hidrocarbonada, aquesta pot arribar a Nitrogen N ser soluble, la qual cosa és necessària per reaccionar amb d’altres Fòsfor P Sofre S dijous 3 de gener de 13
  • 9. Els bioelements Propietats dels bioelements primaris Les cadenes es poden replegar de Constitueixen el 96,2% del formes diferents i, com que els total de la matèria viva. quatre enllaços del carboni estan Carboni C dirigits cap als quatre costats d’un tetraedre imaginari, es poden Hidrogen H formar estructures tridimensionals Oxigen O Nitrogen N Fòsfor P Sofre S dijous 3 de gener de 13
  • 10. Els bioelements Propietats dels bioelements primaris Constitueixen el 96,2% del L’hidrogen és l’altre element que total de la matèria viva. resulta indispensable per formar la matèria orgànica Carboni C Hidrogen H Entre el carboni i l’hidrogen es Oxigen O forma un enllaç covalent prou fort per ser estable, però no tant comper Nitrogen N impedir que es trenqui Fòsfor P Sofre S Les molècules formades per carboni i hidrogen (hidrocarburs) són apolars dijous 3 de gener de 13
  • 11. Els bioelements Propietats dels bioelements primaris Constitueixen el 96,2% del L’oxigen és el bioelement primari total de la matèria viva. més electronegatiu Carboni C Quan s’uneix amb l’hidrogen atrau Hidrogen H cap a si l’únic electró de l’hidrogen i Oxigen O s’originen pols elèctrics Nitrogen N Es formen radicals polars Fòsfor P -OH -CHO -COOH Sofre S dijous 3 de gener de 13
  • 12. Els bioelements Propietats dels bioelements primaris Constitueixen el 96,2% del El nitrogen es troba bàsicament total de la matèria viva. formant grups amino dels aminoàcids i de les bases Carboni C nitrogenades dels àcids nucleics Hidrogen H Oxigen O -NH2 Nitrogen N Fòsfor P Sofre S dijous 3 de gener de 13
  • 13. Els bioelements Propietats dels bioelements primaris Constitueixen el 96,2% del total de la matèria viva. El fòsfor es troba bàsicament constituint grups fosfat units entre si Carboni C Hidrogen H Quan es trenca l’enllaç entre dos Oxigen O fosfats, tal com passa en l’ATP, Nitrogen N s’allibera molta energia Fòsfor P -(PO4)3- Sofre S dijous 3 de gener de 13
  • 14. Els bioelements Propietats dels bioelements primaris Constitueixen el 96,2% del El sofre es principalment en forma total de la matèria viva. de radical sulfhidril en moltes proteïnes Carboni C Hidrogen H Aquests radicals formen enllaços Oxigen O que mantenen l’estructura de les Nitrogen N proteïnes Fòsfor P -SH Sofre S dijous 3 de gener de 13
  • 15. Els bioelements Bioelements secundaris Són la resta de bioelements Poden ser: Indispensables No poden faltar perquè són imprescindibles per a la vida de la cèl·lula Calci Ca Potassi K Clor Cl Iode I Sodi Na Magnesi Mg Ferro Fe Variables Poden faltar en alguns organismes Brom Br Zinc Zn Titani Ti dijous 3 de gener de 13
  • 16. Els bioelements Bioelements secundaris No hi ha una relació Segons l’abundància amb què es troben, directa entre entre es distingeixen dos tipus de biolements: abundància i essencialitat C Na Bioelements plàstics H K O Els onze elements que representen N Ca el 99% del pes de la matèria viva P Mg S Cl Oligoelements Alguns oligoelements són inispensables al ser catalitzadors Els trobem en proporcions de reaccions químiques inferiors al 0,1% dijous 3 de gener de 13
  • 17. Els bioelements Bioelements secundaris Tenen diferents funcions Fe Sintetitzar hemoglobina i transportar O2 Na+ Fonamentals per a la K+ transmissió de l’impuls nerviós Zn Associat a l’insulina Mg Component de molts enzims i de la clorofil·la Ca CaCO3 Ca2+ Closques dels mol·luscs i Contracció muscular entre esquelets de molts animals moltes altres reaccions dijous 3 de gener de 13
  • 18. Els bioelements Bioelements secundaris Tenen diferents funcions Li Incrementa la secreció de neurotransmissors Cu+ Hemocianina, pigment respiratori dels invertebrats Si Rigidesa a les tiges de les gramínies i dels equisets Co Sintetitzar la vitamina B12 I Formació de la T3 i la T4 Mn Actua com a factor de creixement Fl Es troba a l’esmalt de les dents i als ossos dijous 3 de gener de 13
  • 19. Els bioelements Formulació orgànica Cadenes cícliques Cadenes alifàtiques enllaç simple enllaç doble enllaç triple 1C Metà -- -- 2C Età Etè Etí 3C Propà Propè Propí 4C Butà Butè Butí 5C Pentà Pentè Pentí 6C Hexà Hexè Hexí 7C Heptà Heptè Heptí 8C Octà (benzina) Octè Octí dijous 3 de gener de 13
  • 20. Els bioelements Formulació orgànica Cadenes cícliques Cadenes alifàtiques -OH -NH2 -CO- -CHO -CCOH Nom del radical hidroxil amino cetona aldehid àcid 1C Metanol Metamina -- Metanal -- 2C Etanol Etamina -- Etanal Àcid etanoic 3C Propnol Propamina Propanona Propanal Àcid propanoic 4C Butanol Butamina Butanona Butanal Àcid butanoic 5C Pentol Pentamina Pentanona Pentanal Àcid pentanoic 6C Hexanol Hexamina Hexanona Hexanal Àcid hexanoic 7C Heptanol Heptamina Heptanona Heptanal Àcid heptanoic 8C Octanol Octamina Octanona Octanal Àcid octanoic dijous 3 de gener de 13
  • 21. Els bioelements Formulació orgànica Cadenes alifàtiques Propanona Metà Butà 1-Propanol o actona dijous 3 de gener de 13