SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 6
LES PROPIETATS DE LES
                            PROTEÏNES




dijous 3 de gener de 13
Les propietats de les proteïnes


                Les propietats de les proteïnes depenen sobretot dels
                seus radicals R. Les principals són la solubilitat, la
                desnaturalització, l’especificitat i la capacitat amortidora




dijous 3 de gener de 13
Les propietats de les proteïnes
               Solubilitat


              La solubilitat de les proteïnes és
               deguda a una major proporció
           d’aminoàcids amb radicals polars que
             d’aminoàcids amb radiclas apolars

                    Augmenta en solucions salines
                     diluïdes, ja que els ions salins
                     s’apropen als radiclas polars
                     augmentant la seva polaritat

               Disminueix en solucions salines
             concenrtrades ja que els ions salins
            competeixen amb els radicals polars
                  de les molècules d’aigua



dijous 3 de gener de 13
Les propietats de les proteïnes
        Desnaturalització

            Pèrdua de l’estructura terciària, i
             generalment de la secundària

       Produïda per canvis de pH, temperatura,
       alteracions de la concentració salina del
            medi o per agitació molecular

                 Quan una proteïnes es              Proteïna en estat
                                                         normal
                desnaturalitza adopta una
            configuració filamentosa i precipita
                                                      desnaturalització           renaturalització


         Si es trona a les condicions normals, la
             proteïna es pot renaturalitzar i
              adoptar la configuració inicial
                                                                  Proteïna desnaturalitzada


dijous 3 de gener de 13
Les propietats de les proteïnes
            Especificiatat

          L’estructura tridimensional i la posició
              d’aminoàcids específics en llocs
            determinats permet a les proteïnes         Cadena A

         diferenciar unes molècules d’unes altres
                    de molt semblants                                                Cadena B



              Enzims        Hormones    Anticossos
                                                           Diferències entre diverses molècules d’insulina
              Proteïnes homòlogues. Proteïnes que
             realitzen la mateixa funció en espècies
           diferents, que acostumen a presentar una
            estructura molt similar però no idèntica

                 Evolució         Rebuig en els
                                transplantaments


dijous 3 de gener de 13
Les propietats de les proteïnes
   Capacitat amortidora



             Comportament amfòter, poden
           comportar-se com un àcid aliberant
         protons o com una base captant protons




                             Captació de protons   Alliberació de protons




dijous 3 de gener de 13

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Guillem de berguedà
Guillem de berguedàGuillem de berguedà
Guillem de berguedà
Judith Zamora
 
Metodes separacio mescles
Metodes separacio mesclesMetodes separacio mescles
Metodes separacio mescles
gsirvent
 
Enllaç químic covalent
Enllaç químic covalentEnllaç químic covalent
Enllaç químic covalent
tcasalisintes
 
Els ribosomes
Els ribosomesEls ribosomes
Els ribosomes
Javier
 
Tirant lo blanc versemblança david, quim, marta, marc definitiu
Tirant lo blanc versemblança david, quim, marta, marc definitiuTirant lo blanc versemblança david, quim, marta, marc definitiu
Tirant lo blanc versemblança david, quim, marta, marc definitiu
imsosu
 
Tipus de microscopis
Tipus de microscopisTipus de microscopis
Tipus de microscopis
CC NN
 
Tdr-Conclusions
Tdr-ConclusionsTdr-Conclusions
Tdr-Conclusions
choriol
 

La actualidad más candente (20)

02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria
 
20. L’enllaç peptídic
20. L’enllaç peptídic20. L’enllaç peptídic
20. L’enllaç peptídic
 
Guillem de berguedà
Guillem de berguedàGuillem de berguedà
Guillem de berguedà
 
Tirant lo blanc. episodis amorosos
Tirant lo blanc. episodis amorososTirant lo blanc. episodis amorosos
Tirant lo blanc. episodis amorosos
 
Metodes separacio mescles
Metodes separacio mesclesMetodes separacio mescles
Metodes separacio mescles
 
TEORIA ATÒMICA I MODELS ATÒMICS
TEORIA ATÒMICA I MODELS ATÒMICS TEORIA ATÒMICA I MODELS ATÒMICS
TEORIA ATÒMICA I MODELS ATÒMICS
 
43. El reticle endoplasmàtic
43. El reticle endoplasmàtic43. El reticle endoplasmàtic
43. El reticle endoplasmàtic
 
Enllaç químic covalent
Enllaç químic covalentEnllaç químic covalent
Enllaç químic covalent
 
Els ribosomes
Els ribosomesEls ribosomes
Els ribosomes
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
Tirant lo blanc versemblança david, quim, marta, marc definitiu
Tirant lo blanc versemblança david, quim, marta, marc definitiuTirant lo blanc versemblança david, quim, marta, marc definitiu
Tirant lo blanc versemblança david, quim, marta, marc definitiu
 
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
 
Tipus de microscopis
Tipus de microscopisTipus de microscopis
Tipus de microscopis
 
48. Els mitocondris
48. Els mitocondris48. Els mitocondris
48. Els mitocondris
 
09. Característiques dels glúcids
09. Característiques dels glúcids09. Característiques dels glúcids
09. Característiques dels glúcids
 
10. Els monosacàrids
10. Els monosacàrids10. Els monosacàrids
10. Els monosacàrids
 
Cilis i flagels
Cilis i flagelsCilis i flagels
Cilis i flagels
 
13. Els glúcids associats a altres tipus de molècules
13. Els glúcids associats a altres tipus de molècules13. Els glúcids associats a altres tipus de molècules
13. Els glúcids associats a altres tipus de molècules
 
Tdr-Conclusions
Tdr-ConclusionsTdr-Conclusions
Tdr-Conclusions
 
Tema 3 lípids
Tema 3 lípidsTema 3 lípids
Tema 3 lípids
 

Más de Dani Ribo

80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
Dani Ribo
 

Más de Dani Ribo (20)

90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
 
89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare
 
88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida
 
87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari
 
86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció
 
85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual
 
84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa
 
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
 
82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual
 
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
 
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
 
79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular
 
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
 
77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà
 
76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica
 
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
 
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
 
73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica
 
72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes
 
71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen
 

22. Les propietats de les proteïnes

  • 1. LES PROPIETATS DE LES PROTEÏNES dijous 3 de gener de 13
  • 2. Les propietats de les proteïnes Les propietats de les proteïnes depenen sobretot dels seus radicals R. Les principals són la solubilitat, la desnaturalització, l’especificitat i la capacitat amortidora dijous 3 de gener de 13
  • 3. Les propietats de les proteïnes Solubilitat La solubilitat de les proteïnes és deguda a una major proporció d’aminoàcids amb radicals polars que d’aminoàcids amb radiclas apolars Augmenta en solucions salines diluïdes, ja que els ions salins s’apropen als radiclas polars augmentant la seva polaritat Disminueix en solucions salines concenrtrades ja que els ions salins competeixen amb els radicals polars de les molècules d’aigua dijous 3 de gener de 13
  • 4. Les propietats de les proteïnes Desnaturalització Pèrdua de l’estructura terciària, i generalment de la secundària Produïda per canvis de pH, temperatura, alteracions de la concentració salina del medi o per agitació molecular Quan una proteïnes es Proteïna en estat normal desnaturalitza adopta una configuració filamentosa i precipita desnaturalització renaturalització Si es trona a les condicions normals, la proteïna es pot renaturalitzar i adoptar la configuració inicial Proteïna desnaturalitzada dijous 3 de gener de 13
  • 5. Les propietats de les proteïnes Especificiatat L’estructura tridimensional i la posició d’aminoàcids específics en llocs determinats permet a les proteïnes Cadena A diferenciar unes molècules d’unes altres de molt semblants Cadena B Enzims Hormones Anticossos Diferències entre diverses molècules d’insulina Proteïnes homòlogues. Proteïnes que realitzen la mateixa funció en espècies diferents, que acostumen a presentar una estructura molt similar però no idèntica Evolució Rebuig en els transplantaments dijous 3 de gener de 13
  • 6. Les propietats de les proteïnes Capacitat amortidora Comportament amfòter, poden comportar-se com un àcid aliberant protons o com una base captant protons Captació de protons Alliberació de protons dijous 3 de gener de 13