1. 9. Els éssers humans i el medi.
1. Les activitats humanes i el medi.
1.1. Les actuacions humanes sobre el medi.
2. Medi ambient i risc.
2.1. Riscos naturals.
2.2. Riscos antròpics.
2.3. Riscos induïts.
4. La conservació del medi.
4.1. Origen i evolució de la protecció de l’espai.
4.2. La protecció d’espais a l’Estat Espanyol.
4.3. La protecció d’espais a Catalunya.

2. 1. Les activitats humanes i el medi.
 ECOSFERA O BIOSFERA
atmosfera, hidrosfera, litosfera
 GEOSISTEMA
elements biòtics o biocenosi
elements abiòtics o biòtop
elements antròpics

3. La societat i el medi ambient.
• Societats industrials: domini i explotació del territori.
Conseqüències: creixement de la població que provoca urbanització.
creixement de la producció industrial.
AUGMENT DELS PROBLEMES MEDIAMBIENTALS

4. 1.1. Les actuacions humanes sobre el medi.
 Tota activitat humana representa un impacte ambiental.
 L'augment de l'impacte ambiental en el medi fa necessari una
gestió ambiental.
 La gestió ambiental ha d'incloure tant l'aprofitament dels
recursos naturals com el control dels riscos ambientals.
 Garantint una correcta explotació dels recursos naturals i un
eficient control dels riscos naturals, farem possible el
creixement sostenible.
Impacte ambiental gestió ambiental creixement sostenible

5. 2. Riscos.
 Naturals
 Geofísics  Antròpics
 Activitat sísmica  Tecnològics o industrials
 Vulcanisme  Incendis forestals
 Geomorfològics
 Inestabilitat de vessants
 Despreniments
 Esllavissades
 Esfondraments  Induïts
 Expansió d'argiles
 Erosió del terreny
 Atmosfèrics
 Causats per vents
 Tornados, tempestes
tropicals i huracans
 Causats per precipitacions  Vulnerabilitat
 Per excés: aiguats i
inundacions  Adaptació
 Per defecte: sequera
 Biològics
 Plagues vegetals o animals
 Malalties i epidèmies

7. Desastres naturals a Catalunya.
• Aiguats
– Pluges torrencials d’estiu.
– Rius curts.
• Incendis
– Factor humà: provocats o accidentals

8. La degradació de la biosfera.
• Desforestació i pèrdua
de la biodiversitat.

9. La degradació de la biosfera.
• Desertització i desertificació.

10. La contaminació de l’atmosfera.
• La pluja àcida i el boirum.

11. La contaminació de l’atmosfera.
La pluja àcida i el boirum.

12. La contaminació de l’atmosfera.
• La disminució de la capa d’ozó.

13. La contaminació de l’atmosfera.
• L’efecte hivernacle i el canvi climàtic.

14. La contaminació de l’atmosfera.
• Qualitat de l’aire.
• Contaminació acústica

15. Els problemes de la hidrosfera.
• L’aigua, un bé escàs.

16. Els problemes de la hidrosfera.
• Contaminació de l’aigua.
– Abocament excessiu de
matèria orgànica.
– Abocament de substàncies no
biodegradables.
Focus puntual d’emissió
– Abocament de substàncies
tòxiques.
– Abocament d’aigües de
refrigeració (contaminació
tèrmica).
Contaminació
– Consum excessiu que difusa.
provoca concentració de
contaminants.

17. Els problemes de la hidrosfera.
• Aigües subterrànies.
• Contaminació
marina.

18. Els problemes de la hidrosfera.
La qualitat
de l’aigua.

19. La degradació de la biosfera.
• El problema dels residus.
– Tipus: Urbans (RSU)
Industrials
Rurals.
REDUIR
RECICLAR
REUTILITZAR

20. La degradació de la biosfera.
• Eliminació de residus.
Incineradores Abocadors
Recollida selectiva

21. 4. La conservació del medi.
• Protecció d’espais a Catalunya.
• Amenaces:
• Parc Nacional: espais poc modificats i molt
• Pressió demogràfica protegits.
• Contaminació • Parc Natural: protecció compatible amb
• Desforestació l’aprofitament de recursos.
• Eliminació de zones • Paratge Natural: Dimensions mitjanes i
humides d’interès científic, educatiu o
paisatgístic.
• Males pràctiques
• Reserva Natural: Dimensions reduïdes
agrícoles i ramaderes
Integrals: protecció total de l’espai.
• Incendis forestals Parcials: protecció d’un aspecte concret
• Introducció d’espècies • Espais d’Interès Natural: Normes de protecció
al·lòctones bàsiques.
•Evolució de la protecció d’espais
•1872. neix el primer parc natural del món. Yellowstone.
•1918. primer parc natural espanyol. Covandonga Ordesa.
•1948. UNESCO comença a interessar-se per la protecció d’espais.
•1961. UNESCO funda World Wildlife Fund (WWF)
•70’. UNESCO crea el programa MaB (Man and Biosphere)

22. Mesures mediambientals.
 ONU. Organitza diverses cimeres per tractar la problemàtica
del canvi climàtic.
RIO 1992 KYOTO 1997 JOHANNESBURG 2002
Greu dificultat per arribar a acords.
Les cimeres poden aconsellar però no obligar.
La solució existeix: canviar el model de desenvolupament actual per un
model que tingui en compte tant les necessitats del desenvolupament com
l’equilibri mediambiental. Aquest concepte s’anomena desenvolupament
sostenible.