1. C4 CURES BÀSIQUES
D’INFERMERIA

2. 20.1 EL SENTIT DE LA VISTA
 El sentit de la vista permet als humans conèixer el mon exterior i
relacionar-se. Les imatges visuals que proporciona l’ull són
interpretades pel cervell donant informació sobre color, forma,
distància, posició i moviment de l’entorn.
 És el sentit humà més perfecte i evolucionat. L'òrgan receptor es l’ull
o globus ocular, allotjat a les cavitats orbitals del crani.
 Es mesura amb dos paràmetres:
 Camp visual: es la proporció d’espai a la que es pot adreçar la mirada
mantenint el camp fix.
 Agudesa visual: capacitat per distinguir dos punts separats quan estan
molt junts. Es mesura amb l’optotip.

3. 2.1.1 Anatomia i fisiologia de l’ull
 L’ull o globus ocular és una cavitat esfèrica composta per tres
membranes:
 Túnica fibrosa : la capa més externa. Conté l'escleròtica i la còrnia. Té com a
funció la protecció ocular.
 Túnica vascular: la capa mitjana. Conté la coroide, l’iris, i la pupil·la. Té
com a funció la irrigació de l’ull.
 Túnica interna o nerviosa: la capa més interna. Conté la retina. Té com a
funció la recepció dels estímuls visuals.
 El globus ocular també està dividit per tres cambres plenes de líquid:
 Cambra anterior: plena d’humor aquós. Entre la còrnia i l’iris.
 Cambra posterior: plena d’humor aquós. Entre l’iris i el cristal·lí.
 Cavitat vítria: plena d’un líquid més viscós, l’humor vitri. Entre el cristal·lí i
la retina.

5. Túnica fibrosa
 Capa més externa de l’ull.
 L’escleròtica (blanc dels ulls) és una coberta rígida formada per fibres
elàstiques de col·lagen que sostenen i protegeixen l’ull. És opaca,
impedeix el pas de la llum.
 La còrnia es troba en la part anterior del globus ocular, està formada per
teixit connectiu. És transparent i convexa. Concentra els rajos de llum
actuant com una lupa. En aquesta zona s’hi insereixen els set músculs
que mouen l’ull:
 4 rectes ( amunt-avall-costats)
 2 obliquus ( moviment circular)
 1 elevador (de la parpella superior
 La còrnia està en contacte amb l’humor aquós
de l’ull.

6. Túnica vascular
 La coroides, amb vasos sanguinis que irrigaran la retina. Absorbeix la
llum, evitant que es reflexi a través de la retina. S’uneix a l’iris a través
dels cossos ciliars.
 La part anterior presenta una perforació en el centre que s’anomena
pupil.la, envoltada d’una membrana circular anomenada iris formada
per fibres musculars radials que la contreuen (miosi) o
dilaten(midriasi).
 El color de l’ iris varia segons les persones, i depèn de la quantitat de
pigment que contenen les cèl·lules.

8. Túnica interna o nerviosa
 La retina és una capa sensorial on s’origina el nervi òptic.
Funcionalment actua com una placa sensible a la llum (fotosensible).
Està constituïda per un gran nombre de cèl·lules receptores:
 Bastonets: sensibles a la intensitat lluminosa (perceben la llum). Necessiten
de la vitamina A per fer la seva funció.
 Cons: són sensibles als colors.
 En la seva part posterior la retina presenta:
 El punt cec : és el lloc de la retina insensible a la llum perquè no posseeix ni
cons ni bastons.
 La màcula lútea : és una regió que té en el seu centre una depressió o fòvea
on hi trobem la major quantitat de cèl·lules sensorials responsables de la
visió per això es la zona de més agudesa visual.

11. Medis òptics que travessa la llum
 Fins arribar a la retina els raigs de llum ha de travessar una sèrie
d’elements:
 La còrnia : en la túnica fibrosa (externa) de l’ull.
 L’humor aquós : líquid incolor i transparent, format en un 98% per aigua.
Es troba entre el cristal·lí i la còrnia. Provoca la refracció dels rajos de llum.
 El cristal·lí : És una lent biconvexa elàstica, incolora y transparent, que
s’ubica immediatament darrera l’ iris. La seva funció és la d’enfocar la llum
perquè sobre la retina es vegi una imatge clara. La seva forma arrodonida
varia segons la distància a la que es trobin els objectes que s’observen.
 El cos vitri o humor vitri : massa transparent i gelatinosa que omple la
cavitat entre el cristal.lí i la retina.

13. Porcions auxiliars de l’ull
 Les celles: sortints en forma d’arc coberts de pèl amb la funció de
protegir els ulls de la suor del front.
 Les parpelles: Plecs musculars superior i inferior que es despleguen
per sobre de l’ull. La parpella superior es més desenvolupada i
movible que la inferior. Funció de protecció d’objectes i de llum.
 Les pestanyes: Pèls inserits en els extrems de les parpelles amb funció
de protecció davant els excessos de llum.
 La conjuntiva: fina membrana mucosa transparent que cobreix la
part anterior de l’ull i la posterior de les parpelles.
 Les glàndules lacrimals: ubicades a la part superior externa de l’ull.
Les llàgrimes estan formades per aigua, sals i lisozim (bactericida).
El sac lacrimal actua de reservori i els conductes lacrimals
distribueixen les llàgrimes arreu de l’ull. Les sobreres acaben a les
fosses nasals on s’evaporen.

15. Transmissió i elaboració de les imatges
 La llum és un estímul extern captat per la retina (camp receptor).
Abans, però, ha de travessar els diferents elements del globus ocular:
 La còrnia, l’humor aquós, la pupil·la (regula la quantitat de llum), el
cristal·lí (actua d’objectiu, enfoca la imatge) i l’humor vitri.
 Els receptors de la retina transmeten la informació al nervi òptic. Les
neurones del nervi òptic acaben en el lòbul occipital corresponent, on
s’elabora una imatge sencera i se li dóna significat.
 A vegades, les imatges són ambigües i el cervell, confús, alterna
diverses imatges. Són les il·lusions òptiques.

17. 20.1.2 Malalties de la visió
 Miopia: el globus ocular és massa llarg i la imatge es forma per davant
de la retina. La persona miop podrà distingir allò proper. Es corregeix
amb lents còncaves.
 Hipermetropia: el globus ocular és massa curt i la imatge es forma per
darrera la retina. Es distingeix allò llunyà. Es corregeix amb lents
convexes.

19.  Astigmatisme: La curvatura de la còrnia no és uniforme i les línies
horitzontals es veuen borroses. Es corregeix amb lents cilíndriques.
 Estrabisme: Incapacitat de l’ull per convergir en un mateix punt. Hi ha
el convergent i el divergent. També hi ha el vertical. Es corregeix fent
exercicis per enfortir l’ull estràbic.
 Presbícia: Pèrdua d’elasticitat del cristal·lí amb l’edat, que impedeix
enfocar els objectes propers (vista cansada). Es corregeix amb lents
convexes.
Presbícia
Estrabisme
Astigmatisme

20.  Daltonisme: Dificultat o impossibilitat per distingir els colors. La més
comuna és la incapacitat de diferenciar el vermell i el verd. Es tracta
d’una malaltia hereditària més freqüent en homes.
 Cataractes: La seva causa és la opacitat del cristal·lí generalment a
causa de l’envelliment. Cal substituir el cristal·lí opac i substituir-lo per
una lent intraocular.

21.  Degeneració macular de la retina: Redueix l’agudesa visual
especialment del centre de la visió. Apareix normalment en persones
més grans de 65 anys i s’aguditza amb el tabaquisme. Les primeres
manifestacions són: visió tèrbola i distorsionada, dificultats per
escriure, llegir i conduir i la possible aparició d’una taca negra al centre
de la imatge.
 Despreniment de retina: alteració del sistema de fixació de la retina
com a conseqüència del pas de líquid vitri, existència de forats a la
retina o traumatismes. Apareix una alteració de la visió (reflexes
lluminosos, cossos flotants, enfosquiment,..) sense dolor.
 Glaucoma: augment de la pressió intraocular, degut a una sèrie de
patologies. Més freqüent en persones d’edat avançada. S’inicia amb
dolor intens en un ull i s’irradia al cap, alteracions visual fins a la
ceguesa.