1. TEMA 8 ORGÀNULS
CEL·LULARS DELIMITATS
PER MEMBRANES
http://ies.rayuela.mostoles.educa.madrid.org/
deptos/dbiogeo/recursos/Apuntes/ApuntesBio
Bach2/3-MorfoCelular/Indice.htm
2. RETÍCLE ENDOPLASMÀTIC
Sistema membranós format per sàculs aplanats o cisternes, Vesícules i túbuls
sinuosos
Hi ha dos tipus
Reticle Endoplasmàtic Llis (REL)
Reticle Endoplasmàtic Rugós (RER)
3. Reticle Endoplasmàtic Rugós (RER)
Presenta Ribosomes a la cara citoplasmàtica de la membrana.
Està comunicat amb el REL i amb la membrana de l’envolcall nuclear
Funció
1. Síntesi de proteïnes de membrana
2. Síntesi de glicoproteïnes de secrecció
3. Síntesi de fosfolípids procedents dels precursors del
citoplasma. S’incorporen a la membrana del RER.
4.
5. Reticle Endoplasmàtic Llis (REL)
• No té ribosomes adherits a la cara citoplasmàtica de la membrana.
•Format per un conjunt de túbuls units al RER.
•Té molta activitat enzimàtica relacionada amb la síntesi de lípids.
•És on es fabriquen gairebé tots els lípids de membrana (fosfolípids,
glicolípids,colesterol i també hormones esteroides. Excepte els a.g. que es
fabriquen al citosol.
•Es fabriquen a la cara citoplasmàtica i d’allà es difonen a la cara interior i
alguns difonen a la llum interna i d’allà es transporten a altres orgànuls
1. Síneti de lípids
2. Enmagatzematge de lípids
3. Transport de lípids
6. És molt abundant en cèl·lules que fabriquen hormones
esteroides.
Altres funcions:
Detoxificació
Participació en la contracció muscular
7.
8. APARELL DE GOLGI
Forma part del sistema endomembranòs
Situat a prop del nucli
En les cèl·lules animals envolta al centrosoma
9.
10. Cara TRANS
Cara CIS
Cara CIS o de formació, mira cap al RER,
és convexa, els sàculs i les membranes
són més petits i prims
Cara TRANS o de maduració,
generalment còncava, amb vesícules
més grans i vesícules
11. Cara TRANS
Cara CIS
Cara CIS rep vesícules de trascició
procedents de l’envolcall cel·lular i del
RER.
El contingut avança cap a la cara TRANS
per vesícules intercisternes.
Finalment el contingut es despren en
vesícules de secreció o en lisosomes
12. FUNCIONS
1. Organitza la circulació molecular de proteïnes i lípids per la cèl·lula des
del RE fins a lisosomes o vesícules de secreció i la membrana cel·lular.
2. En ell maduren, s’acumulen i es transporten proteïnes procedents del
RER
3. Es glicosilen lípids i proteïnes procedents del RE
4. Es sintetitzen els components del glicocàlix i de les membranes de
secreció com la xcel·lulosa, hemicel·lulosa, pectines, proteoglicans.
13. LISOSOMES
•Vesícules procedents de l’A.G.
•Contenen enzims digestius (hidrolases àcides)
formades en el RER
RER
(síntesi)
A.G.
(activació)
lisosoma
pH 3-6
H+
La cara interna de
la membrana està
glicosilada
14. La digestió pot ser
extracel·lular o
intracel·lular.
La digestió
intracel·lular pot ser
autofàgica o
heterofàgica
16. VACUOLS
•Vesícules membranoses amb contingut aquòs
•Poden tenir diferents origens
•Vacuols animals o vesícules ------- Funció nutritiva i reguladora de la pressió osmòtica
•Vacuols de la c. vegetal- Grans i poc nombrosos serveixen per:
•Acumular aigua que dóna turgència a la cèl·lula
•Enmagatzematge de substàncies ( residus, cristalls
d’oxalat, verins, CaCo3, antocians
•Transport de substànces
17. PEROXISOMES I
GLIOXISOMES
PEROXISOMES
•Són vesícules peites procedents del RER que contenen enzims oxidatius ( Catalasa i
Oxidases
•Oxiden la M.O. per detoxificar-> abundants en les cèl·lules hepàtiques i renals.
•Les reaccions d’oxidació que es donen al seu interior NO generen energia
•Semblen anteriors als mitocondris per poder viure en un entorn contaminat
d’O2
18. GLIOXISOMES
•Només es troben a les cèl·lules vegetals
•Conté enzims del cicle de l’àcid glioxílic que permet la síntesi de
glucosa a partir de lípids, important en la germinació de la llavor fins
la germinació i l’autonomia fotosintètica
19. MITOCONDRISS
•Orgànuls encarregats d’obtenir energia mitjantzant respiració cel·lular. Procès
d’obtenció d’ATP per l’oxidació de la glucosa.
•Comuns a totes les cèl·lules eucariotes.
•Al conjunt de tots els mitocondris es diu condrioma
20. Són orgànuls polimòrfics, però tenen una
estructura comuna.
Llisa amb moltes proteïnes
transmembrana que
actuen de canals
Té plecs que augmenten la
superfície i delimita un espai
interior.
És bastant impermeable i
conté ATP sintetasa
Matriu rica en enzims,
conté ribosomes 70S i
algunes còpies d’ADN
circular bicatenari
26. ESTROMA:
DNA p circular bicatenari
Enzims relacionats amb els A.N.
Sistema enzimàtic del Cicle de Calvin
Grans de midó i inclusions lipídiques
MEMBRANA TILACOIDAL:
Conté pigments fotosintètics i
sistema enzimàtic de la fase
lluminosa de la fotosíntesi
27. TEORIA ENDOSINBIÒNTICA
La teoria endosimbiòtica va ser popularitzada por Lynn Margulis
en 1967, con el nombre de endosimbiosi en sèrie, va descriure
l’origen simbiogenètico de las cèl·lules eucariotes. Tamin es coneix
per l’acrònimo anglès SET (Serial Endosymbiosis Theory).
30. CARACTERÍSTIQUES DEL NUCLI
•Normalment el nucli és únic, però existeixen excepcions
Eritròcits_____no en tenen
•Les cèl·lules muscular en tenen més d’un. Sinsiti
•Alguns protozoos i fongs no divideixen el
citoplasma i formen un plasmodi
31. Forma i mida
La forma pot ser diversa i el seu
tamany va entre 5 i 25 micròmetres
Relació Nucleoplasmàtica
RNP
=
Vn
Vc-Vn
32. Embolcall nuclear
L’embolcall nuclear prové del RER
•És doble
•La externa té ribosomes adherits
•L’interna està associada a una
capa densa de proteïnes fibrilars
(Làmina nuclear) que serveix
d’ancoratge de la cromatina.
•Està travessada per poros que
regulen el pas de subbstàncies .
Poden estar tancats o oberts i el seu
nombre depèn de la seva activitat.
La làmina nuclear serveix
d’anclatge a la cromatina. La
seva funció és organitzar-la
33. El nucleol
•Pot haver 1, 2 o molts depenent de
l’espècie
•Fa de 1 a 3 micròmetres
•Format per ADN ( CON ), ARNn i
proteïnes
•La part interna és fibrosa, és on es fa la
transcripció i maduració de l’ARNn
•La part perifèrica és granulosa és on es
formen les unitats ribosòmiques
34. El nucleoplasma
•Dissolució col·loidal que conté:
•Aigua i sals
•Proteïnes ( nucleoproteïnes i enzims relacionats amb la replicació i
transcripció de l’ADN.
•Conté una xarxa proteica que organitza la cromatina i el nucleol.
35. La Cromatina
•És la substància fonamental del nucli
•Són filaments d’ADN associat a proteïnes en diferents graus d’empaquetament.
•Hi ha tants filaments com cromosomes
•S’estructuren gràcies ala làmina de la M.N.Interna
•La cromatina pot estar molt empaquetada: Heterocromatina o cromatina densa
•La cromatina pot estar poc empaquetada: Eucromatina o Cromatina laxa
300Å
100Å
36. La Cromatina: funció
TEST NUCLI
Conté la informació biològica de l’individu
Proporciona la informació per a la sínteri
d’ARN i posteriorment de proteïnes
Els cromosomes
Tenen forma de bastonets i estan formats pel
superenrrotllament de la fibra de 300 A.
El nombre és constant en les cèlules de la
mateixa espècie.
Cèl·lules somàtiques 2n DIPLOIDES
Cèl·lules sexuals n HAPLOIDES
39. METACÈNTRIC
SUBMETACÈNTRIC
ACROCÈNTRIC
TELOCÈNTRIC
Tècniques de tinció cromosòmica:
M.Feulgen. Tinció amb colorants bàsics (fucsina) bandeja els cromosomes i el grau de
tinció depèn de l’empaquetament ( Regions Eucromàtiques i heterocromàtiques)
Tècniques de bandes cromosòmiques: Tècniques diverses de tinció que que mostren
bandes de diferent intensitat, permet classificar-los i descubrir alteracions
40. Diploidia i cromosomas sexuales
•Totes les cèl·lules somàtiques d’un individu tenen el
mateix nombre de cromosomes i el mateix que tos els
membres de la seva espècie
ORGANISMES DIPLOIDES 2n
Comosomes homòlegs
•Gàmetes o cèl·lules sexuals són HAPLOIDES n
Concepte de cariotip
Concepte d’idiograma
CARIOTIP