Milgram, Asch, Sherif, influència social, obediència social, psicologia social.

2. Adolf Eichmann
Responsable directe del
transport i la mort de
milers de jueus durant
l’Holocaust
No vaig perseguir als jueus amb
avidesa ni plaer . Va ser el govern qui
ho va fer. Acuso els governants d'haver
abusat de la meva obediència. En
aquella època era exigida l'obediència
dels subalterns

3. Hannah Arendt
Eichmann en Jerusalem: la banalitat
del mal (1961)

4. oEichmann no presentava cap trastorn mental ni
de personalitat. El mal no s’explica
necessariament per la bogeria. Eichmann no era
un monstre psicòpata.
oEichmann era una fanàtic… del DEURE, de
l’obediència a les lleis.
oQualsevol persona, fins i tot la més amable i
innocent, pot cometre els crims més terribles en
situacions de pressió de l’autoritat o bé dominada
pel fanatisme de les ideologies.

5. INFLUÈNCIA SOCIAL
Processos a través dels quals les persones influeixen en els
pensaments, sentiments i conductes dels demés.
La influència gairebé sempre és inconscient, tant per part de qui
l’aplica com de qui la rep.
NORMALITZACIÓ
CONFORMITAT
OBEDIÈNCIA

6. • Procés d’influència recíproca entre
diferents individus que no tenen una
opinió prèvia respecte a un estímul.
• Sherif i el fenomen autocinètic
NORMALITZACIÓ
• Procés en el qual un subjecte adapta
les seves percepcions i creences al
criteri d’altres persones en funció de
la pressió implícita que rep d’elles.
• Asch i l’experiment de pressió grupal
CONFORMITAT
• Procés en el qual un subjecte modifica
la seva conducta en funció de la
pressió explícita d’un altre subjecte
reconegut com a autoritat (estatus
superior)
• L’experiment de Milgram
OBEDIÈNCIA

8. Una mentida repetida mil cops
es converteix en una veritat -
Joseph Goebbels
Fins a quin punt una persona
mantindrà les seves opinions contra
les de la majoria?
Caurem sota la pressió de l’opinió de
la massa quan de manera evident
aquesta és contrària a la veritat?
Solomon Asch

9. Mecànica de l’experiment
Un subjecte experimental i diferents actors còmplices participen en un
experiment de percepció. Grups de tamany variable.
Han d’avaluar la semblanca d’un segment amb un grup de 3 segments més.
Es fan diferents assajos: els cómplices compleixen la següent seqüència: 2 bé /
4 mal / 4 bé / 4 mal. Per tant: 8 assajos crítics.
El subjecte experimental ocupa el penúltim lloc.

10. Resultats de l’experiment
1. Total de respostes incorrectes: 1% en el grup control, 36,8%
dels assajos crítics en el grup experimental.
2. Variable tamany del grup

11. 3. Públic/Privat: si el subjecte escriu la seva resposta en
lloc d’exposar-la públicament disminueix la conformitat.
4. Si el subjecte compta amb un aliat que respon
correctament, la conformitat disminueix. La ruptura de la
unanimitat disminueix el seu poder.

12. Interpretació dels resultats: teoria de la influència
informativa-normativa
La conformitat s’explica per un mecanisme doble:
1. Depenem de l’opinió dels demés per formar la
nostra. Observem als demés per adquirir una visió
adequada del nostre entorn, de manera que els
altres són una valuosa font d’informació.
2. Desig d’agradar i por al rebuig. L’acord provoca una
avaluació positiva per part dels demés i el desacord
redueix l’atracció.

14. Mecànica de l’experiment
Es demana a un grup de subjectes que realitzin estimacions
sobre el moviment d’un punt luminós en una sala fosca. El punt
realment està estàtic. Fenomen autocinètic (il·lusió perceptiva).
•Una meitat de subjectes passa per dues fases: 1) estimacions
en solitari (100 assajos) 2) estimacions en grup (200, 300 i 400
assajos)
•L’altra meitat passa també per dues fases: 1) estimacions en
grup (100, 200 i 300 assajos) 2) estimacions en solitari (100
assajos)

15. Resultats de l’experiment
Una meitat de subjectes passa per dues fases: 1) estimacions en solitari (100 assajos) 2)
estimacions en grup (200, 300 i 400 assajos)
En els assajos en solitari els subjectes estableixen un patró personal
de moviment (norma personal).
Però quan els subjectes són agrupats, el patró personal es contrastat
amb els dels altres i s’arriba a una mena de convergència de patrons
(norma grupal).

16. L’altra meitat passa també per dues fases: 1) estimacions en grup (100, 200 i 300
assajos) 2) estimacions en solitari (100 assajos)
Resultats de l’experiment
Quan els subjectes que havien estat agrupats i havien conformat una norma grupal
són de nou separats, aquest patró perdura.

19. Stanley Milgram, Universitat de Yale (USA)
Fins a quin punt una persona obeirà les ordres d'una altra?
Seguirem els manaments d'una autoritat encara que les seves
ordres impliquin posar en perill la vida d'una tercera persona?

20. Es van seleccionar una sèrie de voluntaris de diferents edats i formació per
participar en un experiment relacionat amb l’efecte del càstig sobre la memòria. No
van ser informats que es tractava d'un experiment sobre obediència a l'autoritat.
V: investigador. Dirigeix l'experiment i dóna ordres
a L.
L: el subjecte experimental voluntari. El “mestre”
S: un actor complice en la investigació. “Alumne”.
L i S estan separats per una mampara de vidre, de
manera que L només pot escoltar a S.
L controla els comandaments d'una “màquina de
descàrregues elèctriques” a la qual està connectat
la “cadira elèctrica” en la qual està assegut S.
Mecànica de l’experiment

22. L'alumne memoritza una llista de parelles de paraules.
El mestre li llegeix després la primera d'aquestes
paraules i li demana quina paraula tenia associada.
L'alumne s'equivoca a propòsit. Llavors rep una
descàrrega elèctrica de 15 volts. Hi ha 30 nivells de
descàrrega (fins a 450 volts). Quan rep la descàrrega
l'alumne fingeix el seu efecte, progressivament més
dolorós. A 300 volts deixa de donar senyals de vida.
L’investigador mai ha de parlar amb el mestre de
manera coactiva. Si fa alguna pregunta li ha de
contestar; si es nega a continuar li ha de demanar
amablement que continui.
Si el mestre es nega 4 cops seguits a continuar, llavors
abandona l’experiment.
Quan s'arriba a 450 volts i s'aplica aquesta descàrrega
3 cops seguits, s‘atura l'experiment.

23. •El 65 % dels subjectes van arribar a aplicar 3 cops descàrregues de 450
•Cap participant es va negar rotundament a aplicar més descàrregues abans
dels 300 v
•Tothom es va aturar en algun moment i va qüestionar l'experiment.
A priori es va estimar que el promig de descàrregues seria de 130 v i que
només un 1% dels subjectes (psicòpates) aplicarien descàrregues mortals
Rèpliques: 61-66%
Resultats de l’experiment

24. Variacions de l’experiment
•Distància física amb l’autoritat: l’obediència augmenta a
mesura que el subjecte està més més lluny de
l’experimentador (ordres per telefon/ordres
presencials).
•Distància física amb la víctima: : l’obediència disminueix
a mesura que el subjecte està més més a prop de la
vícitma.
•El sexe dels subjectes no és una variable rellevant.
•Poder de l’autoritat: quan l’autoritat té un major
prestigi o estatus, l’obediència s’incrementa.
•Efecte del grup: la disconformitat d’altres subjectes
(falsos mestres) fa disminuir l’obediència.

25. Interpretació dels resultats: teoria de la cosificació
Un subjecte que no té la capacitat per a prendre
decisions, particularment en una situació extrema,
transferirà la responsabilitat al grup o bé al superior
jeràrquic.
El subjecte llavors es considerara a si mateix un objecte o
un instrument que realitza els desitjos d'una altra persona
i que, per tant, no és responsable directe de les accions.
“No sóc jo, simplement segueixo ordres”.

26. Monté un simple experimento en la
Universidad de Yale para probar cuánto
dolor infligiría un ciudadano corriente a
otra persona simplemente porque se lo
pedían para un experimento científico.
La férrea autoridad se impuso a los
fuertes imperativos morales de los
sujetos de lastimar a otros y, con los
gritos de las víctimas sonando en los
oídos de los sujetos, la autoridad
subyugaba con mayor frecuencia. La
extrema buena voluntad de los adultos
de aceptar casi cualquier
requerimiento ordenado por la
autoridad constituye el principal
descubrimiento del estudio
Stanley Milgram. The Perils of Obedience
(Los peligros de la obediencia. 1974)