2. QUÈ SÓN?
Els primers auxilis són les tècniques i procediments
de caràcter immediat, limitat, temporal, no
professional que rep una persona, víctima d'un
accident o malaltia sobtada.
Els primers auxilis no són
tractaments mèdics.
Són accions d’emergència per
reduir els efectes de les lesions .
D’aquesta primera actuació
dependrà en gran mesura de l’estat
general i posterior evolució del ferit.
3. PRINCIPIS D’ACTUACIÓ
P : Protegir a l’accidentat
i a un mateix.
A: Avisar urgentment als
serveis sanitaris. Trucar
al 112.
S: Socórrer a l’accidentat
amb diligència
4. COMPROVACIÓ DELS SIGNES VITALS
Es denominen signes vitals aquells
factors que ens donen mostres de
vida en un ésser humà.
Pols
Temperatura
Respiració
Tensió arterial
Reflex pupilar
6. FERIDES
Actuació : Aplicar fred
immediatament a la zona
afectada. Si és una
extremitat, aquesta ha de
quedar més alta que el
cor.
És un traumatisme o cop que pot provocar la major
part de vegades pèrdua de la continuïtat
de la pell.
7. TRAUMATISME DELS OSSOS
Fractures: És la pèrdua
total de la continuïtat
d’un os.
Actuació: immobilitat de
la zona afectada.
És una lesió en un os provocada per un cop i que
produeix una petita ruptura o una fractura
incomplerta de l’os.
8. TRAUMATISME A LES ARTICULACIONS
Esquinços: Separació momentània
de les superfícies articulars per una
ruptura o estirament dels lligaments.
Luxacions: Separació mantinguda de
les superfícies articulars, és a
dir, l’articulació ha quedat
desmuntada. Pot ser provocada per
una caiguda, un impacte o
estirament.
Actuació: Aplicar fred, immobilitzar.
9. LESIONS MUSCULARS
Rampes: És una lesió
muscular consistent en una
contracció involuntària i
continuada del múscul.
Ruptures: Trencament parcial
o total de les fibres musculars.
Hèrnia muscular: És la sortida
de part del teixit muscular o tot
el paquet muscular fora de la
superfície de la pell produint
inflació exagerada de la zona.
Actuació: Estirament del
múscul afectat (rampa), aigua
amb sals, fred local i descans.
10. TRAUMATISMES CRANIALS
Ferides:
Molt sagnants.
És prioritari detenir l'hemorràgia.
Fractures:
El major risc és la lesió del encèfal.
Pot ser oberta o tancada.
Símptomes: mal de cap, deformitat dels ossos i del crani.
Contusions:
No hi ha fractura de crani, però la massa encefàlica xoca
contra les parets del crani.
Presenta els mateixos símptomes que les fractures.
11. TRAUMATISME VERTEBRAL
Lesions:
Òssia
Discal
Lligaments
Totes aquetes lesions poden
afectar a la medul·la espinal.
L'hèrnia discal és una malaltia en la qual parteix del disc
intervertebral es desplaça cap a l'arrel nerviosa, la
pressiona i produeix lesions neurològiques
Derivades d'aquesta lesió.
12. CREMADES
Poden ser
provocades per:
Flama directa, líquids
calents, sòlids
ardents, calor
radiant, radioactivitat,
electrocució...
És una lesió provocada per una excessiva
exposició a la calor.
13. Segons la profunditat de les cremades poden ser :
• 1er grau : Enrogiment de la pell
• 2on grau : Butllofes
• 3er grau : Carbonització del teixit i requereixen
intervenció quirúrgica immediata.
Actuació: Separar l’accidentat
de la causa que el produeix,
en cas de cremada de flama
abrigar el cos amb una manta,
intentar retirar la roba cremada,
evitar infeccions innecessàries,
evitar pomades innecessàries,
intentar no reduir la butllofa.
14. ORDRE D’ACTUACIÓ DAVANT UN ACCIDENT
1) Aturades respiratòries
o cardíaques.
2) Hemorràgies greus o
politraumatismes (cops
o fractures).
3) Fractures
obertes, ferides
greus, grans
cremades, fractures
tancades, etc.
Atenció preferent
15. Traslladar o moure al ferit.
Donar menjar o beure al ferit.
Posar-li alcohol en qualsevol
part del cos.
Que NO s’ha de fer mai
16. Mantenir la calma (pròpia
i altres)
Allunyar als curiosos
(donar tasques: un truca a
la policia, altre regula el
trànsit...).
Abrigar al lesionat.
Que SÍ s’ha de fer sempre:
17. QUÈ ÉS UN RCP?
La reanimació cardiopulmonar (RCP), o reanimació
cardiorrespiratòria (RCR), és un conjunt de maniobres
temporals i normalitzades internacionalment destinades
a assegurar la oxigenació dels òrgans vitals quan la
circulació de la sang d'una persona es deté
sobtadament, independentment de la causa de la
parada cardio respiratòria.
Els principals components:
Activació del servei mèdic d'emergències.
Compressions toràciques o «massatge cardíac extern» (MCE)
amb ventilació artificial.
La maniobra de Heimlich.
L'ús de desfibril·ladors.