Els Vegetals - FAIG

El Regne Vegetal

1. Característiques generals dels vegetals.
2. Classificació de les plantes superiors:
2.1. Gimnospermes.
2.2 Angiospermes.
3. Morfologia externa de les angiospermes.
3.1. La forma i funció de les arrels.
3.2. La forma i la funció de la tija.
3.3. La forma i la funció de les fulles.
4. La reproducció de les angiospermes.
4.1. La forma i la funció de les flors.
4.2. La forma de les llavors i la seva dispersió.

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”
Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 1

1. Característiques generals dels vegetals.

Els vegetals es van originar fa 500 milions d’anys a partir de les algues
verdes que van abandonar el mar i es van adaptar a la vida terrestre.

Són éssers vius pluricel·lulars que no es poden desplaçar però malgrat tot
han conquerit la majoria d’ecosistemes de la Terra excepte on no hi ha
claror.

• Viuen fixos al terra.

• Són autòtrofs, és a dir tenen capacitat per fabricar els seus aliments
mitjançant la fotosíntesi. Per això necessiten la llum i per tal de que les
seves fulles puguin captar-la tenen formes allargades.

• La majoria de vegetals, llevat de les molses, tenen vasos conductors, uns
conductes per on circula la saba.


2. Classificació de les plantes superiors:

Les plantes

amb

Teixits conductors Flors que
per on circula la produeixen
saba pol·len i llavors
es classifiquen en

Gimnospermes Angiospermes

que
que
Les llavors no Les llavors estan
estan contingudes contingudes dins
dins del fruit del fruit


3. Morfologia externa de les angiospermes.
• Les angiospermes són plantes amb
llavors protegides que formen fruits.

• Tenen flors vistoses i de colors.

• Tenen dues parts molt diferenciades:
l’arrel i el tronc.

• Tenen una gran importància per a
l’economia
(alimentació, medicaments, teixits, col
orants, espècies, ...).

• Tenen una distribució molt extensa:
en trobem als deserts o als corrents
d’aigua, a les altes muntanyes, a les
regions polars o als terrenys salobres o
als llacs.


3.1. La forma i funció de les arrels.

És l‘òrgan subterrani que fixa la planta al sòl i que absorbeix l'aigua i les
sals minerals a través dels seus pèls absorbents.

La forma de les
arrels:

Hi ha una arrel important i les altres són Totes les arrels tenen la mateixa
ramificacions. Ex. carlina o ginebró. importància i mida.
Ex. Ordi, blat, ceba, all…


Altres adaptacions de les arrels:
Aèries o adventícies: Les arrels
Carnoses.: Una arrel s'engreixa per surten de les parts aèries de
acumulació de substàncies per les plantes que, per tant, tenen
mantenir la planta. dos tipus d'arrels. Ex. Heura i
altres enfiladises.

Napiformes : si la Tuberoses: si es
que s'engreixa és la tracta d'arrels
principal fasciculades.
(axonomorfes). Un Molts fruits per
fruit per planta. Ex. planta. Ex. Moniato.
Pastanaga, rave, re
molatxa, naps.
Aquàtiques: Les arrels estan
a sota l'aigua.


Arrels aèries de manglars
Arrels fixant el terreny al marge
d'un riu.

Arrel napiforme

Arrels del faig


3.2. La forma i la funció de la tija.
És l'òrgan que sosté les fulles, que els aporta la saba bruta procedent del sòl i que
distribueix la matèria orgànica fabricada per elles, l'anomenada saba
elaborada, per tota la planta.

Tipus de tiges:
Llenyoses, quan l’epidermis Fistuloses o canyes, quan
es suberifica i internament tenen la regió interna
apareixen teixits buida, sense medul·la.
endurits, sobretot
conductors i de
reforçament. Ex. Arbres i
arbusts.

Herbàcies, quan l’epidermis no
es suberifica ni desenvolupa
teixits interns lignificats.


Modificacions de les tiges:

Rizoma, de creixement Bulb, de creixement
Tubercle, de creixement soterrat, forma esfèrica i
soterrat i soterrat, encara que
horitzontal, amb envoltada de fulles, les
tenen forma menys externes seques i dures i
substàncies de reserva i allargada. Molt rics en
gemmes de les que les internes tendres i
substàncies de reserva. gruixudes, també amb
neixen branques.
substàncies de reserva.


Estoló, tija aèria que va
arran de terra i que en cada Espines i Circell, formacions
nus pot arrelar i treure Agullons, formacion primes i allargades que
fulles. De poc gruix. s curtes i dures que serveixen per agafar-se.
punxen.

Carbassina (Bryonia cretica)
Esbarzer (Rubus ulmifolius)


3.3. La forma i la funció de les fulles.
Són òrgans laminars en els que té lloc principalment l’intercanvi de gasos (les plantes
deixen anar O2 i agafen CO2 del medi) i la fotosíntesi.

Tipus de fulles:

Fulla simple

Fulla composta


Tipus de fulles
compostes:


Tipus de fulles segons la forma del limbe:

El·líptica


Tipus de fulles segons la forma del marge del
limbe:


4. La reproducció de les angiospermes.
Pol·linització

Fecundació

Formació de la
llavor

Formació del
fruit

Dispersió del fruit i
les llavors

Germinació de
la llavor


4.1. La forma i la funció de les flors.

• La flor és l’òrgan reproductor de les
angiospermes.
• La part masculina de la flor són els estams que
contenen els grans de pol·len on es troben les
cèl·lules reproductores masculines.
• Els òvuls, cèl·lula reproductora femenina es
troben protegits dins l’ovari.

La reproducció mitjançant la flor ha
permès a les angiospermes viure en llocs
més secs ja que la seva reproducció no
depèn de l’aigua.
Les flors adopten formes i colors que els
ajuden en la seva reproducció.


Tipus de flors segons la forma de la corol·la

Les flors moltes
vegades es
presenten
agrupades en
inflorescències.


El pistil de les flors és l’òrgan reproductor
femení que conté els òvuls protegits dins de
l’ovari

Els estams de les
flors, contenen els
grans de
pol·len, cèl·lula
reproductora
masculina


• La pol·linització: és el transport del gra de pol·len des de l’estam al pistil de la flor perquè es
produeixi la fecundació.
• Les angiospermes tenen diferents estratègies perquè el transport del pol·len fins al pistil sigui
efectiu. Normalment el pol·len és transportat pel vent o per altres animals.
• En les flors on el pol·len és transportat pel vent, els estams sobresurten de la flor per facilitar la
sortida del pol·len amb un simple cop de brisa.

Pol·linització pel vent:


• En les angiospermes on el pol·len és transportat per animals, les flors són molt vistoses, d’un
color molt viu i algunes, fins i tot desprenen olors molt fortes. Tot això és per atreure els
animals, normalment insectes.
• Fins i tot algunes angiospermes produeixen nèctar, una substància ensucrada produïda amb el
mateix pol·len que serveix d’aliment a molts insectes. Aquest fet encara potencia més la
transmissió del pol·len ja que els insectes s’hi senten atrets i ajuden encara més la pol·linització.

Pol·linització per animals


4.2. La forma de les llavors i la seva dispersió.
• De les flors fecundades es formarà el fruit, dins el qual creixen les llavors.
• Les principals funcions del fruit són contenir i protegir les llavors i proporcionar-li les
substàncies nutritives necessàries per desenvolupar-se.
• El fruit també contribueix a la dispersió de les llavors.
• Els fruits de les angiospermes poden ser carnosos o secs
• Quan les llavors germinin es formarà una nova planta.

Fruits carnosos: el pistil s'enriqueix amb Fruits secs: les parets del pistil
substàncies de reserva. Quan són s'endureixen i es transformen en una coberta
madurs, aquests fruits són consumits pels que protegeix les llavors. Exemples:
animals, que alhora dispersen les mongetes, llavors de gira-sol, grans de blat…
llavors, expulsant-les amb els excrements.
Exemples: raïm, pera, tomàquet, poma,...

Pera Freixe de fulla gran
Pyrus communis Fraxinus excelsior


Les formes dels fruits: Altres com el cogombre projecten les llavors cap a
fora per deixar-les caure en obrir-se.
Alguns fruits són molt enganxosos o
presenten ganxos perquè quan passa un
animal pel costat se’ls endugui. Ex. espina-
xoca (Xanthium spinosum).

Alguns fruits són tant lleugers que són
transportats pel vent i altres presenten ales o
pèls que els ajuden a sostenir-se per l’aire. Ex.
Dent de lleó (Taraxacom officinali)
Altres tenen cobertes
molt resistents que
suren a l’aigua com els
cocos que són
transportats per
l’aigua i poden
colonitzar altres illes.
Per què creieu que els
cocoters sempre
creixen cap a l’aigua?


Les llavors:
• Un altre gran invent de les plantes superiors per perpetuar-se van ser les llavors.
• Les llavors protegeixen l’embrió i en molts casos porten aliment per a ell. Algunes presenten
estructures que faciliten la seva dispersió com ales o ganxos.
•Un cop són alliberades les llavors, si les condicions ambientals són adequades, podran germinar.
Durant la germinació, les llavors s'obren i l'embrió es desenvolupa. Mentre l'embrió creix, es nodreix
de les reserves de la llavor fins que és capaç de dur a terme la fotosíntesi.
• Aquestes adaptacions expliquen l’èxit evolutiu de les angiospermes i la seva presència en molts
indrets de la Terra.


Les adaptacions dels arbres:
• Les plantes superiors es troben distribuïdes arreu del món i poden colonitzar tota mena
d'ambients, fins i tot els deserts (cactus) o el mar (posidònia). L'únic lloc on no s'hi desenvolupen
són a les zones polars, ja que no són capaços de resistir temperatures tan baixes.
• Presenten diverses adaptacions, segons el medi on es troben. Per exemple, les plantes tropicals
que viuen en zones humides tenen les fulles grosses i fines; en canvi, les plantes de climes més
secs, com l'alzina, tenen les fulles dures i petites.

El faig (Fagus sylvatica) perd L’alzina (Quercus ilex) és un arbre de Els pins són arbres amb
les fulles a l’hivern ja que no fulla perenne, petita i endurida amb la fulla linear en forma
pot absorvir els nutrients del la part inferior peluda i blanquinosa. d’agulla i perenne.
sòl perquè està gelat. A Aquestes fulles la protegeixen a Aquesta fulla li permet
l’hivern entra en una fase de l’estiu de la deshidratació i a l’hivern viure en zones fredes i
repòs i deixa caure les fulles. del fred. aprofitar l’aigua.


Les adaptacions dels arbres:

Els arbres d’alta muntanya
(pins i avets) tenen forma Els arbres caducifolis presenten
cònica per tal d’evitar que el formes arrodonides i no tots acaben
pes de la neu a l’hivern els en punxa perquè el seu hàbitat és
tombi. més sec.


RECURSOS DIDÀCTICS UTILITZATS:
http://www.xtec.es/~jserla/projecte/index.htm
http://161.116.68.83/botanica/11.espermatofits.htm
http://blocs.xtec.cat/naturalsom/2n-eso/nutricio-plantes/
http://www.slideboom.com/presentations/30018/LA-REPRODUCCI%C3%93-DELS-
VEGETALS
http://www.slideboom.com/presentations/20496/La-nutrici%C3%B3-de-les-plantes
http://www.nohihaquienspari.com/Botanica/Tematiques/Teoria/arrels.htm
http://www.botanical-online.com/hojasadaptacionescatala.htm
http://www.digital-text.com/portada.htm
http://www.xtec.net/col-anunciata-cerdanyola/plantes/index%20.htm
http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/index.html
http://www.xtec.cat/~ajimeno/index.htm
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/profesor/unidades.htm
http://multimedia.pedagogiainteractiva.com/guia/bm.htm
http://botanicavirtual.udl.es/fam/rosacies/prunus_for.htm


Els Vegetals - FAIG

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Els Vegetals - FAIG

Similar to Els Vegetals - FAIG (20)

Els Vegetals - FAIG