1. T-2 Sistemes operatius i gestió de xarxes
Tots els equips electrònics necessiten un sistema operatiu per funcionar. Hi ha un
sistema operatiu apropiat per a cada finalitat.
- El sistema operatiu més utilitzat en els ordinadors de tot el món és el
Windows. És un SO comercial que té diferents versions, aptes per a ús
domèstic o empresarial. Hi ha una versió <reduïda> de Windows: Windows
Mobile, que es fa servir en els dispositius mòbils: PDA, telèfons mòbils, etc.
- En ambits més reduïts s’utilitza el sistema Mac Os, sobretot en el móndel
disseny, la creació musical o de video i les arts gràfiques.
- El sistema Linux, cada cop més utilitzat per les administracions i en els àmbits
educatius, té l’avantatge que és gratuït. Hi ha diferents distribucions: Madriva,
Suse, Fedora, Ubuntu, Knoppix, etc. A més a més, l’apogeu d’internet ha
fomentat la col.laboració entre professionals d’arreu del món per crear un gran
nombre d’aplicacions, també gratuïtes, amb les quals es pot treballar en una
oficina, reproduir música o videos, editar fotografies..
- Moltes PDA utilitzen un altre SO: el Palm OS. Aquest sistema optimitza al
màxim els recursos del dispositiu: les aplicacions ocupen poc espai i
necessiten poca memòria per funcionar correctament.
- Un altre SO utilitzat en dispositius mòbils es el Symbian, creat per una
agrupació d’empreses de telefonia mòbil.Un dels objectius d’aquest sistema es
reduir el temps d’engegada, aprofitar el maxim la memòria del sistema i
reduir-ne el consum, ja que s’utilitza en dispositius portàtils.
2 Sistemes operatius
Un ordinador és un sistema complex que s’estructura en diverses capes:
- Sobre la base del maquinari que el forma, hi funciona el sistema operatiu. El
sistema operatiu conté les instruccions i els programes bàsics necessaris per
interactuar amb l’ordinador. Té diverses parts: el nucli, les llibreries comunes
i la interfície d’usuari.
- Sobre sistema operatiu s’instal·len els programes i les aplicacions que
permetran donar funcionalitat a l’ordinador.
- L’últim nivell el formen els usuaris que interactuen amb l’ordinador.
Els ordinadors, però, no només interactuen amb els usuaris que s’hi troben físicament
al davant. Avui dia no es pot concebre la informàtica sense la interconnexió dels
ordinadors, ja sigui a través de xarxes d’àrea local, o bé connectats a Internet
mitjançant línies ADSL, cable, 3G i, fins i tot, satèl·lit,. A més a més, ja saps que
aquestes xarxes informàtiques poden ser cablejades o sense fil.
2.1 Definició i estructura.
El sistema operatiu és el programa o el conjunt de programes que efectuen la gestió
dels processos bàsics d’un sistema informàtic, i permet l’execució normal de la resta
de les operacions.
A nivell bàsic, el sistema operatiu s’estructura en els moduls següents:

2. - El nucli, també anomenat Kernel, s’encarrega del control de la resta dels
mòduls. És una part fonamental del sistema operatiu. Gestiona les peticions
que fan altres componencs que es volen comunicar amb el processador. Atorga
un temps de procés a cada tasca i, si aquesta no s’acaba a temps, la passa a la
cua de processos, assignant el temps del processador al procés següent.
- L’administrador de memòria s’encarrega d’assignar, de manera ordenada, un
espai de memòria RAM a cada procés per emmagatzemar-ne els resultats,
dades temporals o per emmagatzemar el mateix procés si ha passat a la cua en
finalitzar el temps que tenia assignat.
- El sistema d’entrada i sortida (E/S) s’encarrega de controlar els diferents
dispositius connectats a l’ordinador. Tots els dispositius funcionen de manera
simultània (el monitor, el CD-ROM, la impressora, l’escàner, etc.) i uns són
més ràpids que d’altres a l’hora de treballar.
Per evitar que l’ordinador es quedi blocat mentre espera la resposta d’ells,
s’utilitza la tècnica de <<Cues de procés>>. Consisteix a emmagatzemar les dades
que necessita el dispositiu per funcionar esperant que estigui llest per ser utilitzat.
- L’administrador de fitxers s’encarrega de la creació, modificació,
eliminació i localització dels fitxers necessaris per treballar. També
s’encarrega de comprovar els privilegis d’accés dels usuaris, és a dir, si un
usuari pot o no llegir un fitxer, modificar-lo o eliminar-lo.
2.2 Un sistema operatiu per a cada necessitat
No tots el sistemes operatius són iguals. Estan dissenyats i adaptats de manera
específica per fer funcionar amb el màxim rendiment els aparells electrònics als quals
serveixen.
Per exemple, encara que es faci funcionar un telèfon mòbil mitjançant un sistema
operatiu basat en Linux, només tindrà instal·lats aquells components necessaris per
dur a terme la seva funció principal de manera correcta: fer i rebre trucades i mantenir
una agenda de telèfons.
2.3 Controladors de dispositiu
Perquè els diferents dispositius connectats a l’ordinador funcionin ( ratolí,
impressora, escàner, càmera fotogràfica, disc dur, adaptador gràfic, etc. Cal
que hi hagi instal·lats els controladors de dispositius, també anomenats
“drivers” en anglès.
Els controladors són programes específics per ala comunicació entre el
dispositiu i el sistema operatiu. Hi ha un controlador per a cada SO i perifèric.
El SO actuals detecten els dispositius de maquinari automàticament,
mitjançant el mètode << Plug & play>> i sol·liciten la instal·lació dels
controladors corresponents, que solen venir en un CD- ROM o que també es
poden baixar d’Internet.
A més, els SO solen incorporar en la seva instal·lació els controladors dels
dispositius més habituals per facilitar l’ús dels diferents perifèrics sense
necessitat de fer cap instal·lació.

3. 3 El SO Windows
L’escriptori del Windows és la porta d’entrada de l’usuari des d’on es controla
tot el sistema i les aplicacions.
3.1 L’administració de l’equip: el tauler de control
S’accedeix des del tauler de control (Inicia tauler de control)
Control dels usuaris que
Accés al Centre de seguretat, on poden utilitzar l’equip i les
es controla el tallafoc (firewall) contrasenyes. El tipus de
per evitar accessos indesitjats. I compte determina la capacitat
també per buscar actualitzacions d’un usuari per instal·lar-hi
que en reforcen la seguretat. maquinari o aplicacions.
Control de xarxes a què està connectat
l’equip, ja siguin de cable o wifi. Aquí
podem decidir quin tipus de fitxers es
comparteixen o fer un diagnòstic de la
xarxa i restablir les connexions
perdudes.

4. L’administració de l’equip: la consola d’adminstració
Un alte lloc des del qual podem administrar l’equip al windows és la consola
d’administració, també anomenada mmc. S’hi accedeix fent clic amb el botó
dret del ratolí sobre la icona. El meu ordinador de l’escriptori, i escollint
l’opció Administrar. Tot seguit s’obre aquesta finestra
Donar alta
grups usuaris..
Determinar quines
carpetes es
comparteixen en
una xarxa
Administrar els Enviar missatges de consola a
disposituius de l’equip : altres equips.
adaptador targetes de
so.. etc.
Fortamar i compactar les
unitats
4 el SO Linux
Tot i que el Linux disposa d’escriptoris gràfics tan avançats com els del
Windows, no és un sistema operatiu gràfic, sinó que es basa en fitxers. Al
Linux tot es representa per mitjà de fitxers continguts en carpetes.
Tot el sistema de fitxers surt d’una ruta anomenada arrel, que es representa per
mitjà del símbol “/”. D’aquí hi pengen totes les carpetes. A diferència de
Windows, a Linux les unitats no s’anomenen amb lletres, sinó que prenen
noms de carpetes.
4.1 Mode consola
Com que el Linux no és un sistema operatiu gràfic, totes les tasques es poden
fer en mode terminal, també anomenat consola. L’escriptori gràfic és un
terminal més, anomenat “X”. La crida de les consoles es pot fer des de dins

5. l’escriptori, des de fora, engegant el sistema en mode text, o des d’un altre
ordinador que hi estigui connectat a través de la xarxa.
Per al seu control, el sistema compta amb alguns comandaments que en
permeten l’ús en mode terminal. Per exemple:
- LS: llista de fitxers que hi ha en una carpeta
- MKDIR: crea carpetes
- RMDIR: suprimeix una carpeta
- CP: crea còpies de fitxers
- MV: permet moure fitxers
- PASSWD: canvia la contrasenya d’un usuari
- ADDUSER: crea un usuari
Cada distribució del Linux té les seves pròpies aplicacions de configuració i
control de sistema, però cada vegada és més freqüent trobar un únic tauler
centralitzat per dur a terme aquestes tasques.
5. Usuaris i grups
Usuaris
Els SO moderne són sistemes segurs amb usuaris, grups d’usuaris i permisos i
privilegis a nivell d’usuari i grup. Per poder actuar amb el sistema cal
identificar-se amb un identificador d’usuari i una contrasenya.
A més a més, a l’hora de d’accedir a una carpeta o un fitxer, el sistema
comprova si l’usuari hi té o no autorització. Perquè els permisos es puguin
aplicar als fitxers és imprescindible que el sistema de fitxers utilitzant ho
permeti.
Un SO pot funcionar executant processon sense que cap usuari local estigui
actuant a la màquina des d’un terminal o escriptori. És el cas dels servidors
(de fitxers, d’impressió, de correu, de pàgines web, etc...)
Grups
Els usuaris pertanyen a grups, dels quals hereten els permisos.
- Hi ha alguns grups predeterminats pel sitema, com el
d’administradors, amb permisos per modificar paràmetres del
sistema operatiu, instal·lar o desinstal·lar el maquinari.
- El grup d’usuaris avançats és un grup especial que només pot
instal·lar i desinstal·lar aplicacions certificades per Microsoft.
- El grupp d’invitats, que des del principi només conte l’usuari
Invitat, deshabilitat, només por accedir ales carpetes a través de la
xarxa.

6. Sistemes d’aministració de xarxes d’ordinadors
Estem acostumats a veure equips informàtics amb diferents SO orientats a l’usuari
final, formant el que s’anomena estacions de treball. Aquests ordinadors s’uneixen
alhora constituint xarxes d’àrea local i accedint a Internet a través d’un router ADSL
o un altre sistema. Cada ordinador manté els seus usuaris i les seves contrasenyes
corresponent
No obstant això, en el món de les grans corporacions, un sistema d’ordinadors
autònoms units entre ells en complicaria molt l’administració i el manteniment, per la
qual cosa s’uneixen formant directoris d’equips, usuaris i recursos.
En aquests directoris hi ha un sol conjunt d’equips, i aquests equips se sincronitzen
mantenint l’inventari d’equips, d’usuari i de permisos.
Quan un usuari accedeix al seu equip i s’identifica amb el seu nom d’usuari i
contrasenya, l’estació de treball es posa en comunicació amb el directori i comprova
si l0usuari existeix, si la contrasenya és correcta i si té permisos per accedir a aquest
ordinador, així com també en l’horari en què ho està intentant.
El SO Windows l’anomene directori actiu (Active directory). Els altres SO solen
configurar aques sistema d’administració mitjançant directoris LDAP.
El directori actiu de Windows també es un directori LDAP, però lleugerament
personalitzar per a aquesta SO, per la qual cosa no se sol entendre gaire be amb altres
SO.
L’administració d’aquests sistemes se simplifica molt, ja que un grup
d’administradors de sistemes és l’encarregat de donar d’alta els usuaris, d’assignar-los
els permisos i de mantenir el directori al dia, i aquestes tasques fins i tot es poden fer
des de localitzacions remotes, com ara una altra ciutat o país, sempre que les xarxes
estiguin connectades entre elles mitjançant línies de comunicació.