SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 4
Descargar para leer sin conexión
Agustín Reina i Diego Rótulo

                             T-3 Tractament d’imatges


1 Introducció

L’any 1959 es va començar a utilitzar l’expressió Disseny Assistit per Ordinador
(CAD), que l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) va aplicar a partir del 1960
als projectes informàtics orientats cap al disseny i, fonamentalment, de dibuix de
corbes i superfícies. La major part dels sistemes desenvolupats en l’època es van
integrar a les indústries automobilística, naval i aeronàutica.

L’acrònim CAD actualment es reserva als programes de disseny orientats a
l’arquitectura i a l’enginyeria. Els sistemes de disseny artístic, en funció del format
que utilitzen, es poden subdividir en disseny vectorial o disseny per mapa de punts. Ja
en parlarem més endavant.

Altres sistemes de disseny assistit per ordinador són els de Modelatge 3D. Gairebé
totes les pel·lícules modernes fan servir aquests sistemes, bé sigui per aplicar efectes
especials a algunes seqüències, o per construir autèntiques joies de l’animació per
ordinador, com ara Toy Story (1995), L’edat de gel (2002) o Bee Movie (2007).

2 Diferents formats, diferents propòsits

Els sistemes de disseny assistit per ordinador treballen amb dos formats bàsics: el
vectorial i el mapa de punts.

Dibuixos vectorials

El dibuix de l’esquerra el formen un conjunt de formes bàsiques (línies, cercles...)
que, agrupades de manera harmònica, creen el dibuix. Cada forma bàsica es pot
redibuixar, ja que respon a una formulació matemàtica concreta. Reproduint els punts
de la fórmula es pot recrear el dibuix complet.

Els fitxers de dibuix que s’elaboren a partir de formulacions matemàtiques
s’anomenen fitxers vectorials o formats de dibuix vectorial.

Podem escollir una peça de fruita i manipular-la, canviar-li el color, etc,
Observa que la imatge la formen una sèrie de corbes emplenades bàsiques.
Els dibuixos vectorials aporten avantatges diversos:
    • No perden qualitat quan els fem més grans o bé els reduïm.
    • Els fitxers generats són de dimensions petites.
    • Les parts diferents del dibuix es poden modificar fàcilment.

Però no tot són avantatges, ja que a partir de formes bàsiques és difícil aconseguir
imatges que reflecteixen la realitat amb detall. Per això els dibuixos vectorials
s’utilitzen, sobretot, en disseny d’arquitectura i d’enginyeria.
Agustín Reina i Diego Rótulo

                             T-3 Tractament d’imatges


  Extesió                                   Característiques
Wmf           És típic de les aplicacions de Windows.
Odg           Correspon a l’estàndard obert dels documents (ODT) d’open office.org-
Cdr           És característic de l’aplicació Corel Draw.
Ai            És propi de l’aplicació Adobe Illustrator.
Eps           Format PostScript: serveix per transport gràfics en entorns d’impressió
              gràfica professional.
Swf           És una animació de Macromedia Flash, programa molt utilitzat per
              elaborar pàgines web.
Svg           És un format dissenya per a internet i que fa servir l’aplicació Inkscape.
dxf           S’utilitza en programes de disseny d’enginyeria i d’agricultura, com ara
              Autocad I Qcad.


Mapes de punts.

Els mapes de punts, a diferencia dels dibuixos vectorials, els formen uns punts
anomenats píxels. Cada punt queda definit pel seu color i la seva lluminositat.

Les imatges de mapa de punts es fan servir principalment per reproduir fotografies
que son impossibles de representar amb formes vectrorials. COm més gran sigui el
nombre depunts que conformen la quadrícula8 mida de la imatge), la qualitat de la
imatge serà més gran i, també, la informació que cal desar-hi. Aixi doncs, el fitxer
generat serà més pesant.

Quan les imatges de mapes de punts s’augmenten, sempre hi ha una pèrdua
d’informació, díficil de reconstruir. Per tant, és més senzill mantenir la qualitat quan
reduïm una imatge que no pas quan l’ampliem.

La densitat de punts de la quadreicula es mesura en punts per polzada i rep el nom de
resolució.

El nombre de colors del fixter n’indica la qualitat. S’anomena profunditat de color, i
pot ser de 256 colors,16 bits, 24 bits o 32 bits; també rep el nom de color veritable.

Algunes formats de mapa de punts s’han dissenyat especialment per utilitzar-los quan
s’imprimeix sobre paper. Altres, mitjançant l’us de regles de compressió, es poden fer
servir per al disseny web.

Compressió dels mapes de punts

Els fitxers jpeg generats per una càmera de 6 megapixels (MP) només ocupen 2.7
MB. Com pot ser? La qüestió clau és la compressió. Observa només amb un cop d’ull
com, a mesura que la resolució de la imatge disminueix i la compressió augmenta, es
perd la qualitat.
Agustín Reina i Diego Rótulo

                          T-3 Tractament d’imatges



.
Agustín Reina i Diego Rótulo

                          T-3 Tractament d’imatges

Más contenido relacionado

Similar a Tractamet de imatges

Tema3. tractament d'imatge
Tema3. tractament d'imatgeTema3. tractament d'imatge
Tema3. tractament d'imatgeCrisbielsa11
 
Render i renderitzar
Render i renderitzarRender i renderitzar
Render i renderitzarsergidpm
 
ex 1 pagèsmaseulàlia
ex 1 pagèsmaseulàliaex 1 pagèsmaseulàlia
ex 1 pagèsmaseulàlialilalali
 
T5 edi img_1516
T5 edi img_1516T5 edi img_1516
T5 edi img_1516adieste
 
Formats de la imatge digital
Formats de la imatge digitalFormats de la imatge digital
Formats de la imatge digitaliMona06
 
T1 e1 ribatallada
T1 e1 ribatalladaT1 e1 ribatallada
T1 e1 ribatalladalaurariba
 
Presentació photoshop barbara cusachs, albert gimeno, anastasia ustinova
Presentació photoshop   barbara cusachs, albert gimeno, anastasia ustinovaPresentació photoshop   barbara cusachs, albert gimeno, anastasia ustinova
Presentació photoshop barbara cusachs, albert gimeno, anastasia ustinovaagimeno1
 
C5 tractamenet de la informació gràfica. el gimp
C5 tractamenet de la informació gràfica. el gimpC5 tractamenet de la informació gràfica. el gimp
C5 tractamenet de la informació gràfica. el gimpcfpegaso
 
B1 e1 s1_galera_irene
B1 e1 s1_galera_ireneB1 e1 s1_galera_irene
B1 e1 s1_galera_irenegalleysworld
 
Exercici 1 (Viviana)
Exercici 1 (Viviana)Exercici 1 (Viviana)
Exercici 1 (Viviana)ley_bcn
 
Exercici 1 (Viviana)
Exercici 1 (Viviana)Exercici 1 (Viviana)
Exercici 1 (Viviana)ley_bcn
 

Similar a Tractamet de imatges (20)

Tema3. tractament d'imatge
Tema3. tractament d'imatgeTema3. tractament d'imatge
Tema3. tractament d'imatge
 
Paint
PaintPaint
Paint
 
Unitat 3
Unitat 3Unitat 3
Unitat 3
 
t1_e1_esteve
t1_e1_estevet1_e1_esteve
t1_e1_esteve
 
Render i renderitzar
Render i renderitzarRender i renderitzar
Render i renderitzar
 
t1_e1_sentis
t1_e1_sentist1_e1_sentis
t1_e1_sentis
 
ex 1 pagèsmaseulàlia
ex 1 pagèsmaseulàliaex 1 pagèsmaseulàlia
ex 1 pagèsmaseulàlia
 
Adobe illustrator
Adobe illustratorAdobe illustrator
Adobe illustrator
 
Tema 3
Tema 3Tema 3
Tema 3
 
T5 edi img_1516
T5 edi img_1516T5 edi img_1516
T5 edi img_1516
 
Formats de la imatge digital
Formats de la imatge digitalFormats de la imatge digital
Formats de la imatge digital
 
T1 e1 ribatallada
T1 e1 ribatalladaT1 e1 ribatallada
T1 e1 ribatallada
 
T5 edi img_1516
T5 edi img_1516T5 edi img_1516
T5 edi img_1516
 
Presentació photoshop barbara cusachs, albert gimeno, anastasia ustinova
Presentació photoshop   barbara cusachs, albert gimeno, anastasia ustinovaPresentació photoshop   barbara cusachs, albert gimeno, anastasia ustinova
Presentació photoshop barbara cusachs, albert gimeno, anastasia ustinova
 
Imatge digital
Imatge digitalImatge digital
Imatge digital
 
Imatge digital
Imatge digitalImatge digital
Imatge digital
 
C5 tractamenet de la informació gràfica. el gimp
C5 tractamenet de la informació gràfica. el gimpC5 tractamenet de la informació gràfica. el gimp
C5 tractamenet de la informació gràfica. el gimp
 
B1 e1 s1_galera_irene
B1 e1 s1_galera_ireneB1 e1 s1_galera_irene
B1 e1 s1_galera_irene
 
Exercici 1 (Viviana)
Exercici 1 (Viviana)Exercici 1 (Viviana)
Exercici 1 (Viviana)
 
Exercici 1 (Viviana)
Exercici 1 (Viviana)Exercici 1 (Viviana)
Exercici 1 (Viviana)
 

Más de diegoyagus

O. sistemes pdf
O. sistemes pdfO. sistemes pdf
O. sistemes pdfdiegoyagus
 
Tema 3 agus y diego
Tema 3 agus y diegoTema 3 agus y diego
Tema 3 agus y diegodiegoyagus
 
Imatges retocades amb gimp 23
Imatges retocades amb gimp 23Imatges retocades amb gimp 23
Imatges retocades amb gimp 23diegoyagus
 
Imatges retocades amb gimp 23
Imatges retocades amb gimp 23Imatges retocades amb gimp 23
Imatges retocades amb gimp 23diegoyagus
 

Más de diegoyagus (11)

Piticli2
Piticli2Piticli2
Piticli2
 
Fresadora
FresadoraFresadora
Fresadora
 
Torn
TornTorn
Torn
 
Apartado2pdf
Apartado2pdfApartado2pdf
Apartado2pdf
 
Apartado1 pdf
Apartado1 pdfApartado1 pdf
Apartado1 pdf
 
Apartado1 pdf
Apartado1 pdfApartado1 pdf
Apartado1 pdf
 
O. sistemes pdf
O. sistemes pdfO. sistemes pdf
O. sistemes pdf
 
Xarxees pdf
Xarxees pdfXarxees pdf
Xarxees pdf
 
Tema 3 agus y diego
Tema 3 agus y diegoTema 3 agus y diego
Tema 3 agus y diego
 
Imatges retocades amb gimp 23
Imatges retocades amb gimp 23Imatges retocades amb gimp 23
Imatges retocades amb gimp 23
 
Imatges retocades amb gimp 23
Imatges retocades amb gimp 23Imatges retocades amb gimp 23
Imatges retocades amb gimp 23
 

Tractamet de imatges

  • 1. Agustín Reina i Diego Rótulo T-3 Tractament d’imatges 1 Introducció L’any 1959 es va començar a utilitzar l’expressió Disseny Assistit per Ordinador (CAD), que l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) va aplicar a partir del 1960 als projectes informàtics orientats cap al disseny i, fonamentalment, de dibuix de corbes i superfícies. La major part dels sistemes desenvolupats en l’època es van integrar a les indústries automobilística, naval i aeronàutica. L’acrònim CAD actualment es reserva als programes de disseny orientats a l’arquitectura i a l’enginyeria. Els sistemes de disseny artístic, en funció del format que utilitzen, es poden subdividir en disseny vectorial o disseny per mapa de punts. Ja en parlarem més endavant. Altres sistemes de disseny assistit per ordinador són els de Modelatge 3D. Gairebé totes les pel·lícules modernes fan servir aquests sistemes, bé sigui per aplicar efectes especials a algunes seqüències, o per construir autèntiques joies de l’animació per ordinador, com ara Toy Story (1995), L’edat de gel (2002) o Bee Movie (2007). 2 Diferents formats, diferents propòsits Els sistemes de disseny assistit per ordinador treballen amb dos formats bàsics: el vectorial i el mapa de punts. Dibuixos vectorials El dibuix de l’esquerra el formen un conjunt de formes bàsiques (línies, cercles...) que, agrupades de manera harmònica, creen el dibuix. Cada forma bàsica es pot redibuixar, ja que respon a una formulació matemàtica concreta. Reproduint els punts de la fórmula es pot recrear el dibuix complet. Els fitxers de dibuix que s’elaboren a partir de formulacions matemàtiques s’anomenen fitxers vectorials o formats de dibuix vectorial. Podem escollir una peça de fruita i manipular-la, canviar-li el color, etc, Observa que la imatge la formen una sèrie de corbes emplenades bàsiques. Els dibuixos vectorials aporten avantatges diversos: • No perden qualitat quan els fem més grans o bé els reduïm. • Els fitxers generats són de dimensions petites. • Les parts diferents del dibuix es poden modificar fàcilment. Però no tot són avantatges, ja que a partir de formes bàsiques és difícil aconseguir imatges que reflecteixen la realitat amb detall. Per això els dibuixos vectorials s’utilitzen, sobretot, en disseny d’arquitectura i d’enginyeria.
  • 2. Agustín Reina i Diego Rótulo T-3 Tractament d’imatges Extesió Característiques Wmf És típic de les aplicacions de Windows. Odg Correspon a l’estàndard obert dels documents (ODT) d’open office.org- Cdr És característic de l’aplicació Corel Draw. Ai És propi de l’aplicació Adobe Illustrator. Eps Format PostScript: serveix per transport gràfics en entorns d’impressió gràfica professional. Swf És una animació de Macromedia Flash, programa molt utilitzat per elaborar pàgines web. Svg És un format dissenya per a internet i que fa servir l’aplicació Inkscape. dxf S’utilitza en programes de disseny d’enginyeria i d’agricultura, com ara Autocad I Qcad. Mapes de punts. Els mapes de punts, a diferencia dels dibuixos vectorials, els formen uns punts anomenats píxels. Cada punt queda definit pel seu color i la seva lluminositat. Les imatges de mapa de punts es fan servir principalment per reproduir fotografies que son impossibles de representar amb formes vectrorials. COm més gran sigui el nombre depunts que conformen la quadrícula8 mida de la imatge), la qualitat de la imatge serà més gran i, també, la informació que cal desar-hi. Aixi doncs, el fitxer generat serà més pesant. Quan les imatges de mapes de punts s’augmenten, sempre hi ha una pèrdua d’informació, díficil de reconstruir. Per tant, és més senzill mantenir la qualitat quan reduïm una imatge que no pas quan l’ampliem. La densitat de punts de la quadreicula es mesura en punts per polzada i rep el nom de resolució. El nombre de colors del fixter n’indica la qualitat. S’anomena profunditat de color, i pot ser de 256 colors,16 bits, 24 bits o 32 bits; també rep el nom de color veritable. Algunes formats de mapa de punts s’han dissenyat especialment per utilitzar-los quan s’imprimeix sobre paper. Altres, mitjançant l’us de regles de compressió, es poden fer servir per al disseny web. Compressió dels mapes de punts Els fitxers jpeg generats per una càmera de 6 megapixels (MP) només ocupen 2.7 MB. Com pot ser? La qüestió clau és la compressió. Observa només amb un cop d’ull com, a mesura que la resolució de la imatge disminueix i la compressió augmenta, es perd la qualitat.
  • 3. Agustín Reina i Diego Rótulo T-3 Tractament d’imatges .
  • 4. Agustín Reina i Diego Rótulo T-3 Tractament d’imatges