1. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
Sarrià - Sant Gervasi, Districte de Coneixement
Informe Final Fase 0
Març 2013OEG - EEiO
2. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
Índex
A. Objectiu del projecte
B. Participants
C. Activitats realitzades
D. Informació obtinguda
E. Conclusions
F. Noves oportunitats
G. Annexos
2
3. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
A. OBJECTIU DEL PROJECTE
A1. Objectius
A2. Metodologia
A3. Planificació
3
4. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
OBJECTIU DEL PROJECTE
4
A1. Objectius
Sarrià, Districte de Coneixement
El Districte de Sarrià - Sant Gervasi està fent
un estudi per identificar i dissenyar les accions
que serien necessàries per tal de desenvolupar
econòmicament el districte i promocionar-lo
com a Districte de Coneixement de la ciutat de
Barcelona.
Tot aquest coneixement s’incorpora en el PAD
(Programa d’Actuació del Districte), que és el
marc de referència que regirà l’actuació del
Govern del Districte de Sarrià - Sant Gervasi.
El present document resumeix la informació
més significativa que s’ha aconseguit de l’estat
actual del districte i principals conclusions que
se’n deriven.
5. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
OBJECTIU DEL PROJECTE
A2. Metodologia (1/2)
La identificació i disseny de les accions que s’emmarcaran dins del PAD s’ha començat al finals
del 2012 i es realitzarà al llarg del 2013. El procés es composa de 4 fases. El present document
s'emmarca en la “Fase 0: Prospectiva” i resumeix la informació quantitativa i qualitativa de
l’estat actual del districte que s’ha recollit a partir de fonts secundaries i entrevistes.
5
Fase 0. Prospectiva
Recollida d’informació de l’estat actual del districte
Fase 1. Model Conceptual
Model conceptual i elecció dels instruments per el
desenvolupament del projecte
Fase 3. Avaluació
Anàlisis i avaluació dels dissenys finals
Fase 2. Disseny d’Instruments
Disseny i adaptació dels instruments triats
Seguiment
Reunions periòdiques de seguiment del
treball desenvolupat
6. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
OBJECTIU DEL PROJECTE
A2. Metodologia (2/2)
Durant tot el projecte s’utilitzarà el següent model conceptual inferit del projecte 22@Barcelona i
que identifica les perspectives en les que es pot analitzar un Ecosistema d’Innovació
territorialitzat (Urbanismes, Innovació, Empresa i Talent) i els seus elements.
6
Talent
Empresa
Innovació
Urbanisme
Atracció
Promoció
Ciència
Planificació
Retenció
Localització
Tecnologia
Gestió
Desenvolupa-
ment
Seguiment i
acompanya-
ment
Industria
Infraestructu-
res
Creació
Creixement i
internacionalit
zació
Mercat
Construcció
Governança
7. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
OBJECTIU DEL PROJECTE
7
2012 2013 2014
Fase 0. Prospectiva
Fase 1. Model
Conceptual
Fase 2. Disseny
d'Instruments
Fase 3. Avaluació
dels dissenys
Fase 0. Prospectiva: Recollida d'informació del districte
Fase 1. Model Conceptual: Model conceptual i elecció dels instruments per a la posada en marxa del projecte
Fase 2. Disseny d'Instruments: Adaptació dels instruments elegits
Fase 3. Avaluació: Anàlisi i avaluació dels dissenys finals
Implementació: Desplegament de les primeres iniciatives.
Setembre Setembre
Març Desembre
Implementació
Febrer
Avaluació
implementació
Juny
A3. Planificació
Es preveu que el projecte finalitzi a mitjans del 2014 podent implementar les primeres accions a
partir del Setembre del 2013.
8. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
B. PARTICIPANTS
B1. Equip de l’Ajuntament de Barcelona
B2. Altres professionals
8
9. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
PARTICIPANTS
B1. Equip de l’Ajuntament de Barcelona
El projecte està liderat per el Districte de Sarrià-Sant Gervasi i compte amb l’assessorament de
l’Oficina de Creixement Econòmic per temes de gestió i qüestions metodològiques. La resta
dels equips que han participat en aquesta primera fase del projecte han aportat el seu
coneixement expert sobre els diferents temes que s’han estudiat.
Fins al moment 7 equips de l’Ajuntament han participat aportant dades i coneixement al
projecte:
1. Direcció d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació
2. Direcció d'Infraestructures d’Hàbitat Urbà
3. Direcció de Serveis de Llicencies i Espai Públic del Districte de Sarrià - Sant Gervasi
4. Direcció de Ciutats Intel·ligents i Telecomunicacions de l' Institut Municipal d’Informàtica
5. Direcció de Promoció del Territori i Comerç de Barcelona Activa
6. Oficina de Creixement Econòmic
7. Districte de Sarrià - Sant Gervasi
9
10. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
PARTICIPANTS
B2. Altres professionals
A part dels equips de l’Ajuntament de Barcelona, el projecte ha rebut el suport d'experts i
professionals del sector públic i privat:
10
1. Claudia Back, Professora de l'Escola Oficial
d’Idiomes de Sarrià
2. Dr. Josep Maria Garrell, Rector de la Universitat
Ramon Llull
3. Dr. Mireia Castanys, Cap del Gabinet del rector
de la Universitat Ramon Llull
4. Dr. Payà, Director Mèdic del Centre Mèdic
Teknon
5. Elena Pujol, Consolat d’Estats Units
6. Enric Mayoles, Director General de Barcelona
Centre Mèdic
7. Eulàlia Alomar, membre del Consell de Direcció
del Centre Mèdic Creu Blanca
8. Ferran Amago, Degà del Col.legi d'Enginyers
Tècnics i Graduats de Telecomunicació de
Catalunya (COETTC)
9. Fina Alomar, membre del Consell de Direcció del
Centre Mèdic Creu Blanca
10. Lluis Noguera, Director de Cosmocaixa
11. Jordi Jané, Director de l'Escola Oficial d’Idiomes
de Sarrià
12. Juan Pérez, Director del Parc d’Innovació La
Salle
13. Leonor Fransoy, Responsable del Departament
d'Organització i Avaluació de Cosmocaixa
14. Lluis Pareras, Gerent de l'Àrea d'innovació del
Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB)
15. Marc Soler, Adjunt Corporatiu del Col·legi Oficial
de Metges de Barcelona (COMB)
16. Marta Gámiz, Responsable de Relacions
Institucionals de la Universitat Internacional de
Catalunya (UIC)
17. Norma Ang, Cònsol Alterna del Consolat de
Mèxic
18. Sylvia Pederzini, Responsable d'Assumptes
Econòmics i Comercials del Consolat de Mèxic
11. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
C. ACTIVITATS REALITZADES
C1. Recollida d’informació de fonts secundaries: reunions de treball
C2. Recollida d’informació qualitativa: entrevistes
11
12. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
ACTIVITATS REALITZADES
C1. Recollida d’informació de fonts secundaries (1/2)
La recollida d’informació de fonts secundaries es va realitzar invitant a representants de diferents
equips de l’Ajuntament a les reunions de treball del projecte per presentar la informació que es
volia conèixer. Les presentacions que es van realitzar s’aporten com a material complementari al
present estudi en la secció “G. Annexos”.
Els equips i la informació que van presentar va ser:
12
Equip Representants Informació aportada
Direcció d’Estudis de
l’Àrea d’Economia,
Empresa i Ocupació
Àngels Santigosa i
Teresa Udina,
Directora i
Economista del
Departament
d'Estudis de l'Àrea
d'Economia,
Empresa i Ocupació
• Diagnosi socio-econòmica a nivell de districte i per
barris: Creixement de la població, distribució per edats,
nivell d’estudis, taxa d'atur registrat la renda familiar
disponible i ajust del mercat immobiliari.
• Tipologia econòmica: activitat econòmica (oferta
sanitària, educativa i sectors creatius), llocs de treball,
estructura econòmica, comerç (eixos, mercats
comercials, hàbits de compra i fluxos d’atractivitat),
potencial turístic, mobilitat (mobilitat quotidiana i
atractivitat) i síntesi d’ Indicadors econòmics.
13. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
ACTIVITATS REALITZADES
C1. Recollida d’informació de fonts secundaries (2/2)
13
Equip Representants Informació aportada
Direcció
d'Infraestructures
d’Hàbitat Urbà
Manuel Valdés,
Director
d'Infraestructures
Diagnosi de les infrastructures a nivell de ciutat i al
districte: Infraestructures ferroviàries, infraestructures
del cicle de l’aigua, xarxa elèctrica i xarxa de
combustibles. xarxa de climatització i RPRSU i introducció
a la xarxa de telecomunicacions
Direcció de Serveis
de Llicencies i Espai
Públic del Districte de
Sarrià Sant Gervasi
Pilar Bogunyà,
Directora de Serveis
de Llicencies i Espai
Públic
Informació sobre el planejament urbanístic, equipaments
i edificis municipals presents en el districte
Direcció de Ciutats
Intel·ligents i
Telecomunicacions
de l' Institut
Municipal
d’Informàtica
Antoni Carol,
responsable de
Telecomunicacions
de la Direcció de
Ciutats Intel·ligents i
Telecomunicacions
L’estratègia Smart City Barcelona, la fibra òptica
desplegada al districte i la xarxa wifi-mesh accessible des
del carrer.
14. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
Agent Persona Càrrec
1
Col·legi Telecomunicació de
Catalunya (COETTC)
Ferran Amago Degà
2
Universitat Internacional de
Catalunya (UIC)
Marta Gámiz
Responsable de Relacions
Institucionals
3 Col·legi de Metges
Lluis Pareras
Marc Soler
Gerent de l'Àrea d'innovació
Adjunt Corporatiu
4 Centre Mèdic Creu Blanca
Eulàlia Alomar
Fina Alomar
Membres del Consell de Direcció
14
ACTIVITATS REALITZADES
C2. Recollida d’informació qualitativa (1/3)
Durant aquesta fase 0 s’han entrevistat 12 agents del districte amb objectius diversos:
• Contrastar la visió del futur de Sarrià com a Districte de Coneixement de Barcelona
• Conèixer la institució i la seva visió de futur
• Debatre sobre l'estratègia per construir aquestes visions i com el projecte i la seva institució
poden col·laborar.
• Realitzar un primer contacte amb un agent estratègic pel projecte i fidelitzar –lo.
15. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
Agent Persona Càrrec
5 Universitat Ramon Llull
Dr. Josep Maria Garrell
Dr. Mireia Castanys
Rector
Cap del Gabinet del rector
6 Parc d’Innovació La Salle Juan Pérez Director
7 Escola Oficial d’idiomes
Jordi Jané
Claudia Back
Director
Professora
8 Consolat de Mèxic
Norma Ang
Sylvia Pederzini
Cònsol Alterna
Resp . Assumptes Eco. i Comercials
9 Barcelona Centre Mèdic Enric Mayoles Director General
10 Teknon Dr. Payà Director Mèdic
11 Cosmocaixa
Lluis Noguera,
Leonor Fransoy,
Director de Cosmocaixa
Resp Dep. d'Organització. i Avaluació
12 Consolat d’Estats Units Elena Pujol Consolat d’Estats Units
15
ACTIVITATS REALITZADES
C2. Recollida d’informació qualitativa (2/3)
16. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
16
ACTIVITATS REALITZADES
C2. Recollida d’informació qualitativa (3/3)
Imatges d’algunes de les entrevistes realitzades fins al moment:
17. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
D. INFORMACIÓ OBTINGUDA
D1. Informació Clau de la Capa d’Urbanisme
D2. Informació Clau de la Capa d’Innovació
D3. Informació Clau de la Capa d’Empreses
D4. Informació Clau de la Capa de Talent
D5. Informació Clau de Governança
17
18. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
INFORMACIÓ OBTINGUDA
18
T
E
I
U
A
P
C
P
R
L
T
G
D
S
I
I
C
I
M
C
G
D1. Informació Clau de la Capa d’Urbanisme (1/3)
FONT IDEES CLAU
Font secundaria
(Reunió d’equip)
• La construcció de la Línia 9 suposarà la connexió directe amb dues
infraestructures d’alta connectivitat com son el tren d’alta velocitat i l’avió. Això
pot esdevenir un element d’atracció a nivell Catalunya-Europa per serveis a
usuaris finals. En aquesta categoria podem identificar els serveis relacionats amb
la industria mèdica.
• La línia dels Ferrocarrils de la Generalitat uneix Barcelona amb importants nuclis
urbans metropolitans i hi circula un gran volum de gent. Això presenta opcions
interessants d’impuls econòmic: Aquesta àrea resulta interessant per que es situï
activitat econòmica d’interès metropolità. Amb l’entrada en funcionament de la
Línia 9, es podria potenciar la zona de l’estació de Sarrià gràcies a l’ intercanviador
entre ferrocarrils i la línia del metro.
• Actualment no es pot concebre un districte innovador aïllat del concepte de
sostenibilitat. L’ utilització de les aigües freàtiques o nova política energètica
distribuïda poden ser elements de màrqueting per potenciar el caràcter
sostenible del districte i posar-li la “banderola” de Smart District.
19. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
INFORMACIÓ OBTINGUDA
19
T
E
I
U
A
P
C
P
R
L
T
G
D
S
I
I
C
I
M
C
G
D1. Informació Clau de la Capa d’Urbanisme (2/3)
FONT IDEES CLAU
Font secundaria
(Reunió d’equip)
• No existeix risc de falta de potència elèctrica ja que existeix més d'un punt
d’alimentació. L’alimentació elèctrica pot ser necessari per data-centers i
instrumental crític com el que s’utilitza en el sector sanitari.
• Es un districte molt consolidat i on no hi ha grans oportunitats de
desenvolupament urbanístic basat en la construcció. En aquest entorn només hi
ha la possibilitat de la rehabilitació i reutilització d’espais i edificis.
UIC
• Veuen necessari l’ impuls de residències universitàries.
• Destaca la importància de la mobilitat pels alumnes i professors. Proposen
millores des de projectes d’alumnes d’Arquitectura
• Interessa desenvolupar una zona esportiva comuna a tots els centres universitaris
(tipus Campus)
• Tenen projectes (salut) que no poden desenvolupar per manca d’espai.
COETTC
• S’hauria de millorar la mobilitat.
• Per desplegar la fibra òptica en tot el districte s'hauria de canviar la normativa.
20. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
INFORMACIÓ OBTINGUDA
20
T
E
I
U
A
P
C
P
R
L
T
G
D
S
I
I
C
I
M
C
G
D1. Informació Clau de la Capa d’Urbanisme (3/3)
FONT IDEES CLAU
Col·legi de
Metges
• Pels serveis assistencials la línia 9 és important.
Creu Blanca • Per poder desenvolupar més necessitats necessitarien poder créixer físicament.
La Salle
Technova
• Estan construint una residencia d’estudiants que entrarà en funcionament els
propers mesos.
Teknon • Tenim un pla urbanístic aprovat i s’està pensant en el creixement.
21. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
FONT IDEES CLAU
Font secundaria
(Reunió d’equip)
• Els estudis socioeconòmics identifiquen el sector de la sanitat i l’educació, per la
concentració de centres d’excel·lència en aquests àmbits, com els sectors
econòmics més representatius de la estructura econòmica del districte.
• Un repte estratègic del districte pels propers anys passa per el desplegament del
pla de turisme.
• Sarrià és disposa de centralitat, bona imatge i reputació, centres mèdics
d’excel·lència, nombrosos equipaments esportius (destaca el gran número de
centres esportius privats) i zones verdes (és l’accés a Collserola). Tots aquests
factors associats a l’esport i la salut poden ser elements per posicionar el districte
en aquest àmbit “Wellness District”.
• Destaca en el districte el gran número de centres educatius que es situen
principalment al llarg de la Ronda de Dalt.
UIC • Poden aportar els seus estudis universitaris, i en particular el focus en Salut
COETTC
• S’hauria d’ampliar el concepte de salut a altres temes: Fomentar el lleure per
Collserola, Parc Sta. Amèlia, gimnasos, Arsenal, bosc, etc
INFORMACIÓ OBTINGUDA
21
T
E
I
U
A
P
C
P
R
L
T
G
D
S
I
I
C
I
M
C
G
D2. Informació Clau de la Capa d’Innovació (1/4)
22. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
FONT IDEES CLAU
Col·legi de
Metges
• La prescripció electrònica es fa aquí pels metges, però es podria fer per altres
col·lectius com farmacèutics, etc.
• Hi ha molta activitat assistencial al districte però no utilitzen sempre tecnologia
punta.
• El col·legi és molt bo amb innovació sanitària. Ha modelitzat el procés d'innovació i
podrien fer difusió entre les empreses.
• Una de les diferencies que hi ha amb el 22@Barcelona és que en aquell districte hi
ha demanda creuada mentrestant que en Sarrià no hi ha.
• El repte és aconseguir que per una clínica estar a Sarrià sigui un plus, de la mateixa
forma que si s’és una empresa tecnològica estar al 22barcelona és un plus.
La Salle
Technova
• Des de l'àmbit de la innovació, treballen amb grans institucions projectes de mitja
llarg recorregut via projectes.
• Estan treballant en la creació d'un clúster en el medica devices: com involucrar
tecnologia i Salut. S’ha treballat amb diversos hospitals per veure com es poden
introduir tecnologies sempre amb la voluntat de resoldre els seus reptes.
• El sector de la Salut és un sector clau per technova. Tenen un servei vigilància
tecnològica i van identificar aquest sector com un dels més prometedors.
INFORMACIÓ OBTINGUDA
22
T
E
I
U
A
P
C
P
R
L
T
G
D
S
I
I
C
I
M
C
G
D2. Informació Clau de la Capa d’Innovació (2/4)
23. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
FONT IDEES CLAU
Ramon Llull
• Els ajuts han caigut. I els que et concedeixin no es cobren. Si es redueix la
investigació es mata la innovació. S'ha de mirar molt el teixit industrial. Aquells
sectors que competeixen a nivell global necessiten investigació.
Consolat de
Mèxic
• Hay muchas empresas y instituciones de Méjico que estarían interesados en
vincularse con Barcelona.
• Están interesados en el sector sanidad. En el sector del conocimiento hay una larga
tradición de profesores y estudiantes en Barcelona.
BCM
• El sector és bàsicament clíniques privades lligada a projectes individuals. Hi ha
molta atomització.
• Un pacient viatge per 5 factors que s'han de complir tots: (1) El destí ha de ser
atractiu (es compleix per Barcelona), (2) La oferta sanitària ha de ser completa (sí
però amb reserves), (3) Els centres mèdics han d’estar acreditats (actualment la JSI
es qui indica la qualitat del centre i això no ho tenim. La EFQM i ISO i a nivell
internacional no s’accepta. Únicament ho té la Teknon y l’Institut Guttmann), (4)
Preu: som cars, (5) Accessibilitat: des de la basant internacional, si no arriben
avions a Barcelona no s’arriba.
INFORMACIÓ OBTINGUDA
23
T
E
I
U
A
P
C
P
R
L
T
G
D
S
I
I
C
I
M
C
G
D2. Informació Clau de la Capa d’Innovació (3/4)
24. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
FONT IDEES CLAU
BCM
• La principal raó perquè el mercat del turisme mèdic existeix és que si a USA val
l'operació 100.000 a l’índia val 1.000 euros, a alemanya val 35.000 (Barcelona és
més car). La raó del preu tan car es perquè intenten treure el màxim. La raó de que
alemanya ens guanya sistemàticament es perquè a partir d'una estructura de
costos decideixen posar-hi un marge comercial.
Teknon
• La medicina a Catalunya té molt bon nivell.
• Per seguir sent competint, hem de ser els millors (millors en metges i en tecnología
aplicada). Tenim un conjunt de tecnologia puntera que ens destaca. Medicina
robòtica, etc.
• La Teknon té una fundació que fa docència i recerca. Està molt dirigit a la creació
de noves tecnologies per aplicar als pacients. Els professionals que es volen
implicar tenen entorn per desenvolupar aquestes activitats.
• La operació sense sang es un factor competitiu en el sector salut.
INFORMACIÓ OBTINGUDA
24
T
E
I
U
A
P
C
P
R
L
T
G
D
S
I
I
C
I
M
C
G
D2. Informació Clau de la Capa d’Innovació (4/4)
25. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
FONT IDEES CLAU
Font secundaria
(Reunió d’equip)
• Sarrià- Sant Gervasi és el segon districte de la ciutat en la localització de serveis
intensius en coneixement i indústries creatives, que assoleixen un creixement
significatiu en la darrera dècada. Hi ha 4200 empreses d'economia del
coneixement, el que suposa el 25% de la ciutat.
• Un repte estratègic del districte pels propers anys passa per promoure l’activitat
emprenedora basada en coneixement i tecnologia.
• Tot i el nombre de visites que té el districte, no és un pol d’atracció per les
compres. Els residents tenen una propensió a comprar a altres llocs i relativament
poca gent d'altes districtes es desplaça a Sarrià – Sant Gervasi per comprar.
UIC • Tenen interès en potenciar la emprenedoria dins la universitat.
COETTC
• S’hauria de impulsar el sentiment de pertinença: crear una xarxa o associació com
la 22@network que doni sentiment de pertinència i capacitat de activació, crear
un programa de Breakfast mensual, etc.
• En el tema del Turisme s’hauria de revaloritzar els actius que té el districte.
• En el districte hi ha l’espai “La Violeta”. Podria ser un lloc ideal per crear un tipus
incubadora per professionals de més de 45 anys (que encara tenen 20 anys fins a
la jubilació) per ajudar-los a crear empreses.
25
T
E
I
U
A
P
C
P
R
L
T
G
D
S
I
I
C
I
M
C
G
D3. Informació Clau de la Capa d’Empreses (1/6)
INFORMACIÓ OBTINGUDA
26. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
FONT IDEES CLAU
Col·legi de
Metges
• Hi ha desconeixement de l'activitat econòmica que hi ha al districte. Es troba a
faltar compartir la demanda sofisticada i veure sinergies. Ni que sigui un lloc
virtual on compartir.
• El col·legi té una sala per 300 persones on s’hi poden realitzar actes. Aquí es va
fer l'últim fòrum d'inversió.
• Per les clíniques és molt important captar clients externs (portar pacients aquí) i
exportar a nivell internacional. Barcelona Centre Mèdic realitza una tasca
important en captar pacients estrangers i compateix a nivell internacional amb
altres destinacions com Israel. A Barcelona tenim metges sud-americans i es
podria treballar per captar pacients de sud-america.
• El creixement econòmic serà mes pronunciat en els centres concertats i privats.
Els públics tenen el focus en prestar serveis a un públic més local.
• La majoria de la comunitat inversora de Barcelona està instal·lada en aquest barri
i en les Corts (Pedralbes).
• El repte no és tant acompanyar companyies com acompanyar la gent.
• A l’Espai de l’Antiga Seu de la Dexeus s’està posant un centre Socio-Sanitari.
26
T
E
I
U
A
P
C
P
R
L
T
G
D
S
I
I
C
I
M
C
G
D3. Informació Clau de la Capa d’Empreses (2/6)
INFORMACIÓ OBTINGUDA
27. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
FONT IDEES CLAU
Creu Blanca
• Necessitat de tenir hotels vinculats per l’atracció de clients internacionals.
• Destaca la seva especialitat en Diagnosi Esportiva (3D, en moviment).
La Salle
Technova
• Donen suport a la innovació i a la emprenedoria. Per donar suport a un
emprenedor no cal que sigui universitari però si tecnològic. El suport de
l'emprenedor comença en la creació del esperit emprenedor fins al que la
empresa està consolidada: vocació, formació per ser empresari, desenvolupador
de plans de negoci, validació tecnològica i fins i tot desenvolupament tecnològic,
incubació, finançament a través de business angels, entitats financeres, etc.,
temes legals: pacte de socis, altres necessitats: disseny, etc.
• A Sarrià hi ha business angels potencials però que el hi falta educació. La Salle té
un curs per ensenyar a invertir que estan en la vuitena edició.
• S'observa un nou perfil d’inversió: petits holdings o mitjanes empreses que volen
diversificar i poden aportar capital i aportar suport per donar escalabilitat als
negocis en els que entren.
Ramon Llull
• Es creen moltes empreses i en sobreviuen moltes però aquestes no creixen. Es el
contrari del que passa a la resta del mon. Ens sobre petita i mitjana empresa.
27
T
E
I
U
A
P
C
P
R
L
T
G
D
S
I
I
C
I
M
C
G
D3. Informació Clau de la Capa d’Empreses (3/6)
INFORMACIÓ OBTINGUDA
28. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
FONT IDEES CLAU
Ramon Llull
• Actualment la crisi fa que hi hagi menys demanda local. Per tant per créixer i
mantenir-se únicament es pot aconseguir treballant el mercat exterior. En el cas
d’estudis de grau l’atracció és molt difícil. En els estudis de post-grau és més fàcil.
Consolat de
Mèxic
• La internacionalización se ve en doble sentido: de Méjico a Barcelona y viceversa.
EOI
• Son una empresa tot i que son públiques i per tant tenen un cert marge de
maniobra que permet fer cursos monogràfics específics sobre temes d'idiomes:
anglès professional, angles legal, etc. o Treballar cursos per habilitats específics.
Aquests cursos es fan a marge de la dotació de la generalitat en recursos.
• Quan es va pensar en fer créixer l'escola, una dels temes en ment era el xines i
l'espanyol per estrangers.
• Veuen una oportunitat de fer cursos per a estudiants estrangers universitaris.
Algunes escoles com la UB i la UPC ho tenen integrat o subcontractat, però potser
altres universitats no, i no es el seu core.
28
T
E
I
U
A
P
C
P
R
L
T
G
D
S
I
I
C
I
M
C
G
D3. Informació Clau de la Capa d’Empreses (4/6)
INFORMACIÓ OBTINGUDA
29. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
FONT IDEES CLAU
BCM
• BCM es una associació de clíniques i hospitals que es crea amb la idea d'atracció
de pacients a nivell internacional. S'ajunten amb la visió conjunta d'atracció de
pacients. A tot arreu creen marca i fan oferta agregada.
• El model que creix arreu del mon es de la coompeticio: cooperar i competir. Aquí
això no funciona. Hi ha moltes taules però en el fons hi ha tanta competició que
no hi ha marge per cooperar.
Teknon
• Teknon té bona relació amb el sector públic però mai ha tingut intenció de
participar en la salut pública. El nostre client es el privat i el provinent de mútues i
assegurances.
• Coneixem el BCM, hi formem part però això no et porta pacients. Vam optar per
la xarxa comercial pròpia. Es una línia on el pacient és privat i molt exigent. El
pacient privat busca el millor i si no formes part de la joint comition no estàs en
aquesta lliga. Son exigents en tema sanitari, assistencial. Nosaltres juguem
aquesta lliga a partir de la llengua, assistència per ells, etc. El que venem son
productes singulars d'alta complexitat que es una diferenciació respecte altres
centres mèdics. Això es el que es ven.
29
T
E
I
U
A
P
C
P
R
L
T
G
D
S
I
I
C
I
M
C
G
D3. Informació Clau de la Capa d’Empreses (5/6)
INFORMACIÓ OBTINGUDA
30. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
FONT IDEES CLAU
Teknon
• El mercat internacional té moltes possibilitats de creixement però si esperes un
creixement radical no serà així. El pacient internacional es aquell en que el
captures allà i ve aquí. Hi ha molta competència entre els mateixos brokers. Hi ha
congressos internacionals de turisme quirúrgic. Estar acreditats per la joint
comission es un paper clau. Es estratègic per pal·liar la davallada de pacients
privats nacionals.
• També estem fent alguna expansió fora d'aquí però sempre hem volgut créixer
aquí. De forma molt selectiva col·laborem amb altres centres privats. Per exemple
estem treballant el tractament del càncer amb una clínica del País Basc.
Cosmocaixa
• El volum de turistes és del 20% a l’època de l'estiu. Tenen molt públic local. No
tenen com a objectiu el turisme.
• Som connectors perquè estem finançant i tenim plataforma física: EasyCaixa i
EasyGlobal (estem en els òrgans de govern).
30
T
E
I
U
A
P
C
P
R
L
T
G
D
S
I
I
C
I
M
C
G
D3. Informació Clau de la Capa d’Empreses (6/6)
INFORMACIÓ OBTINGUDA
31. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
FONT IDEES CLAU
Font secundaria
(Reunió d’equip)
• El percentatge d'estrangers es el menor de tot Barcelona però en canvi aglutina
13 de les 17 escoles internacionals de la ciutat.
• Un repte estratègic del districte pels propers anys passa per l’atracció de talent
internacional en col·laboració amb els agents i centres d’excel·lència
UIC
• Poden contribuir amb Arquitectura, Infermeria, Comunicació Audiovisual i
periodisme
• Destaquen, perquè tenen menys competència, en humanitats (facultat que altres
universitats del districte no tenen)
COETTC
• El canvi generacional pot afectar molt al districte perquè la piràmide està
invertida, hi ha molta gent gran. S'han de fer accions per atreure gent jove a viure
el districte amb els parcs i Collserola.
• Poden contribuir en iniciatives de formació ocupacional d’Auto ocupació
col·lectiva (co-working Professional).
Creu Blanca
• Tenen molta col·laboració amb Hospitals i Universitats en temes de recerca i
pràctiques d’alumnes.
31
T
E
I
U
A
P
C
P
R
L
T
G
D
S
I
I
C
I
M
C
G
D4. Informació Clau de la Capa de Talent (1/4)
INFORMACIÓ OBTINGUDA
32. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
FONT IDEES CLAU
Ramon LLull
• A Sarrià té Salut dels aliments i esport.
• L'any passat van tenir 17.000 estudiants i 10% son estudiants que estudien 1 any
sencer. Després hi ha 1000 més que son de mobilitat (períodes més curts).
• L'ensenyament no es únicament universitari. S’ha de veure com es relacionen els
diferents estudis: FP, etc.
• Tenim les taules buides en el tema de les TICs i les empreses ens venen a buscar
perfils i no hi ha. Els enginyers venen de fora. En el factor femení també hi ha
moltes mancances.
Consolat de
Mèxic
• Unos datos del 2010 indican que de 7000 mejicanos en Catalunya, 6000 estaban
en Barcelona y la mayoría eran estudiantes. El perfil es mayoritariamente alto.
También hay muchas personas con doble nacionalidad que no los tenemos
mapeados. Que tienen cultura mejicana: gente que lleva 20 años viviendo aquí,
etc.
• Tienen un papel activo a nivel cultural. Ha participado en un programa de visitas
guiadas para ciudadanos. También ha realizado exposiciones para abrir el
consulado y que la gente acceda.
32
T
E
I
U
A
P
C
P
R
L
T
G
D
S
I
I
C
I
M
C
G
D4. Informació Clau de la Capa de Talent (2/4)
INFORMACIÓ OBTINGUDA
33. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
FONT IDEES CLAU
EOI
• La escola de Sarrià te com a característica l'ensenyament de l’alemany. L’anglès i
alemany estan subvencionats per la Generalitat. Van fer una aposta per el xines
tot i que no va acabar de tenir èxit. Ho tornaran a intentar l'any vinent.
• Fan programes amb col·laboració amb centres de secundaria. S’ofereixen llengües
com activitat extraescolar. Amb el Costa Llovera van fer una col·laboració per la
preparació de l'examen que fa la EIO.
• La EOI pot donar un certificat oficial de nivell de llengües reconegut a Europa.
Cosmocaixa
• Ens preocupa molt en el tema de les vocacions científiques. Som un recurs de
formació no formal que s'allarga fins al batxillerat. Estem fent: (1) tallers
participatius i (2) tallers de recerca: son tallers més llargs on els estudiants son
partícips reals del treball que fan investigadors reals. Es selecciona una part de la
investigació que es pot fer en un taller i ells participen. Es busca que fomenti la
vocació científica.
• Si a les escoles del districte els preocupa la ciència i pot existir oportunitats de fer
programes plegats.
• El museu de la ciència té una volar social que s'hauria de posar en valor per tal de
poder contribuir en el talent.
33
T
E
I
U
A
P
C
P
R
L
T
G
D
S
I
I
C
I
M
C
G
D4. Informació Clau de la Capa de Talent (3/4)
INFORMACIÓ OBTINGUDA
34. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
FONT IDEES CLAU
Cosmocaixa
• Tenim una primera experiència amb pilot la Franlclin School escola que esta a
Barcelona i que tenen molt bona reputació, i nens de batxillerat venen els caps de
setmana i fan de monitors de sala. Aquets nens aprenen el valor de la
responsabilitat, han d'assimilar els coneixements molt bé per tal de poder-ho
transmetre. Interactuar amb els visitants es una formació. Volem universalitzar-
ho. Un cop veiem que funciona ho voldríem exportar-ho a altres escoles.
• Els joves del 16 al 25 costa de que vinguin pel seu propi interès. Cosa acostar-los.
S'estan dissenyant noves activitats. S'està pensant d'una activitat permanent que
està dirigit pels joves adults que actualitza com avança la ciència (ciència al dia).
Un espai molt viu. La etiqueta joves hi ha molta feina a fer i creiem que sols no ho
podrem fer. Aquests joves potser estan a la universitat. Potser amb la
col•laboració amb elles podem arribar a elles.
• Hi ha diverses institucions que fan activitats als seus espais. Per exemple Biocat
fan programes de divulgació.
34
T
E
I
U
A
P
C
P
R
L
T
G
D
S
I
I
C
I
M
C
G
D4. Informació Clau de la Capa de Talent (4/4)
INFORMACIÓ OBTINGUDA
35. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
FONT IDEES CLAU
UIC • Veuen molt interessant la iniciativa del Districte de Coneixement.
COETTC
• És una associació molt activa. Participen en esdeveniments com ara la “Diada de
Telecos” que es celebra a CosmoCaixa. Si es volgués hi hauria la possibilitat de
organitzar una taula perquè el Districte pugui intervenir per parlar del Districte de
Coneixement.
Col·legi de
Metges
• Una diferencia important amb 22@Barcelona és que aquest és un espai jove que
va canviant contínuament mentre que el districte de Sarrià els actors son molt
madurs.
• Aquest districte no té un sentiment de pertinència encara. Es senten part de
Barcelona.
• Total recolzament a la iniciativa d’especialització del Districte de Coneixement en
Salut.
Creu Blanca
• Oberts a participar activament en les activitats del Districte de Coneixement
(Market Place en temes salut i universitats)
35
T
E
I
U
A
P
C
P
R
L
T
G
D
S
I
I
C
I
M
C
G
D5. Informació Clau de Governança (1/4)
INFORMACIÓ OBTINGUDA
36. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
FONT IDEES CLAU
Ramon Llull
• És necessari que hi hagi més relació entre l'administració i la universitat. La
relació que ha d'haver ha d'anar més enllà de la urbanística.
• El primer que s'ha de construir son els espais de diàleg per veure en que ens
podem ajudar uns als altres.
• S’ha de procurar no dilatar el projecte en el temps. Intentar tenir un quick win.
• S’ha d’iIncorporar en el discurs de l'administració l’existència del sector privat.
Que la universitat pública i privada es parli de forma natural.
• S’hauria d’implicar la gent de la generalitat perquè estiguin entrats.
Consolat de
Mèxic
• Una vez que el resto de consulados este en antecedentes del proyecto se podría
montar algún grupo de trabajo para identificar sinergias entre nosotros: red
consular del distrito de Sarrià.
• El consulado tiene interés en integrarse al distrito.
• Un censo más detallado de lo que hay en el distrito seria de utilidad para
identificar oportunidades. Lo podríamos difundir también en Méjico para que se
sepa mejor lo que es el distrito y detectar oportunidades
EOI • Veuen bé el projecte.
36
T
E
I
U
A
P
C
P
R
L
T
G
D
S
I
I
C
I
M
C
G
D5. Informació Clau de Governança (2/4)
INFORMACIÓ OBTINGUDA
37. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
FONT IDEES CLAU
BCM
• Marques Salud al món hi ha molt poques. Intentar que una marca concreta tingui
posicionament internacional es molt difícil Barcelona no té un posicionament de
ciutat Sanitaria. La majoria de casos s'ha fet per una iniciativa privada molt
intensa que ha involucrat a la sanitat pública o vic eversa. Per exemple Boston o
corea es una aposta del govern que ha involucrat al sector privat. Bavera també
ho està fent.
• Barcelona com a capital per la fecundació in vitro ho serà fins que canviï la llei a
italià. No és suficient ser bons sinó que el marc legal ho permeti.
Teknon
• Aquest projecte és molt oportú. Hi ha interès en no estar d'esquena al districte,
en formem part i estem oberts a la col·laboració estreta en tot aquells treball on
podem col·laborar i que tingui sentit per nosaltres.
• Lliguen la marca Teknon amb Barcelona.
Cosmocaixa
• L’enfocament ens sembla correcte i està alineat amb el de la Fundació La Caixa.
• Si hi ha una estratègia de districte en la línia de la promoció de les vocacions
científiques aquí hi ha la oportunitat d’estrènyer la relació.
37
T
E
I
U
A
P
C
P
R
L
T
G
D
S
I
I
C
I
M
C
G
D5. Informació Clau de Governança (3/4)
INFORMACIÓ OBTINGUDA
38. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
FONT IDEES CLAU
Cosmocaixa
• Estem treballant en un programa d'avaluació sobre vocacions científiques
tecnològiques en joves molt innovador d'un projecte de CECIF + Everis +
Cosmocaixa per potenciar disciplines científiques: ciència, matemàtiques, etc.
Aquí hi hauria possibilitats de col·laboració amb el districte.
• Caldria millorar l’accés per autobús fins al Museu de la Ciència.
• S’hauria de potenciar el museu i el seu atractiu turístic
38
T
E
I
U
A
P
C
P
R
L
T
G
D
S
I
I
C
I
M
C
G
D5. Informació Clau de Governança (4/4)
INFORMACIÓ OBTINGUDA
39. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
E. CONCLUSIONS
E1. Conclusions de la Capa d’Urbanisme
E2. Conclusions de la Capa d’Innovació
E3. Conclusions de la Capa d’Empreses
E4. Conclusions de la Capa de Talent
E5. Conclusions de Governança
39
40. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
40
CONCLUSIONS
E1. Conclusions de la Capa d’Urbanisme
Urbanisme Planificació Gestió Infraestructures Construcció
Sarrià – Sant
Gervasi és un
districte madur on
no hi ha opcions
de grans nous
desenvolupa-
ments. Això
implica la
necessitat de
reutilitzar i dotar
de nous usos a
espais existents.
Es detecta la
necessitat de
donar suport a
les activitats
econòmiques
del districte:
instal·lació
d’activitats no
residencials i
ampliacions
(centres mèdics,
educatius, etc.)
Es detecta la
necessitat de un
major
desplegament de
xarxes de
telecomunica-
cions (fibra) i de
infraestructures
de transport
(Línia 9) al
districte.
L’impacte del
projecte en el
sector de la
construcció estarà
dirigit sobretot a
la rehabilitació i
adequació
d’espais , i no tant
a la construcció
de noves
edificacions.
41. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
41
CONCLUSIONS
E2. Conclusions de la Capa d’Innovació
Innovació Ciència Tecnologia Industria Mercat
Es constaten els
eixos econòmics
de Salut-Wellness
i Educació –
Edutainment com
els sectors
econòmics de
referència en el
districte.
Existeixen actors
de primer nivell al
districte que
poden
promocionar la
tecnologia com a
potenciador
econòmic (per
exemple La
Salle).
Existeixen grups
de recerca en el
districte en les
universitats que hi
son presents
Ramón Llull, IQS,
la UIC, etc.
El Districte com a
Tractor del Sector
Salut i Educació.
Proves Pilot que
puguin ser
replicables a
altres Districtes de
Barcelona o a
altres Ciutats del
Món. El Districte
com a Living Lab.
42. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
42
CONCLUSIONS
E3. Conclusions de la Capa d’Empreses
Empresa Promoció Localització
Seguiment i
acompanyament
Creixement i
internacionalització
La promoció del
districte haurà
d’estar orientada
a les empreses
existents i
l’emprenedoria
universitària i
col·legial, ja que
no hi ha
possibilitats de
localitzar al
districte un gran
volum
d’empreses.
Haurà d’estar
adreçada a
incubadores i al
creixement de les
empreses ja
existents.
Existeixen ja
grans capacitats
instal·lades en els
sectors salut i
educatiu en el
districte.
Existeix una gran
acceptació del
projecte i s’hauria
de potenciar la
marca del projecte
i el sentiment de
pertinença.
Existeix la
possibilitat de
desenvolupar la
cultura d’inversió
privada entre els
ciutadans i
promoure la
Internacionalitza-
ció apalancant-se
amb els consolats
existents al
districte.
43. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
43
CONCLUSIONS
E4. Conclusions de la Capa de Talent
Talent Atracció Retenció Desenvolupament Creació
Existeix la
possibilitat de
treballar les
vocacions
científiques i
tècniques de la
ma d’agents com
Cosmocaixa i les
universitats.
Existeix la
possibilitat
d’articular les
comunitats
internacionals a
través dels
consolats per
facilitar la retenció
de professionals
estrangers del
districte.
Gràcies a la EOI,
l'anglès o alemany
podria ser un
element distintiu
del desenvolupa-
ment educatiu del
districte
assegurant que
tots els estudiants
assoleixen un
nivell òptim
abans de l' ingrés
a la universitat.
Les universitats
actuen com a
grans pols
d’atracció al
districte de talent
local, nacional i
internacional. A
nivell
internacional,
sobretot en els
estudis de
postgrau.
44. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
Governança
44
CONCLUSIONS
E5. Conclusions de Governança
Es detecta la necessitat de potenciar les relacions entre el Districte i els
agents econòmics clau.
Es detecta la necessitat de crear plataformes d’articulació i relació entre
tots els agents del districte.
Es detecta la necessitat d’involucrar al projecte nous agents com seria
Turisme i Comerç.
45. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
F. NOVES OPORTUNITATS
F1. Oportunitats detectades
45
46. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
46
F1. Oportunitats detectades
Durant el desenvolupament de la Fase 0 del projecte s’han detectat dos iniciatives que no han
pogut ser degudament explorades:
NOVES OPORTUNITATS
Iniciativa Descripció
1
Projecte Turístic
Tibidabo
Existeix una iniciativa privada que té interès en la promoció turística
del Parc d'atraccions del Tibidabo i la creació d’una infraestructura
de transport mitjançant un telefèric que enllaçaria La Plaça Kennedy
amb la muntanya del Tibidabo. Existeix la possibilitat que aquest
telefèric tingués també una parada a l’alçada de Cosmocaixa.
2 Talent hause
Existeix una iniciativa privada que té interès en la creació d’un espai
al districte orientada a la promoció de les vocacions científiques i
tecnològiques de forma permanent.
47. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
G. ANNEXOS
G1. Presentació del Perfil Econòmic del districte
G2. Presentació del Planejament del districte
G3. Presentació Infraestructures del districte (exceptuant telecomunicacions)
G4. Presentació de les Infraestructures de Telecomunicacions del districte
G5. Material per les entrevistes
G6. Llistat de Consolats al Districte i Col·legis Professionals al Districte
G7. Preus de locals comercials i oficines del districte Sarrià-Sant Gervasi
47
48. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
48
G1. Presentació del Perfil Econòmic del districte
ANNEXOS
Equip Representants Informació aportada
Direcció d’Estudis de
l’Àrea d’Economia,
Empresa i Ocupació
Àngels Santigosa i
Teresa Udina,
Directora i
Economista del
Departament
d'Estudis de l'Àrea
d'Economia,
Empresa i Ocupació
• Diagnosi socio-econòmica a nivell de districte i per
barris: Creixement de la població, distribució per edats,
nivell d’estudis, taxa d'atur registrat la renda familiar
disponible i ajust del mercat immobiliari.
• Tipologia econòmica: activitat econòmica (oferta
sanitària, educativa i sectors creatius), llocs de treball,
estructura econòmica, comerç (eixos, mercats
comercials, hàbits de compra i fluxos d’atractivitat),
potencial turístic, mobilitat (mobilitat quotidiana i
atractivitat) i síntesi d’ Indicadors econòmics.
49. Barcelona, Octubre 2012
Perfil econòmic del districte
de Sarrià-Sant Gervasi
Departament d’Estudis de l’àrea d’Economia,
Empresa i Ocupació
50. 1. Diagnosi socio-econòmica: Creixement poblacional per sobre de la mitjana
en l'últim decenni
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base
a dades del Departament d'Estadistica de l'Ajuntament de Barcelona
0,2
2,1
2,4
6,5
6,6
7,3
8,8
8,9
9,3
12,0
16,6
LES CORTS
NOU BARRIS
HORTA-GUINARDÓ
EIXAMPLE
GRÀCIA
BARCELONA
SARRIÀ-ST GERVASI
SANT ANDREU
SANTS-MONTJUÏC
SANT MARTÍ
CIUTAT VELLA
CREIXEMENTDELA POBLACIÓ 2001-2011 (en%)
• El Districte de Sarrià Sant Gervasi -amb 144.554 habitants el juny de 2011- representa el 9% de
la població de Barcelona,. El creixement demogràfic del districte en el decenni 2001-2011
(+8,8%) és superior en 1,5 percentuals al de la mitjana de la ciutat (+7,3%)
• El gener de 2012 el Districte aplega un 11% d’estrangers, el percentatge més baix entre els
districtes i 6,4 punts percentuals inferior a la mitjana de la ciutat.
51. Diagnosi socio-econòmica (2): El major percentatge de joves i el
menor en població entre 15 i 64 anys
• El major percentatge de
població jove dels districtes
(entre 15 i 24 anys) (10%).
• Més d’una cinquena part
d’habitants de +65 anys
(21,2%) –dada similar a la
mitjana de Barcelona
(20,8%)- i un índex de
sobreenvelliment de 56,1,
gairebé un punt percentual
per sobre de la mitjana de
la ciutat (55,3).
• En població potencialment
activa (15-64 anys) (63,4%)
mostra el percentatge més
baix de la ciutat (66,9%).
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades
del Departament d'Estadistica de l'Ajuntament de Barcelona
63,35
64,25
64,66
65,41
66,90
67,11
67,36
67,37
67,47
68,83
74,36
10,01
9,22
8,55
9,56
8,92
9,00
8,43
8,71
7,98
9,15
9,33
Sarrià-Sant Gervasi
Nou Barris
Horta-Guinardó
LesCorts
BARCELONA
Sant Andreu
Eixample
Sant Martí
Gràcia
Sants-Montjuïc
Ciutat Vella
POBLACIÓ per edat
2011 (% s/total)
% Població 15-24 % Població 15-64
52. Diagnosi socio-econòmica (3): el millor nivell d’estudis
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament
d'Estadistica de l'Ajuntament de Barcelona
10,1
17,0
18,5
18,9
20,1
23,7
24,9
33,9
34,0
35,0
44,3
16,3
10,8
12,4
10,6
11,4
9,9
10
6,8
7,1
7,4
5,7
Nou Barris
Sant Andreu
Horta-Guinardó
Sants-Montjuïc
Sant Martí
Ciutat Vella
BARCELONA
Eixample
Gràcia
LesCorts
Sarrià-Sant Gervasi
NIVELL D'ESTUDIS DE LA POBLACIÓ
2011 (En %)
% Sense estudis % Titulats superiorsi CFGS
• Sarrià-Sant Gervasi presenta els
millors indicadors de la ciutat pel
que fa nivell d’estudis:
el menor percentatge de població
sense estudis (5,7%)
el major percentatge quant a
titulats superiors (44,3%), més de
20 punts percentuals per sobre de
la mitjana de la ciutat
53. Diagnosi socio-econòmica (4): La menor taxa d'atur registrat
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de
Barcelona en base a dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Barcelona
Economia i l'INE.
Taxa d’atur registrat per districte.
Setembre de 2012• 5.537 persones registrades
com a aturats a les oficines del
SOC el setembre de 2012 a
Sarrià-Sant Gervasi, el que
suposa una augment
interanual del 2,8%, inferior a
l’increment de la ciutat
(+3,6%)
• És el districte amb una menor
taxa d’atur registrat estimada
el setembre de 2012 amb un
8,3%, i força estable respecte a
2010 i 2011
54. Diagnosi socio-econòmica (5): Diferències en l'atur per barris
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades
del Departament d'Estadistica de l'Ajuntament de Barcelona
10,5
7,9
6,1
6,1
5,8
5,3
5,0
4,7
0 2 4 6 8 10 12
BARCELONA
El Putxet i el Farró
Sant Gervasi - Galvany
SARRIÀ-S.GERVASI
Sant Gervasi - la Bonanova
LesTresTorres
Sarrià
Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes
Pes de l'atur registrat sobrelapoblaciód'entre 16 i 64 anys
(en %)
Setembrede 2012
• Respecte al mateix període de l’any anterior l’atur registrat puja per sobre del 7% a Les Tres Torres,
Vallvidrera-Tibidabo-Les Planes i Sarrià, augmenta pels volts del 2% a Sant Gervasi-Galvany i Putxe-
Farró i disminueix un 1,5 % a Sant Gervasi-La Bonanova.
• Vallvidrera-Tibidabo-Les Planes, Sarrià, Les Tres Torres i Sant Gervasi-La Bonanova registren un pes
de l’atur registrat sobre la població de 16- 64 anys més favorable que la mitjana del districte,
mentre que Sant Gervasi-Galvany mostra un resultat idèntic a la mitjana. En canvi, el Putxet –Farró
compta amb un 7,9% de la població entre 16 i 64 anys registrada a l’atur i representa el 28% de
l’atur del districte, mentre que el seu pes poblacional és del 20,7%.
55. Diagnosi socio-econòmica (6): la renda familiar disponible més elevada
• Sarrià-Sant Gervasi es manté com
a primer districte en Renda
familiar disponible el 2011,
situant-se un 78,9% per sobre de
la mitjana de la ciutat.
• Després de crèixer 17,8 punts
entre 2000 i 2010, el districte
registra una davallada de -7,3
punts l’any 2011.
• El diferencial entre l’índex del
districte amb major i menor renda
disponible augmenta 9,8 punts
entre 2008 i 2011.
Font: Barcelona Economia
56. Diagnosi socio-econòmica (6): renda familiar per barris
• Tots els barris de Sarrià-Sant
Gervasi superen amb escreix la
mitjana de Barcelona. El barri de
Tres Torres més que dobla
aquesta mitjana i només és
superat a la ciutat per Pedralbes.
• En relació a la mitjana del
Districte de Sarrià Sant Gervasi,
se situen per sobre els barris de
Tres Torres, Sant Gervasi-La
Bonanova i Sant Gervasi-
Galvany, mentre que Sarrià,
Vallvidrera-Tibidabo-Les Planes i
Putxet-Farró queden per sota de
la mateixa.
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del
Departament d'Estadistica de l'Ajuntament de Barcelona
61,6
74,1
75,1
77
80,3
81,7
100
105,8
112
139,0
141,4
161,4
176,3
178,9
189,0
192,7
212,3
NOU BARRIS
SANT ANDREU
SANTS-MONTJUÏC
CIUTAT VELLA
HORTA-GUINARDÓ
SANT MARTÍ
BARCELONA
GRÀCIA
EIXAMPLE
Putxeti Farró
LES CORTS
Vallvidrera, Tibidabo, Les Planes
Sarrià
SARRIÀ-ST GERVASI
Sant Gervasi-Galvany
Sant Gervasi-La Bonanova
Lestrestorres
DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DE LA RENDA FAMILIAR DISPONIBLE (2011)
(Índex BCN=100)
57. Diagnosi socio-econòmica (6): l'impacte de la crisi en la renda familiar per
barris
• Entre 2008 o 2011 destaca el creixement de l’índex de S.Gervasi-La Bonanova (+15,2), Sarrià
(+3,9) i Sant Gervasi-Galvany (+1,9).
• Entre 2010 i 2011 només Sant Gervasi-la Bonanova augmenta l’index (+3,2) i destaquen les
caigudes de Les Tres Torres (-13,5), Sant Gervasi-Galvany (-12,1) i el Putxet-Farró (-11,5).
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades
del Departament d'Estadistica de l'Ajuntament de Barcelona
139,0
161,4
176,3
178,9
189,0
192,7
212,3
0,0 50,0 100,0 150,0 200,0 250,0
PUTXET I FARRÓ
VALLVIDRERA, TIBIDABO, LES PLANES
SARRIÀ
SARRIÀ-ST GERVASI
SANT GERVASI-GALVANY
SANT GERVASI-LA BONANOVA
LES TRES TORRES
Evolucióde laRendaFamiliar Disponible per barris (2008-2011)
índexBCN=100
2011
2010
2008
58. Diagnosi socio-econòmica (7): Districte benestant amb diferències territorials
més acusades per la crisi
RESUM INDICADORS SOCIO-ECONÒMICS DELS BARRIS DE SARRIÀ-SANT GERVASI, 2011
VALLVIDRERA,
TIBIDABO, LES
PLANES
SARRIÀ
LES TRES
TORRES
SANT
GERVASI-LA
BONANOVA
SANT
GERVASI-
GALVANY
PUTXET I
FARRÓ
Població (30 juny 2011) 4.355 24.153 15.700 24.432 46.207 29.941
% població del Districte 3,0 16,7 10,8 16,9 31,9 20,7
% Estrangers 11,6 11,8 9,3 9,2 10,8 12,9
% 65 i més anys 16,2 20,6 20,2 22,2 22,8 19,5
Pes del nombre d'aturats registrats sobre la població entre els 16 i els 64
anys (Setembre 2012)
4,7 5,0 5,3 5,8 6,1 7,9
% Titulats superiors i CFGS (pob. + 16 anys) (30 juny 2011) 36,3 45,2 46,8 44,4 45,1 42,2
Turismes per cada 100 habitants 402,3 404,7 480,2 444,8 453,1 368,7
RFD 2011 (Índex Bcn =100) 161,4 176,3 212,3 192,7 189,0 139,0
Preu habitatge 2a mà (Índex Bcn=100) 105,1 144,7 151,9 131,4 132,4 117,7
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadistica de l'Ajuntament de Barcelona
• Districte relativament homogeni pel que fa a la situació socio-econòmica benestant dels seus
habitants malgrat la incidència de la crisi.
• Tot i així, el barri del Putxet-Farró mostra uns indicadors socio-econòmics clarament més
desfavorables amb major incidència de l’atur i menor nivell de renda familiar disponible, destacant
també el major pes de la població estrangera i el menor pes dels titulats superiors.
• En contrast, el nivell socio-econòmic més elevat es concentra a les Tres Torres , tot i que el barri
amb una evolució recent més favorables és Sant Gervaris-Bonanova.
59. Diagnosi socio-econòmica (8): Districte immers en l'ajust del mercat
immobiliari
• El setembre 2012 el preu mitjà de l’habitatge de segona de Sarrià-Sant Gervasi (4.093€/m2) és
superat per Les Corts (4.196€/m2), i en amdós districtes segueix sent molt elevat respecte a la
mitjana de la ciutat (3.308€/m2).
• El creixement de preus al districte entre 2001-2012 (+39,4%) és inferior a l’augment mitjà de la
ciutat (+51,4%). I En l’any 2011 els preus han mostrat un major descens al Districte que al conjunt
de la ciutat (-11,6 i -9,4%, respectivament).
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades de Idealista
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
Desembre2001
Març2002
Juny2002
Setembre2002
Desembre2002
Març2003
Juny2003
Setembre2003
Desembre2003
Març2004
Juny2004
Setembre2004
Desembre2004
Març2005
Juny2005
Setembre2005
Desembre2005
Març2006
Juny2006
Setembre2006
Desembre2006
Març2007
Juny2007
Setembre2007
Desembre2007
Març2008
Juny2008
Setembre2008
Desembre2008
Març2009
Juny2009
Setembre2009
Desembre2009
Març2010
Juny2010
Setembre2010
Desembre2010
Març2011
Juny2011
Setembre2011
Desembre2011
Març2012
Juny2012
Setembre2012
Títulodeleje
Evoluciódel preude vendade la vivendade segonamà a Sarrià-St Gervasi
(Preu mitjà en €/m²)
Sarrià-
S.Gervasi
LesCorts
Barcelona
ciutat (mitjana)
60. Diagnosi socio-econòmica (9): el Districte amb major nivell de renda i d'
estudis i menor incidència de l'atur
SARRIÀ-SANT
GERVASI
BARCELONA
Pes Sarrià-St
Gervasi/Bcn
Població (30 juny 2011) 144.791 1.615.985 9,0
% Creixement població 2001-11 (1 gener 2011) 8,8 7,3 10,6
% Estrangers ( gener 2012 ) 11,0 17,4 5,6
% Joves (16-24) 9,0 8,0 10,1
% 16-64 anys 62,4 66,0 8,5
Índex de sobreenvelliment (1) 56,1 55,3 9,2
Taxa d'atur registrat (%) (setembre 2012) 8,3 14,2 4,9
% Sense estudis (pob. + 16 anys) 5,7 10,0 4,9
% Titulats universitaris (pob. + 16 anys) 44,3 24,9 15,3
Turismes per cada 100 habitants 50,1 36,6 12,2
RFD 2011 (Índex Bcn =100) 178,9 100 -
Preu habitatge 2a mà (Índex Bcn=100) 131,6 100 -
(1) Població >75 anys/població > 65 anys*100
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a
dades del Departament d'Estadistica de l'Ajuntament de Barcelona
INDICADORS SOCIOECONÒMICS DE SARRIÀ-SANT GERVASI 2011
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadistica de
l'Ajuntament de Barcelona
0,0
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
% Creixementpoblació 2001-11
% Estrangers (gener 2012)
% Joves (16-24)
Taxa d'atur registrat
(%)(setembre 2012)
% Sense estudis% Titulats universitaris
Turismes per cada 100
habitants
RFD 2011
(Índex Bcn=20)
Preu habitatge 2a mà
(Índex Bcn=20)
COMPARATIVA SARRIÀ SANT GERVASI - MITJANA BARCELONA. 2011
SARRIÀ-SANT GERVASI BARCELONA
• Amb un 9% de la població i un 5,6% dels
estrangers de la ciutat, l’atur de Sarrià-Sant
Gervasi només representa el 4,9% del total
de la ciutat, mentre que la població
universitària que s’hi concentra assoleix el
15,3% –registre només superat per
l’Eixample-.
• Quant als indicadors de benestar
econòmic obté els registres més elevats
de la ciutat juntament amb Les Corts.
61. 2. Tipologia econòmica dels districtes de Barcelona
Segons la seva funció econòmica predominant dins el teixit productiu de la ciutat es
distingeixen quatre tipologies de districte:
1) Districtes que conformen l’Àrea Central de Negocis de la ciutat:
L’Eixample,
Sarrià-Sant Gervasi,
Gràcia
Les Corts
2) Districtes amb forta base industrial que exerceixen una funció clau en la producció i
distribució de béns:
Sants- Montjuïc
Sant Andreu i
Sant Martí
3) Districtes amb perfil predominantment residencial:
Horta-Guinardó
Nou Barris
4) Ciutat Vella
62. • Al final de la darrera fase expansiva, Sarrià- Sant Gervasi és el tercer districte que localitza més
llocs de treball a Barcelona i és el segon en nombre d’establiments empresarials (>17.000), amb
l’11,8% i el 13,1% -respectivament- dels de la ciutat.
Llocs de treball localitzats per districtes a Barcelona
Una massa crítica important d’activitat econòmica i llocs de treball
46.820 46.308
27.747
38.435
81.225
95.91198.117
252.217
108.467112.407
0
25.000
50.000
75.000
100.000
125.000
150.000
175.000
200.000
225.000
250.000
275.000
2-Eixample
3-Sants-
Montjuïc
5-Sarrià-St.
Gervasi
10-St.Martí
1-Ciutat
Vella
4-LesCorts
6-Gràcia
9-St.Andreu
7-Horta-
Guinardó
8-NouBarris
Font: IERMB (2008), Dinàmiques socioeconòmiques a Barcelona. Anàlisi a partir de
l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006
63. Estructura econòmica altament terciaritzada
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Área d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades delDepartament d'Estadística de l'Ajuntament
de Barcelona
Superfície dels locals cadastrals per activitat* 2011 (% s/total)
Sarrià-St. Gervasi Barcelona
• L’estructura de l’activitat a Sarrià- Sant Gervasi mostra un grau de terciarització superior a la
mitjana de Barcelona.
• La indústria té un pes relatiu reduït dins del teixit productiu del districte.
64. • El districte gaudeix dels atributs de centralitat, bona imatge i reputació que determinen la
instal·lació de l’activitat professional – concentra més de la cinquena part de la que es realitza a la
ciutat- i els serveis avançats a les empreses.
Forta presència de l’activitat professional i els serveis a les empreses
65. Un districte amb un paper clau dins l'oferta sanitària i educativa de la ciutat
65
Destinacions per visita mèdica
Font: IERMB (2008), Dinàmiques socioeconòmiques a Barcelona.
Anàlisi a partir de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006
• El districte compta amb equipaments
sanitaris de reconegut prestigi i forta
capacitat d’atracció.
• El 2006, Sarrià- Sant Gervasi rebia
cada dia 28.700 desplaçaments diaris
per visita mèdica, prop del 20% del
total de la ciutat.
• El 84,4% (>24.000) provenia de fora
del districte, el percentatge més elevat
de Barcelona.
66. Un districte amb un paper clau dins l'oferta sanitària i educativa de la ciutat (2)
Alumnes en ensenyaments de règim general, per districtes (curs 11-12)
Total (Inclou centres públics, concertats i privats no concertats)
TOTAL
Ciutat Vella 8.059 1.197 3.789 0 13.770
Eixample 23.929 4.071 6.705 55 37.332
Sants-Montjuïc 14.657 1.513 2.893 148 20.924
Les Corts 13.677 1.502 696 156 17.066
Sarrià-St Gervasi 29.581 5.743 2.903 386 41.070
Gràcia 11.398 967 1.138 142 14.875
Horta-Guinardó 18.970 1.729 2.603 359 25.273
Nou Barris 16.155 1.374 3.108 122 22.415
Sant Andreu 15.761 1.769 1.964 193 21.107
Sant Martí 22.932 1.971 2.409 119 30.256
TOTAL BARCELONA 175.119 21.836 28.208 1.736 244.144
Ensenyament de règim general
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a
dades del Consorci d'Educació de Barcelona
Ensenyaments bàsics
(3-16 anys)
Batxillerat
FP grau mitjà i
superior
Educació
especial
• Sarrià- Sant Gervasi és el districte de
Barcelona amb major nombre d’alumnes
matriculats als ensenyaments de règim
general.
• Presenta una important concentració de
centres educatius de prestigi. 13 de les
17 escoles internacionals de la ciutat
estan ubicades al districte.
• El 2006, rebia cada dia 63.000
desplaçaments diaris per estudi, prop
del 20% del total de la ciutat. Dos terços
provenien de fora del districte.
67. Sarrià- Sant Gervasi, pol de l'economia del coneixement
Empreses intensives en tecnologia i coneixement
a Barcelona. Any 2010
Font: IERMB (2011), Barcelona, Metròpoli
Creativa. Elaboració a partir de SABI
Serveis intensius en coneixement (SIC)
Manufactures de mitjana-alta tecnologia (MMAT)
Manufactures d’alta tecnologia (MAT)
• Sarrià- Sant Gervasi és el segon
districte de la ciutat en la localització
de serveis intensius en coneixement,
amb 4.270 empreses el 2010 (23,1%
del total de la ciutat).
• Compta amb el 22,5% de les empreses
intensives en tecnologia i coneixement
de Barcelona.
68. Sarrià- Sant Gervasi, pol de l'economia del coneixement (2)
Font: IERMB (2011), Barcelona, Metròpoli
Creativa. Elaboració a partir de SABI
Serveis intensius en coneixement (SIC)
Manufactures de mitjana-alta tecnologia (MMAT)
Manufactures d’alta tecnologia (MAT)
Empreses intensives en tecnologia i coneixement
Creació d’empreses 2001-2010
• Entre 2001 i 2010 el nombre
d’empreses intensives en tecnologia
i coneixement localitzades al
districte s’ha incrementat en un
20%.
• L’increment es concentra als serveis
intensius en coneixement (+20,7%),
que guanyen 2.067 empreses.
• El districte genera el 20 i 22,5% -
respectivament- del creixement
total de la ciutat en aquests àmbits.
69. Pes rellevant dels sectors creatius
Font: IERMB (2011), Barcelona, Metròpoli
Creativa. Elaboració a partir de SABI
Empreses en indústries creatives
Any 2010
Empreses creatives (serveis)
Empreses creatives (manufactures)
• Sarrià- Sant Gervasi compta amb 1.230
empreses en indústries creatives el 2010 (el
18,9% del total de la ciutat).
• Teixit associatiu de gran vitalitat i
dinamisme, concentrat especialment al
nucli antic de Sarrià.
Edició de llibres
Resta d’activitats editorials
• El districte és seu de 132 empreses
editorials, el 19,5% de les que hi ha a
Barcelona.
Empreses editorials
70. Comerç: Eixos i mercats comercials
• Oferta comercial important
quantitativa i qualitativament,
però polaritzada en el territori.
• Dos eixos comercials -Sarrià i
Barnavasi- i cinc mercats
municipals.
• El node Diagonal Central-
Travessera forma part de la
Barcelona Shopping Line.
• Els preus de venda dels locals
comercials són els més cars de la
ciutat i els de lloguer se situen
només per darrera de Ciutat
Vella, superant la mitjana de
Barcelona en un +42,2% i
+22,7%, respectivament.
71. Comerç: Hàbits de compra i fluxos d’atractivitat
Taula 15. Destinacions per compres i lleure a eixos i centres comercials
(% de famílies que es desplacen com a mínim una vegada a l'any) (Multiresposta)
C. Comercials 63,7 37,2 57,9 60,6 95,9 85,5 54 59,7 74,5 71,9 56,2
Eixos centrals 64,5 54,0 72,8 57,8 72,1 83,0 66,3 62,3 57,7 58,7 59,8
Eixos de districte 65,2 30,3 47,7 79,4 62,9 65,8 82,7 67,4 89,6 90,1 46,5
Fora Barcelona 32,3 31,1 25,5 43,9 29,2 36,2 26,8 33,2 36,6 33,1 29,7
Hipercentre 76,1 89,1 81,0 74,6 65,3 79,1 75,2 70,7 73,9 72,4 76,5
No ha anat a cap 6,8 7,0 7,9 6,7 2,3 1,2 5,7 9,5 5,9 5,0 10,9
Font: Estudi dels hàbits de compra i fluxos d'atractivitat de les polaritats comercials a la ciutat de Barcelona, Abril 2012, Ajuntament de Barcelona.
Destinacions
Sarrià-St
Gervasi
Gràcia
Horta
Guinardó
Sant
Andreu
Sant
Martí
Sants-
Montjuïc
Eixample
Ciutat
Vella
TOTAL Les Corts
Districte municipal
Nou
Barris
• Els residents a Sarrià- Sant Gervasi mostren una major propensió a desplaçar-se per a efectuar les seves
compres que la mitjana de Barcelona.
• El 83% dels visitants del c/ Gran de Sarrià provenen del propi districte.
72. Un potencial turístic rellevant
72
Mapa turístic del districte
Font: AJUNTAMENT DE BARCELONA (2011), Pla de Turisme de Districte.
Sarrià- Sant Gervasi
• Oferta hotelera de qualitat, que representa el
9,3% dels establiments i el 5,8% de les places
hoteleres de Barcelona.
• El districte concentra el 10% de l’oferta de
restauració de la ciutat.
• Compta amb atraccions turístiques rellevants
-ex: Tibidabo, nucli antic de Sarrià- i
equipaments de referència (CosmoCaixa).
• El Pla de Turisme de Sarrià- Sant Gervasi, full
de ruta pels propers anys.
73. 73
Mobilitat quotidiana a Sarrià-Sant Gervasi
Distribució dels desplaçaments per motius• El districte de Sarrià-Sant Gervasi era el
destí d’uns 277.000 desplaçaments en un
dia feiner de l’any 2006. Se situava així
com el segon districte de la ciutat en
nombre de destinacions (11,5% del total).
• El 46,6% dels desplaçaments amb destí
Sarrià-Sant Gervasi són per anar a la feina,
i el 22,7% per motiu estudi.
• La visita mèdica té un pes important dins
del districte, i suposa el 10,4% dels
desplaçaments (mitjana Bcn = 6,2%).
• Les compres generen el 10,6% dels
desplaçaments amb destí Sarrià-Sant
Gervasi, i aquest percentatge es redueix
fins al 9,8% per l’oci.
Estudi
22,7%
Compres
10,6%
Oci
9,8%
Visita
mèdica
10,4%
Treball
46,6%
Font: IERMB (2008), Dinàmiques socioeconòmiques a Barcelona. Anàlisi a
partir de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006
74. 74
• Sant Gervasi es troba entre les deu zones que reben més destinacions per cadascun dels motius
analitzats. És el destí del 15% dels desplaçament de Barcelona realitzats per visita mèdica.
Juntament amb l’Eixample Esquerre i Les Corts configuren una àrea funcional especialitzada en
visita mèdica, estudis i treball.
• Sarrià també es troba entre les principals zones en estudi i visita mèdica, i forma part -juntament
amb Vall d’Hebron- de l’àrea funcional especialitzada en aquests dos tipus de destinacions.
• Vallvidrera-Les Planes es troba entre les zones que reben un menor nombre de desplaçaments per
totes les activitats estudiades.
Totals Atracció Totals Atracció Totals Atracció Totals Atracció Totals Atracció
17- Sant Gervasi 9,6% 9,2% 8,6% 8,8% 5,3% 3,9% 7,2% 6,5% 15,0% 16,5%
18- Sarrià 2,2% 2,2% 5,3% 6,2% 1,4% 1,0% 1,8% 1,5% 4,2% 5,1%
19- Vallvidrera-Les Planes 0,1% 0,1% 0,2% 0,1% 0,1% 0,1% 0,3% 0,4% 0,1% 0,2%
Nota: -percentatges en verd si es troben entre les 10 primeres zones de Barcelona
-percentatges en vermell si es troben entre les 10 últimes zones de Barcelona
Visita mèdicaTreball Estudi Compres Oci
Destinacions totals i d’atracció que reben les zones de Sarrià-Sant Gervasi
(en percentatge sobre el total de Barcelona)
Mobilitat i atractivitat per zones de Sarrià-Sant Gervasi
75. Síntesi d’ Indicadors econòmics de Sarrià Sant Gervasi
Sarrià-Sant Gervasi BARCELONA
Sarrià-Sant
Gervasi / Bcn (%)
Índex Bcn=100*
COMERÇ
Preu compra locals comercials (€/m2)* 2.899,00 2.039,00 142,2
Preu lloguer locals comercials (€/m2)* 12,04 9,81 122,7
HOTELERIA (juny 2012)
Establiments hotelers 32 344 9,3
Places hoteleres (nombre habitacions) 1.916 32.924 5,8
ECONOMIA DEL CONEIXEMENT
Total nombre empreses tec. I coneixement (2010) 4.357 19.336 22,5
Creixement empr. Tec. I coneixement (2001-2010) 20,3 23,5 20,0
Nombre empreses manufactures tec. I coneixement (2010) 87 852 10,2
Nombre empreses serveis tec. I coneixement (2010) 4.270 18.484 23,1
Nombre empreses sector TIC (2009) 299 2.094 14,3
Creixement net empr. TIC (2001-2009) 46 690 6,7
Nombre empreses creatives 1.230 6.495 18,9
* En l'última columna el preu és en referència a l'índex Bcn=100
INDICADORS ECONÒMICS DE SARRIÀ-SANT GERVASI 2011
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a
dades del Departament d’Estadística de l'Ajuntament de Barcelona; Barcelona Regional i Barcelona Activa. M apa industrial de
Barcelona, 2011; Institut d'Estudis Regionals i M etropolitans de Barcelona i Ajuntament de Barcelona. Informe Barcelona, M etròpoli
Creativa, 2011; Procom i Ajuntament de Barcelona.
76. • Sarrià-Sant Gervasi mostra els resultats més favorables respecte a la Renda Familiar Disponible,
incidència de l’atur i nivell d’estudis entre els districtes de la ciutat.
• La crisi, però, afecta l’evolució recent de la Renda Familiar Disponible i del nivell d’atur , més
especialment en alguns dels seus barris, i també augmenten les diferències entre els districtes amb
valors més extrems.
• Per les seves característiques de centralitat, bona imatge i reputació, el districte forma part de l’Àrea
Central de Negocis de la ciutat, amb fortes concentracions de terciari avançat -especialment serveis a
les empreses- i més de la cinquena part de l’activitat professional de Barcelona.
• El pes específic de la sanitat i l’ensenyament i la concentració de centres d’excel.lència en aquests
àmbits és un tret singular de la seva estructura econòmica.
• Sarrià- Sant Gervasi és el segon districte de la ciutat en la localització de serveis intensius en
coneixement i indústries creatives, que assoleixen un creixement significatiu en la darrera dècada.
• A partir del seu alt potencial en els àmbits sanitari, educatiu i d’altres activitats intensives en
coneixement i creatives, un repte estratègic del districte pels propers anys passa per promoure
l’activitat emprenedora de coneixement alt i l’atracció de talent internacional en col·laboració amb els
agents i centres d’excel·lència, i crear sinèrgies amb el desplegament del pla de turisme.
76
Conclusions
78. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
78
G2. Presentació del Planejament del districte
ANNEXOS
Equip Representants Informació aportada
Direcció de Serveis
de Llicencies i Espai
Públic del Districte de
Sarrià Sant Gervasi
Pilar Bogunyà,
Directora de Serveis
de Llicencies i Espai
Públic
Informació sobre el planejament urbanístic, equipaments
i edificis municipals presents en el districte
88. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
88
Centres educatius
Madres
Concepcionistas
Lys
Bien.V.Maria
Padre Damian
Lyceè Fr.
Sdos. Corazones
Projecte
ENSENYAMENT PRIVAT
2012-13
La Salle-Bonanova
Lleó XIII
EE Taiga
EE Nadís
EE Pedralbes
EE Guru
EE Auxilia
EE Aspasim
EE Guimbarda
EE L’Alba
EE Fàsia-Sarrià
Sda.Família M.D.Roser-Les Planes
Els Arcs
F.Mistral-T.Eulàlia
Sil
L’Horitzó
Jesús i Maria
Montserrat
Sant Gregori
Sta Eulàlia
Betània-Patmos Peter Pan
PIA-Sarrià
Corazón Jesus
John Tabalot
Sag.Cor-Sarrià
F.M-T.Eulàlia
St.Ignasi
St.Marc
St.Ignasi-Anglí
Canigó
Decroly
Carles Riba
Stel·la
Súnion
CRP
Reial Monestir Sta.Isabel
Esc.Prof. Salesiana
Sta. Dorotea
Cia.Sta.Teresa Jesús
Augusta
Nausica
Nta. Sra.
Lurdes
PIA-Balmes
Inf.Jesús
IQS
Univ.
Inter.Cat
Univ. Abat Oliva
Gregori
. La Salle
Blanquerna
Univ. Oberta
Gregori
La Salleee
Eina
LAI Esc. Sup.
Disseny
.EsEsc.Univ. Vidal i
Barraquer
lle Gregori
Pere Tarres
Treball Social
lle
89. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
89
G3. Presentació Infraestructures del districte
(exceptuant telecomunicacions)
ANNEXOS
Equip Representants Informació aportada
Direcció
d'Infraestructures
d’Hàbitat Urbà
Manuel Valdés,
Director
d'Infraestructures
Diagnosi de les infrastructures a nivell de ciutat i al
districte: Infraestructures ferroviàries, infraestructures
del cicle de l’aigua, xarxa elèctrica i xarxa de
combustibles. xarxa de climatització i RPRSU i introducció
a la xarxa de telecomunicacions
90. Infraestructures al districte
de Sarrià- Sant Gervasi
90
25 d’ octubre de 2012
Manuel Valdés
Director d'Infraestructures de l’Ajuntament de Barcelona
Ajuntament de Barcelona
91. 1.-Infraestructures ferroviàries a la ciutat
91
Xarxa de metro
Xarxa de FGC
Xarxa de Rodalies
Xarxa LAV
Xarxa del TRAM
Ajuntament de Barcelona
92. 92
Línia 9
•Estacions:
Prat de la Riba: No iniciada.
Sarrià i Mandri: Hi ha un projecte conjunt de reposició
provisional que ha estat adjudicat. Actualment es troba en
tràmits d’inici dels treballs.
Putxet: Obra aturada. S’ha executat la reposició provisional
de la plaça Joaquim Folguera.
•Túnel
El túnel s’ ha executat fins a Manel Girona. No hi ha data de
prevista de continuïtat dels treballs de la tuneladora.
Estació de Gràcia de FGC
El districte de Sarrià- Sant Gervasi no es veurà afectat pels
treballs de l’estació, a causa de la reducció pressupostaria
per part de la Generalitat.
Es manté l’adaptació a PMR del conjunt de l’estació.SARRIÀ
MANDRI
PUTXET
GRÀCIA
Xarxa de metro
Xarxa de FGC
Ajuntament de Barcelona
1.-Infraestructures ferroviàries al districte
PRAT DE LA
RIBA
MANUEL
GIRONA
LESSEPS
93. 2.-Infraestructures del cicle de l’aigua a la ciutat
93
Xarxa d’abastament
Xarxa de sanejament
Edar i emisaris
Ajuntament de Barcelona
94. 94
Abastament:
•Connexió Fontsanta-Trinitat
Aquesta conducció permet connectar les xarxes del
Llobregat i del Ter, explotant els dos sistemes com a xarxa
única.
•Ctra. de les aAigües 87-147
Treballs de rehabilitació–renovació de la canonada de
transport d’aigua que discorre pel costat muntanya de la
carretera de les Aigües.
Sanejament:
•Edar de Vallvidrera
És una de les plantes de sanejament d’aigües residuals i
pluvials més petites de l’EMA; té capacitat per tractar
1.200.000 litres per dia, l’equivalent a l’ús d’aigua de 5.000
habitants.
•Dipòsit Bori i Fontestà
La capacitat total d’aquest dipòsit és de 93.000 m3, amb una
fondària de 15 m.
EDAR VALLVIDRERA
CONNEXIÓ FONTSANTA-TRINITAT
DIPÒSIT PLUVIAL BORI I
FONTESTÀ
Xarxa d’abastament
Xarxa de sanejament
Ajuntament de Barcelona
2.-Infraestructures del cicle de l’aigua al districte
DIPÒSITS CUA
DIPÒSITS CUA
REHABILITACIÓ CTRA DE LES
AIGUES
95. 3.-Xarxa elèctrica i xarxa de combustibles a la ciutat
95
Ajuntament de Barcelona
Xarxa elèctrica
Xarxa Gas-Alta
Xarxa Gas-Mitja
Oleoducte
96. 96
Línia elèctrica Can Rigalt-Trinitat:
Aquesta línia ha rebut l’aprovació de la direcció general
d’Energia i Mines. Actualment REE ha licitat els treballs que
podrien iniciar-se al desembre del 2012.
Nou tram xarxa de gas Ctra de les Aigües:
Treballs d 'execució d'un nou tram de la xarxa de Gas
Natural per donar subministrament a diferents habitatges
situats als carrers Carroç, carretera de les Aigües, Gírgola i
Carlet.
EDAR VALLVIDRERA
CONNEXIÓ FONTSANTA-TRINITAT
DIPÒSIT BORI I FONTESTÀ
Ajuntament de Barcelona
Xarxa elèctrica
Xarxa Gas-Alta
Xarxa Gas-Mitja
3.-Xarxa elèctrica i xarxa de combustibles al districte
Nou tram xarxa de gas Ctra. De les
Aigues
Línia Alta tensió Can Rigalt-Trinitat
97. 4.-Xarxa de climatització i RPRSU a la ciutat
97
Xarxa de climatització
Xarxa RPRSU
Ecoparc
Ajuntament de Barcelona
98. 98
Xarxa de RPRSU
La xarxa pneumàtica connectada a la central de Lesseps,
cobreix l’àmbit de General Mitre (Homer-Puigreig).
Ajuntament de Barcelona
4.-Xarxa de climatització i RPRSU al districte
Xarxa RPRSU
100. 100
Torre de Collserola:
Des de la Torre Collserola, es difon la senyal de ràdio i
televisió cobrint la necessitat de 4 milions d’habitants de la
ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Ajuntament de Barcelona
5.-Xarxa de telecomunicacions al districte
Xarxa de fibra IMI
Torre de Collserola
102. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
102
G4. Presentació de les Infraestructures de
Telecomunicacions del districte
ANNEXOS
Equip Representants Informació aportada
Direcció de Ciutats
Intel·ligents i
Telecomunicacions
de l' Institut
Municipal
d’Informàtica
Antoni Carol,
responsable de
Telecomunicacions
de la Direcció de
Ciutats Intel·ligents i
Telecomunicacions
L’estratègia Smart City Barcelona, la fibra òptica
desplegada al districte i la xarxa wifi-mesh accessible des
del carrer.
104. Projecte Smart Barcelona
104
0. Marc estratègic
Visió global
L’estratègia Smart City Barcelona es basa en tres eixos: promoció, projecció internacional i
desenvolupament de projectes.
Promoció
Desenvolupament
de projectes
Barcelona SC Projects
Urban Lab
I+D
Cluster 22@
Fundació BITH
Certificacions
Consultoria
Smart City Campus
Projecció
internacional
Participació en
esdeveniments
internacionals
105. Projecte Smart Barcelona
105
I. Desenvolupament de projectes
Objectiu i abast
L’objectiu dels projectes Smart City de Barcelona és proporcionar a la ciutat un entorn, tant des del punt de
vista procedimental com de plataforma, per encabir els actuals i els futurs projectes de gestió de serveis a la
ciutat.
Aquest entorn permetrà un creixement ordenat dels serveis, tant en la seva concepció i implantació com en la
seva posterior explotació.
Per governar aquest entorn cal implementar una estructura de treball unificada sobre la que construir qualsevol
servei:
Monitorització unificada, independent de qualsevol
servei però aglutinant la informació de tots ells.
Serveis smart a desenvolupar per les diferents àrees de
servei de l’ajuntament o empreses de servei que operin
al municipi. Són independents però treballen dins d’un
mateix entorn.
Plataforma unificada de gestió de dades. És el motor de
l’entorn de treball.
Xarxa unificada que abasta tota la ciutat. Connecta els
dispositius de cada servei.
Xarxa unificada
Plataforma de serveis
Monitoratge
Serveis smart
Medi ambient
Impacte social
Edifici Barri
106. Projecte Smart Barcelona
106
I. Desenvolupament de projectes
Projectes verticals
Projectes en definició
Projectes en explotació
MATÈRIAAIGUA
Telecontrol
fonts
ornamentals
MOBILITAT
Xarxa ortogonal
bus
Aparcament
intel·ligent
ENERGIA NATURATIC
Web del barri
Servei Wifi
Armaris
enllumenat
Mobilitat
sostenible
Cotxe elèctric
Pagament
bicing
Producció
descentralitzada
Rendiment
energètic
Xarxes
calor i fred
CityTouch
Pla mobilitat
sostenible
Aparcament
busos turístics
Edifici
Impacte social i ciutadania
Medi ambient
Monitoratge
energètic
Urbanisme
sostenible
Autosuficiència
energètica
Instal·lació
sonòmetres soroll
TAP&GO
Flux turistes
Telegestió del
reg
Obres Av.
Estatut
Urban Lab
Passeig de
Gràcia
Telecontrol
escales
Monitoratge
recàrrega VE
NMN
BSP
SR
Medi ambient
Impacte social
Edifici Barri
Contenidors
intel·ligents
Smart Metering
Tele-
assistència
Punts
administració
electrònica
Anella cultural
Enllumenat
intel·ligent
Temps de
recorregut
Portes de
Collserola
Esponjament
turístic Correus
Priorització
semafòrica
107. Projecte Smart Barcelona
107
NMN
Evolució de les
xarxes WIFI
Integració de
la xarxa de
fibra del 22@
Integració de
la xarxa de
mobilitat
Ampliar
construir nova
xarxa
II. Mapa de projectes - transversals
Infraestructures de telecomunicacions
Xarxa unificada
Plataforma de serveis
Monitoratge
Medi ambient
Impacte social
Edifici Barri
108. Projecte Smart Barcelona
108
I. Desenvolupament de projectes
Urban Lab
Espai de proves per acollir projectes que aportin beneficis per als ciutadans i que solucionin
necessitats no resoltes en diferents àmbits.
SIIUR: Solució Integral d’Infraestructures Urbanes: Sistema d’enllumenat equipat amb
tecnologia LED i sensors que processen la informació ambiental i detecten presència,
temperatura, humitat, soroll i contaminació. També integra altres funcionalitats com, punts
d'accés Wi-Fi, punt d'informació, etc.
Contaminació acústica
Lectura telemàtica de comptadors de gas, llum i aigua
Mobilitat sostenible: Desplegament de la infraestructura necessària per instal·lar punts de
recàrrega per vehicles elèctrics (pilones)
Càmeres de control de trànsit
Sistemes de sensorització: instal·lació de sensors de nivell d’emplenament de contenidors
d'escombraries, sensors que comuniquen l’estat d’ocupació de les places d’aparcament, etc.
109. 109
Plataforma de sensors BD
Centres de
control
Centres de
control
externs
City OS iCity
BI
Territori
Informació
de Base
SDK
d’integracions
externes
Situation room
BI VISTA
Sensors
...
Aplicacions de
serveis
OpenData
CityOpenApps
OPEN DATA
+ APPS
Plataforma
de vídeo
Sensors
...
Càmeres
...
Altres
plataformes
de sensors
Scadas
IRIS
APPS
Mycelium
Centres de
control
Centres de
control
Serveis de suport a les aplicacions de negocis SmartCity
Interface estàndard d’interoperació amb les fonts d’Informació
Semàntica
de ciutat
Gestió i repositori d’Events BD
Processos
Gestió de la
Seguretat
Analitics
Fonts
d’Informació
de Ciutat
Aplicacions
SmartCity
Plataforma urbana
1. Introducció: Plataforma de sensors dins de
l’arquitectura de Ciutats Intel·ligents de Barcelona
110. Hàbitat Urbà – Institut Municipal d’Informàtica
Gestió IMI
• Actualment l´IMI està gestionant 3 Xarxes:
• La xarxa de Fibra Óptica
• La xarxa Corporativa de l'ajuntament
• La xarxa Wifi ubicada al carrer
110
111. Fibra Óptica desplegada
111
• Topologia de la xarxa desplegada per l’IMI:
• Anells de Fibra Óptica
• Diversitat de camins a l'anell
• La xarxa consta de:
• 250 km de Fibra Óptica
• Manteniment 24hx7d
• SLA
• Disponibilitat del servei del 99,9%
• Temps de recuperació
• Connexions crítiques < 2 hores
• Connexions no crítiques < 4 hores
112. Xarxa Wifi-Mesh al carrer
112
• Dades bàsiques:
• 400 Nodes Punts d'accés al carrer
• 69 Gateways Nodes amb fibra
• Serveis suportats:
• Wifi-Ciutadà
• Accés a internet al carrer
• Gestió del Enllumentat Municipal
• BSM
• Parcs i Jardins
113. Introducció
Marc del projecte:
Xarxa unificada
Plataforma de serveis
Monitorització
Serveis Smart
Industrialitzar el desplegament de Serveis Smart requereix
disposar d’una infraestructura de connectivitat d’alta capacitat
i capil·laritat.
114. Quatre Blocs d’actuació
114
NMN
B3. Integrar
xarxes WIFI
B1. Integració
de xarxes de
fibra
B2. Ampliar
construir nova
xarxa
B4. Model de
gestió i
explotació
Per disposar d’una xarxa que ens permeti assolir els requeriments s’han
agrupat les activitats en 4 blocs.
115. Integració de Xarxes de Fibra
Infraestructura
La Comissió de Govern ha aprovat l’Encàrrec de Gestió a l’IMI per a assumir la
gestió integrada de les diferents xarxes municipals actuals.
115
Una xarxa única, escalable, amb una alta capil·laritat i preparada per futures evolucions
Xarxa de fibra del 22@Xarxa de fibra de l’IMIXarxa de fibra de mobilitat
B3
B1 B2
B4
NMN
116. Integració de Xarxes de Fibra
Infraestructures municipals dte. Sarrià
116
B3
B1 B2
B4
NMN
117. Integració de Xarxes de Fibra
Infraestructures municipals dte. Sarrià
117
B3
B1 B2
B4
118. Integració de Xarxes de Fibra
Punts de servei actuals
Actualment encara hi ha molts punts on l’Ajuntament ofereix serveis que no estan
connectats utilitzant fibra òptica.
118
Per a transferir la comercialització a tercers de la fibra òptica del 22@, l’IMI ha
iniciat el procés per comunicar davant el regulador (CMT) el canvi d’entitat gestora.
B3
B1 B2
B4
119. Ampliar la xarxa en Capacitat i Capil·laritat
Punts a connectar amb fibra
Des de cada ubicació on s'instal·li un equip d’accés es poden oferir múltiples solucions de
connectivitat :
► Connexions d’alta capacitat sobre ethernet o Gigabit ethernet en fibra o coure
► Connexions de baixa capacitat amb accés wireless (WIFI o altres)
► Connexions utilitzant WIFI per serveis en moviment, serveis al ciutadà i serveis pel turisme
Tot el tràfic generat es recollirà en l’equip d’accés i s’integrarà cap a la xarxa, que estarà
estructurada en nivells que permetran la màxima flexibilitat i escalabilitat.
Amb aquesta estructura de xarxa es podrà donar resposta a la demanda actual de connectivitat i
estar preparats pel creixement futur.
119
B3
B1 B2
B4
s
Corporatius Circulació
NMN
New
Metropolitan
Network
Wi-Fi
ciutadà
Wi-fi
escoles/
biblioteques
BSM
…
escales i
ascensors
P
L
C
INTERNET
ACCÉS Wi-Fi MESHACCÉS FIBRA ÓPTICA
CONNECTIVITAT
Parcs i
jardins
Telepresence
...
Smart Cities
Sensors i
actuadors
AGREGACIÓ
EDGE
CORE
APLICACIONS I
SERVEIS Característiques bàsiques d’equip
d’accés fibra:
► Ports de10/100/1000 en coure i fibra
► Uplinks 1G / 10 G
► Alimentació AC
► Preparat per condicions armari carrer
► Rang estès de temperatura
120. B3
B1 B2
B4
Integració Xarxa WIFI
Capil·laritat en xarxa d’accés
Els sensors i actuadors que requereixin poc ample de banda utilitzaran la xarxa WIFI o
altres solucions d’accés wireless. Els sensors amb requeriments elevats d’ample de banda
(com ara les càmeres de vídeo) es connectaran directament amb fibra.
WIFI serà utilitzat també per oferir serveis basics al ciutadà (futura web del Barri i accés
gratuït a Internet) i per serveis específics pel turisme.
120
1. AP WIFI (FO)
2. Seu Corporativa (FO)
3. Parquímetre (wireless)
4. Camara Vídeo (FO)
5. Regulador Trànsit (FO)
6. Marquesina amb TV (FO)
7. Sensor Zona Blava (wireless)
8. Sensor enllumenat (wireless)
9. Sensor contenidors (wireless)
10. Sensor humitat (wireless)
11. Panell informatiu TMB (wireless)
Fibra
Coure (semàfors)
2
6
7
8
9
5
1
4
3
10
11
121. Objectiu
• Creació de una xarxa de telecomunicacions
multiservei que permeti transportar qualsevol
necessitat de comunicacions de un servei
municipal o extramunicipal, mantenint la
homogeneitat i independència de cada servei.
NMN per l’Ajuntament de Barcelona
122. •Infraestructura Comú de Fibra Óptica per
interconnexió de punts pertanyents a una xarxa
Municipal
•Interconnexió de les xarxes Municipals entre si a
través d´aquesta Infraestructura Comú
•Interconnexió de les xarxes Municipals a la xarxa
Wifi
•Interconnexió de les xarxes Municipals a una
connexió molt potent a Internet
•Facilitat per Operadors per tal de connectar-se a
punts propers a la Xarxa Municipal
i aprofitar la infraestructura Municipal com OLO
(Other Local Operator)
Interconnectivitat Total
123. Condicionants bàsics pel desplegament
Qualsevol servei municipal que disposa de una
xarxa de comunicacions haurà d’integrar-se a la
NMN
Gestió única i exclusiva del desplegament de
nous serveis sobre la xarxa
Assolir la màxima capilaritat en el territori
Utilització conjunta de tecnologies cablejades i
sense fils
124. Fases del desplegament
Fase 0: Definició nou model de gestió de xarxes
Fase 1: Anàlisi d’alt nivell de la nova xarxa
Fase 2: Definició estructura i arquitectura del
core de la xarxa
Fase 3: Definició estructura i arquitectura de les
capes d’integració
Fase 4: Disseny i integració xarxa corporativa
municipal actual
Fase 5: Disseny i integració xarxes d’altres
serveis
125. Resum
Projecte A: Integració infraestructures de
xarxa (fibra i wifi)
Projecte B: Desplegament nova xarxa
municipal (NMN) i integració de xarxes de
transport.
Projecte C: Definició i aplicació nou model de
gestió
127. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
127
G5. Material per les entrevistes
ANNEXOS
Equip Representants Informació aportada
Districte de Sarrià –
Sant Gervasi, Oficina
de Creixement
Econòmic i Direcció
de Promoció del
Territori i Comerç de
Barcelona Activa
Oriol Bertran, Josep
M. Piqué, Joana
Luna de Toledo,
Monica Flores i
Marc Sanmartí.
Material de presentació del projecte i guia per realitzar
les entrevistes amb els agents del districte.
128. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
Pla Estratègic de Sarrià - Sant Gervasi
Desembre 2012OEG - EEiO
Entrevistes
129. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
Índex
A. Pla Estratègic de Sarrià - Sant Gervasi, el Districte del Coneixement
B. Presentació de l' institució entrevistada
C. Entrevista
129
130. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
A. PLA ESTRATÈGIC DE SARRIÀ -
SANT GERVASI, EL DISTRICTE
DEL CONEIXEMENT
A1. El Districte del Coneixement
A2. Procés
A3. Marc conceptual
A4. Informació recollida fins al moment
130
131. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
PLA ESTRATÈGIC DE SARRIÀ - SANT GERVASI
131
A1. El Districte del Coneixement
El Districte de Sarrià - Sant Gervasi està
fent un estudi per identificar i dissenyar
les accions que serien necessàries per
tal de desenvolupar econòmicament el
districte i promocionar-lo com el Districte
del Coneixement de la ciutat de
Barcelona.
Tot aquest coneixement servirà per
acabar de definir el PAD (Programa
d’Actuació del Districte).
El PAD és el marc de referència que
regirà l’actuació del Govern del Districte
de Sarrià - Sant Gervasi.
132. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
PLA ESTRATÈGIC DE SARRIÀ - SANT GERVASI
A2. Procés
La identificació i disseny de les accions s’ha començat al finals del 2012 i es realitzarà al llarg
del 2013. El procés es composa de 4 fases. Actualment s’està en la “Fase 0: Prospectiva” i
s’està recollint informació quantitativa de l’estat actual del districte i s’està recollint informació
qualitativa fent entrevistes amb agents clau.
132
Fase 0. Prospectiva
Recollida d’informació de l’estat actual del districte
Fase 1. Model Conceptual
Model conceptual i elecció dels instruments per el
desenvolupament del projecte
Fase 3. Avaluació
Anàlisis i avaluació dels dissenys finals
Fase 2. Disseny d’Instruments
Disseny i adaptació dels instruments triats
Seguiment
Reunions periòdiques de seguiment del
treball desenvolupat
133. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
PLA ESTRATÈGIC DE SARRIÀ - SANT GERVASI
A3. Model conceptual
La següent imatge representa el model i elements d’un Ecosistema d'Innovació urbà que s’està
utilitzant en el projecte:
133
Talent
Empresa
Innovació
Urbanisme
Atracció
Promoció
Ciència
Plannificació
Retenció
Localització
Tecnologia
Gestió
Desenvo-
lupament
Seguiment i
acompanya-
ment
Industria
Infrastructure
s
Creació
Creixement i
internacionali
tzació
Mercat
Construcció
Governança
134. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
PLA ESTRATÈGIC DE SARRIÀ - SANT GERVASI
134
T
E
I
U
A
P
C
P
R
L
T
G
D
S
I
I
C
I
M
C
G
A4.1 Informació sobre Urbanisme (1/2)
Coneixement
• La construcció de la Línia 9 suposarà la connexió directe amb dues infraestructures d’alta
connectivitat com son el tren d’alta velocitat i l’avió. Això pot esdevenir un element
d’atracció a nivell Catalunya-Europa per serveis a usuaris finals. En aquesta categoria
podem identificar els serveis relacionats amb la industria mèdica.
• La línia dels Ferrocarrils de la Generalitat uneix Barcelona amb importants nuclis urbans
metropolitans i hi circula un gran volum de gent. Això presenta opcions interessants
d’impuls econòmic: Aquesta àrea resulta interessant per que es situï activitat econòmica
d’interès metropolità. Amb l’entrada en funcionament de la Línia 9, es podria potenciar
la zona de l’estació de Sarrià gràcies a l’ intercanviador entre ferrocarrils i la línia del
metro.
• Actualment no es pot concebre un districte innovador aïllat del concepte de
sostenibilitat. L’ utilització de les aigües freàtiques o nova política energètica distribuïda
poden ser elements de màrqueting per potenciar el caràcter sostenible del districte i
posar-li la “banderola” de Smart District.
135. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
PLA ESTRATÈGIC DE SARRIÀ - SANT GERVASI
135
T
E
I
U
A
P
C
P
R
L
T
G
D
S
I
I
C
I
M
C
G
A4.1 Informació sobre Urbanisme (2/2)
Coneixement
• No existeix risc de falta de potencia elèctrica ja que existeix més d'un punt d’alimentació.
Alimentació elèctrica pot ser necessari per data-centres i instrumental crític com el que
s’utilitza en el sector sanitari.
• El districte de Sarrià és la única part de la ciutat on la Ronda del mig no està soterrada.
No passa el mateix amb la Ronda de Dalt, on gran part està soterrada. En les parts que
no ho estan existeix la possibilitat de cobrir-la i oferir equipaments al ciutadà tal com
existeixen a Nou Barris.
• Es un districte molt consolidat i on no hi ha grans oportunitats de desenvolupament
urbanístic basat en la construcció. En aquest entorn només hi ha la possibilitat de la
rehabilitació d’espais i edificis.
136. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
PLA ESTRATÈGIC DE SARRIÀ - SANT GERVASI
136
T
E
I
U
A
P
C
P
R
L
T
G
D
S
I
I
C
I
M
C
G
A4.2 Informació sobre Innovació
Coneixement
•Els estudis socioeconòmics identifiquen el sector de la sanitat i l’ensenyament, per la
concentració de centres d’excel·lència en aquests àmbits, com els sectors econòmics més
representatius de la estructura econòmica del districte.
•Un repte estratègic del districte pels propers anys passa per el desplegament del pla de
turisme.
•Sarrià és disposa de centralitat, bona imatge i reputació, centres mèdics d’excel·lència,
nombrosos equipaments esportius (destaca el gran número de centres esportius privats) i
zones verdes (és l’accés a Collserola). Tots aquests factors associats a l’esport i la salut
poden ser elements per posicionar el districte en aquest àmbit “Wellness District”.
•Destaca en el districte el gran número de centres educatius que es situen principalment al
llarg de la Ronda de Dalt.
137. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
137
T
E
I
U
A
P
C
P
R
L
T
G
D
S
I
I
C
I
M
C
G
A4.3 Informació sobre Empresa
PLA ESTRATÈGIC DE SARRIÀ - SANT GERVASI
Coneixement
• Sarrià- Sant Gervasi és el segon districte de la ciutat en la localització de serveis intensius
en coneixement i indústries creatives, que assoleixen un creixement significatiu en la
darrera dècada. Hi ha 4200 empreses d'economia del coneixement, el que suposa el 25%
de la ciutat.
• Un repte estratègic del districte pels propers anys passa per promoure l’activitat
emprenedora de coneixement alt
138. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
138
T
E
I
U
A
P
C
P
R
L
T
G
D
S
I
I
C
I
M
C
G
A4.4 Informació sobre Talent
PLA ESTRATÈGIC DE SARRIÀ - SANT GERVASI
Coneixement
• El percentatge d'estrangers es el menor de tot Barcelona però en canvi aglutina 13 de les
17 escoles internacionals de la ciutat.
• Un repte estratègic del districte pels propers anys passa per l’atracció de talent
internacional en col·laboració amb els agents i centres d’excel·lència
139. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
B. PRESENTACIÓ DE
L’INSTITUCIÓ ENTREVISTADA
139
140. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
C. ENTREVISTA
C1. Visió del futur
C2. Construcció del futur
140
141. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
ENTREVISTA
C1. Visió del futur
141
Talent
Empresa
Innovació
Urbanisme
Atracció
Promoció
Ciència
Plannificació
Retenció
Localització
Tecnologia
Gestió
Desenvo-
lupament
Seguiment i
acompanya-
ment
Industria
Infrastructures
Creació
Creixement i
internacionalitzaci
ó
Mercat
Construcció
Governança
Salut Educació ...
Present
Construcció
Futur
142. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
ENTREVISTA
C2. Construcció del futur
1. En que pot contribuir la teva institució?
2. En que pot contribuir el projecte en aconseguir la vostre visió de futur?
142
Talent
Empresa
Innovació
Urbanisme
Atracció
Promoció
Ciència
Planificació
Retenció
Localització
Tecnologia
Gestió
Desenvolupament
Seguiment i
acompanyament
Industria
Infraestructures
Creació
Creixement i
internacionalització
Mercat
Construcció
Governança
143. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi
143
G6. Llistat de Consolats Col·legis Professionals al
Districte (1/2)
ANNEXOS