2. CONSISTEIX EN EL PAS D’INFORMACIÓ D’UN
EMISSOR A UN RECEPTOR A TRAVÉS D’UN SENYAL
LA COMUNICACIÓ NO ÉS EXCLUSIVA DELS HUMANS.
HI HA SISTEMES DE COMUNICACIÓ NO HUMANS:
ENTRE ANIMALS O ENTRE MÀQUINES. EX: LA DANSA
DE L’ABELLA AMB QUÈ INDICA A L’EIXAM LA
QUALITAT, DISTÀNCIA I DIRECCIÓ DEL NÈCTAR
OBTINGUT / IMPULSOS ELÈCTRICS QUE ENVIA UNA
CÈL.LULA FOTOELÈCTRICA A UN DISPOSITIU PERQUÈ
S’OBRI UNA PORTA AUTOMÀTICAMENT.
ASPECTES DE LA COMUNICACIÓ
3. EXEMPLES COMUNICACIÓ NO HUMANA
DOFINS: Informació que conté el missatge pot estar
relacionada amb l’activitat reproductora, el missatge
es trasllada a través de canals auditius i visuals, és dins
l’aigua, i el sistema de signes utilitzat consisteix en
una combinació determinada de moviments i sons.
4. El llenguatge de les abelles és un sistema de
comunicació capaç de transmetre una gran quantitat
d’informació. Es basa en la dansa de l’abella
exploradora, que quan torna al rusc informa les altres
sobre una font alimentària que ha descobert.
EXEMPLE COMUNICACIÓ ANIMAL
5. La comunicació humana es basa fonamentalment en
el llenguatge natural, però els humans utilitzen altres
sistemes de comunicació:
CODIS I LLENGUATGES
SENYALS DE TRÀNSIT,
LLENGUATGE
LOGICOFORMAL DE LES
MATEMÀTIQUES O ELS
SIGNES IMPRESOS EN LES
PARTITURES MUSICALS
6. El terme llenguatge es refereix al sistema de
comunicació basat en signes lingüístics: per
tant, quan parlem del llenguatge de les flors,
del llenguatge matemàtic o del llenguatge
dels dofins en fem un ús metafòric. És
preferible en aquests casos parlar de codis o
sistemes de signes, perquè els símbols
utilitzats no són de naturalesa lingüística. Els
codis no lingüístics es poden basar en la
imatge, el moviment, els sons o les olors, però
acostumen a ser limitats.
DEFINICIÓ DE LLENGUATGE
8. Tot sistema de comunicació requereix l’existència
d’un CODI comú entre els membres d’una societat.
Un CODI es compon d’un conjunt de signes que es
combinen i s’oposen entre si, i a través dels quals el
missatge adquireix significat.
ELS SIGNES, UNITATS D’INFORMACIÓ I DE
COMUNICACIÓ
9. 1-SÍMBOLS NATURALS: (INDICIS) hi ha una relació
directa, automàtica i no provocada (natural) entre el
símbol i l’entitat a la qual es refereix. Ex: els núvols
negres indiquen tempesta, el fum indica foc, etc.
TIPUS DE SIGNES
10. 2-SIGNES ARTIFICIALS: quan la relació entre el símbol i
l’entitat a la qual es refereix és arbitrària i
convencional, l’única relació és el consens entre els
interlocutors de la comunitat perquè signifiquin el
que ho fan. Ex: els senyals de circulació, el llenguatge
humà.
En el cas dels senyals de circulació les persones que
tenen carnet de conduir coneixen el significat de cada
signe i l’interpreten de la mateixa manera, però no hi
ha cap motivació natural en el fet, per exemple, que
“prohibit aparcar” estigui simbolitzat amb un signe
gràfic rodó travessat amb una ratlla inclinada, de fons
blau i marge i ratlla vermells
TIPUS DE SIGNES
11. Els senyals de circulació formen un codi internacional
que inclou símbols que tenen una relació arbitrària
amb el seu significat com ara aquest
EXEMPLE DE SIGNE ARTICIAL
12. 1-ICONES: mantenen una relació de semblança amb el
referent (el dibuix d’un objecte, les ombres xineses)
SIGNES ARTIFICIALS
13. 2-SÍMBOLS: són arbitraris (no estableixen cap relació
de semblança amb allò que representen) i
convencionals (s’estableixen per acord tàcit entre els
membres d’una comunitat). Ex: banderes, himnes,
signes lingüístics.
la paraula “pare” és un signe de caràcter simbòlic.
La bandera blanca en un combat:
SIGNES ARTIFICIALS
14. És una unitat de caràcter simbòlic que és producte de
l’associació d’un significant (aspecte material) i un
significat (concepte o imatge mental) amb la qual
representem una part de la realitat (referent).
EL SIGNE LINGÜÍSTIC
15. Digues quin tipus de signe representa el senyal de
trànsit (argumenta la teva resposta)
PREGUNTA