REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Índex                                                                                 Introducc...
REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Codex alimentarius (2)                                                  REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀR...
REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Llibre Blanc sobre Seguretat                                                                   ...
REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Código alimentario                                  REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Código alimentar...
REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Normes ISO (2)                                        REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. ISO (3)       ...
REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Altres certificacions de                 qualitat (4)                                          ...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Pp reglamentació alimentària

367 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
367
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
14
Acciones
Compartido
0
Descargas
10
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Pp reglamentació alimentària

  1. 1. REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Índex Introducció Codex Alimentarius Llibre Blanc sobre Seguretat Alimentària UD1 CONTROL DE QUALITAT AESA NA2. Reglamentació alimentària Agències nacionals de seguretat alimentària Código Alimentario Español Certificacions de qualitat - ISO - altres certificacions de qualitat REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Introducció (2) REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Introducció (1) JERARQUIA NORMATIVAL’alimentació: necessitat individual i col·lectiva (organització social) MARC GENERAL rang superior àmbit general d’actuació codificació de regles per protegir consumidors contra activitats fraudulentes i perills NO PODEN ENTRAR EN CONFLICTE PARTICULAR lliure competència rang inferior aspectes més concrets o procediments d’aplicació pràctica NIVELLS JERÀRQUICS • Supraestatal (UE) s’integra en el dret intern del país corresponent MARC LEGISLATIU (poder econòmic, sanitari i • Estatal (Esp) i té primacia sobre aquest. TRASPOSICIÓ mediambiental) referent a substàncies i productes • Autonòmic (CAT) (competències) alimentaris • Local (ajuntaments) • Bones Pràctiques Empresarials REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Introducció (3) REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Codex alimentarius (1) TIPUS DE NORMATIVA ALIMENTÀRIA INTRODUCCIÓ• HORITZONTAL: afecta de manera general a TOTS els aliments. - etiquetatge, higiene alimentària, procediments de producció i - codi de bones pràctiques comercialització… - col·lecció de normes de caràcter consultiu i• VERTICAL: fa referència a productes específics (sectors o aliments) internacionals - constitueix el marc generalista on es recullen - reglamentacions tècnico-sanitàries: regulen un sector alimentari en aspectes tècnics, sanitaris i comercials els mínims que cal complir per preservar la seguretat alimentària - normes de qualitat: defineixen un producte concret dins un sector especificant les característiques que ha de tenir per ser - FINALITAT: orientar i fomentar l’elaboració i comercialitzat establiment de definicions i requisits aplicables - regulacions específiques als aliments per facilitar el consum internacional 1
  2. 2. REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Codex alimentarius (2) REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Codex alimentarius (3) ORIGEN (II) ORIGEN (I) 1961: amb el recolzament de la OMS, la Comissió Econòmica per Europa (CEPE),1945: es crea la FAO, amb funcions que abracen la nutrició i les normes l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) i el alimentàries internacionals corresponents Consell del Codex Alimentarius Europaeus, la Conferència de la FAO estableix el Codex Alimentarius i decideix crear un programa internacional sobre normes1948: es crea la OMS, amb funcions que abracen la salut humana i, en alimentàries particular, el manament d’establir normes alimentàries 1961: la Conferència de la FAO decideix establir una Comissió del Codex Alimentarius1950: comencen les reunions conjuntes FAO/OMS d’experts sobre nutrició, i demana a la OMS que ratifiqui tan aviat com pugui un programa conjunt additius alimentaris i aspectes afins FAO/OMS sobre normes alimentàries1954-1958: Àustria promou activament la creació d’un codi alimentari 1962: la Conferència Conjunta FAO/OMS sobre Normes Alimentàries demana a la regional, Codex Alimentarius Europaeus Comissió del Codex Alimentarius que apliqui un programa conjunt FAO/OMS1960: la primera Conferència Regional de la FAO per Europa ratifica la sobre normes alimentàries i crea el Codex Alimentarius conveniència d’un acord internacional -diferent del regional- sobre normes 1963: reconeixent la importància del paper de la OMS en tots els aspectes de alimentàries mínimes i convida al Director General de l’Organització a que l’alimentació relacionats amb la salut i tenint en compte el seu manament presenti a la Conferència de la FAO propostes relatives a un programa d’establir normes alimentàries, l’Assemblea Mundial de la Salut aprova conjunt FAO/OMS sobre normes alimentàries l’establiment del Programa Conjunt FAO/OMS sobre Normes Alimentàries y aprova els Estatuts de la Comissió del Codex Alimentarius. Estructura del Codex Alimentarius REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Codex alimentarius (4) REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Codex alimentarius (5) OBJECTIUS GENERALS……PELS GOVERNS:• garantir que els aliments siguin aptes pel consum humà. Com? FORMAT DE LES NORMES DELS PRODUCTES NORMES GENERALS - assegurant-ne la higiene al llarg de tota la cadena alimentària • àmbit d’aplicació S’apliquen amb caràcter general a tots els - elevant el nivell d’innocüitat alimentaria mitjançant l’aplicació aliments i no són específiques per de criteris basats en el sistema APPCC • descripció • factors essencials de composició i determinats productes qualitat: definició de la norma mínima• mantenir la confiança en els aliments comercialitzats per l’aliment • etiquetatge dels aliments internacionalment • additius alimentaris: únicament els • additius alimentaris autoritzats per la FAO i la OMS • contaminants • contaminants • mètodes d’anàlisis i mostreig• realitzar programes d’educació en matèria de salut • higiene • higiene dels aliments • etiquetatge: d’acord amb la Norma • nutrició i aliments per a règims General del Codex per l’Etiquetatge especials sistemes d’inspecció i… PER LA INDÚSTRIA: dels Aliments Preenvasats certificació d’importacions i• l’aplicació de pràctiques d’higiene per tal de: • mètodes d’anàlisis i mostreig exportacions d’aliments - proporcionar aliments innocus, salubres i aptes pel consum • residus de medicaments veterinaris en - assegurar informació clara en l’etiquetat els aliments - mantenir la confiança en els aliments comercialitzats a nivell • residus de plaguicides en els aliments internacional REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Llibre Blanc sobre Seguretat REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Llibre Blanc sobre Seguretat Alimentària (LBSA) (1) Alimentària (LBSA) (2)Apareix el gener de 2000 amb el següent OBJECTIU PRINCIPIS DE SEGURETAT ALIMENTÀRIADescriure un conjunt d’accions necessàries per completar i modernitzar la legislació de la RECOLLITS AL LBSA Unió Europea en l’àmbit de l’alimentación per fer-la: - més coherent – política “de la granja a la taula” - més comprensible – sistemes de traçabilitat dels aliments i ingredients - més flexible i així: - garantir una millor aplicació d’aquesta legislació La traçabilitat s’ha d’entrendre com un sistema - aportar més transparència als consumidors d’identificació de productes o grups de productes al llarg de tota la cadena agroalimentària - garantir un alt grau de seguretat alimentària – política coherent, eficaç, dinàmica i transparent – anàlisis de risc com a base políticasector agroalimentari CE autoritats nacionals – principi de precaució – altres factors legítims i p e c c i 2
  3. 3. REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Llibre Blanc sobre Seguretat REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Llibre Blanc sobre Seguretat Alimentària (LBSA) (3) Alimentària (LBSA) (4) AUTORITAT EUROPEA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA (AESA)La seva creació era una de les principals mesures del LBSA. FINALITAT recuperar la confiança perduda AUTORITAT EUROPEA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA (AESA) a rel de les crisis alimentàries aconseguir un nivell elevat • L’àmbit d’aquest organisme se centra en: de protecció de la salut – determinar i comunicar els riscos en l’àmbit de la seguretatgarantir un nivell adequat dels consumidors alimentària sense poder reglamentari i de controlde seguretat alimentària – proporcionar assessorament científic independent i informació a laabraçant totes les etapes formulació de dictàmens científics Comissió Europea sobre totes les qüestions que tinguin incidènciade producció independents sobre tots els aspectes directa o indirecta amb la salut dels consumidors com a relacionats amb la seguretat alimentària conseqüència del consum d’aliments així com sobre qualsevol AESA aspecte que pugui tenir un impacte directe o indirecte en la gestió de sistemes d’alerta ràpida (Española) seguretat alimentària, incloses les qüestions relatives a la salut i creació i coordinació d’una xarxa amb benestar dels animals i la salut de les plantes FUNCIONS agències nacionals i organismes científics per recopilar informació de qualsevol part ACSA del món i mantenir-se alerta sobre els nous progressos en l’àmbit científic Les seves actuacions es desenvoluparan sota els principis de transparència i independència. comunicació i diàleg en quan a seguretat alimentària, qüestions sanitàries i sobre alimentació en relació amb la legislació comunitària REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Agències REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Agències alimentàries alimentàries nacionals (1) nacionals (2) AGÈNCIA ESPANYOLA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA AGÈNCIA CATALANA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA- organisme públic amb caràcter autònom i adscrit al Ministeri de Sanitat i Consum - organisme autònom adscrit al Departament de Salut- model intermedi: - finalitat: aconseguir grau màxim de funcions d’assessorament funcions executives administracions públiques seguretat alimentària sectors d’activitat científic planificació i coordinació tècnic en situacions de crisi o emergència planificació i coordinació de les actuacions de controlREGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Agències alimentàries REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Agències alimentàries nacionals (3) nacionals (4) AGÈNCIA CATALANA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA PLA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA DE CATALUNYA 2007 – 2010 L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària exerceix funcions de: - ha de ser l’instrument indicatiu i marc de referència de totes les accions públiques de l’Administració de la Generalitat i dels ens- avaluació i comunicació de riscos per a la salut relacionats amb els locals de Catalunya pel que fa a la seguretat alimentària aliments, en col·laboració amb l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària - ha de garantir la intervenció de les administracions, les institucions, les societats científiques i els professionals relacionats amb la- coordinació de les actuacions de les administracions publiques seguretat alimentària, com també de la societat civil catalanes competents en matèria de seguretat alimentària - actualment: període de divulgació dels continguts i característiques- impuls de la col·laboració entre les administracions públiques, les del projecte de cara a promoure el seu coneixement i recollir les universitats i centres de recerca, els sectors industrials i les aportacions oportunes dels participants en la cadena alimentària organitzacions de consumidors i usuaris 3
  4. 4. REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Código alimentario REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Código alimentario español (CAE) (1) español (CAE) (2) - cos orgànic de normes bàsiques i sistematitzades dels aliments, APLICACIÓ condiments, estimulants i begudes, les seves matèries primeres i, Totes les persones físiques i jurídiques de qualsevol nacionalitat que es trobin per extensió, els productes, utensilis i estris d’ús i consum domèstic en territori espanyol, encara que sigui de manera transitòria o accidental - fou aprovat mitjançant el Decret 2484/1967, de 21 de setembre de Les disposicions del CAE són d’estricta aplicació en tot el territori nacional, tant pel que fa referència a: 1967 – tot el que es consumeixi o es pretengui consumir, qualsevol que en FINALITATS sigui el país o territori d’origen – definir que s’entén per aliments, condiments, estimulants, o bé begudes i altres productes i matèries que inclou el CAE – tot el que s’obtingui, elabori o manipuli independentment del país o territori on s’hagi de consumir, tot i que es podran tenir en compte, a – determinar les condicions mínimes que aquests han de complir efectes d’exportació, les legislacions dels països de destí, amb les – establir les condicions bàsiques dels diferents procediments de corresponents indicacions als envasos preparació, conservació, envasat, distribució, transport, publicitat i consum d’aliments A partir del CAE es fa l’articulació en forma de reglament (AMB EFECTE LEGAL) REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Certificacions de REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Certificacions de qualitat (1) qualitat (2) producte QUÈ APORTEN AQUESTES CERTIFICACIONS...OBJECTIU Assegurar/garantir processos ... a les empreses o organitzacions que les obtenen? la qualitat servei – una diferència respecte la competència, un prestigi i l’obertura de nous mercats – una optimització dels recursos, una disminució dels errors i duplicitats i, per tant, un descens en els costos (en alguns accions sistematitzades en base a unes normes casos, segons l’Asociación Española para la Calidad, pot suposar un estalvi de fins el 25%) (Sistemes de Gestió)ACREDITACIÓ CERTIFICACIÓ – una millor organització i gestió de l’empresa (SG) ...al consumidor? – al ser certificats per una organització independent constitueixen de productes sectors específics Sistemes de Gestió una informació objectiva que també protegeix els interessos dels consumidors ISO – una confiança per l’aspecte voluntari de la certificacióLes certificacions de qualitat no són obligatòries, per tant és un valor – l’existència d’uns canals de comunicació amb el fabricant que potencia l’enteniment de les parts involucrades en la producció i afegit que l’empresa ofereix voluntàriament en el seu producte, consum (SG) servei o gestió. REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Certificacions de REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Normes ISO (1) qualitat (3) ISO = Organització Internacional per l’Estandarització (1947) PER QUÈ HI HA EMPRESES QUE HI SÓN NORMES ISO RETICENTS? (SG) - establertes per un conjunt de països – segons la certificació pot suposar, per una ISO, una - desenvolupades pels Comitès Tècnics de Normalització gran inversió econòmica, entre 4500 i 12000 € segons BVQI, a més dels costos de manteniment (entre 1000 i 3000 €), d’assaig del producte, de formació... – suposen una reorganització de l’empresa perquè la Normes de caràcter internacional que fixen les certificació moltes vegades provoca un canvi de característiques tècniques de qualitat que un cultura en l’empresa i dificultats organitzatives producte, servei o procés ha de complir per aconseguir el certificat segons la norma corresponent. 4
  5. 5. REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Normes ISO (2) REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. ISO (3) La certificació és un procés que fa una entitat EVOLUCIÓ independent*, nacional o estrangera, mitjançant el qual Quin tipus de producte ha de fer la meva empresa? s’examina i s’avalua la conformitat d’un producte, procés, servei, persona o sistema de gestió amb elsQuins sistemes té l’empresa per assegurar que aquesta produeix amb requisits definits en unes normes. qualitat? (Eficàcia dels Sistems de Gestió de Qualitat de l’empresa) Aquesta certificació és posterior a la implantació de les accions sistematitzadesLa globalització dels mercats imposa que aquestes normes siguin les mateixes a través de les fronteres polítiques i que el criteri de * L’entitat privada, independent i sense ànim de lucre encarregada a qualitat no variï amb la nacionalitat de l’empresa España d’acreditar, és a dir, de reconèixer i determinar si una organització és o no competent per certificar-ne altres, és l’ENAC (Entidad Nacional de Acreditación) Les empreses certificades gaudeixen del reconeixement internacional ACREDITAR ≠ CERTIFICAR REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. ISO (4) REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Altres certificacions de qualitat (1)L’entitat certificadora avalua i realitza una declaració objectiva de que productes, processos, instal·lacions o serveis compleixen uns requisits específics, ja sigui en el sector reglamentari o en el - Denominació d’Origen Protegida (DOP) voluntariEl 31 d’agost de 2006 l’ENAC reconeixia 28 empreses certificadores - Denominació Geogràfica (DG)Auditoria: controls i avaluacions de seguiment per part de l’empresa cetificadora per comprovar que se segueixen complint els requisits - Indicació Geogràfica Protegida (IGP) de qualitat que la norma estableix - marca Q Renovació o no de la certificació - artesania alimentària Cada certificació és vàlida únicament pel que s’expedeixREGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Altres certificacions de REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Altres certificacions de qualitat (2) qualitat (3)La Denominació dOrigen Protegida (DOP) dun producte La Denominació Geogràfica (DG) és un reconeixement comunitari per a aquelles begudes espirituoses que selaboren en la zona geogràfica que li agroalimentari és la denominació geogràfica duna regió o duna dóna el nom i on obtenen el seu caràcter i qualitats definitives. (R(CEE) localitat que serveix per a designar un producte agrícola o alimentari 1576/1989). originari del lloc en qüestió, la qualitat o característiques del qual Productes amb el reconeixement comunitari de Denominació Geogràfica: són degudes exclusivament (o essencialment) al medi geogràfic on ratafia catalana es produeix compresos els factors naturals i els factors humans. La producció, lelaboració i la transformació del producte shan de realitzar a la zona geogràfica delimitada. ( R(CEE) 2081/1992) La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) dun producte agroalimentari és la denominació geogràfica duna regió o un lloc determinats que serveix per a designar un producte agrícola i alimentari originari daquest lloc concret,Productes amb el reconeixement comunitari de Denominació dOrigen que té una qualitat determinada, una reputació i la producció i/o la Protegida: transformació i/o lelaboració del qual es realitzen en aquesta zona geogràfica delimitada. (R(CEE) 2081/1992).• avellana de Reus Productes amb el reconeixement comunitari d’Indicació Geogràfica Protegida:• formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya • clementines de les Terres de l’Ebre• mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya • calçots de Valls• oli les Garrigues • llonganissa de Vic• oli Siurana • pollastre i capó del Prat• oli de Terra Alta • poma de Girona • torró d’Agramunt 5
  6. 6. REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Altres certificacions de qualitat (4) REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Altres certificacions deLa Marca Q és una marca creada pel DARP que s’atorga a aquells qualitat (5) productes alimentaris que, sense procedir d’una zona geogràfica concreta, gaudeixen d’una qualitat o característiques diferencials Es considera artesania alimentària lactivitat delaboració respecte daltres semblants. de productes alimentaris, que complint els requisitsEls principals requisits que han de complir són: assenyalats per aquesta matèria, estan subjectes a unes - haver estat elaborats segons allò estableix el reglament específic que regula cada producte condicions durant tot el seu procés productiu que- haver estat sotmesos al control periòdic que realitza una entitat de garanteixen al consumidor un producte final control externa, independent i especialitzada inscrita al Registre individualitzat, de bona qualitat i amb característiques d’Entitats de Control i Certificació de Productes Agroalimentaris de diferencials, obtingudes gràcies a les petites la Direcció general de Producció i Indústries Agroalimentàries. produccions controlades per la intervenció personal deProductes amb reconeixement de Marca Q: bombons , capó, conill, lartesà/ana. formatge, galetes, mel, peix blau, pollastre, porc , torrons de praliné i trufats de xocolata, vedella i xai. 6

×