2. Un dia de Reis, enmig d’una gran nevada, els habitants del poble de
Meritxell anaven a Canillo, com cada dia festiu, per assistir a missa. En un
punt del camí molt proper al poble, van veure una gavernera florida. El fet
els estranyà, perquè no és propi que les gaverneres floreixin al pic de
l’hivern. En acostar-s’hi van veure que, sota la gavernera, ben protegida de
la neu, hi havia una bella imatge de la Verge.

3. Corrents, van avisar al rector de Canillo.

4. Entre tots portaren la imatge a l’església parroquial, on la dipositaren
sobre l’altar major.
L’endemà, però, la imatge havia desaparegut. Els de Canillo van pensar
que l’havien robada, i van començar a buscar pertot arreu.

5. Finalment, la van trobar: tornava a estar sota la gavernera florida.

6. Deduint que era la mateixa Verge la qui havia tornat a aquell lloc i
pensant que el que volia era estar a Encamp, van cridar la gent d’aquesta
parròquia i la van portar a l’església d’Encamp.
Però, igualment, l’endemà la imatge tornava a estar sota la gavernera.

7. Llavors van comprendre quina era la voluntat de la Verge. I així, per
satisfer el seu desig, van aixecar un santuari just en aquell lloc.

8. Des de llavors fins avui mateix el poble andorrà es congrega
multitudinàriament al santuari de la Mare de Déu de Meritxell cada 8 de
setembre per venerar la seva santa patrona.