Cristina Tomás, Directora del Área de Internacional en EAE Business School y José Antonio Lanau, profesor de Finanzas de EAE Business School son los autores de este artículo publicado en L' Econòmic. "Según datos internacionales, publicados en diferentes estudios, el porcentaje de fracaso de las empresas emergentes en sus primeros tres años de vida es del 80%". www.eae.es

1. 18 L'ECONÒMIC DEL 22 AL 28 DE MARÇ DEL 2014
EDITORIAL
Durantelsanysde bonança econòmica va sorgir l’interès
per estudiar noves professions. Els joves passaven de
llarg de les matèries relacionades amb el món del sector
primari perquè, senzillament, no tenien intenció de
viure de la terra. Amb el llarg període de la crisi, algunes
rutines han canviat. Això passa a les Escoles de Capaci-
tació Agrària de Catalunya. Precisament, el nombre de
matriculacions durant els anys de recessió ha augmen-
tat un 21,6%. Això demostra que molts joves, sobretot
els fills de pagès, veuen l’agricultura com una activitat
per dedicar-s’hi amb vista al futur. De fet, només l’últim
any el nombre de matriculats va augmentar un 17,6%
respecte del 2012. També és simptomàtic que la forma-
ció no reglada hagi augmentat. En alguns casos, però,
això no només respon al fet de voler conèixer millor unes
tècniques agràries determinades, sinó a la voluntat de
poder cobrar uns ajuts oficials que si no es tingués títol
no es podrien percebre.
Que hi hagi més estudiants de disciplines relacionades
amb la terra, la ramaderia o la pesca sempre és bo. So-
bretot perquè durant molts anys es veia aquest sector
com el lleig de l’activitat econòmica. És cert que el nom-
bre de persones que s’hi dediquen no és gaire elevat
comparat amb el de la resta d’àmbits, i que el valor eco-
nòmic que genera no és un dels més importants, però
també és veritat que el territori ha d’estar cuidat, orde-
nat. Això és essencial per al reequilibri econòmic. Un al-
tre aspecte clau és que amb un bon nivell de professiona-
litat al camp encara s’assegurarà més la qualitat de la
producció de proximitat, un element bàsic per a l’ali-
mentació i un suport per a l’èxit de la gastronomia dels
milers de restaurants que actuen a Catalunya. Apostar
per la formació és bo per a qualsevol sector. Però que
aquests cursos hagin augmentat en el món agropecuari
és un símptoma de normalitat econòmica i social.
Elsempresaris catalans es miren amb cautela la llei d’uni-
tat de mercat i alerten del perill que suposa l’actual model
econòmic de casa nostra basat en el teixit empresarial de
les pimes. Ara que ja ha passat una mica més de mig any
des de la seva aprovació en el Consell de Ministres, i ara
que ja es comencen a veure algunes conseqüències del seu
desplegament, molts empresaris desconfien tant dels re-
sultats de la llei com de l’objectiu pel qual es va impulsar
des de Madrid. Per una banda, s’observa que hi haurà una
normativa menys restringida de la que hi ha a Catalunya,
la qual cosa no és bona a l’hora de competir en qualitat
amb altres països europeus. Alguns experts pensen també
que aquesta llei suposarà la major estocada que ha sofert
mai l’Estat de les autonomies i hi afegeixen que impedirà
que cada territori pugui legislar lliurement segons la seva
idiosincràsia i necessitats. Per a molts, el més greu serà
que tot haurà de passar per la capital espanyola. També
suposarà el trencament del model econòmic català, basat
en les petites i mitjanes empreses. A tall d’exemple, no-
més cal veure l’acte reivindicatiu que ha fet la Pimec
aquesta setmana per demanar més atenció a l’adminis-
tració.Enelrerefonsdel’actemassiuhihavialacríticapel
poc cas que l’administració, sobretot l’espanyola, fa a la
pime, perquè sembla que només s’emmiralla en tot allò
que fan les empreses de l’Íbex 35.
MÉSCURSOSSOBRE
AGRICULTURA
UNA LLEI QUE FA
MAL A LA IDENTITAT
EDITA: TALLER D’INICIATIVES EDITORIALS, SL. Director: Ramon Roca.
Sotsdirectors: Francesc Muñoz i Joan Poyano. Redactors: Jordi Garriga, Anna
Pinter, Berta Roig, Marc Rovira, Paula Mateu. Disseny i maquetació: Miguel
Fontela. Correcció lingüística: Quim Puigvert. Fotografia: Andreu Puig.
Directora de publicitat: Eva Negre. Dipòsit legal: GI-653-2010
c/ Santa Eugènia, 42. 17005. Girona. Telèfon 93 227 66 21 redaccio@leconomic.cat
a quatre temporades vam
poder gaudir de la millor
temporada del Barça.
Aquell any van guanyar la
lliga, la copa del Rei, la re-
copa d’Espanya, la Champions Lea-
gue, la recopa d’Europa i, fins i tot, la
copa Intercontinental (mundial de
clubs). Mai cap altre club ha aconse-
guit una fita igual, guanyar-ho tot en
lamateixatemporada,laqualcosaens
feiapensarqueelclubgaudiad’unes-
tat de gràcia. Per això, molt poques
persones volen recordar que, en el
mateix any, cap a finals de tempora-
da, el Barça rebia l’Espanyol en el seu
camp, en un dels derbismésdesiguals
mai vistos, ja que el segon equip de la
Ciutat Comtal anava el darrer de la
classificació. Mai, en la història de la
lliga espanyola de futbol, el cuer de la
classificacióhaviasortitairósdelavi-
sitaalcampdellíder.Comésdesupo-
sar, les apostes pagaven fortunes per
cadaeuro que esdecantava perlavic-
tòria espanyolista.
Podríemferlasegüentreflexió:qui-
na probabilitat d’èxit es podria espe-
rar d’un equip que anava l’últim i que
estava a punt de baixar a segona divi-
sió en una visita a casa del que no pocs
pensaven que era un dels millors
equipsdetotselstemps?Segurament,
la majoria dels que haguessin contes-
tat aquesta pregunta haurien dit que,
si aquell partit es jugués 100 vegades,
el Barça hauria guanyat, com a mí-
nim, en 99 cops.
Però, com es podia saber abans
d’aquellajornadaquindels100possi-
bles partits es jugaria de veritat? Tan
sols si les apostes es paguessin molt
bé, la inversió en un equip com l’Es-
panyol, amb tan poques possibilitats
deguanyar,espodriaconsiderarren-
dible (més enllà d’emprar els senti-
mentscomabrúixolaperaunainver-
sió).
LES EMPRESES EMERGENTS. Segons da-
des internacionals, publicades en di-
ferentsestudis,imoltvariats,iconsi-
derant els àmbits local i internacio-
nal, el percentatge de fracàs de les
empreses emergents en els seus pri-
merstresanysdevidaésdel80%;ésa
dir, que de cada deu empreses que es
creen, vuit hauran desaparegut en el
decurs de tres anys.
El que aquí ens volem plantejar és
F
per què els inversors capitalistes
d’aquestes empreses emergents ex-
igeixen rendibilitats tan elevades per
poderajudaraduratermeelnegoci.I
per explicar-ho, ens ajudarem d’un
exemple.
Suposemelcas d’un inversor quees
planteja una rendibilitat moderada,
en un context de risc de mercat, d’un
12%, buscant una inversió diversifi-
cada; és a dir, invertint potser en deu
empreses, a raó de 1.000 euros en ca-
dascuna, amb una inversió total de
10.000 euros.
Si calculéssim el capital final que
tindria, un cop haguessin passat tres
anys, i tenint en compte un rendi-
ment anual del 12%, incloent els in-
teressos acumulats en aquest perío-
de,elcapitalfinalsuperarialleugera-
ment els 14.000 euros (1).
D’altra banda, si pensem que, se-
gonslesestadístiquespublicades,tan
sols dues de les deu empreses tindran
èxit, les altres vuit fracassen.
D’aquestes vuit, suposem que la
meitat (quatre empreses) ens per-
meten només recuperar la inversió, i
amblesquatrerestantsperdemelca-
pital invertit. Per tant, del capital
inicial, els inversors en recuperarien
6.000 euros. Ara bé, la pregunta és:
quina hauria de serla rendibilitatob-
tinguda per les dues empreses, no-
més dues, que haurien sobreviscut
als tres anys de vida, per a aconseguir
l’objectiu del 12% de mitjana com a
resultat d’invertir en les deu empre-
sesalavegada?Doncspercompensar
les pèrdues, la rendibilitat de cadas-
cuna de les dues empreses que han
tingut èxit hauria de ser superior al
70% anual (2).
Per tant, abans de fer efectiva la in-
versió de 1.000 euros en cadascuna
de les empreses, l’inversor les hauria
d’avaluar, emprant aquesta taxa del
71,28%,sabentquenomésduesdeles
deu oferiran, realment, aquesta ren-
dibilitat. Però com que és impossible
saber, en el moment de la inversió,
quines sobreviuran i quines no, els
àngels inversors exigeixen un per-
centatge que, a primera vista, és to-
talment desmesurat, però que en
realitat només es tracta de compen-
sar les pèrdues de les empreses que es
queden pel camí.
I perquè la vida està feta de petits
miracles, com és el cas de sobreviure
tot i que les previsions diuen el con-
trari, en aquella temporada en què el
Barça va assolir la glòria universal,
l’Espanyol no només va guanyar el
partit, sinó que es va mantenir a pri-
mera divisió.
1) 10.000,00€ x (1+12%)³ = 14.049,28 €
2) 2.000,00€ x (1+71,28%)³ = 10.049,28€.
Si li traiem la inversió inicial
(2.000,00€), el rendiment és de 8.049,28
CRISTINA TOMÀS
Directora de l’ àrea d’International
General Management d’EAE
Business School
JOSÉ ANTONIO LANAU
Professor de Finances d’ EAE
Business:
àngelsodimonis?
Segonsdades
internacionals,publicades
endiferentsestudis,el
percentatgedefracàsde
lesempresesemergentsen
elsseusprimerstresanys
devidaésdel80%
Moltes empreses emergents fracassen en els primers anys. ARXIU
OPINIÓ