SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 26
EL PLANETA TERRA 1rESO P rof. Maria Polo Guardiola h ttp:liowiki.wikispaces.com · L'univers i el sistema solar · Els planetes del nostre sistema solar · La terra · Activitats interactives
· Està format per astres, cossos celestes. · Va sorgir fa uns quinze o vint milions d'anys,  degut, segons els astronoms al big bang, explosió  d'una massa que concentrava tota la matèria i energies existents. · Al Big bang es van formar les estrelles, astres  amb energia, llum i calor propi, que s'agrupen formant galàxies.  · Es creu que a l'univers hi ha 100 000 milions de galàxies. ·La Terra forma part de la galàxia de la Via Làctia. · L'univers està en moviment i en expansió. L'univers La galàxia de la Via Làctia INICI L'UNIVERS
EL SISTEMA SOLAR · Cada estrella constitueix el centre d'un sistema  planetari, i en torn a ella graviten altres astres que  no tenen llum pròpia, com els planetes, satèl.lits, cometes i asteroides. · El nostre sistema solar es va originar fa 5000  milions d'anys, i està format per una estrella, el sol, nou planetes i seixanta i un satèl.lits. · Els planetes ordenats de menor a major distància són: Mercuri, Venus, terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó. ·Els planetes del nostre sistema solar tenen  diferents dimensions i estan compostos per distints materials, però tots giren al voltant del sol, descrivint òrbites el.líptiques. · La terra és l'únic planeta del nostre sistema solar on existeix vida. PLAY INICI
Els  asteroides  són cossos sòlids e irregulars, més petits que els planetes, i que giren al voltant d'una estrella. Els  cometes   són cossos celestes formats per un nucli  sòlid de gel i una o varies coles gaseoses Els  satèl.lits  són astres sense llum pròpia i giren al voltant d'un planeta. Els  planetes  són astres sense llum  pròpia que giren al voltant d'una estrella. INICI
MERCURI · És el planeta més proper al sol i el més petit del sistema solar. ·El seu nom prové del déu Mercuri, missatger del déus romans. · Dóna la volta al sol en 88 dies, sent el planeta  que més rapid ho fa. · És molt similar a la lluna, ja que té cràters. ·No té cap satèl.lit · La seua temperatura varia entre -183 i 427ºC. VENUS · És el segon planeta més proper al sol. ·S'anomena així en honor a Venus, deessa romana de l'amor. · Tarda 224,7 dies en donar la volta al sol. ·És el més semblant a la terra pel seu tamany, massa, densitat i volum. INICI
TERRA MART · Tercer planeta del sistema solar. ·També s'anomena planeta blau. · És el cinqué en grandaria. ·És l'únic planeta conegut on existeix vida. ·Tarda 365 dies i 4 hores en donar la volta al sol. · Té un satel.lit, la Lluna. · Quart planeta en proximitat al sol. ·Conegut com el planeta roig, pel seu color. · Els romans l'anomenaren Mart, com el déu de la guerra. · Té dos satèl.lits, Fobos i Deimos. INICI
JÚPITER SATURN · És el cinquè planeta del sistema solar i el més gran. ·S'anomena així en honor a Júpiter, pare del déus romans. · És el planeta amb més satèl.lits, té 63. · Sisè planeta en proximitat al sol i el segon més gran del sistema solar. · El seu nom prové del déu romà de l'agricultura. ·Té un sistema d'anells compostos per particules de gel, roques i pols. ·Orbiten al voltant seu 61 satèl.lits. INICI
URÀ NEPTÚ PLUTÓ · Setè planeta del sistema solar i tercer en grandaria. · El seu nom prové de la divinitat grega del cel, Urà. ·Tarda 84 anys terrestres en donar la volta al sol. · És el planeta més menut i més llunyà. · Tarda 249 anys en donar la volta al sol. · Plutó en la mitologia grega és el déu del món subterrani. · És el vuitè planeta · Rep el seu nom en honor al déu del mar. INICI
EL PLANETA TERRA · És el tercer planeta del sistema solar en proximitat al Sol i el cinqué en grandaria. ·Dista uns 150 milions de quilòmetres del Sol. ·Té una superfície de 510 milions de Km 2 . · Està ocupada per un 30% de terra i un 70% d'aigua. ·Es calcula que té una antiguitat de 4 600 milions d'anys. ·Té forma esfèrica, però esta aplanada pels pols. ·És l'ùnic planeta conegut on hi ha vida. ·Les condicions necessàries que fan possible la vida són: la temperatura, l'atmosfera que protegeix de les radiacions solars i la presència d'aigua. ·Com tots el planetes del sistema solar descriu dos tipus  de moviment de manera simultània: el de rotació, sobre el seu propi eix, i el de translació, al voltant del sol INICI
La terra de nit Ocupació d'aigua i terra INICI
Hemisferi nord Hemisferi sud Equador Meridià · La terra es representa com una esfera atravessada d'un pol  a l'altre per un eix imaginari (meridià).  ·També s'hi traça un cercle imaginari que forma un angle recte amb l'eix terrestre, anomenat el paral.lel de l'equador i que divideix la terra en dues meitats o hemisferis: l'hemisferi nord i el sud.  Eixos imaginaris INICI
ELS MOVIMENTS DE LA TERRA Rotació: · La terra gira sobre si mateixa de manera constant, en sentit oest-est, i  tarda quasi 24 hores a fer una volta completa. ·La rotació es fa sobre l'eix terrestre, que està inclinat respecte a l'orbita que descriu la terra al voltant del sol. · La conseqüència d'aquest moviment és la successió dels dies i les nits, ja que a mesura que la terra gira, el Sol il.lumina només una part (dia) i el  costat oposat no rep els rajos solars (nit) Moviment  d'oest a est angle d'inclinació terrestre (23,5º) INICI
Translació · La Terra gira al voltant del Sol, completant la volta en 365 dies i 6 hores. ·Com que el nostre calendari té 365 dies, les 6 hores restants s'acumulen i cada quatre anys sumen un dia (24 hores), que s'afegeix al mes de febrer de l'any corresponent, i s'anomena bixest. ·El moviment de translació origina les estacions de la primavera, estiu, tardor i hivern, ja que els rajos solars incideixen amb més o menys intensitat, a conseqüència de la inclinació de la terra. ·A l'equador, els rajos incideixen de manera perpendicular i amb la mateixa intensitat tot  l'any, per la qual cosa en aquesta zona a penes es diferències les estacions. · Les estacions es donen de manera inversa en els hemisferis. INICI
ELS ECLIPSIS  · Són l'ocultació temporal, total o parcial, d'un astre per l'interposició d'un altre. Els eclipsis es produeixen a causa del moviments de la Terra al voltant del Sol, i de la lluna entorn de la Terra. · Quan la Lluna es situa entre el Sol i la Terra, té lloc un eclipsi de Sol, ja que aquest s'oculta darrere de la Lluna i des de la Terra no es pot vore. · Quan la Terra s'interposa entre el Sol i la Lluna, es produeix un eclipsi de Lluna, ja que la Terra impedeix que s'hi reflecteixen els rajos solars, i la Lluna queda en ombra. INICI INICI
INICI
INICI FUSOS HORARIS · La Terra gira sobre el seu propi eix, mitjançant el moviment de rotació, i tarda 24 hores en fer una volta completa, originant la successió de dies i nits. Per aixó,  quan en uns països és de nit, en altres és de dia. ·Per establir una hora oficial en tots els països, s'ha dividit l'esfera terrestre (360º)  en 24 franges iguals de 15º (24 x 15º=360º). Cada franja representa un fus horari, i cada una equival a una hora de diferència. L'hora que es pren com a referència és la que marca el meridià de Greenwich. ·A mesura que ens desplacem cap a l'est del meridià 0º, el rellotge s'avançarà tantes hores com fusos horaris es recórreguen, i si ens desplacem cap a l'oest del meridià 0º cal retardar-lo. ·Alguns països situats entre dos fusos horaris han adoptat una mateixa hora. + hora - hora
COORDENADES GEOGRÀFIQUES · Per a localitzar un lloc determinat en la superfície terestres, es tracen una sèrie de  límies imaginàries, anomenades paral.lels i meridians. · Els  paral.lels  són cercles paral.lels a l'equador en direcció est-oest al voltant de la Terra i perpendiculars a l'eix terrestre.  · L'equador és el paral.lel 0º i a partir d'aquest es tracen els altres paral.lels, numerats de 0º a 90º  cap al nor i cap al sud, sumant 180º. ·Altres paral.lels importants són el tròpic de  Càncer, el tròpic de Capricor, el cercle polar àrtic i el cercle polar antàrtic. · Els  meridians  són semicercles traçats de pol a pol en direcció nord-sud. · El meridià principal, el 0º, és el de Greenwich, que es pren com referència  per traçar els altres, numerant-se de 0º a  180º cap a l'est i l'oest, sumant 360º. INICI
· Els paral.lels i meridians serveixen per a determinar les coordenades geogràfiques, és a  dir, la posició exacta d'un punt concret a la superfície terrestre.  · Les coordenades geogràfiques es denominen latitud i longitud, i es mesuren en graus, minuts i segons. · La  latitud  és la posició d'un punt en els  paral.lels, és a dir, és la distància que hi ha entre un punt de la superfície terrestre respecte el paral.lel 0º, l'equador. ·La latitud pot ser nord o sud, partit del paral.lel 0º. · El valor màxim de latitud és 90º, i correspon als  pols. (90ºN al pol nord i 90ºS al pol sud). · La   longitud  és la posició d'un punt en els meridians, és a dir, és la distància entre un punt de  la superfície de la Terra respecte el meridià 0º. · La longitud pot ser est o oest, a partir del meridià 0º. · El valor màxim és 180ºE o 180ºO. INICI Exemple de Google Earth
Meridià 0º Paral.lel 0º Latitud 50ºN Longitud 60ºE Coordenades= Latitud(N o S) Longitud (E o O) INICI
INICI LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA. ELS MAPES · Un mapa és la representació a escala de la superfície terrestre sobre un pla. ·La ciència que s'encarrega d'elaborar mapes és la cartografia. ·S'utilitzen tècniques diverses com la fotografia aèria o les imatges espacials. · Per a traslladar a un pla la superfície de la Terra, que és esfèrica, s'utilitzen les projeccions cartogràfiques.
INICI REFLEXIÓ:  LA  TERRA... EL NOSTRE PLANETA I UN PETIT PUNT EN L'UNIVERS.
Col.loca cada planeta en el lloc corresponent. INICI
INICI En el següent globus terraqui, dibuixa amb el rotulador: A. Cercle Polar àrtic B. Cercle Polar antàrtic C.Tròpic de Càncer D. Tròpic de Capricor E. Meridià de Greenwich F. Paral.lel de l'equador G. Hemisferi nord H. Hemisferi sud
INICI A: B: C: D: E: F: 30ºN 110ºO 50ºS 110ºO 40ºN 10ºO 60ºS 110ºE 60ºN 140ºO 0º 170ºE A B C D E Quines són les coordenades geogràfiques? F Per vore la solució clica i arrastra el requadre blanc.
Localitza els punts de  les següents coordenades  geogràfiques pintant-les en el mapa. Per vore la  solució arrastra el requadre blanc. A B C D F G H E INICI A. 50ºN 140ºO B. 40ºN 0º C. 50ºS 140ºE D. 60ºS 60ºO E. 0º 80ºO F. 30ºS 130ºO G 10ºN 90ºE H. 30ºN 100ºO
Els recursos utilitzats en aquesta presentació s'han extret de diferents fonts i webs, amb finalitat educativa, i per tant, si els propietaris del seu copyright no volgueren que algunes de les imatges siguen reproduides, per favor contacten inmediatament amb mi i seran substituïdes. http:liowiki.wikispaces.com INICI 1rESO P rof. Maria Polo Guardiola ebbrahistoria Material educatiu

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Unitat 10. el sol, la terra i la lluna
Unitat 10. el sol, la terra i la llunaUnitat 10. el sol, la terra i la lluna
Unitat 10. el sol, la terra i la lluna
África Moreno Vega
 
Repàs de geografia
Repàs de geografiaRepàs de geografia
Repàs de geografia
MROSAL422
 
Rotació de la terra
Rotació de la terraRotació de la terra
Rotació de la terra
idelamata
 
El nostre planeta Terra-Equip 3
El nostre planeta Terra-Equip 3El nostre planeta Terra-Equip 3
El nostre planeta Terra-Equip 3
mcalvo69
 
Elsistemasolar1
Elsistemasolar1Elsistemasolar1
Elsistemasolar1
yolanda
 

La actualidad más candente (20)

Tema 9 la terra i la lluna
Tema 9 la terra i la llunaTema 9 la terra i la lluna
Tema 9 la terra i la lluna
 
LA TERRA, UN PLANETA DE L'UNIVERS
LA TERRA, UN PLANETA DE L'UNIVERSLA TERRA, UN PLANETA DE L'UNIVERS
LA TERRA, UN PLANETA DE L'UNIVERS
 
La Terra. El nostre planeta.
La Terra. El nostre planeta. La Terra. El nostre planeta.
La Terra. El nostre planeta.
 
Unitat 10. el sol, la terra i la lluna
Unitat 10. el sol, la terra i la llunaUnitat 10. el sol, la terra i la lluna
Unitat 10. el sol, la terra i la lluna
 
Repàs de geografia
Repàs de geografiaRepàs de geografia
Repàs de geografia
 
La Terra I L’Univers
La Terra I L’UniversLa Terra I L’Univers
La Terra I L’Univers
 
1 l'univers i el nostre planeta
1 l'univers i el nostre planeta1 l'univers i el nostre planeta
1 l'univers i el nostre planeta
 
El sol terra_lluna
El sol terra_llunaEl sol terra_lluna
El sol terra_lluna
 
Rotació de la terra
Rotació de la terraRotació de la terra
Rotació de la terra
 
L'Univers i la Terra
L'Univers i la TerraL'Univers i la Terra
L'Univers i la Terra
 
Ud1 Orientació i Representacó de l'espai
Ud1 Orientació i Representacó de l'espaiUd1 Orientació i Representacó de l'espai
Ud1 Orientació i Representacó de l'espai
 
La terra i la lluna
La terra i la llunaLa terra i la lluna
La terra i la lluna
 
La terra, planeta del sistema solar
La terra, planeta del sistema solarLa terra, planeta del sistema solar
La terra, planeta del sistema solar
 
El sistema-solar
El sistema-solarEl sistema-solar
El sistema-solar
 
El sistema solar
El sistema solarEl sistema solar
El sistema solar
 
Sistema solar
Sistema solarSistema solar
Sistema solar
 
El nostre planeta Terra-Equip 3
El nostre planeta Terra-Equip 3El nostre planeta Terra-Equip 3
El nostre planeta Terra-Equip 3
 
El nostre planeta
El nostre planetaEl nostre planeta
El nostre planeta
 
La terra a l'univers
La terra a l'universLa terra a l'univers
La terra a l'univers
 
Elsistemasolar1
Elsistemasolar1Elsistemasolar1
Elsistemasolar1
 

Similar a Planeta Terra

Unitat 1. El nostre planeta. 1rESO
Unitat 1. El nostre planeta. 1rESOUnitat 1. El nostre planeta. 1rESO
Unitat 1. El nostre planeta. 1rESO
csantan2
 
La terra en l'univers
La terra en l'universLa terra en l'univers
La terra en l'univers
sansol
 
Arnau i nico l'univers 3
Arnau i nico l'univers  3Arnau i nico l'univers  3
Arnau i nico l'univers 3
monborrull
 
La creublanca eclipsi_fitxa_2
La creublanca eclipsi_fitxa_2La creublanca eclipsi_fitxa_2
La creublanca eclipsi_fitxa_2
fgfcesc
 
Geografia trets generals de la terra.
Geografia   trets generals de la terra.Geografia   trets generals de la terra.
Geografia trets generals de la terra.
Miquel Perelló
 
El planeta terra
El planeta terraEl planeta terra
El planeta terra
lministr
 
Tema 6.l’univers i el sistema solar
Tema 6.l’univers i el sistema solarTema 6.l’univers i el sistema solar
Tema 6.l’univers i el sistema solar
Iolanda Mallorques
 
Webquest 4t b grup 1
Webquest 4t b grup 1Webquest 4t b grup 1
Webquest 4t b grup 1
mapoch
 

Similar a Planeta Terra (20)

La construcció d'un Quadrant
La construcció d'un QuadrantLa construcció d'un Quadrant
La construcció d'un Quadrant
 
Planetari Mariner ESO
Planetari Mariner ESOPlanetari Mariner ESO
Planetari Mariner ESO
 
Taller del quadrant
Taller del quadrantTaller del quadrant
Taller del quadrant
 
PRIMER ESO: Terra, un planeta del sistema solar
PRIMER ESO: Terra, un planeta del sistema solarPRIMER ESO: Terra, un planeta del sistema solar
PRIMER ESO: Terra, un planeta del sistema solar
 
Resum del sistema solar i la terra
Resum del sistema solar i la terraResum del sistema solar i la terra
Resum del sistema solar i la terra
 
Ud1 Donem la volta al món?
Ud1 Donem la volta al món?Ud1 Donem la volta al món?
Ud1 Donem la volta al món?
 
T5i6 coordenades
T5i6 coordenadesT5i6 coordenades
T5i6 coordenades
 
Unitat 1. El nostre planeta. 1rESO
Unitat 1. El nostre planeta. 1rESOUnitat 1. El nostre planeta. 1rESO
Unitat 1. El nostre planeta. 1rESO
 
La terra en l'univers
La terra en l'universLa terra en l'univers
La terra en l'univers
 
Arnau i nico l'univers 3
Arnau i nico l'univers  3Arnau i nico l'univers  3
Arnau i nico l'univers 3
 
La creublanca eclipsi_fitxa_2
La creublanca eclipsi_fitxa_2La creublanca eclipsi_fitxa_2
La creublanca eclipsi_fitxa_2
 
Geografia trets generals de la terra.
Geografia   trets generals de la terra.Geografia   trets generals de la terra.
Geografia trets generals de la terra.
 
1 el planeta terra 5
1 el planeta terra 51 el planeta terra 5
1 el planeta terra 5
 
El planeta terra
El planeta terraEl planeta terra
El planeta terra
 
Un passeig per l'espai
Un passeig per l'espaiUn passeig per l'espai
Un passeig per l'espai
 
Tema 6.l’univers i el sistema solar
Tema 6.l’univers i el sistema solarTema 6.l’univers i el sistema solar
Tema 6.l’univers i el sistema solar
 
Webquest 4t b grup 1
Webquest 4t b grup 1Webquest 4t b grup 1
Webquest 4t b grup 1
 
Webquest 4t b grup 1
Webquest 4t b grup 1Webquest 4t b grup 1
Webquest 4t b grup 1
 
Unitat 1. l'univers i el sistema solar
Unitat 1. l'univers i el sistema solarUnitat 1. l'univers i el sistema solar
Unitat 1. l'univers i el sistema solar
 
Tasca 2.2.els moviments de la terra
Tasca 2.2.els moviments de la terraTasca 2.2.els moviments de la terra
Tasca 2.2.els moviments de la terra
 

Más de Maria Polo

GEO2 T2 Ejercicios prácticos y preguntas EBAU
GEO2 T2 Ejercicios prácticos y preguntas EBAUGEO2 T2 Ejercicios prácticos y preguntas EBAU
GEO2 T2 Ejercicios prácticos y preguntas EBAU
Maria Polo
 
GEO2 T1 Ejercicios prácticos y preguntas EBAU
GEO2 T1 Ejercicios prácticos y preguntas EBAUGEO2 T1 Ejercicios prácticos y preguntas EBAU
GEO2 T1 Ejercicios prácticos y preguntas EBAU
Maria Polo
 
GEO2 T8 Población española
 GEO2 T8 Población española GEO2 T8 Población española
GEO2 T8 Población española
Maria Polo
 

Más de Maria Polo (20)

GEOGRAFÍA 2BACHILLER T7 Ejercicios EBAU.pptx
GEOGRAFÍA 2BACHILLER T7 Ejercicios EBAU.pptxGEOGRAFÍA 2BACHILLER T7 Ejercicios EBAU.pptx
GEOGRAFÍA 2BACHILLER T7 Ejercicios EBAU.pptx
 
T6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptxT6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptx
 
T9 Austries.pptx
T9 Austries.pptxT9 Austries.pptx
T9 Austries.pptx
 
T8 Descobriments.pptx
T8 Descobriments.pptxT8 Descobriments.pptx
T8 Descobriments.pptx
 
T7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptxT7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptx
 
GEO2 T6 Ejercicios prácticos y preguntas EBAU
GEO2 T6 Ejercicios prácticos y preguntas EBAUGEO2 T6 Ejercicios prácticos y preguntas EBAU
GEO2 T6 Ejercicios prácticos y preguntas EBAU
 
T6 Demografia.pptx
T6 Demografia.pptxT6 Demografia.pptx
T6 Demografia.pptx
 
T5 Sector Terciari.pptx
T5 Sector Terciari.pptxT5 Sector Terciari.pptx
T5 Sector Terciari.pptx
 
T4 Sector Secundari.pptx
T4 Sector Secundari.pptxT4 Sector Secundari.pptx
T4 Sector Secundari.pptx
 
T3 Sector Primari.pptx
T3 Sector Primari.pptxT3 Sector Primari.pptx
T3 Sector Primari.pptx
 
T2 Economia.pptx
T2 Economia.pptxT2 Economia.pptx
T2 Economia.pptx
 
GEO2 T2 Ejercicios prácticos y preguntas EBAU
GEO2 T2 Ejercicios prácticos y preguntas EBAUGEO2 T2 Ejercicios prácticos y preguntas EBAU
GEO2 T2 Ejercicios prácticos y preguntas EBAU
 
GEO2 T1 Ejercicios prácticos y preguntas EBAU
GEO2 T1 Ejercicios prácticos y preguntas EBAUGEO2 T1 Ejercicios prácticos y preguntas EBAU
GEO2 T1 Ejercicios prácticos y preguntas EBAU
 
GEO2 T9 El espacio urbano
GEO2 T9 El espacio urbanoGEO2 T9 El espacio urbano
GEO2 T9 El espacio urbano
 
GEO2 T9 Ejercicios
GEO2 T9 EjerciciosGEO2 T9 Ejercicios
GEO2 T9 Ejercicios
 
GEO2 T8 Ejercicios
GEO2 T8 EjerciciosGEO2 T8 Ejercicios
GEO2 T8 Ejercicios
 
GEO2 T8 Población española
 GEO2 T8 Población española GEO2 T8 Población española
GEO2 T8 Población española
 
Geo2 t7 ejercicios
Geo2 t7 ejerciciosGeo2 t7 ejercicios
Geo2 t7 ejercicios
 
GEO2 T7 Sector terciario
GEO2 T7 Sector terciarioGEO2 T7 Sector terciario
GEO2 T7 Sector terciario
 
GEO2 T6 El espacio industrial
GEO2 T6 El espacio industrialGEO2 T6 El espacio industrial
GEO2 T6 El espacio industrial
 

Planeta Terra

  • 1. EL PLANETA TERRA 1rESO P rof. Maria Polo Guardiola h ttp:liowiki.wikispaces.com · L'univers i el sistema solar · Els planetes del nostre sistema solar · La terra · Activitats interactives
  • 2. · Està format per astres, cossos celestes. · Va sorgir fa uns quinze o vint milions d'anys, degut, segons els astronoms al big bang, explosió d'una massa que concentrava tota la matèria i energies existents. · Al Big bang es van formar les estrelles, astres amb energia, llum i calor propi, que s'agrupen formant galàxies. · Es creu que a l'univers hi ha 100 000 milions de galàxies. ·La Terra forma part de la galàxia de la Via Làctia. · L'univers està en moviment i en expansió. L'univers La galàxia de la Via Làctia INICI L'UNIVERS
  • 3. EL SISTEMA SOLAR · Cada estrella constitueix el centre d'un sistema planetari, i en torn a ella graviten altres astres que no tenen llum pròpia, com els planetes, satèl.lits, cometes i asteroides. · El nostre sistema solar es va originar fa 5000 milions d'anys, i està format per una estrella, el sol, nou planetes i seixanta i un satèl.lits. · Els planetes ordenats de menor a major distància són: Mercuri, Venus, terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó. ·Els planetes del nostre sistema solar tenen diferents dimensions i estan compostos per distints materials, però tots giren al voltant del sol, descrivint òrbites el.líptiques. · La terra és l'únic planeta del nostre sistema solar on existeix vida. PLAY INICI
  • 4. Els asteroides són cossos sòlids e irregulars, més petits que els planetes, i que giren al voltant d'una estrella. Els cometes són cossos celestes formats per un nucli sòlid de gel i una o varies coles gaseoses Els satèl.lits són astres sense llum pròpia i giren al voltant d'un planeta. Els planetes són astres sense llum pròpia que giren al voltant d'una estrella. INICI
  • 5. MERCURI · És el planeta més proper al sol i el més petit del sistema solar. ·El seu nom prové del déu Mercuri, missatger del déus romans. · Dóna la volta al sol en 88 dies, sent el planeta que més rapid ho fa. · És molt similar a la lluna, ja que té cràters. ·No té cap satèl.lit · La seua temperatura varia entre -183 i 427ºC. VENUS · És el segon planeta més proper al sol. ·S'anomena així en honor a Venus, deessa romana de l'amor. · Tarda 224,7 dies en donar la volta al sol. ·És el més semblant a la terra pel seu tamany, massa, densitat i volum. INICI
  • 6. TERRA MART · Tercer planeta del sistema solar. ·També s'anomena planeta blau. · És el cinqué en grandaria. ·És l'únic planeta conegut on existeix vida. ·Tarda 365 dies i 4 hores en donar la volta al sol. · Té un satel.lit, la Lluna. · Quart planeta en proximitat al sol. ·Conegut com el planeta roig, pel seu color. · Els romans l'anomenaren Mart, com el déu de la guerra. · Té dos satèl.lits, Fobos i Deimos. INICI
  • 7. JÚPITER SATURN · És el cinquè planeta del sistema solar i el més gran. ·S'anomena així en honor a Júpiter, pare del déus romans. · És el planeta amb més satèl.lits, té 63. · Sisè planeta en proximitat al sol i el segon més gran del sistema solar. · El seu nom prové del déu romà de l'agricultura. ·Té un sistema d'anells compostos per particules de gel, roques i pols. ·Orbiten al voltant seu 61 satèl.lits. INICI
  • 8. URÀ NEPTÚ PLUTÓ · Setè planeta del sistema solar i tercer en grandaria. · El seu nom prové de la divinitat grega del cel, Urà. ·Tarda 84 anys terrestres en donar la volta al sol. · És el planeta més menut i més llunyà. · Tarda 249 anys en donar la volta al sol. · Plutó en la mitologia grega és el déu del món subterrani. · És el vuitè planeta · Rep el seu nom en honor al déu del mar. INICI
  • 9. EL PLANETA TERRA · És el tercer planeta del sistema solar en proximitat al Sol i el cinqué en grandaria. ·Dista uns 150 milions de quilòmetres del Sol. ·Té una superfície de 510 milions de Km 2 . · Està ocupada per un 30% de terra i un 70% d'aigua. ·Es calcula que té una antiguitat de 4 600 milions d'anys. ·Té forma esfèrica, però esta aplanada pels pols. ·És l'ùnic planeta conegut on hi ha vida. ·Les condicions necessàries que fan possible la vida són: la temperatura, l'atmosfera que protegeix de les radiacions solars i la presència d'aigua. ·Com tots el planetes del sistema solar descriu dos tipus de moviment de manera simultània: el de rotació, sobre el seu propi eix, i el de translació, al voltant del sol INICI
  • 10. La terra de nit Ocupació d'aigua i terra INICI
  • 11. Hemisferi nord Hemisferi sud Equador Meridià · La terra es representa com una esfera atravessada d'un pol a l'altre per un eix imaginari (meridià). ·També s'hi traça un cercle imaginari que forma un angle recte amb l'eix terrestre, anomenat el paral.lel de l'equador i que divideix la terra en dues meitats o hemisferis: l'hemisferi nord i el sud. Eixos imaginaris INICI
  • 12. ELS MOVIMENTS DE LA TERRA Rotació: · La terra gira sobre si mateixa de manera constant, en sentit oest-est, i tarda quasi 24 hores a fer una volta completa. ·La rotació es fa sobre l'eix terrestre, que està inclinat respecte a l'orbita que descriu la terra al voltant del sol. · La conseqüència d'aquest moviment és la successió dels dies i les nits, ja que a mesura que la terra gira, el Sol il.lumina només una part (dia) i el costat oposat no rep els rajos solars (nit) Moviment d'oest a est angle d'inclinació terrestre (23,5º) INICI
  • 13. Translació · La Terra gira al voltant del Sol, completant la volta en 365 dies i 6 hores. ·Com que el nostre calendari té 365 dies, les 6 hores restants s'acumulen i cada quatre anys sumen un dia (24 hores), que s'afegeix al mes de febrer de l'any corresponent, i s'anomena bixest. ·El moviment de translació origina les estacions de la primavera, estiu, tardor i hivern, ja que els rajos solars incideixen amb més o menys intensitat, a conseqüència de la inclinació de la terra. ·A l'equador, els rajos incideixen de manera perpendicular i amb la mateixa intensitat tot l'any, per la qual cosa en aquesta zona a penes es diferències les estacions. · Les estacions es donen de manera inversa en els hemisferis. INICI
  • 14. ELS ECLIPSIS · Són l'ocultació temporal, total o parcial, d'un astre per l'interposició d'un altre. Els eclipsis es produeixen a causa del moviments de la Terra al voltant del Sol, i de la lluna entorn de la Terra. · Quan la Lluna es situa entre el Sol i la Terra, té lloc un eclipsi de Sol, ja que aquest s'oculta darrere de la Lluna i des de la Terra no es pot vore. · Quan la Terra s'interposa entre el Sol i la Lluna, es produeix un eclipsi de Lluna, ja que la Terra impedeix que s'hi reflecteixen els rajos solars, i la Lluna queda en ombra. INICI INICI
  • 15. INICI
  • 16. INICI FUSOS HORARIS · La Terra gira sobre el seu propi eix, mitjançant el moviment de rotació, i tarda 24 hores en fer una volta completa, originant la successió de dies i nits. Per aixó, quan en uns països és de nit, en altres és de dia. ·Per establir una hora oficial en tots els països, s'ha dividit l'esfera terrestre (360º) en 24 franges iguals de 15º (24 x 15º=360º). Cada franja representa un fus horari, i cada una equival a una hora de diferència. L'hora que es pren com a referència és la que marca el meridià de Greenwich. ·A mesura que ens desplacem cap a l'est del meridià 0º, el rellotge s'avançarà tantes hores com fusos horaris es recórreguen, i si ens desplacem cap a l'oest del meridià 0º cal retardar-lo. ·Alguns països situats entre dos fusos horaris han adoptat una mateixa hora. + hora - hora
  • 17. COORDENADES GEOGRÀFIQUES · Per a localitzar un lloc determinat en la superfície terestres, es tracen una sèrie de límies imaginàries, anomenades paral.lels i meridians. · Els paral.lels són cercles paral.lels a l'equador en direcció est-oest al voltant de la Terra i perpendiculars a l'eix terrestre. · L'equador és el paral.lel 0º i a partir d'aquest es tracen els altres paral.lels, numerats de 0º a 90º cap al nor i cap al sud, sumant 180º. ·Altres paral.lels importants són el tròpic de Càncer, el tròpic de Capricor, el cercle polar àrtic i el cercle polar antàrtic. · Els meridians són semicercles traçats de pol a pol en direcció nord-sud. · El meridià principal, el 0º, és el de Greenwich, que es pren com referència per traçar els altres, numerant-se de 0º a 180º cap a l'est i l'oest, sumant 360º. INICI
  • 18. · Els paral.lels i meridians serveixen per a determinar les coordenades geogràfiques, és a dir, la posició exacta d'un punt concret a la superfície terrestre. · Les coordenades geogràfiques es denominen latitud i longitud, i es mesuren en graus, minuts i segons. · La latitud és la posició d'un punt en els paral.lels, és a dir, és la distància que hi ha entre un punt de la superfície terrestre respecte el paral.lel 0º, l'equador. ·La latitud pot ser nord o sud, partit del paral.lel 0º. · El valor màxim de latitud és 90º, i correspon als pols. (90ºN al pol nord i 90ºS al pol sud). · La longitud és la posició d'un punt en els meridians, és a dir, és la distància entre un punt de la superfície de la Terra respecte el meridià 0º. · La longitud pot ser est o oest, a partir del meridià 0º. · El valor màxim és 180ºE o 180ºO. INICI Exemple de Google Earth
  • 19. Meridià 0º Paral.lel 0º Latitud 50ºN Longitud 60ºE Coordenades= Latitud(N o S) Longitud (E o O) INICI
  • 20. INICI LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA. ELS MAPES · Un mapa és la representació a escala de la superfície terrestre sobre un pla. ·La ciència que s'encarrega d'elaborar mapes és la cartografia. ·S'utilitzen tècniques diverses com la fotografia aèria o les imatges espacials. · Per a traslladar a un pla la superfície de la Terra, que és esfèrica, s'utilitzen les projeccions cartogràfiques.
  • 21. INICI REFLEXIÓ: LA TERRA... EL NOSTRE PLANETA I UN PETIT PUNT EN L'UNIVERS.
  • 22. Col.loca cada planeta en el lloc corresponent. INICI
  • 23. INICI En el següent globus terraqui, dibuixa amb el rotulador: A. Cercle Polar àrtic B. Cercle Polar antàrtic C.Tròpic de Càncer D. Tròpic de Capricor E. Meridià de Greenwich F. Paral.lel de l'equador G. Hemisferi nord H. Hemisferi sud
  • 24. INICI A: B: C: D: E: F: 30ºN 110ºO 50ºS 110ºO 40ºN 10ºO 60ºS 110ºE 60ºN 140ºO 0º 170ºE A B C D E Quines són les coordenades geogràfiques? F Per vore la solució clica i arrastra el requadre blanc.
  • 25. Localitza els punts de les següents coordenades geogràfiques pintant-les en el mapa. Per vore la solució arrastra el requadre blanc. A B C D F G H E INICI A. 50ºN 140ºO B. 40ºN 0º C. 50ºS 140ºE D. 60ºS 60ºO E. 0º 80ºO F. 30ºS 130ºO G 10ºN 90ºE H. 30ºN 100ºO
  • 26. Els recursos utilitzats en aquesta presentació s'han extret de diferents fonts i webs, amb finalitat educativa, i per tant, si els propietaris del seu copyright no volgueren que algunes de les imatges siguen reproduides, per favor contacten inmediatament amb mi i seran substituïdes. http:liowiki.wikispaces.com INICI 1rESO P rof. Maria Polo Guardiola ebbrahistoria Material educatiu