Presentació de l'Islam i Al-Àndalus.

1. TEMA 2: L’ISLAM I AL-ÀNDALUS

2. ÍNDEX
1. Origen de l’Islam.
2. Mahoma i els preceptes de l’Islam.
3. Evolució i expansió de l’Imperi islàmic.
4. Organització política.
5. Economia. La ciutat.
6. Societat.
7. Cultura i Art.
8. Al-Àndalus.

3. • En aquest tema anem a estudiar l’Islam com a religió i com a Imperi.

4. L’ISLAM L’ AL-ANDALUS
Religió
monoteista:
Al·là
Profeta:
Mahoma
Imperi:
Després de la
mort de
Mahoma es
va estendre
per Àfrica,
Àsia i part
d’Europa
Predicada per
Mahoma al
segle VII.
Iniciaren la
conquesta de
la Península
Ibèrica l’any
711.
L’Estat que van
crear a la
Península Ibèrica
es va anomenar
Al- Àndalus.
Dominació
fàcil de la
Península fins
al 1492.
Màxim esplendor
durant el segle X.
Califat de
Còrdova.
Vuit segles de presència.
Empremta que és
present en la cultura,
l’art, els costums i la
llengua.

5. 1. ORIGEN DE L’ISLAM

6. • Al començament del s. VII d.C, sorgeix una nova religió que divideix l’espai
mediterrani en dues cultures: la cristiana i la musulmana.
• La civilització islàmica es va originar en la Península Aràbiga
• La major part dels seus habitants vivien en tribus a prop dels oasis. Eren
politeistes i peregrinaven a la Meca.
• Serà Mahoma qui aconseguirà unir a aquestes tribus baix una mateixa
religió: l’Islam i crearà un Imperi.

8. 2. MAHOMA I ELS PRECEPTES
DE L’ISLAM

9. 2.1 MAHOMA: INICI DE L’ISLAM

10. • Mahoma va nàixer a la Meca l’any 570 d.C, orfe, caravaner i pastor, es va
casar amb una viuda rica i es va dedicar a meditar.
• Als 40 anys se li va aparèixer l'arcàngel Gabriel i li ordenà predicar la
religió del Déu vertader, Al·là, convertint-se Mahoma en el profeta de
l'Islam.
• Mahoma va començar a predicar a la Meca (on s'albergava el santuari de
la Ka´ba, que ja era considerat un lloc de culte molt important).
• La fugida a Medina (Hègira): Les autoritats de La Meca van començar a
perseguir a Mahoma i els seus seguidors, van decidir abandonar la Meca i
anar a Yatrib, anomenada posteriorment Medina (ciutat del profeta).
Aquesta marxa que es va produir a l'any 622 , es coneix com Hègira, i
marca l'inici del calendari musulmà.

11. • La Conquista de la Meca: A Medina van augmentar els seguidors de
Mahoma. Es va organitzar un exèrcit i després de diverses batalles, a l'any
630 d.C els musulmans dirigits per Mahoma van conquistar la Meca.
• Conquestes de Mahoma: van continuar l'expansió per la resta de la
península aràbiga, unificant les tribus àrabs, i convertint-se Mahoma en el
seu cap religiós, polític i militar.
• Mort de Mahoma, el 632 d.C: Els successors (califes) van continuar
l’expansió de l’imperi.

13. 2.2 ELS PRECEPTES DE L’ISLAM

14. • Islam significa "submissió a Déu" i qui practica aquesta religió és musulmà.
• Els preceptes de l'Islam, són les obligacions del creient musulmà i es
recullen al llibre sagrat de l'Alcorà, junt a tots els ensenyaments de
Mahoma.

15. • Les obligacions o preceptes de tot musulmà són:
• Només hi ha un Déu, Al·là, i Mahoma és el seu profeta.
• Orar cinc vegades al dia en direcció a la Meca.
• Donar diners als necessitats (almoina)
• No prendre menjar, beguda, ni practicar sexe, en el mes de Ramadà,
des de l'alba fins a la posta de sol.
• Pelegrinar a la ciutat sagrada de la Meca (a la Ka´ba), almenys una
vegada en la vida.
• Ademés els musulmans tenen prohibit menjar carn de porc, beure alcohol
i retratar, pintar o utilitzar imatges que representen a Al·là.
La Ka´ba és el santuari més importants dels musulmans i
significa "la casa sagrada d'Al·là". Es situa a la Meca, on
deuen pelegrinar una volta en la vida. Pareix que al seu
interior s'alberga un meteorit.

17. • El lloc d’oració dels musulmans són les mesquites.

19. 3. EVOLUCIÓ I EXPANSIÓ DE
L’IMPERI ISLÀMIC

22. • Primers califes successors de Mahoma (632-661d.c): Van ser persones
pròximes i fidels a Mahoma. També es coneix com Califat Ortodox. Van
continuar l'expansió de l'Islam.
• Califat Omeia (661-750d.c): El poder va passar a la família Omeia,
convertint-se el càrrec de califa en hereditari. Capital de l'Imperi a Damasc
(Síria). Es va continuar l'expansió fins l'est al riu Indus i per l'oest al nord
d'Àfrica i la península ibèrica (711d.c rebent el nom d’ Al-Àndalus).
• Califat Abbàssida (750-1258): L'any 750 gran part de la família Omeia va
ser assassinada per la família Abbàssida. Capital a Bagdad (Iraq). A partir
del S. X d.c va començar un període de decadència i l'Imperi es va dividir
en territoris independents, fins que el 1258 Bagdad va ser presa pels
mongols i finalitza el califat.

24. 4. ORGANITZACIÓ POLÍTICA

25. • L'extens territori que formava l'Imperi islàmic era governat i administrat
per una sèrie de persones amb un càrrec i funció determinats.

26. 5. ECONOMIA. LA CIUTAT.

27. • La importància de les activitats econòmiques en l'imperi islàmic variava
depenent de la situació i característiques del territori o la província.
• L'agricultura: Encara que la península aràbiga era àrida, es van idear
tècniques per obtenir i transportar aigua, com la sènia, les sèquies,... i van
difondre aquestes tècniques de regadiu als territoris conquerits, a més del
cultiu de arbres fruiters, com el taronger o la llimera.

28. • La ramaderia: El pasturatge nòmada d'ovelles i cabres era una de les
principals activitats a l'interior de la península aràbiga, així com la cria de
dromedaris i cavalls per a transportar mercaderies.

29. • El comerç: Font de riquesa més important dels musulmans. Controlaven
les principals rutes comercials entre Orient i Occident. Les rutes més
importants eren les rutes caravaneres d'Àfrica i Àsia, com la ruta de la
seda, que aportava productes com paper, seda, espècies, colorants,
pedres precioses, la ruta marítima de la Mediterrània amb l'oceà Índic i
la ruta fluvial del Nil, per on es transportaven productes com or, marfil i
esclaus.

30. • Les ciutats van ser molt importants. Era on es realitzaven els intercanvis
comercials i la producció artesanal. Les ciutats tenien un traçat irregular,
amb carrers estrets.
• Es diferenciaven dos parts:
• La medina: era la zona dins de les muralles. Es situen els habitatges,
la mesquita (lloc d'oració), el soc o mercat i l'alcàsser o residència del
governador.
• Els ravals: barris fora de les muralles.

32. 6. SOCIETAT

33. Societat
musulmana
Població no
musulmana
Població
musulmana
L’aristocràcia
Famílies de emirs i califes
Grans propietaris
Jueus
Cristians
Grup social
intermedi
Funcionaris
Comerciants
Artesans
Petits propietaris
Massa popular
Llauradors
Ramaders
Artesans
Petits
comerciants
Paguen
impostos

34. 7. CULTURA I ART

35. • La cultura àrab es va formar a partir dels coneixements de tots aquells
pobles als que conquerien.
• Van introduir avanços com els sistemes de regadiu, la fabricació de paper,
la pólvora, o el número zero.
• van traduir a l'àrab nombrosos escrits dels pensadors de l'antiguitat
clàssica i d'orient.

36. • L'art també es va desenvolupar amb elements de diferents cultures i
presentava característiques pròpies segons el territori.
• En arquitectura utilitzen materials pobres, columnes esveltes i diferents
tipus d’arcs.
• Construïen palaus i mesquites.
• La decoració era amb motius vegetals, geomètrics i cal·ligràfics.
• No es podia representar figures humanes o animals.

38. Tipus d’arcs
de ferradura
lobulat
apuntat
Mig punt peraltat
De mig punt
Volta de mocàrabs

39. 8. AL-ÀNDALUS

40. • Al-Àndalus és com van anomenar els musulmans a la Península Ibèrica
quan la van conquerir.
• La conquesta va començar el 711 d.C en temps del Califat Omeia i els
territoris conquerits van passar a ser una província, emirat, del califat.
• L'exèrcit musulmà estava format per àrabs i per berbers del nord d'Àfrica
que també havien segut conquerits pels àrabs.
• Els musulmans van aprofitar les lluites internes dels visigots, que es
disputaven la successió al tron, per anar ocupant el territori.

41. • Els musulmans van derrocar a l'últim rei visigot Roderic a la batalla de
Guadalete i van ocupar quasi tota la península. Van establir la capital a
Còrdova.
• Els visigots van conviure junt als musulmans, però va haver un grup que es
va establir al nord, a la zona cantàbrica, on les grans muntanyes i la
dificultat d'entravessar els Pics d'Europa no van deixar passar als
musulmans.
• Els musulmans van intentar ocupar el territori francés, però Carles Martell
els va guanyar a la batalla de Poitiers (732 d.c), parant l'avanç musulmà.

42. • Al-Àndalus va existir des de l’inici de la conquesta musulmana (711 d.C)
fins 1492.
• Durant la seua evolució va sofrir canvis en la manera de governar i la seua
extensió.

43. • Emirat depenent de Damasc (711-756d.c): Des de l'ocupació musulmana
de la península, els territoris s'incorporen a l'Imperi islàmic com a emirat,
del califat Omeia amb capital a Damasc. Al-Àndalus serà un emirat
depenent del califat de Damasc.
• Emirat independent de Bagdad (756-929): Al 750 el califat Omeia es
enderrocat per l’Abbàssida i l'únic supervivent omeia, Abderraman
s'establirà a l'Al-Àndalus proclamant-se emir independent de Bagdad al
756 d.C, encara que continuarà reconeixent l'autoritat religiosa del califa.
• Califat de Còrdova (929-1031): aquest període comença quan l'emir
Abderraman III es proclama califa, per la qual cosa Al-Àndalus es
converteix en un califat totalment independent, amb capital a Còrdova.

44. • Regnes de Taifes i dinasties nord-africanes (1031-1232): Al S.XI el califat
va entrar en crisis i es va dividir en petits regnes governats per prínceps
locals, anomenats regnes de taifes. Els cristians van aprofitar aquesta
situació per anar conquerint territoris als musulmans. Els regnes de taifes
van demanar al 1086 d.C ajuda als almoràvits, un poble del nord d'Àfrica,
que van obtindre el poder i van tornar a unificar Al-Àndalus. Però al 1145
els almohades (altre poble del nor d'Àfrica) van invadir i incorporar Al-
Àndalús al seu imperi. Al 1212 els regnes cristians van derrocar als
almohades a la batalla de las Navas de Tolosa i van sorgir altra volta
els regnes de taifes fins el 1232.
• Regne nassarita de Granada (1232-1492): Des de 1232 d.C Al-Àndalus va
quedar reduït al regne nassarita de Granada, que va haver de pagar un
forts tributs als regnes cristians. EL 1492, Boabdil, últim rei nassarita va
haver de lliurar Granada als Reis catòlics, després d'un llarg assetjament,
finalitzant el domini musulmà a la península.

47. • En Al-Àndalus convivien cristians i jueus, que mantenien la seua cultura i
religió. En un principi hi va haver una total tolerància religiosa, ja que els
musulmans van permetre que els antics habitants dels territoris
conquistats conservaren les seues creences, a canvi de pagar un impost
especial, també alguns cristians o jueus es convertien voluntàriament a
l'Islam.
• L’arribada dels almoràvits, al S.XI, va suposar la fi de la tolerància i van
començar les conversions forçades i la persecució a les altres religions.
Molts cristians i jueus van emigrar als regnes cristians del nord.

48. • L'Al-Àndalus va ser un dels grans focus culturals del món medieval, va
fusionar els coneixements propis amb els de l'antiguitat clàssica.
• L'ensenyament: en mesquites i madrasses, amb la finalitat de conèixer
l'Alcorà.
• Filosofia: destaquen el jueu Maimònides i el musulmà Averrois.
• Literatura: Es va imposar la llengua àrab.
• La medicina: es va desenvolupar molt el seu coneixement. També
destaquen Maimònides i Averrois.
• Agronomia: es van fer tractats valuosos sobre els cultius, classificació de
plantes.
• Zoologia: també es van fer tractats sobre animals.