1. Dimecres I 2.5.2012
Teories explicatives del desenvolupament
socioafectiu de l’ infant de 0-6 anys.
Els punts de vista més rellevants donats en el decurs de la història de la
psicologia evolutiva. A destacar els autors Henry Wallon, Sigmund Freud
i Jean Piaget.
No existeixen proves absolutes i - Inconscient: conté tot allò
rotundes sobre com es produeix el que no es pot controlar i
desenvolupament afectiu en un que no és accessible.
individu. - Preconscient: és tot el que
està a punt de fer-se
Erich Fromm, René Arpad Spitzz, John conscient.
Bowlby, Bruno Bettleheim, Jean Piaget, - Conscient: allò controlable,
Sigmund Freud, Wallon, són els noms d’ que ens relaciona amb la
alguns autors que han donat realitat.
explicacions sobre aquest procés.
En la segona tòpica, l’autor
En canvi i degut a la gran quantitat de distingeix tres estructures de la
material que sobre aquests estudis personalitat humana:
existeixen, ens disposem a fer un recull
d’allò més significatiu i dels - Ell: part primitiva i
personatges més notables dins el camp inconscient que conté les
del desenvolupament socioafectiu necessitats bàsiques i les
infantil. accions que proporcionen
plaer.
Començarem cronològicament pel pare - Jo: mig conscient i mig
del Psicoanàlisi Sigmund Freud (1856- inconscient hi formen part
1939). els instints i els desitjos.
- Superjo: es forma sobre els
Freud afirmava de manera rotunda que 5-6 anys i és el referent
les emocions són més importants que moral de la persona. Inclou
la raó en l’explicació de la conducta de normes i prohibicions, i
l’ésser humà. també és part conscient i
part inconscient.
En la seva Teoria de la personalitat,
establí dues tòpiques. Per tant, veiem que mitjançant
aquestes dues tòpiques freudianes
La primera tòpica, diu que la podem conèixer una mica més la
personalitat es forma en les conducta dels infants sobre tot allò que
primeres relacions del nadó fan volent (de manera conscient) i el
amb els pares o cuidadors. que no (inconscient).
Divideix el pensament en tres
estructures que són:
Teories explicatives del desenvolupament afectiu Pàgina 1

2. Temps després, el metge i filòsof desenvolupament psicològic,
francès Henry Wallon (1879-1962), provocarien unes característiques
començaria les seves investigacions en específiques en l’ individu, d’ entre les
el camp de la Psicopatologia (àrea de la quals, una activitat o funció dominant
Psicologia dedicada a l’estudi dels prevaldria per damunt de totes les
processos que poden induir estats “no altres (Figura 1). Així, cada estadi es
sans” en el procés mental ). Tot i que el definiria tenint en compte l’activitat
temps el portaria a interessar-se més dominant d’ aquell precís instant.
per la Psicologia Infantil, malgrat l’
ombra que altres teories com les de J. La seqüenciació dels estadis seria
Piaget o L. Vygotsky feren damunt les regulada per dues lleis diferents:
seves.
(1) la Llei d’ alternança funcional
Per Wallon, el concepte de (unes vegades el nen realitza activitats
desenvolupament estaria lligat al d’ per la construcció de l’ individualitat
estadi. A diferència de Piaget, (autor personal; d’altres, les activitats les
del que parlarem a la següent pàgina i dirigeix a establir relacions amb el medi
que establí uns estadis del que l’ envolta: persones i objectes).
desenvolupament cognitiu en funció d’ (2) Llei de preponderància funcional
un model lògic matemàtic, això és, a (les funcions antigues s’ incorporen a
cada edat del nen hi corresponen unes les noves, no les substitueixen).
operacions); Wallon defensaria que les
relacions afectives que estableix l’
individu amb l’entorn on creix, en un
moment concret del seu
Figura 1
Estadi Activitat dominant
Impulsivitat motriu Funcions fisiològiques:
(0-6 mesos) menjar, dormir i moure’s
Emocional Satisfer les carències afectives utilitzant la figura
(6-12 mesos) materna
Sensoriomotriu L’activitat sensoriomotriu presenta dos objectius
(1-2 anys) bàsics: (1)la manipulació d’ objectes i (2) la imitació
Presa de consciència i afirmació de la personalitat en
Del personalisme la construcció del <jo>.Subperíodes 3:
(2-6 anys) 1. Negativisme
2. Període de gràcia
3. Imitació
Conquesta y coneixement del món exterior.
Del pensament categorial Subperíodes 2:
(6-11 anys) 1. Pensament sincrètic
2. Pensament categorial
De la pubertat i l’ adolescència
Teories explicatives del desenvolupament afectiuContradiccions, conflictes, ambivalències afectives.
Pàgina 2
(12-15 anys) Desequilibris.

3. I com a darrer autor d’aquest article, el Dos dels conceptes piagetans per
suïs Jean Piaget (1896 – 1980) excel·lència són els d’acomodació i
propulsor de la Teoria Psicogenètica i assimilació:
de la Teoria Constructivista de
l’aprenentatge. Contrari a Sigmund Assimilació: integració de
Freud, Piaget creia que l’afectivitat era nova informació en les
un subproducte de tot allò cognitiu. No estructures del subjecte.
deixà de banda l’afectivitat en la seva Acomodació: reorganització
teoria com es creu equívocament, però de la informació present en
si que apareix sempre en relació amb la les estructures cognitives
cognició. De fet, fins i tot va escriure un del subjecte.
llibre titulat Inteligencia y afectividad,
on es pot veure un Piaget Piaget és conegut en el món de la
profundament convençut de la Psicologia per la seva divisió de les
indiscutible relació entre els assumptes etapes del desenvolupament
de la raó i del sentiment, avançant-se al intel·lectual en períodes o estadis, els
que podria ser el concepte conegut a quals s’exposen en forma de graella
dia d’avui com Intel·ligència (Figura 2).
Emocional. Volem citar textualment un
recull extret d’un llibre de l’autor Flavell Piaget arribà a unes conclusions molt
(Flavell, J. (1982). La Psicología clares: intel·ligència i afectivitat no són
evolutiva de Jean Piaget. Barcelona, independents i, per tant, s’afecten de
Paidós), on, entre d’altres coses, manera mútua.
afirma:
De fet, i com ell mateix afirmava, els
“Aunque los problemas de la emoción, canvis que es produeixen a la infància
los valores, el desarrollo de la en el terreny emocional tenen una
personalidad y otros semejantes no estreta relació als canvis en l’àrea
fueron para él temas de principal cognitiva.
interés profesional, Piaget no niega su
importancia ni quiere negarlos como
objeto de estudio. En consonancia con
el énfasis que siempre puso en la
inteligencia, empero, cuando considera
asuntos de este tipo naturalmente
tiende a considerarlos en una situación
cognoscitiva. Por ejemplo, ve las
reacciones cognoscitivas y emocionales
personales como interdependientes en
su funcionamiento, esencialmente
como dos caras de la misma moneda...”
(pág. 99)
Teories explicatives del desenvolupament afectiu Pàgina 3

4. Figura 2
Plaer i dolor, sentiments de grat i
Estadi sensoriomotriu De 0 a 2 anys
desgrat, d’èxit i fracàs.
Sentiments socials elementals, primers
sentiments morals.
Estadi preoperacional De 2 a 7 anys
A més, apareix la imitació i
l’egocentrisme.
Aparició de sentiments morals
Estadi operacions De 7 a 11
autònoms, amb intervenció de la
concretes anys
voluntat (just, injust).
Els sentiments individuals deriven ara en
sentiments que tenen objectius ideals
Estadi operacions formals De 11 a adult
col·lectius. Elaboració paral·lela de la
personalitat (rol i metes).
Així doncs, després d’haver vist les Conèixer aquestes teories és clau per
teories explicatives del entendre aspectes del
desenvolupament afectiu de les figures desenvolupament dels fillets i filletes
més rellevants en aquest camp, d’edats compreses entre els 0 i els 6
arribem a la conclusió que la feina del anys, això si, sempre tenint en compte
docent és saber posar-se en cada que cada nen és un món, i que el
moment les “ulleres” de l’autor que desenvolupament és quelcom que es
més convingui: si es requereix un punt dóna a tots els infants, però no de
de vista més bé emocional, les de forma simultània, un element que s’ha
Freud; quan és el medi i la interacció de tenir molt en compte a les aules
del nen amb aquest el que ens d’educació infantil.
interessa (tant amb els objectes com
amb les persones), les ulleres de
Wallon; i les de Piaget, quan allò que
ens competeix és l’àrea cognitiva.
Estela Coll i Maite Gener.
Teories explicatives del desenvolupament afectiu Pàgina 4

5. Bibliografia consultada
- PRAT, N. i DEL RIO, M. (2010). El desarrollo socioafectivo: Altamar.
- HORNO GOICOECHEA, P. (2004). Eduquem l’afecte. Barcelona: Editorial Graó
- PUNSET, E.,MORA, F., GARCIA NAVARRO, E., LOPEZ-CASSA,E., PEREZ-
GONZALEZ, JC., LANITERI, LINDA., NAMBIAR, M., AGUILERA, P., SEGOVIA, N.,
PLANELLS, O. (2012). ¿Como educar las emociones?La inteligencia emocional en
la infancia y la adolescencia. Esplugues de Llobregat (Barcelona): Hospital Sant
Joan de Déu.
Webgrafia.
http://www.xtec.cat/web/curriculum/curriculum_ense_prof_fp_titlogse_soccult_edinfantil/credit7
http://es.scribd.com/lenafarres/d/8161713-C7-continguts
http://redescolar.ilce.edu.mx/redescolar/biblioteca/articulos/pdf/lec1_tm1.pdf
http://es.wikipedia.org/wiki/Psicolog%C3%ADa_del_desarrollo
http://www.blogpsicologia.com/desarrollo-afectivo-sexual/
http://www.buenastareas.com/ensayos/Desarrollo-Emocional-De-Wallon/1234476.html
http://www.google.es/#hl=es&output=search&sclient=psy-
ab&q=wallon+desarrollo+afectivo&oq=wallon+desarrollo+afectivo&aq=f&aqi=g-
v1&aql=&gs_l=hp.3..0i15.2485l9469l0l9985l26l10l0l16l16l0l328l2391l2-
9j1l26l0.frgbld.&pbx=1&bav=on.2,or.r_gc.r_pw.r_qf.,cf.osb&fp=6cc198ec8aee4876&biw=1011&bih=61
3
http://books.google.es/books?id=RFXSuaB1teUC&pg=PA249&lpg=PA249&dq=la+evoluci%C3%B3n+de+l
a+afectividad+seg%C3%BAn+wallon&source=bl&ots=DgfmRymfmB&sig=xvlDiGb0HytDf5_W2pgnwTUH-
QQ&hl=es&sa=X&ei=63OST4KeMKrS0QXCr73fAQ&sqi=2&ved=0CE8Q6AEwBg#v=onepage&q=la%20evol
uci%C3%B3n%20de%20la%20afectividad%20seg%C3%BAn%20wallon&f=false
http://magisteriotendencias.blogspot.com.es/2011/02/henry-wallon.html
http://elenamagisteriodeprimaria.blogspot.com.es/2011/03/henri-wallon.html
http://www.ifra.it/doc/Pinasco.pdf
Teories explicatives del desenvolupament afectiu Pàgina 5