2. HISTÒRIA ECONOMIA CULTURA
POLÍTICA -Crisi que no es recuperarà -Renaixement
-Segle XV (1410) fins a mitjans del segle -Erasmisme
–- Mort Martí l’Humà, XVIII -Interès per Ramon Llull
sense descendència i -Desplaçament del comerç a
hereta el tron Ferran -Influència de la poesia
l’Atlàntic
d’ Antequera d’Ausiàs March
- Compromís de Casp ___________
-Guerres: L’aristocràcia i els
intel·lectuals marxen on
-Civil contra Joan II hi ha la cort
-Remences, Ferran el (castellanització)
catòlic.
-SEGLE XVI Classes populars i la
-Guerra dels clerecia es mantenen
agermanats fidels a la llengua
-Absolutisme catalana
Aústries
-Bandolerisme
3. Les institucions Bilingüisme
catalanes es mantenen: Cort al País Valencià (ús
del castellà)
•Cancelleria reial El castellà esdevé una
mena de Koiné de la
• Absència de govern llengua literària, com
abans havia passat amb
propi en el país. el provençal i el gallec
•Virreis
Confusió del nom de la
LLENGUA CATALANA en
llemosina (antic
provençal).
Durarà fins a la
Renaixença (s. XIX)
4. L’aristocràcia i els intel·lectuals creen una literatura culta, en llatí, castellà o català,
però són incapaços de construir una tradició cultural catalana eficient
Les classes populars produeixen i consumeixen una cultura d’expressió catalana
___________
LA IMPREMTA, gràcies a la impremta s’han conservat força obres de literatura popular.
5. Poesia de certamen:
Vella tradició trobadoresca
Poc valor literari
Castellanització de les formes poètiques
Poesia sota el mestratge d’Ausiàs March
6. Pere Serafí
Milà i Fontanals l’anomena “poeta de transició entre
l’escola catalana i la castellana”.
Formes tradicionals –populars- (Goigs)
Predilecció gèneres i formes mètriques italianes, sonet
Estil d’influència castellana, introducció de
castellanismes
També influència d’Ausiàs March, per exemple ús del
decàsil·lab
7. Poema de base popular
Se’n coneixen 5 versions
La de Pere Serafí és la més simple i fidel
Estil melangiós
8. Despuig Cristòfol, Col·loquis de la insigne ciutat de
Tortosa. (1510-1580)
Prosista més important del XVI
La seva obra reflecteix l’ambient social i històric del seu
temps
Els Col·loquis pretenen 3 coses:
1.- Defensar l’excel·lència, bellesa, riquesa i importància
històrica de la seva ciutat
2.- Exaltació de Catalunya en el present i passat i lloar la
llengua catalana
3.- Profundament espanyol, no tolera que s’identifiqui
Espanya amb Castella
9. Formalment són 6 diàlegs entre tres personatges
Despuig coneix bé els clàssics, els autors del
Renaixement i la tradició literària catalana
11. HISTÒRIA POLÍTICA ECONOMIA CULTURA
-Expulsió dels moriscos - Tensió i problemes -Cultura subsidiària
(1609) econòmics i socials literàriament, estilística i
-Guerra dels Segadors ideològica de la
castellana.
-Llengua: el castellà és
la llengua de prestigi,
arriba pel comerç.
-“Escuela poètica
castellana”
12. POESIA: Francesc Vicent Garcia (1579-1623),
rector de Vallfogona
Dos estils: un de culte i un altre d’obcè i
escatològic –vallfogonisme-
PROSA. Tractats militars
Catecismes
14. HISTÒRIA POLÍTICA ECONOMIA CULTURA
-Guerra de Successió -La burgesia pacta amb -Dos períodes:
(1701-1714) que clou la l’Imperi
hª de la corona -Creixement econòmic -1.- Esmorteïment total
catalanoaragonesa. (Carles III) -Tancament universitat
-Dinastia borbònica de Barcelona (s’obre la
-Decrets de Nova Planta de Cervera, per la seva
Regne de València 1707 fidelitat a Felip V)
Catalunya 1716 -2.- Finals de segle:
simptomes de
reivindicacions
_______
històriques i
lingüístiques. –Acadèmia
Les institucions pròpies de Bones lletres- (1752)
són abolides. -Aquest lleu
El català deixa de ser la redreçament marca el
llengua “oficial” dels camí vers la
Països Catalans RENAIXENÇA
17. Poesia creada pel poble a partir de la seva necessitat d’expressar
unes vivències humanes elementals i permanents i en la qual es
reconeix com a tal poble.
Segons el Romanticisme, la poesia popular seria fruit de la creació
espontània i anònima del poble, que hi expressaria la seva
mentalitat i la consciència de la pròpia personalitat nacional. Per als
positivistes, en canvi, el poble no crea, sinó que rep, adapta i
transmet la poesia dels doctes. […] Una poesia d’aquest gènere
[popular] és en realitat atemporal i no té una pàtrica concreta, si no
és la de la llengua que l’expressa.
Josep Romeu i Figueras
SOLC
18. Arriba per via oral
Gràcies a la impremta se n’han conservat
mitjançant “fulls solts” i en cançoners castellans
La majoria de cançons i romanços van ser
recopilats al segle XIX –Romanticisme-
19. Els Segadors (1640)
Bach de Roda (1713)
El comte Arnau
L’Hereu Riera (ball de bastons)
El rei mariner
CANÇONS DE BANDOLERS I LLADRES DE CAMÍ RAL
Identificació del bandoler per part del poble –supervivència dels
atributs que caracteritzava el cavaller medieval.
Bandoler idealitzat amb una lliçó moralitzadora
“Quan jo n’era petitet”, “Una cançó vull cantar/ no hi ha molt que
s’és dictada”
20. Gènere poètic semipopular d’arrel medieval (Crònica de Ramon
Muntaner)
Formes cantades amb melodies senzilles, recorden les litúrgiques.
Inicialment esballaven.
La seva estructura es fixà a finals del segle XVII
CONTINGUT, gènere narratiu:
Caire religiós, vinculats a les escenificacions religioses
FORMA (model cançons de dansa i balada trobadoresques):
7/8 estrofes (cobles), versos heptasíl·labs, amb una tornada inicial de 4
versos, al final de cada cobla repeteixen els 2 versos finals de la cobla
inicial (retronxa)
21. Les Nadales anteriors al segle XV s’han perdut,
només se’n conserven algunes en manuscrits
Segles XVI i XVII, influència Villancicos.
Les que es canten avui són dels segles XVIII i XIX
22. Cançoner profà
Cançons breus, improvitzades mentre es
treballava al camp.
A les Illes Balears es diuen “Gloses/glosses” i al
País Valencià “cobles”
Gran varietat temàtica:
Cançons d’amor, despit, bressol d’enyorança,
felicitacions …
Formalment consten de 4 versos heptasíl·labs,
amb rima assonant i consonant
23. Cançons profanes,però vinculades a la religió
perquè es cantaven a les cofraries de la Mare de
déu del Roser.
Tenen un sentit de lloança
Formalment consta de 8 versos heptasíl·labs i
rima assonant
24. Teatre de caire particular: sainet (Catalunya;
Entremesos a les Illes i al País Valencià
Representacions solien fer-se per Pasqua,
carnaval, Corpus o Quaresma
El profà es representava en magatzems, sales,
patis i balls
El religiós en convents o a l’interior deles
esglésies: Pastorets, passions, …
25. Base del teatre del segle XIX i del teatre culte en
general: Teatre polític, la comèdia de costums i les
sarsueles
Peça en un acte, anònim i d’estructura molt
rudimentària. Primer s’escriviren en vers i després en
prosa.
Temàtica: la vida quotidiana i tipificada. Vida picaresca;
el banyut; costums populars
Diàlegs que reprodueixen el parla de l’època.
Actors només masculins
26. Surt a finals del segle XVIII.
Base teatre culte XIX
27. La UNESCO ha reconegut 2 textos teatrals de
temàtica religiosa.
EL MISTERI D’ELX
LA PATUM DE BERGA