1. HI SOM!
Llibres de coneixements a les biblioteques
escolars.
Maig de 2013
2. No hi ha inversió més rentable
que la del coneixement. Benjamí
Franklin.
Amb els llibres per amics no et
faltarà companyia. Cada
pàgina pot ser un estel que et
fa de guia. Joana Raspall
3. Què són els llibres de
coneixements?
- Incorporen i descriuen la realitat de forma objectiva.
- Intenten respondre preguntes i dubtes.
- Proposen temes d'interès.
- Inciten a la descoberta.
- Afavoreixen l’aprenentatge.
- Eines imprescindibles per a les biblioteques escolars.
- Encarregats d’equilibrar l’ús del llibre de text.
5. Per què tenir llibres de
coneixements?
1. Nou concepte de llibre de coneixement.
2. Preferències lectores.
3. Dificultats lectores.
4. Satisfer les demandes d’informació.
5. La seva lectura: és completa, enriqueix capacitats,
plaer de resoldre dubtes, aproxima a la ciència i
proporciona multiplicitat de textos.
6. - La biblioteca escolar:
• té caràcter transversal
• espai de lliure accés al coneixement i imaginació
• és un entorn privilegiat d'aprenentatge
• està considerada per tota la comunitat educativa
- La col·lecció:
• diferents tipus de fonts i recursos
• diversitat de nivells lectors i propostes
• equilibri
• tria rigorosa
Biblioteca escolar: centre
d’informació i recursos i font de
plaer lector
7. Biblioteca escolar: centre
d’informació i recursos i font de
plaer lector
Si les obres de coneixements són científiques, actuals,
comprensibles seran bones, i si són bones els lectors
les demanaran. (Elisa Yuste)
8. Tipologies de llibres de
coneixements
1. Obres de referència:
2. Narracions informatives:
3. Llibres de divulgació:
9. Característiques dels llibres de
coneixements
Elements principals:
1.Imatge
2.Text
3.Aparell paratextual
4.Paratexts d'ampliació
5.Elements afegits
10. Què cal valorar?
- Proporcionalitat
- Dificultat de comprensió
- Aparell paratextual
- Autoria
- Rigor científic
- Actualitat
- Temes oberts
11. Suggeriments d’adquisició
• Editorials: recomanacions qpc
• Botigues especialitzades: Casa Anita, Luz de lula,
Cosmocaixa, Museus d’art…
• Biblioteques: Bibarnabloc Biblioteca pública Salt
Biblioteques públiques de Catalunya BAM
• Revistes: Faristol Clij
• Webs, blocs: sol-e Club Kirico quatrepetitescantonades
• Llibres: 100 llibres ciència, Guia selectiva, Quins llibres?...
• Boca-orella
12. Fonts consultades
Apunts Màster Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura 2008-2009
Arellano Yanguas, Villar. Biblioteca y aprendizaje autónomo. (Blitz. Serie Verde ; 3)
http://dpto.educacion.navarra.es/bibliotecasescolares/blitz_files/Blitzverde3%20cas.pdf
Baró, Mònica. Bibliotecas escolares y nuevas alfabetizaciones. 2011
http://docentes.leer.es/files/2011/06/art_prof_biblioescolar_monicabaro.pdf
Bonilla Toyos, Claudio J. La transformación de la bilioteca escolar en la sociedad de la
información y el conocimiento. 2003
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/bibliotecaescolar/images/MisPdf/organizacionygestion
/Transformacion.pdf
Osoro, Kepa. Criterios de selección de libros documentales.
http://sol-e.com/bancorecursos/actividades_fichaEsp.php?id=21
Yuste Tuero, Elisa. Los libros de conocimientos para niños y jóvenes, hoy. 2007
http://sol-e.com/bancorecursos/publicaciones_ficha.php?id=899
Per què aquesta trobada? Els LLC com a referència a la BE com a centre d’informació i recursos. Els LLC com a font de plaer per aquells lectors que no els hi agraden els gèneres clàssics. Donar-los a conèixer ja que hi ha poques crítiques en mitjans especialitzats. Les editorials no en deixen de mostra ja que són cars. Els LLC són els grans absents a les llistes de recomanacions. Donar visibilitat a llibres que a vegades classifiquem com imaginació i que són narracions informatives. Trencar una llança a favor d’aquests llibres davant d’arguments d’una part del professorat que creu que tot es pot trobar a S. Google.
Espectaculars transformacions: més imatge, interaccions, formats, elements afegits... Hi ha lectors que els prefereixen per diversos motius: conèixer a fons un tema, sentir-se reconegut pels seus coneixements, aprofundir sobre algun interès.. Hi ha lectors que tenen necessitat d’imatges per millorar la comprensió lectora. Tot complementant al llibre de text. Tenir llibres amb diferents nivells de complexitat, des dels basats en fets purament anecdòtics fins els que tracten extensament un determinat tema.
Informació immediata, concisa, predomini de text sobre la imatge. Requereixen domini de paraules claus i ordenació alfabètica. Ens donen informació per mitjà d’un text més o menys de ficció. Ens poden ajudar en temes àrids o delicats. La seva lectura és lineal. Compartimentació del tema que es tracta. Hi ha llibertat de lectura.
IMATGE: facilita la comprensió i amplia la informació. La fotografia és fidedigna, e dibuix té un caràcter més documental i la caricatura atansa l’obra al lector. TEXT: és el vehicle dels continguts. Té un discurs sense perdre la unitat. Evitar els LLC que es queden amb l’anècdota i que s’allunyen del rigor científic. Adequades a la nostra realitat. Tendència a la reducció. APARELL PARATEXTUAL: sumaris, índexs, glossaris, cronologies... Ens ajuden a localitzar la informació, comprendre tecnicismes... PARATEXTS D’AMPLIACIÓ: recursos web, visites museus... Ens amplien la informació ELEMENTS AFEGITS: lupes, ulleres 3D, jocs... A vegades són útils però moltes vegades actuen com a reclam.
Proporcionalitat: vigilar els fotomuntatges. Dificultat de comprensió: com es fa servir aquest llibre? Aparell paratextual: adequat a l’edat. Autoria: qui és? Prestigi. Una col·lecció ha de tenir un autor per a cada tema. Rigor científic: fugir de les vulgaritats. Actualitat: vigilar amb dades estadístiques i polítiques. Temes oberts: temes que incitin a una nova descoberta.
