2. 11. La ciutat i el món urbà
1. El concepte de ciutat
2. Els agents socials productors de la ciutat
3. L’espai urbà: un valor de canvi
4. L’urbanisme i l’ordenació del territori
5. La morfologia urbana: el plànol de la ciutat
6. Les funcions urbanes
7. Ciutat i urbanització a Catalunya
3. 11. La ciutat i el món urbà
1. El concepte de ciutat
1.1. Criteris per definir la ciutat
El nombre d’habitants
La concentració de l’hàbitat, la densitat i la continuïtat
L’activitat econòmica
La influència territorial
L’arquitectura i l’urbanisme
L’estil de vida
La concentració de funcions
4. 11. La ciutat i el món urbà
2. Els agents socials productors de la ciutat
2.1. Els agents socials urbans
Els propietaris privats de sòl urbà
Els empresaris
Els ciutadans
Els poders públics
2.2. Conflictes entre agents urbans
5. 11. La ciutat i el món urbà
3. L’espai urbà: un valor de canvi
3.1. La ciutat com a mercaderia
3.2. El valor del sòl
6. 11. La ciutat i el món urbà
4. L’urbanisme i l’ordenació del territori
4.1. Objectius de l’urbanisme
4.2. Els plans urbanístics
4.3. Classificació del sòl
7. 11. La ciutat i el món urbà
5. La morfologia urbana: el plànol de la ciutat
5.1. Emplaçament i localització
5.2. Tipus de plànols
Plànol irregular
Plànol radiocèntric
Plànol ortogonal
5.3. La morfologia urbana al segle XX
La ciutat jardí
La ciutat funcionalista o racionalista
8. 11. La ciutat i el món urbà
6. Les funcions urbanes
6.1. Activitats i funcions urbanes:
Residencial Comercial
Industrial Militar
Política i administrativa Cultural
Lúdica i turística
6.2. El centre de la ciutat: funció comercial, funció
administrativa i funció simbòlica
9. 11. La ciutat i el món urbà
7. Ciutat i urbanització a Catalunya
7.1. Els plànols de les ciutats catalanes
7.2. La problemàtica urbana catalana
La segregació social
La mobilitat residencial
L’impacte ambiental
7.3. La política territorial catalana
10. 11. La ciutat i el món urbà
1. El concepte de ciutat
1.1. Criteris per definir la ciutat
- El nombre d’habitants: No hi ha unanimitat a l’hora de
definir una ciutat. A Espanya es considera ciutat
qualsevol nucli de població a partir de 10.000 habitants.
- La concentració de l’hàbitat, la densitat i la continuïtat
- L’activitat econòmica: Diversitat d’activitats dels
habitants, amb menys del 25% al sector primari.
- La influència territorial: Centre de poder, de creativitat i
d’oportunitats. Nodes molt ben connectats a través de
moltes vies de comunicació i de mitjans de transport
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutat
11. 11. La ciutat i el món urbà
1. El concepte de ciutat
1.1. Criteris per definir la ciutat
- L’arquitectura i l’urbanisme: Edificis alts i avingudes
llargues i amples.
- L’estil de vida: Més tolerància i més dinamisme.
- La concentració de funcions
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutat
12. 11. La ciutat i el món urbà
2. Els agents socials productors de la ciutat
2.1. Els agents socials urbans: Aquelles persones,
grups de ciutadans i institucions que intervenen en la
creació d’espai urbà. Entre ells hi ha:
- Els propietaris privats de sòl urbà: Si el sòl urbà és
escàs, com sol ocórrer, poden fer bons negocis
convertint-se en promotors immobiliaris.
- Els empresaris: Creen llocs de treball i reclamen de
l’administració la construcció d’infraestructures. Molts
se desplacen als polígons industrials.
13. 11. La ciutat i el món urbà
2. Els agents socials productors de la ciutat
2.1. Els agents socials urbans
- Els ciutadans: Intenten satisfer les necessitats:
habitatge, transport, educació, sanitat, etc. Poden
agrupar-se en moviments socials per defensa els
seus interessos.
- Els poders públics: Representen el conjunt dels
habitants i els interessos dels diferents agents
socials. (Ajuntaments, diputacions i governs
autonòmics). Fan els plans d’urbanisme, on
decideixen els usos del sòl urbà.
14. 11. La ciutat i el món urbà
2. Els agents socials productors de la ciutat
2.2. Conflictes entre agents urbans
Els interessos dels agents socials urbans poden ser
diferents.
Propietaris: Aspiren a un valor de canvi del sòl més alt.
Ciutadans: Aspiren a un valor d’ús del sòl més alt.
Normalment els ciutadans s’agrupen en associació de
veïns i els promotors en grups de pressió o lobbies.
15. 11. La ciutat i el món urbà
3. L’espai urbà: un valor de canvi
3.1. La ciutat com a mercaderia
La ciutat i els seus elements (sòl urbà, edificis,
habitatges) es converteixen en mercaderia que
s’intercanvia al preu de mercat.
Els propietaris particulars del sòl es beneficien d’aquest
valor de canvi i s’apropien el valor afegit de la
urbanització col·lectiva.
16. 11. La ciutat i el món urbà
3. L’espai urbà: un valor de canvi
3.2. El valor del sòl
El valor del sòl urbà és producte de dos factors: situació
i edificabilitat.
Situació: Localització del sòl dins del conjunt urbà.
Edificabilitat: Possibilitats de construcció del sòl i
superfície edificable.
17. 11. La ciutat i el món urbà
4. L’urbanisme i l’ordenació del territori
4.1. Objectius de l’urbanisme
Conjunt de procediments tècnics i polítics que tenen
com a finalitat posar ordre en el desenvolupament
urbà.
Intenten corregir els dèficits i establir pautes per fer
un ús racional del sòl urbà.
18. 11. La ciutat i el món urbà
4. L’urbanisme i l’ordenació del territori
4.2. Els plans urbanístics.
Document tècnic, polític i legal on es planteja els llocs,
les pautes i els ritmes d’expansió de la ciutat i la seva
renovació. El caràcter dels plans pot ser:
- Condicionat: per la situació preexistent
- Correctiu: Pal·liar els dèficits existents
- Prospectiu: Previsió d’inversions i actuacions en el
futur
- Normatiu: Llei obligatòria per a tothom
19. 11. La ciutat i el món urbà
4. L’urbanisme i l’ordenació del territori
4.2. Els plans urbanístics
Podem diferenciar els plans territorials dels plans
urbanístics.
Plans territorials: Afecten comarques, regions o països
sencers
Plans urbanístics: Afecten municipis o àrees
metropolitanes
20. 11. La ciutat i el món urbà
4. L’urbanisme i l’ordenació del territori
4.3. Classificació del sòl
Els plans d’urbanisme qualifiquen el sòl en quatre grans
categories:
- Sòl urbà: Construït i amb serveis generals
- Sòl urbanitzable: terrenys que en un futur pot ser
urbanitzat
- Sòl no urbanitzable: No podrà ser mai urbanitzat
- Sistemes generals: Destinat al funcionament general
21.
22. 11. La ciutat i el món urbà
5. La morfologia urbana: el plànol de la ciutat
5.1. Emplaçament i localització
5.2. Tipus de plànols
Plànol irregular
Plànol radiocèntric
Plànol ortogonal
5.3. La morfologia urbana al segle XX
La ciutat jardí
La ciutat funcionalista o racionalista
23. 11. La ciutat i el món urbà
5. La morfologia urbana: el plànol de la ciutat
5.1. Emplaçament i localització
Emplaçament: lloc físic concret on es troba una ciutat
Depèn de:
- Topografia del terreny
- Funció per la qual va ser creada
Localització: La seva situació respecte a altres llocs.
Relacionada amb la funció
24. 11. La ciutat i el món urbà
5. La morfologia urbana: el plànol de la ciutat
5.2. Tipus de plànols
Plànol irregular: Coincideix amb la part antiga de la
ciutat. Fa referència a la ciutat preindustrial d’origen
romà o medieval.
Les antigues muralles eren una frontera
infranquejable per al creixement urbà i el límit precís
amb el món urbà.
25.
26.
27. 11. La ciutat i el món urbà
5. La morfologia urbana: el plànol de la ciutat
5.2. Tipus de plànols
Plànol radiocèntric: Des d’un punt central parteixen
carrers i avingudes, com si fossin radis. El plànol es
completa amb l’obertura de vies concèntriques, com
cinturons urbans, que connecten el barris sense
haver de passar pel centre.
Exemples: París, Moscou i Amsterdam. També
Tarragona.
28.
29.
30.
31.
32. 11. La ciutat i el món urbà
5. La morfologia urbana: el plànol de la ciutat
5.2. Tipus de plànols
Plànol ortogonal: Plànol reticular o en quadrícula. Els
carrers es tallen perpendicularment entre ells. Illes
quadrades i edificis amb disposició ordenada.
Afavoreix els desplaçaments pels eixos horizontals i
pels verticals. Complica els trajectes transversals.
L’Eixample de Barcelona és un dels més coneguts a
Espanya. Obra d’Ildefons Cerdà, aprovat el 1863.
33.
34.
35. 11. La ciutat i el món urbà
5. La morfologia urbana: el plànol de la ciutat
5.3. La morfologia urbana al segle XX
Dos models bàsics: La ciutat jardí i la ciutat funcionalista
o racionalista.
La ciutat jardí: Proposta de l’urbanista anglès Ebenezer
Howard. Creació d’una tram de carrers que
integressin habitatges de tipus unifamiliar de pati i
jardí. 30000 habitants com a màxim. Caràcter
autosuficient.
Els barris d’habitatges adossats de moltes ciutats
espanyoles són una herència totalment alterada
d’aquelles cases jardí angleses del començament del
segle XX.
36. 11. La ciutat i el món urbà
5. La morfologia urbana: el plànol de la ciutat
5.3. La morfologia urbana al segle XX
Dos models bàsics: La ciutat jardí i la ciutat funcionalista
o racionalista.
La ciutat funcionalista o racionalista: Construir blocs
molt alts de pisos amb l’objectiu d’alliberar sòl per a
zones verdes obertes. (Le Corbusier)
L’arquitectura havia de ser útil més que bonica.
37. 11. La ciutat i el món urbà
6. Les funcions urbanes
6.1. Activitats i funcions urbanes:
- Funció residencial: Comporta equipaments i
infraestructures per tal d’assegurar el benestar dels
ciutadans. Inclou tota la ciutat. Hi sol haver:
- El barri vell. Sovint degradat i amb pocs serveis.
De vegades revaloritzat per processos de
gentrificació.
- Eixamples. Bones condicions d’equipaments i
serveis
- Perifèria. Barris obrers. Preus del sòl més baixos
http://www.lavanguardia.es/vida/20110322/54131205934/tortosa-se-adelanta-al-raval.html
38. 11. La ciutat i el món urbà
6. Les funcions urbanes
6.1. Activitats i funcions urbanes:
- Funció comercial: Intercanvis de productes i serveis.
Apareixen moltes activitats terciàries relacionades
amb aquesta funció.
- Funció industrial: Paper històric molt important en la
conformació de les ciutats. Actualment se solen
instal·lar a prop de les ciutats als polígons industrials.
- Funció militar: Motiu fundacional de moltes ciutats.
Refugi o base estratègica.
39. 11. La ciutat i el món urbà
6. Les funcions urbanes
6.1. Activitats i funcions urbanes:
- Funció política i administrativa: Les capitals són nuclis
de poder. Abunden els funcionaris públics i els
centres de decisió públics i privats.
- Funció cultural: Centres religiosos, educatius i de
recerca apareixen en les ciutats.
- Funció lúdica i turística: Algunes ciutats tenen com a
funció principal el turisme gràcies a l’atractiu del seu
patrimoni cultural.
40. 11. La ciutat i el món urbà
6. Les funcions urbanes
6.2. El centre de la ciutat: funció comercial, funció
administrativa i funció simbòlica
L’àrea central d’una ciutat acostuma a coincidir amb el
barri històric i amb els primers eixamples. Fa de
referent simbòlic perquè s’hi concentren molts
atractius.
Els alts preus del sòl foragita les funcions i les
persones que no poden assumir el preu.
41. 11. La ciutat i el món urbà
7. Ciutat i urbanització a Catalunya
Distribució desigual.
Es concentra a la zona metropolitana i litoral.
És necessària la planificació territorial
42. 11. La ciutat i el món urbà
7. Ciutat i urbanització a Catalunya
7.1. Els plànols de les ciutats catalanes
Morfologia urbana similar a la resta d’Espanya i
d’Europa.
Nucli antic en lloc estratègic, vora la mar o vora el riu
A redós d’un castell o cruïlla de camins
A partir de mitjan segle XIX es construeixen els
eixamples
Expansió actual en barris perifèrics
43. 11. La ciutat i el món urbà
7. Ciutat i urbanització a Catalunya
7.2. La problemàtica urbana catalana
La segregació social: La forta immigració dels últims
anys ha provocat la saturació del barri vell de
Barcelona i d’altres ciutats. Els seus habitants queden
marginats. Un fenomen similar passa amb els pisos
de les ciutats dormitori.
La mobilitat residencial: Un nombre considerable de
famílies acomodades, a ciutats inferiors de 100000
habitants situades fora de les zones metropolitanes.
El canvi residencial no implica el canvi de lloc de
treball. S’intensifica la mobilitat residencial
44. 11. La ciutat i el món urbà
7. Ciutat i urbanització a Catalunya
7.2. La problemàtica urbana catalana
L’impacte ambiental urbà: Es manifesta de diverses
maneres: nivells de soroll, densitat de trànsit,
consum energètic, emissió de gasos.
La gestió de residus urbans
45. 11. La ciutat i el món urbà
7. Ciutat i urbanització a Catalunya
7.3. La política territorial catalana
La política territorial catalana va destinada a frenar el
consum de sòl, a millorar la cohesió social, a protegir
el patrimoni urbanístic, a millorar els transports
públics i a connectar de manera eficient Catalunya
amb les xarxes urbanes i de transport d’Europa.
Llei de barris (2004)
ARE (Àrees residencials estratègiques) (2007)