1. UNITAT 12:
El fenomen urbà a
Espanya i a Catalunya
Denise Mendoza Torres
Ez zahra Ait Abou
Geografia: 2n de Batx. 2011

2. 1. La Ciutat Preindustrial
1.1. La ciutat Romana:
-Roma va crear una xarxa més densa i jerarquitzada
-Estava unida per vies de comunicació (calçades).
1.2. La ciutat Medieval:
-Els musulmans van fundar un gran nombre de ciutats.
-El centre de l’activitat econòmica era la ciutat.
1.3. La ciutat Moderna:
-En aquest periode(s. XVI I XVII) Andalusia va continuar sent
una de les zones més urbanitzades d’ Europa.
-Al centre peninsular la urbanització continuava sent
considerable.

3. 2. La ciutat Industrial.
2.1. La ciutat Industrial del segle XIX.
 La Revolució Industrial va comportar el canvi del treball artesà a
la utilització de màquines per a la producció industrial.
 Es van crear fàbriques. La majoria es trobaven a Catalunya.
 La producció industrial requeria molta mà d'obra, i va generar un
èxode rural (1860-1936). Es va iniciar el procés d'urbanització de
la població.
 La divisió provincial va suposar la concentració en aquestes
ciutats d'un gran nombre de funcions de caràcter
politicoadministratiu que van donar feina a moltes persones.

4. 2. La ciutat Industrial
Expansió i segregació de la ciutat.
Les ciutats es van expandir per la demanda d'espai per posar-hi
fàbriques. El conflicte plantejat entre els empresaris i els
treballadors va provocar el sorgiment de dues classes socials
urbanes: el proletariat obrer i la burgesia industrial. Aquestes
classes socialment diferenciades van quedar aïllades
especialment als barris respectius.

5. 2. La ciutat Industrial
2.2. la ciutat Industrial del segle xx
 Al llarg del s. XX les ciutats van continuar la seva expansió
ininterrompuda.
Creixement descontrolat
El fracàs de la política econòmica autàrquica de la postguerra
va portar a la misèria moltes zones rurals del país.
La immigració es va accelerar en la dècada del 1950. Ciutats
com Madrid, Barcelona i Bilbao van augmentar la població i
es van produir desequilibris espacials.

6. 2. La ciutat Industrial
De la ciutat a l' àrea metropolitana.
El creixement de la metròpoli va depassar els límits municipals i
va enllaçar amb les zones de creixement de les ciutats
pròximes. Va passar de la conurbació a l' àrea metropolitana.
Planificació urbanística i participació ciutadana.
Van sorgir les ciutats dormitori, els polígons industrials, zones d'
oci..que atreien moltes persones i això feia necessària una
planificació estricta de les infraestructures. Moltes no es van
arribar a fer i van sorgir moviments de ciutadans i associacions
de veïns que denunciaven les pèssimes condicions de vida.

7. 3. La ciutat Postindustrial.
3.1. La ciutat postindustrial espanyola
Al final del s XX la ciutat industrial dóna pas a la ciutat
postindustrial, altament terciaritzada i regida per les noves
tecnologies. Actualment Espanya ha densificat el seu territori
urbà i compta amb més de vint àrees metropolitanes. Madrid i
Barcelona es situen entre les sis primeres regions
metropolitanes d' Europa per volum de població.
3.2. Les ciutats sostenibles segons la Unió
Europea.
La UE va iniciar els plans Urban I i Urban II per revitalitzar les
zones degradades de les ciutats. Es va aprovar la Carta de
Leipzig sobre ciutats europees sostenibles.

8. 3. La ciutat Postindustrial.
Els objectius de la Carta de Leipzig eren:
 Fomentar la prosperitat econòmica per mitjà del control del
subministrament de sòl i de l' especulació.
 Afavorir l' equilibri social fent atenció especial als barris
menys afavorits.
 Protegir el desenvolupament cultural.

9. 3. La ciutat Postindustrial.
3.3. Ciutats en un món global.
El control i les decisions sobre l' economia mundial globalitzada
s' han centralitzat en unes poques regions metropolitanes
que assumeixen el nou rol de ciutats globals. Es possible
gràcies al desenvolupament de les xarxes de comunicacions.
Cooperació
El fet que una ciutat prosperi o vagi cap a la marginació depèn
d' un seguit de factors:
 La capacitat d' innovació tecnològica.
 Les iniciatives en activitats que arrosseguen unes altres
iniciatives.

10. 3. La ciutat Postindustrial.
 L'articulació d' un teixit d' empreses locals
 La potenciació de centres universitaris i d'investigació.
 La preocupació ambiental.
Competència:
L'adaptació de les ciutats espanyoles a les noves circumstàncies
de la globalització es gràcies a l' implantació d' infraestructures
essencials de transport i per la connexió a la xarxa internacional
de telecomunicacions.
Un altre factor perquè una ciutat es mantingui en el cercle de
ciutats globals és que aconsegueixi proveir-se d'una bona
imatge internacional( creació de logotips, promoció turística..)

11. 4.Jerarquia i xarxes urbanes
4.1. La jerarquia urbana
L'àrea d'influència de les ciutats
El model de jerarquia urbana a Espanya
4.2. Les xarxes urbanes: un territori reticulat
integrat
4.3. Eixos del sistema urbà espanyol (7 eixos)

12. 4.Jerarquia i xarxes urbanes
4.1. La jerarquia urbana
 L'àrea d'influència de les ciutats
El territori vinculat a una ciutat per l'atracció que aquesta exerceix
és el seu hinterland o àrea d'influència, mentre que els nuclis
que generen aquesta força d'atracció són els llocs centrals.
Ciutats més grans + més serveis i funcions = Influència més gran

13. 4.Jerarquia i xarxes urbanes
4.1. La jerarquia urbana
 El model de jerarquia urbana a Espanya
Les ciutats segons la jerarquia urbana a Espanya:
Metròpolis globals nacionals. Madrid i Barcelona.
Metròpolis regionals. Ex. València, Sevilla, … Tenen bones
comunicacions i un dinamisme molt notable.
Metròpolis subregionals o de segon ordre. Disposen de serveis
especialitzats, però no arriben al mig milió d'habitants. Ex.
Valladolid...
Ciutats mitjanes. Solen ser les capitals provincials. Ex. Santander,...
Ciutats petites. Tenen entre 10.000 a 50.000 habitants i disposen
d'equipaments i infraestructures bàsiques.

14. 4.Jerarquia i xarxes urbanes
4.2. Les xarxes urbanes: un territori
reticulat integrat
Més del 50% de la població europea viu en àrees metropolitanes i
en grans urbs perquè és on hi ha el centre de direcció i
dinamització de tota l'activitat política, econòmica, social i
cultural.
La franja amb urbanització intensa és l'arc mediterrani ( s'estén
des de València fins a la ciutat de Milà).

15. 4.Jerarquia i xarxes urbanes
4.3. Eixos del sistema urbà espanyol
L'àrea de Madrid. Centre d'Espanya i es connecta amb la resta de
ciutats importants d'Espanya.
L'eix mediterrani. S'estén des de la frontera francesa fins a
Cartagena.
L'eix cantàbric. Es prolonga des de la frontera francesa fins a
l’aglomeració Oviedo-Gijón.
L'eix de la vall de l'Ebre. Uneix l'eix cantàbric amb el mediterrani.
L'eix atlàntic gallec. Entre Ferrol i Vigo, passant per A Corunya.
L'eix andalús es divideix en dos: un segueix la vall del
Guadalquivir cap a Sevilla i Córdova, i l'altre segueix el litoral
fins a Màlaga i Granada.

16. 5. Transformacions en la
morfologia de les ciutats
5.1. Ciutat i polarització social
5.2. Els espais de la ciutat dual
Àrees de sobrecentralitat
Comunitats tancades
Ennobliment o gentrificació
Perifèries degradades

17. 5. Transformacions en la
morfologia de les ciutats
5.1. Ciutat i polarització social
A l'interior de les ciutats sempre hi ha hagut desequilibris i
disfuncions i es consideren un territori integrat, on hi ha zones
pròsperes amb àrees marginades.
Als anys 80, la crisi de l'Estat del benestar (inestabilitat laboral)
produeix el sorgiment d'una gran polarització social (la població
pobra augmentava de manera exponencial).
Actualment, trobem barris de moda (de rics) i barris decadents.

18. 5. Transformacions en la
morfologia de les ciutats
5.2. Els espais de la ciutat dual
A les ciutats globals hi sol haver una forta desigualtat interna,
visualitzada en forma de segregació o fins i tot de guetització.
Àrees de sobrecentralitat
S'hi ubiquen les seus de les grans empreses industrials i financeres i també
de les institucions públiques. Sol coincidir amb els centres històrics de les
ciutats globals.
Comunitats tancades
Són zones residencials exclusives, construïdes amb capital privat; es troben
separades de la resta de la ciutat per murs i tanques, amb guardes de
seguretat.

19. 5. Transformacions en la
morfologia de les ciutats
5.2. Els espais de la ciutat dual
Ennobliment o gentrificació
És el procés pel qual persones amb un alt nivell de recursos econòmics
s'instal.len a barris fins aleshores degradats.
Perifèries degradades
Es localitzen als barris perifèrics de les grans ciutats. Aquests barris als
extraradis comencen a sofrir l'abandonament per part de les
administracions i entren així en un procés de degradació.

20. 6.L'impacte ambiental de la
urbanització
6.1. El medi ambient urbà i la UE
6.2. L'impacte del model urbà dispers
6.3. La contaminació atmosfèrica i el clima
urbà
6.4. Els residus urbans

21. 6.L'impacte ambiental de la
urbanització
6.1. El medi ambient urbà i la UE
AEMA (Agència Europea de Medi Ambient) ha alertat sobre l'expansió
urbana descontrolada ( quan la taxa de l'augment de sòl urbà és
superior a la taxa de creixement demogràfic).
Aquesta expansió comporta:
 Més transport
 Augment del consum energètic
 Contaminació atmosfèrica i acústica
2006, la UE va aprovar l'Estratègia temàtica per al medi ambient urbà
per a la millora de l'aplicació de les lleis comunitàries respecte de la
gestió del medi ambient i de l'aplicació urbana sostenible.

22. 6.L'impacte ambiental de la
urbanització
6.2. L'impacte del model urbà dispers
La dispersió urbana ha comportat:
Acceleració en l'ocupació de l'espai.
Exacerbació de la mobilitat individual.
És una fórmula molt costosa des del punt de vista ecològic.
6.3. La contaminació atmosfèrica i el clima
urbà
La contaminació de l'aire és deguda a les emissions de diòxid de carboni
d'automòbils i de fàbriques. Això provoca un gran nombre d'afeccions
pulmonars als ciutadans i problemes de salut.
L'illa de calor: està provocada per la combustió en els cotxes, en les
indústries, en les calefaccions,...que genera un efecte hivernacle local.
 http://meteolh.blogspot.com/2008/07/la-illa-de-calor-barcelonina.html

23. 6.L'impacte ambiental de la
urbanització
6.4. Els residus urbans
de la quantitat de residus és per :
Augment de la població urbana.
Desenvolupament del model de vida consumista.
Hi ha una legislació, però l'obstacle està en la manca de consciència
ciutadana.
Principals actuacions: Reduir, Reutilitzar i Reciclar.

24. 7.El procès d'urbanització a
Catalunya
7.1. La primera xarxa urbana catalana
7.2. l'època medieval i moderna
7.3. L'expansió urbana del s.XIX
7.4. El creixement urbà al s.XX

25. 7.El procès d'urbanització a
Catalunya
7.1. La primera xarxa urbana catalana
El poblament ibèric: eren pobles fortificats, amb
muralles, carrers delimitats, espais
públics, subministrament d'aigua, activitats artesanes i
comercials. Ex. Kesse (Tarragona), Hibera (Tortosa),...
L'època romana: La primera xarxa urbana jerarquitzada a
Catalunya amb Tarraco com a capital de la província
romana. El fet urbà s'articulava al llarg de la via
Augusta, que connectava la zona amb la complexa
xarxa de comunicacions i de ciutats romanes.

26. 7.El procès d'urbanització a
Catalunya
7.2. L'època medieval i moderna
Destaquen Barcelona (capital comtal), les capitals de les vegueries i les
ciutats episcopals.
s. XIII formació de ciutats, sota el favor reial, les anomenades viles
franques i es van desenvolupar les ciutats mercat.
s. XVIII les ciutats catalanes van créixer per l'expansió
demogràfica, desenvolupament de les manufactures i la liberalització
del comerç amb Amèrica.
7.3. L'expansió urbana del s. XIX
Creix la població dels nuclis urbans i alguns municipis rurals esdevenen
ciutats.
L'expansió és deguda a la industrialització.

27. 7.El procès d'urbanització a
Catalunya
7.4. El creixement urbà al s. XX
1930, més del 50% de la població catalana era ja població urbana.
Anys 60, Barcelona creix (per la immigració): Urbanització no planificada
La xarxa urbana: Barcelona i el seu paper dominant
Xarxa molt densa al litoral i prelitoral i poc densa a l'interior.
S'estableix aquesta jerarquia urbana:
 Àrea metropolitana de Barcelona i les seves corones
 Ciutats fora de l'àmbit de l'àrea metropolitana:
 Les capitals de província (Tarragona).
 Les capitals comarcals (Tortosa).
 Ciutats petites al voltant de la costa (Amposta).

28. 8.L'espai urbà a Catalunya
8.1. La urbanització difusa a Catalunya
8.2. La connexió de les ciutats catalanes
amb eixos urbans d'Espanya i
d'Europa

29. 8.L'espai urbà a Catalunya
8.1. La urbanització difusa a Catalunya
 1975: 71% de la població catalana vivia a la regió metropolitana de
Barcelona.
 Als anys 90 hi residia un 69%.
 Amb la crisi del 2007 (pèrdua de la feina, puja dels preus,...) la
població comença a marxar de la zona metropolitana.
 Malgrat això, Barcelona manté la centralitat i estén la influència a les
zones d'urbanització difusa.

30. 8.L'espai urbà a Catalunya
8.2. La connexió de les ciutats catalanes
amb eixos urbans d'Espanya i d'Europa
 Ciutats importants: Barcelona, Tarragona, Reus i
Girona.
 Lleida és un eix urbà que tendeix a unir l'eix
mediterrani amb el País Basc i amb Madrid.
 És important el tren de gran velocitat que enllaça la
ciutat de Madrid i Barcelona passant per Lleida.
 Les ciutats catalanes tendeixen a formar una xarxa
de municipis cada vegada més interconnectada i
connectada, també, amb els grans eixos urbans i
de comunicacions de l'Estat espanyol i d'Europa.

31. Gràcies !!