Projecte final de recerca Fons de Desenvolupament Sostenible: Calafell

Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament Sostenible
Víctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell

PROJECTE DE
RECERCA:
CALAFELL

ANA HERRERO GUILLEN
VICTOR FRANQUET MARCILLAS

1

ÍNDEX:

Part de Territori: ..................................................................................................... 5

Tasca 1 - Identificació dels descriptors geogràfics, demogràfics, econòmics i socials.......... 5
 Dades de dimensió física, població censada, població de fet en temporada
turística, densitats de població. Dades evolutives, quan correspongui, dels
darrers 20 anys....................................................................................... 5
 Dades econòmiques de grans sectors, de població ocupada i atur, de
macromagnituds econòmiques, d’impostos. Dades evolutives dels darrers 20
anys. .................................................................................................... 6
 Dades de consum. Nombre de vehicles, equipaments. Dades evolutives dels
darrers 20 anys....................................................................................... 7
 Les dades municipals es complementaran amb dades comarcals, provincials i del
conjunt de Catalunya. Aquestes dades actuaran com a marc de comparació.... 8

Tasca 2 - Anàlisi d’evolució de la població i del poblament dels darrers 20 anys ................ 9
 Dades de migració, esperança de vida, estructura de la població. ................... 9
 Plans urbanístics, avaluació del model de creixement i d’urbanització, actual i de
futur. Anàlisi del plans dels darrers 20 anys. ...............................................10
 Dades de tipologia i règim dels habitatges. Evolució dels darrers 20 anys. .......14

Tasca 3 - Identificació i avaluació social del fenòmen “nimby” de grans infrastructures:
depuradores, abocadors, antenes, centrals energètiques, ports, etc. ............................. 16
 Dades de les grans infrastructures i equipaments ubicats al municipi. Avaluació
històrica de la seva aceptació per part de la població local. Grans projectes de
futur a localitzar al municipi. ...................................................................16
 Resposta social als grans projectes d’infrastructures viàries: linia ferroviària,
autopistes i autovies, linies elèctriques, etc.................................................17
 Els plans urbanístics i la conflictivitat social. Rastrejar les incidències de l’actual
pla en la dinàmica social del municipi........................................................17
 Altres conflictes ambientals relacionats directament amb el Baix Penedès. ......17

Tasca 4 – Avaluació del cicle de l’aigua al municipi ....................................................... 19
 Obtenció de dades evolutives (almenys 5 anys)...........................................19
 Consum sectorial (indústria, agricultura, ús habitatges), en dades anuals i
mensuals o trimestrals, per tal d’identificar usos estacionals. Cercar referències
de consum d’aigua a nivell de Catalunya o de la demarcació de Tarragona. ....20
 Referències sobre la xarxa hidrogràfica on queda inclòs el municipi. ..............24
 Referències sobre aqüífers localitzats al municipi o a la comarca:...................26
 Xarxa de control de la qualitat de l’aigua: ..................................................32
 Referència sobre les aigües costaneres. .....................................................35
 Referència sobre espais fluvials. ...............................................................36
 Cicle de l’aigua al municipi......................................................................39

Tasca 5 – Identificació i avaluació dels agents de la sostenibilitat al municipi................... 41
 Hi ha una regidoria dedicada al medi ambient i la sostenibilitat? ...................41
 Quins són els seus objectius i recursos? .....................................................42
 Hi ha específicament reglaments municipals orientats a millorar la sostenibilitat
de: gestió aigua potable, aigües residuals, gestió de brossa, consum energètic,
etc. .....................................................................................................42

2

 Hi ha Agenda local 21? Quan es va aprovar i com? Quin va ser el procediment de
generació? Hi ha seguiment i millora de l’Agenda? Hi participa la societat civil i
productiva del municipi? ........................................................................43
 A les darreres municipals, quina presència hi havia de la sostenibilitat als
programes electorals dels diferents candidats?...........................................43
 En temes de sostenibilitat, hi ha activisme municipal en la creació de xarxes
locals i vincles a projectes comarcals o de Diputació?...................................44
 En segon lloc convé identificar i avaluar les organitzacions no governamentals
que amb seu al municipi o que actuen al municipi. Sobretot aquelles que fan
referència al medi ambient, el comerç just i la sostenibilitat en general. ..........44
 Cal identificar el seu pes (nombre de socis i recursos), així com el seu historial i
capacitat de gestió i creació d’opinió. S’avaluarà també la seva relació amb
institucions i sectors productius pel que fa a recursos i participació en projectes.
..........................................................................................................44
 Finalment, i en relació al sector productiu, s’avaluarà la seva capacitat de
generar valor de sostenibilitat a la destinació, tenint en compte que es tracta
sobretot de destinacions turístiques: segells slow, restaurants Km 0, fundacions
de protecció, etc. ..................................................................................44

Tasca 6 – Avaluació Agenda local 21 i Indicadors de sostenibilitat.................................. 46

 En primer lloc, i per l’Agenda 21, convé incidir en quins agents han participat en
la seva redacció i quin ha estat el nivell d’implicació de la societat civil. ...........46
 Etapes ICLEI: .........................................................................................46
 En segon lloc, definir la validesa dels indicadors com a eina per mesurar el model
de municipi sostenible desitjat. ................................................................49
 En tercer lloc, definir la validesa tècnica dels indicadors proposats. ................50

Tasca 7 – Càlcul capacitat de càrrega del municipi. ...................................................... 52
 Identificació de la població de fet en el moment de màxima afluència estival...52
 Comparació de densitats de població entre temporada baixa i temporada alta.
..........................................................................................................52
 Un cop identificat el nombre de visitants en el moment de màxima afluència i
donat que els municipis analitzats tenen com a principal actiu el clima i les
platges, es procedirà a identificar la superfície de les platges del municipi, la seva
capacitat d’acord amb els estàndards disponibles. Aquesta capacitat total física
de les platges es contrastarà amb la capacitat d’acollida del municipi. Les
disfuncions que puguin detectar-se hauran d’explicar-se. ............................55
 Pes del turisme en l’economia del municipi: ...............................................56
 Llocs de treball estables i també estacionals relacionats amb l’activitat del
turisme: ...............................................................................................56
 Equipaments i infraestructures desenvolupades en clau de donar resposta a
l’activitat del turisme, ja siguin públics o privats (un port esportiu, un spa, etc.):
..........................................................................................................56
 Dinàmica de regeneració de les platges durant la primavera. ........................57
 Altres impactes a identificar. ...................................................................58
 Objectius ambientals que afecten a les platges: ..........................................59
 Argumentació de les principals conclusions. ..............................................59

3


Tasca 8 – Realització d’una aproximació a la diagnosi de sostenibilitat del municipi......... 59
 Per a cadascuna de les 7 tasques desenvolupades es demana de fer un balanç
de situació en clau de sostenibilitat. Aquest balanç es farà utilitzant la
metodologia DAFO (acrònim de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats).
..........................................................................................................60

PART ECONÒMICA DEL PROJECTE...................................... ¡Error! Marcador no definido.

 Estudi del creixement econòmic del municipi en relació al nombre d’empreses
establertes...................................................... ¡Error! Marcador no definido.
 Estudi de la relació entre les polítiques d’ajust estructural i l’empresa ....... ¡Error!
Marcador no definido.
 Anàlisi de la influència entre la fiscalitat ambiental i l’empresa ..¡Error! Marcador
no definido.
 Identificació del mètode de valoració ambiental que té l’empresa, i estudi de la
relació amb el seus sistema productiu ................. ¡Error! Marcador no definido.
 Identificació de la visió envers a la gestió empresarial que té l’empresa..... ¡Error!
Marcador no definido.
 Anàlisi i estudi sobre el SGMA de l’empresa a estudiar........ ¡Error! Marcador no
definido.
 Estudi final sobre l’ètica empresarial de l’empresa a estudiar ¡Error! Marcador no
definido.
 Conclusions finals sobre l’empresa, quines iniciatives té l’empresa per a un
desenvolupament sostenible? ........................... ¡Error! Marcador no definido.

Bibliografia 75

4

Part de Territori:

Tasca 1 - Identificació dels descriptors geogràfics, demogràfics, econòmics i socials.

Dades de dimensió física, població censada, població de fet en temporada turística,
densitats de població. Dades evolutives, quan correspongui, dels darrers 20 anys.

Calafell és un municipi de la província de Tarragona, situat al Baix Penedès entre els
municipis de El Vendrell (oest), Cunit (sud), Castellet i la Gornal (Nord-est), Bellvei
(Nord) i la Mar Mediterrània a l’extrem sud. La seva longitud és de 1,570061º i la
seva latitud és de 41,201578º.

La seva superfície és de 20,4 km2 repartits entre tres municipis i 28 urbanitzacions.
Als anys quaranta del segle passat el poble es dividia en dos nuclis urbans
diferenciats entre poble i platja. Més endant, a partir de l’any 1947 es desenvolupa
Segur de Calafell, una urbanització que ha esdevingut més gran que el propi nucli
històric.

L’any 2010 es van censar al munipici una població de 24.423 habitants1, en la franja
d’edat compresa entre els 15 i 64 anys és concentra un 72% de la població de
Calafell. Al nucli antic hi viuen 7.094 habitants, a Segur de Calfaell 8.523 habitants,
a la Platja de Calafell viuen 2.919 habitants, a Bellamar 227 habitants i a Bonanova
hi viuen 142 habitants. La densitat de població és de 1,197,21 habitants/ km². Al
Baix Penedès la desnsitat de poblaicó és de 336’6 habitants/ km² i a Catalunya és de
234 habitants/ km².

L’evolució demogràfica del municipio en els darrers vint anys és significativa passant
aquest de 7.396 habitants als 24.423 habitants, multiplicant-se en un 330%, en
canvi, des de l’inici de la crisi econòmica actual s’ha anat moderant aquesta
proporció fins arribar un punt de creixement baix de només un 0,65% anual.

1 Padró municipal a data 1/1/2010 http://bit.ly/oL7Wkn

5


Dades econòmiques de grans sectors, de població ocupada i atur, de
macromagnituds econòmiques, d’impostos. Dades evolutives dels darrers 20 anys.

L’economia tradicional es basava en l’agricultura de secà i la pesca, actualment, el
sector turístic és la font d’ingresos principal del municipi, seguit pel conreu de vinya,
cerals i oliveres. El PIB de Calafell és de 370,4 milions d’euros, és a dir, el PIB per
habitant de 17.500€, sent aquesta quantitat l’equivalent a un 64% del PIB per
habitant mig de Catalunya.

Les dades econòmiques en matèria d’impostos en quant a IRPF per l’any 2008 són
de 4.435€ per habitant, sent aquesta quantitat l’equivalent a un 81% de l’IRPF per
habitant de Catalunya.

Les dades d’ocupació per població ocupada ens mostren que a Calafell treballen
5.831 persones, la població desocupada és de 688 persones, la població activa és de
6.519 persones i la població inactiva és de 6.979 habitants. Si ho comparem amb les
dades generals de Catalunya per al 2009 observem que el total de treballadors
actius és de 3.814.700 treballadors i

El PIB per sector de treball a l’any 2006 era d’un total de 331,6 MEUR. El primer
sector només representava un 0,1% de l’economia local, la industria un 5,5% i el
tercer sector el 94% restant..

6


La comarca del Baix Penedès és la que presentava, a data 31 de desembre de 2010,
la taxa d’atur més alta de tot Catalunya, amb un 25,2%. Així ho conclou la primera
Diagnosi del mercat de treball de Catalunya, elaborada pel departament d’Empresa i
Ocupació de la Generalitat per tal d’impulsar la transformació del Servei Català
d’Ocupació i dissenyar un pla de creació de llocs de treball en el termini 2011-2010.2

En el capítol d’inversions i despeses municipals veiem una clara evolució a l’alça,
tanmateix, degut a la crisi econòmica ja evident el 2007, aquesta tendència, així
com altres indicadors ens indiquen un estancament poblacional i econòmic, que a
curt termini es tradueixen en una disminució notable d’inversions i despeses.3

Dades de consum. Nombre de vehicles, equipaments. Dades evolutives dels darrers
20 anys.

L’Idescat estima al 2008 una població resident de 22.939 habitants, no obstant
aquestes dades no són del tot representatives, diferents estimacions de població per
part de l’ajuntament determinen una població resident mitjana sobre els 36.000
habitants i valors punta de 51.000 habitants a l’època estival.4

2 http://www.noticiestgn.cat/2011/07/26/el-baix-penedes-la-comarca-amb-la-taxa-d%E2%80%99atur-mes-alta-de-
catalunya-252/
3 http://www.ajcalafell.org/pdf/POUM/09-Agenda-Avaluacio-Economico-Financera/Agenda-avaluacio-economica-
financera.pdf
4 http://calafell.cat/poum/CLF_CD_AP/CLF_AP_10_EAMG/CLF_AP_10_EAMG.pdf

7


A Calafell hi ha matriculats un parc de vehicles de 14.313 unitats. Els turismes
representen un 72% del parc automobilístic, les motocicletes un 10%, els vehicles
industrials un 15% i els vehicles restants un 3%. Si fem una comparació amb la resta
de la comarca del Baix Penedès observem un descens d’un 2% en quant a turisme i
a nivell català un descens d’un 6%. Aquesta variació ens permet apreciar la
necessitat del municipi d’una mobilitat en turisme en detriment d’altres modalitats
més eficients. Igualment, el nombre de vehicles matriculats a disminuit
paulatinament des dels 386.399 de l’any 2005 als actuals 210.657 de l’any 2009.5

En quant a vivendes, en el passat 2009 es van inicar 33 obres de construcció de
vivenda a Calafell, al Baix Penedès s’iniciaren 207 obres i a Catalunya 13.523
vivendes. Aquestes xifres contrasten amb les dades del 2005 que mostren un nivell
de construcció a Catalunya 8 vegades superior. L’any 2006 es construiren un màxim
històric de 127.117 vivendes. Aquest constrast tant elevat és el reflex de la crisi
econòmica actual i de la caiguda de la bombolla inmobiliària dels darrers anys.

Les dades municipals es complementaran amb dades comarcals, provincials i del
conjunt de Catalunya. Aquestes dades actuaran com a marc de comparació.

5 http://www.gencat.cat/gencat_dades/es/economia.html

8

Tasca 2 - Anàlisi d’evolució de la població i del poblament dels darrers 20 anys

Dades de migració, esperança de vida, estructura de la població.

A l’any 2000 hi vivien 637 estrangers d’una població total de 12.219 habitants, és a
dir, un 5,37% de la població era estrangera. Al Baix Penedès hi vivien, 2.447
estrangers d’un total de 56.843 habitants, és a dir, un 4.3% era estrangera. A
Catalunya teniem un 2,9% d’estrangers, és a dir, hi vivien 181.590 d’estrangers
d’una població total de 6.261.999.

A l’any 2005 hi havia 2.751 estrangers d’una població total de 18.905 persones, és
a dir, un 14% dels habitants de Calafell era d’origen estranger. L’any 2005 el Baix
Penedès ja tenia un 12’07% d’estrangers d’un total de 79.967 habitants. Catalunya
assolí un 11,42% d’immigració estrangera d’un total de 6.995.206 habitants.

Actualment a calafell hi viuen 4.609 estrangers dels 24.423 habitants del municipi,
per tant, observem que un 18’87% de la població resident a Calafell. Al Baix
Penedès hi viuen 15.753 estrangers de 99.786 habitants estrangers censats (15%
població) i, actualment, a Catalunya hi ha 1.198.538 estrangers d’una població total
de 7.512.381 (15% població)6.

Si analitzem la immigració per origen veurem que 234 persones censat a Calafell
procedents de Catalunya, 28 provenen de la resta d’Espanya, 4 més provenen de la
UE i 386 tenen el seu origen a la resta del món. Al Baix Penedès han s’han instal·lat
712 catalans, tenim un saldo negatiu de 84 espanyols, de la UE han arribat 55 nous
habitants i de la resta del món 1.006 habitants. Les dades de Catalunya són d’un
saldo negatiu de 781 espanyols menys, de la UE s’ha incrementat en 15.240 i de la
resta del món 109.254.7

6 http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=6
7 http://fbbva.es/TLFU/dat/08_tarragona.pdf

9


L’esperança de vida de Catalunya és de 81,66 anys i d’Espanya de 81,24 anys al
néixer. La piràmide de població de Calafell del 2008 ens mostra aquest creixement
abrupte del municipi en forma de rombe, que demostra una inviabilitat del model
de creixement a llarg termini ja que les franjes d’edat més joves tendeixen a minvar
plantejant d’envelliment de la població i la dificultat d’assumir les despeses creixents
que aquesta situació comporta.

Plans urbanístics, avaluació del model de creixement i d’urbanització, actual i de
futur. Anàlisi del plans dels darrers 20 anys.

El model de municipi que proposa el nou POUM de Calafell, aprovat definitivament
el 24 de gener de 2011, és el d'una ciutat compacta, cohesionada socialment,
dotada de tots els serveis i sostenible econòmica i ambientalment..

Les problemàtiques del municipi són, en gran mesura, degut a l’escasa planificació
urbanística realitzada al llarg dels darrers 50 anys i a l’especulació urbanística duta
pels diferents agents públics i privats locals.. Per això mateix, Calafell té un contjunt
de problemàtiques que el nou POUM intentarà resoldre.

Calafell és una ciutat relativament continua però poc estructurada amb problemes
per posar en relació els diferents nuclis urbans de Calafell i Segur de Calafell. Això és
en bona part causat per les barreres de les infraestructures, la C-32, la C-31 i la via
del tren.

En general, el municipi pateix una manca d’equipaments i espais lliures degut,
principalment, a que les segones residències s’han convertit en primeres residències
a un ritme vertiginós. Les problemàtiques per aconseguir espais per a fer col·legis,
instituts i centres sanitaris han estat constants en els darrers anys hi ha fet
imprescindible la confecció d’un nou POUM per tal d’aconseguir-los i transofrmar
Calafell d’un poble turístic a una ciutat metropolitanta.

10

Antecedents de plans urbanístics: En el primer pla general del1968 tot el sòl era
urbanitzable, l’any 1989 es delimitava el sòl no urbanitzable, es reduia les alçades
reguladores i es planificava la unió entre el poble i la platja.

A principis de 2008 i per solucionar els problemes esmentats es va començar la
revisió del planejament urbanístic de Calafell, conegut amb el nom de POUM, en el
nou POUM que s’aprovà el passat gener de 2011 (per primer cop amb una notable
participació ciutadana) es defineixen les estratègies encaminades a desenvolupar i
millorar Calafell. Aquest document serà l’eina per tal que Calafell afronti els nous
reptes del futur.

Per primera vegada es potencia l’us de l’espai no urbanitzable com a punt de lleure i
esbarjo protegint el paisatge, s’eliminen sols urbanitzables de l’anterior POUM on hi
anaven més de 2000 habitatges per crear un gran parc Municipal de 84 hectàrees,
es posa en valor el corredor verd entre el Foix i la ciutadella ibèrica, travessant l’espai
agrícola i forestal que es protegeix. Es crearà un vial que faciliti la unió de les
urbanitzacions del nord de Segur dotant-les de comerç de proximitat i més
equipaments.

Un dels objectius principals del nou POUM és crear noves centralitats, dotar els
barris dels equipaments necessaris per viure, es proposa aconseguir espais per
equipaments mitjançant operacions urbanes.

A Segur es construirà un centre urbà als voltants de l’eix Port-Estació-Avda.
Catalunya, actuant com a pol d’atracció econòmica i comercial del barri diversificant
els usos i densificant els habitatges. Es transformarà els sector delimitat entre
l’estació del tren i la plaça Pau Casals per crear una nova centralitat.

Els nous edificis s’alinearan al vial per donar una nova façana urbana més ordenada i
s’obriran locals comercials a les plantes baixes. Progressivament, parcela a parcela, al
llarg dels anys es crearà un nou centre urbà a Segur de Calafell que preten ser
referència per tot el municipi i els seus voltants. Una proposta pionera en
l’urbanisme actual que, a la vegada, permetrà tenir nous equipaments al voltant de
l’eix de l’avinguda Catalunya. Es crearà un nou teixit que augmentarà la densitat

11

d’habitatges, diversificant el model comerical i productiu tot generant més activitat
econòmica.

Una de les estratègies generals del POUM és la de crear una estructura que integri i
cusi les diferents parts del municipi. Actualment, aquesta missió es produeix amb el
nou passeig marítim reforçant el caràcter urbà de la C-31, convertint-la en una
rambla que uneixi els diferents barris entre Segur i Calafell, orendant els nous
creixements i augmentant la seva capacitat comercia i d’oci.

Per estendre la influència del front de mar per sobre de les infraestructures
ferroviàries es proposen actuacions de permeabilitat al llarg de tot el seu recorregut.
A més, a Mas Mel es millora la seva connexió convertint l’actual pont en una plaça
que actuarà com a nova centralitat del municipi. Entre Segur i Calafell la C-31 farà
un paper integrador i estructurador convertint-se en una rambla que lligarà la ciutat
amb el sentit est-oest.

Modificant l’estructura viària es proposa desviar el traçat actual de la C-31 donant
lloc a un nou creixement entre el poble i la platja (sector dels Cirerers). Aquesta
actuació permet la creació d’un parc urbà al llarg del Torrent de la Cubertera
incorporant i protegint la pineda adjacent. A tocar d’aquest corredor verd s’obre la
porta d’accés al Parc forestal del Comú i a la Vall agrícola de Mas d’en Vives es
proposa un nou equipament esportiu de referència.

El nou POUM contempla un catàleg a protegir. Es posa en valor el patrimoni
arquitectònic, arqueològic i natural del municipi reforçant el valor emblemàtic i
referència visual del castell. Al voltant del poble es proposa omplir el buits actuals
com a eina per generar xarxa i ciutat (ARE i el Mirador del Castell).

La platja de Calafell es vertebrarà amb la linia del Castell desenvolupant una via de
ronda, un conjunt d’equipaments (biblioteca, guarderia). Es rehabilita el barri de
pescadors amb l’obertura del carrer de Vilamar cap a la plaça alcalde Romeu.

12

Problemàtiques municipals a resoldre:

1. Calafell vol realitzar una transició de poble turístic a ciutat metropolitana,.

2. Corregir la dualitat entre Segur de Calafell i Calafell.

3. Existència d’un model de baixa intensitat i dispers. Calafell.

4. Municipi poc estructurat.

5. Model de segona residència i estiueig.

6. Urbanitzacions envellides.

7. Manca d’equipaments de gran tamany.

8. Front marítim massificat.

9. Model econòmic basat en la construcció.

10. Poca diversificació econòmica.

11. 7.600 persones treballen fora del municipi.

Objectius generals del POUM:

1. Mantenir i millorar la qualitat de vida dels residents.

2. Equipar el municipi per donar servei a la població de primera residència
actual i futura.

3. Mantenir i millorar l’oferta turística com a base econòmica.

4. Generar un pol d’atracció de noves activitats econòmiques.

Oportunitats de futur:

1. Situació propera a Barcelona i Tarragona.

2. Bona comunicació amb Barcelona.

3. Bon clima i recursos naturals propers.

4. Valor del patrimoni cultural, arquitectònic i arqueològic.

5. Preservació dle paisatge i els corredors ecològics.

13

6. Transformació constant en primera residència.

Dades de tipologia i règim dels habitatges. Evolució dels darrers 20 anys.

A partir de les dades proporcionades pel Cens de població de l’INE observem que
des de l’any 1981 fins al 2001 els habitatges principals passen de 1.322 habitatges
fins als 5.418 actuals. Tanmateix s’observa com són els habitatges secundaris els
majoritaris ja que actualment representen 3 vegades més habitatges que els
principals, ara bé, a l’any 1981 aquesta xifra era 7 vegades superior, per tant,
s’observa com el municipi s’ha anat transformant en un municipi amb habitants que
hi resideixen tot l’any.

Règim d’habitatges de Calafell a l’any 2001:


14



L’evolució del règim d’habitatges al Baix Penedès evidencia el creixement d’aquesta
xifra en els darrers 30 anys, ja que el Baix Penedés s’ha convertit en un pol d’atracció
per a nous habitants provinents de Barcelona i rodalies. Si comparem aquestes xifres
amb Calafell observem que aquest municipi ha estat el que més ha crescut de tota la
comarca, en aquest cas, el Baix Penedès només té el doble d’allotjaments secundaris
respecte els principals.

Règim d’habitatges al Baix Penedès a l’any 2001:



15

Tasca 3 - Identificació i avaluació social del fenòmen “nimby” de grans
infrastructures: depuradores, abocadors, antenes, centrals energètiques, ports, etc.

Dades de les grans infrastructures i equipaments ubicats al municipi. Avaluació
històrica de la seva aceptació per part de la població local. Grans projectes de futur a
localitzar al municipi.

Autopista Pau Casals (C-32), C-31, via de tren, Port Esportiu, depuradora d’aigües
residuals. Indirectament és veu afectat pel CIM Baix Penedès. A partir del Pla
Director Urbanístic per al desenvolupament d’infraestructures viàries, ferroviàries i
logístiques al Penedès8 realitzat pels professsors de la Universitat Rovira i Virgili, Dr.
Josep Oliveras Samitier i Dr. Joan Alberich González observem com Calafell rep un
impacte indirecte respecte la possible construcció del Centre Integral de
Mercaderies del Baix Penedès, a partir d’ara CIM, que es preveu ser construït per
CIMALSA, és a dir, la Generalitat de Catalunya.

A banda d’aquest projecte, hem de fer especial menció al futur desenvolupament
del POUM local amb la rehabilitació, reforma i integració de les diferents
infraestructures del municipi. Entre elles destaca la conversió de la C-31 en una
Rambla, realitzar diferents passos a les vies del tren per accedir al litoral, construcció
del centre comercial i d’oci Mas de la Mel, construcció d’un teatre i auditori
municipal i un palau de congressos.

El nou POUM rebutja plenament la proposta de passar la A-7 pel municipi de
Calafell, pel seu elevat impacte així com suposa un abans i un després en la
planificació urbanística municipal ja que introdueix un conjunt de canvis substancials
que modificaran la fesomia urbana del municipi al suprimir el pas de la via ferroviaria
per la linia de costa.

8 http://www.cimalsa.cat/centres/penedes/docs/Est_comp/1Est_LOGISPenedes2.pdf

16


Resposta social als grans projectes d’infrastructures viàries: linia ferroviària, autopistes
i autovies, linies elèctriques, etc.

“La PNFC (Plataforma NO Fem el CIM) té, en bona part, característiques dels
moviments NIMBY (‘Not In My Back Yard’), en tant i quant és contrari a la
localització del LOGIS al BaixPenedès, si bé no planteja un desacord profund en la
localització d’àrees logístiques en altres llocs del país. Com expressava una de les
persones entrevistades: ”Per què aquí? Per què logística? I, en canvi no es posa a
l’entorn de l’Eix Transversal de Catalunya i de la nova línia de ferrocarril que s’hi
construirà.”9

La Plataforma "No fem el CIM" és va crear l'any 2003 arran de la sospita que la
Generalitat volia contruir un Centre d'Intercanvi de Mercaderies que en un principi
ocupava 220 ha. Aquest projecte s'estava portant d'amagat i en aquell moment ni
Generalitat ni Ajuntaments oferien informaciò als veïns que la solicitaven.10

Els plans urbanístics i la conflictivitat social. Rastrejar les incidències de l’actual pla en
la dinàmica social del municipi.

A tall d’exemple, tenim el blog de la Laia Gomis11 que es fa ressò de les diferents
manifestacions produïdes a la vila de El Vendrell en contra de la presència del
President de la Generalitat, José Montilla Aguilera. El conflicte social rebia el suport
de diferents partits polítics a l’oposició entre els quals hi havien afiliats a la JNC i CIU.
A través de la PNFC NIMBY van manifestar-se amb l’eslogan “NO AL CIM” el passat
març de 2007.

Altres conflictes ambientals relacionats directament amb el Baix Penedès.12

El Vendrell: Cal renaturalitzar els aiguamolls de les Madrigueres 24 Has i gestionar
correctament el bosc del massís del Montmell.

9 http://www.cimalsa.cat/centres/penedes/docs/Est_comp/1Est_LOGISPenedes2.pdf

10 http://www.nofemelcim.org/

11 http://laiagomis.blogspot.com/2007/03/sobre-el-logis-peneds.html

12 http://aeec.pangea.org/documents/mapa-conflictes.swf

http://www.moviments.net/noalplacaufec/documentacio/22marc09/RESUM_DE_CONFLICTES_I_ENTITATS_ADHERIDES.pdf

17

Destrucció del paratge de la Cobertera, entre Calafell i Bellbei: Una vegada més una
nova autovia trinxadora del territori. O bé per lògica ambiental i econòmica es
rescatarà el peatge de l‟AP-7, o s‟aprofitarà el traçat actual d‟alguna carretera?

La central tèrmica de Cubelles: Un error històric que es podria perpetuar
indefinidament si se n‟accepta el trasllat a uns escassos metres de la seva ubicació
actual.

La dessaladora del Foix Una instal•lació raonable, però amb unes contrapartides
ambientals poc estudiades i que representen la salinització del litoral i l‟afectació
dels seus ecosistemes, sobretot els prats de Posidonia i Cymodocea.

Platges de Cunit, costa daurada. Espigons en forma de T construïts als anys 50 estan
en mans de científics per tal de canviar-los ja que s'han adonat que no deixen
renovar la sorra i creen corrents perilloses i mortals.

18

Tasca 4 – Avaluació del cicle de l’aigua al municipi

Obtenció de dades evolutives (almenys 5 anys)

L’empresa SOREA, filial del grup Agbar, s’encarrega de la xarxa d’abastament a tot
el municipi de Calafell així com dels municipis pròxims de Cubells i Cunit, gestionant
comunament les necessitats hídriques de la zona.

El consum d’aigua entre els anys 2006 i 2009 a Catalunya, el Camp de Tarragona i la
comarca del Baix Penedès queda reflectit a la taula següent:

Consum d'aigua.
Facturació (1). Comarques, àmbits i províncies
3
Unitats: Milers de m .
(1) Facturació declarada per les entitats subministradores d'aigua.

Consum Consum
Total
domèstic indústria
i serveis
2005
Baix Penedès 8.900,50 858,5 9.759,10
Camp de Tarragona 41.396,30 8.691,40 50.087,70
Catalunya 410.370,20 116.211,90 526.582,10
2006
Baix Penedès 9.179,20 936 10.115,20
Catalunya 410.081,20 118.438,90 528.520,20
2007
Baix Penedès 9.578,40 1.308,30 10.886,70
Catalunya 410.941,10 123.603,50 534.544,60
2008
Baix Penedès 9.093,00 1.783,00 10.876,00
Catalunya 398.653,50 117.889,60 516.543,10
2009
Baix Penedès 9.576,80 1.442,20 11.018,90
Catalunya 400.917,30 114.541,70 515.459,00
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge

A la xarxa d’aigua a Calafell, s’observen diferències entre els trimestres. Pels anys
2007 i 2008 les xifres van ser les següents:

19


Font: ACA

Consum sectorial (indústria, agricultura, ús habitatges), en dades anuals i mensuals o
trimestrals, per tal d’identificar usos estacionals. Cercar referències de consum
d’aigua a nivell de Catalunya o de la demarcació de Tarragona.

Les taules següents presenten els tipus aplicables als consums produïts des del 30 de
juliol del 2011:

Preu del servei d’aigua i cànon de l’aigua domèstic per la província de Tarragona i
Catalunya (sense IVA)

Preu unitari €/ 6 m³/mes 10 m³/mes 12 m³/mes 20 m³/mes
m³
TARRAGONA 1,405 1,176 1,210 1,570
CATALUNYA 1,615 1,378 1,418 1,752

Preu total de la factura(sense IVA)

Preu unitari €/ 6 m³/mes 10 m³/mes 12 m³/mes 20 m³/mes
m³
TARRAGONA 1,668 1,367 1,384 1,727
CATALUNYA 1,829 1,551 1,585 1,923

Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes del DOGC

20

Tipus aplicable 30.07.2011
Valor base Llei de Pressupostos:

Usos domèstics Usos industrials Coeficients reductors
zona B
Protegit General General Específic Domèstic Industrial
0,4179 0,4427 0,1400 0,5491 0,85 0,50

Nota: El tipus aplicats son sense IVA (l'IVA del cànon de l'aigua és del 8%)

Coeficients Domèstics Usos Domèstics Usos Industrials Nom
(Protegit x (General x (General x Coef Grav. Grav.
Codi ACA Nom municipiReductor Demogràfic Protegit General 1) 2) 5) G.General General Específic Zona
673 C ALAFELL 1,00 1,000 0,4179 0,4427 0,4179 0,8854 2,2135 1,00 0,1400 0,5491 A

Font:http://www.consum.cat

Font:ACA

Estructura de la tarifa de subministrament en baixa per l’ús domèstic.

21


Font:ACA

Preu del servei d’aigua i cànon de l’aigua industrial per la província de Tarragona i
Catalunya(sense IVA)

Preu unitari €/ 20 m³/mes 100 m³/mes 500 m³/mes 1000 m³/mes 5000 m³/mes
m³
TARRAGONA 2,407 1,832 1,792 1,788 1,784
CATALUNYA 2,319 1,878 1,811 1,810 1,807

Preu total de la factura de l’aigua industrial(sense IVA)

Preu unitari €/ 20 m³/mes 100 m³/mes 500 m³/mes 1000 m³/mes 5000 m³/mes
m³
TARRAGONA 2,847 2,052 2,000 1,995 1,989
CATALUNYA 2,674 2,103 2,016 2,013 2,006

Estructura de la tarifa de subministrament en baixa per l’ús industrial

22


Preu total de la factura comercial per la província de Tarragona i Catalunya

Preu unitari Subministrament Cànon Clavegueram Total Sense Total amb
50m³/abonat/mes aigua en baixa aigua IVA IVA
TARRAGONA 1,224 0,653 0,217 2,084 2,238
CATALUNYA 1,143 0,654 0,200 1,997 2,142

Estructura de la tarifa de subministrament en baixa per l’ús comercial

Normativa: Decret 47/2005 de març (DOGC 4350 de 24.03.05) que modifica el
Decret 103/2000 de 6 de març, pel qual s’aprova el reglament de tributs gestionats
per l’Agència Catalana de l’Aigua.

Normativa de referència
La nova Directiva Marc en Política d’Aigües de la Comunitat Europea (des d’ara
DMPA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d’octubre de 2000, i
publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona
un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l’ús de
l’aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d’aigua continentals
(superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. En aquesta
Directiva es deixa de veure les aigües que discorren pel territori des d’un punt de
vista únicament hidràulic i comercial, i contempla aquest recurs com a part
estructural i funcional indispensable del medi natural i integrat, alhora, dins d’un
marc d’ús i gestió sostenible. Així, doncs, l’entrada en vigor de la DMPA, el 22 de
desembre de 2000 (dia de la seva publicació al DOCE), i la seva posterior
transposició a la normativa estatal, requerida per abans del 22 de desembre de
2003, condicionen un seguit de canvis des del punt de vista normatiu, a nivell estatal
i autonòmic, així com en la planificació, gestió i control, de manera integrada, de les

23

masses d’aigua, tant continentals com costaneres, a partir de les autoritats
competents de les respectives demarcacions hidrogràfiques.

Referències sobre la xarxa hidrogràfica on queda inclòs el municipi.
El municipi de Calafell disposa de dues infraestructures d’aigua: el Consorci d’aigües
de Tarragona(CAT) i La Mina Gran Aqüeducte. La segona d’aigua dels pous de
l’Ajuntament, però des de setembre de 1995 el municipi va deixar de comprar
aquesta aigua. Calafell depèn de les aportacions d’aigua externes. Actualment, la
provisió més important d’aigua és la que arriba per una canonada des del riu Ebre
gestionada pel CAT. Calafell també rep aigua de petits pous alimentats per l’aqüífer
del Garraf i que estan regulats per l’Agència Catalana de l’Aigua(ACA).

La concessió del CAT al 2010 va ser de 4.032.000 m3 anuals amb una dotació de
reserva de 303.000 m3 anuals.

Ell subministrament comença a la província al 1985, actualment subministra aigua a
71 municipis consorciats i 33 indústries, per tant serveix al 80% de la població i
cobreix el 30% del territori amb la seva xarxa.
El consum total d’aigua provinent del CAT(2008):71,71. 59% als ajuntaments,41%
a indústries.

El CAT capta l’aigua dels canals de reg de l’esquerra i la dreta del riu Ebre, a l’estació
EB-0, ubicada al marge esquerra a Campredí, Tortosa. Aquesta aigua es tracta a la
planta de tractament(ETAP) a l’Ampolla.

Al 2009, la xarxa disposa de 264,24 km de canonades,23 estacions de bombament i
30 dipòsits de regulació. L’aigua del CAT té un consum energètic de 0,792 kW/m3.

Xarxa del CAT. Província de Tarragona.

Font: ACA

24


Xarxa del CAT. Comarca del Baix Penedès.

Font: ACA

Denominació i dimensió. Caracterització i ús actual
L’ACA controla 19 pous de captació d’aigües subterrània al terme municipal de
Calafell, destinats a l’abastament, el reg o a usos industrials. La concessió total
d’aquestes captacions és de 865.450m3 anuals: -abastament urbà 771.700,-53480
usos industrials,40270 reg per 15 hectàrees de conreus. L’Ajuntament és el màxim
concessionari amb 587.600 m3 anuals. Hi ha un total de 15 dipòsits que capten
l’aigua de la canonada del CAT i la distribueixen en alta de manera que no cal
bombejament. Excepte estació de bombejament CAT EB-15.

Règim d’aigües (aforaments). Anàlisi de pressions i d’impactes.

Xarxes de control.
Hi ha quatre punts de control de la xarxa piezomètrica, que segons dades de l’ACA
han mantingut uns nivells estables des de l’any 1985/86 que só els anys en que
s’obtenen les primeres dades.

25


Font: ACA. GENCAT.CAT

Pluviòmetres al municipi o l’entorn geogràfic. Dades

Font:ACA.

Referències sobre aqüífers localitzats al municipi o a la comarca:

Hi ha una massa d’aigua a l’Àrea de la depressió del Penedès. És l’aqüífer protegit
del Baix Penedès. Aquest aqüífer s’ha delimitat mitjançant una línia amb el traçat
(decret 328/1988). Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis
corresponents) són:

-3071I01 Aqüífers detrítics neògens i quaternaris del Penedès
-3071I31 Aqüífer de les sorres de Santa Oliva

26

La recàrrega es produeix únicament per infiltració de la pluja i les sortides d’aigua
són principalment degudes als bombeigs, tot que una part es descarrega per flux
subterrani cap a les calcàries del Vendrell – Garraf Sud.

Aqüífers protegits.Font:ACA

27


Caracterització i dimensió. Caracterització i ús actual.
Al 2001, la mitjana d’habitants censats dividit pel nombre de llars principals era de
2,46 habitants/Llar. Al mateix any hi ha 16.478 habitants secundaris i 2001 buits
que sumats composen la població estacional, 40.536. Sumats als 22.939 habitants
censats al 2008, permet avaluar la població del municipi de Calafell en el moment
de màxima ocupació teòrica, obtenint una xifra de 63.475 habitants.

Segons les dades calculades del rendiments de la xarxa al municipi de Calafell, es
determina que el rendiment mig de la xarxa al darrer any ha estat del 60,65%, que
és una xifra que es considera baixa. De cara al futur, el rendiment de la xarxa amb
les millores proposades serà proper al 75%, que és un valor acceptable.

28


Qualitat de les aigües. Anàlisi de pressions i d’impactes
La distribució de les cotes determinarà de forma important les pressions de la xarxa.
El consum distribuït segons les hores del dia determinen velocitats a canonades i
pèrdues de càrrega.

Esquema de la Distribució:

29


Font:ACA

Estudi de les pressions
El primer paràmetre que s’analitza en Pla Director d’Abastament de Calafell són les
pressions de la xarxa. Aquest paràmetre és molt important ja que és el que ens
indica si hi ha sobrepressions a la xarxa que tampoc són desitjables per a que el
sistema funcioni correctament. De l’anàlisi es determina que hi ha determinats
punts de la xarxa on les pressions són molt elevades. Per solucionar aquest
problema, s’haurà d’instal·lar vàlvules reguladores de pressió

PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

FONTS PRESSIONS MAGNITUD

Pressions difuses

Agricultura i Dejecccions ramaderes Alta

ramaderia Agricultura intensiva:
Adobs i trataments Sense pressió

Fitosanitaris

Aplicació llots depuradora Moderada

Retorns reg i recàrrega

Artificial Moderada

Clavegueram i filtracions i fuites

col·lectors urbans des de zones urbanes Moderada
industrials i industrials

30


Activitat industrial Abocaments, lixiviats

i fuites Moderada

Pressions puntuals

Activitat industrial Abocaments industrials Baixa

Sòls contaminats Alta

Dipòsits de residus

Gestió de residus industrials,urbans Sense pressió
i especials

Activitat minera Runams salins Sense pressió

Depuradores aigües Abocaments aigües

residuals Depurades Alta

Extraccions àrids Afeccions a la qualitat Sense pressió
Piezometria

Extracció d'aigua a

zones costaneres Provoca intrussió salina Sense pressió

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUÍMIC ALTA

PRESSIONS SOBRE L’ESTAT QUANTITATIU
FONTS PRESSIONS MAGNITUD
Extracció Captacions
d'aigua aigua Alta
Subterrània
Afeccions Sense
Extr. Àrids Piezometria Pressió
i qualitat
Intensiva Sense
Agricultura de vivers Pressió
i freatòfils
PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU ALT

31


Impactes

IMPACTES
SOBRE L'ESTAT QUÍMIC SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Impacte potencial Impacte Pressió total Impacte
(pressió comprovat Pres. total=impacte comprovat
total*vulneravilitat) potencial
Moderat Alt Alta Baix
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’ACA.

Xarxa de control de la qualitat de l’aigua:
Els punts de control s’agrupen atenent a criteris diversos, constituint xarxes de
control que es mostregen periòdicament i s’analitzen segons models analítics
preestablerts. Els resultats obtinguts es contrasten amb els objectius de qualitat
planificats.

Les unitats funcionals de gestió de les xarxes són les diverses conques
hidrogràfiques.

32

Les xarxes de control s’organitzen sobre la base dels criteris de la Directiva marc que
estableix una xarxa per al control de vigilància (estacions amb freqüència mensual
de mostreig), una altra de control operatiu (estacions amb freqüència trimestral de
mostreig) i una darrera de control de petits abastaments (estacions amb freqüència
trimestral de mostreig).

Fins al desembre del 2002, les xarxes estaven organitzades sota criteris de
periodicitat de mostreig i intensitat analítica tal com s’explicita tot seguit:

 Xarxa bàsica:
Comprèn tot aquells punts de control de rius i afluents amb codificació J+tres dígits,
que es mostregen mensualment.

Els paràmetres que es controlen són tots o part dels següents:
Generals (pH, conductivitat, oxigen dissolt, COT, etc.), anions, cations, nutrients,
microbiològics, orgànics globals, metalls, dissolvents industrials, organohalogenats
volàtils, hidrocarburs aromàtics policíclics i plaguicides clorats, organofosforats i
triazines.

 Xarxa complementària:
Comprèn punts de control d’afluents amb codificació C+tres dígits, que es mostreja
dues vegades l’any.

Els paràmetres controlats són de caràcter general i en casos especials determinats
per la situació o l’època de l’any, metalls, organoclorats volàtils i plaguicides.

 Xarxa d’embassaments:
Comprèn un seguit de punts de control d’embassaments, amb codificació L+tres
dígits. Es mostreja dues vegades l’any. S’hi controlen bàsicament paràmetres
indicadors d’eutrofització.

 Xarxa de zones humides:
Comprèn un seguit de zones humides, estanys i similars, amb la codificació H+tres
dígits. En especial les incloses al PEIN (Pla d'espais d’interès natural). Es realitza dues
vegades l’any i s’hi determinen paràmetres indicadors d’eutrofització i en alguns
casos metalls, dissolvents industrials, organohalogenats volàtils i plaguicides.

Agbar va ser la pionera en la certificació del seu sistema de gestió de qualitat, primer
per la gestió dels sistemes de qualitat i després per la gestió del medi ambient. De
fet, Sorea va rebre les primeres certificacions l’any 1996, i actualment té la totalitat
de totes les activitats que desenvolupa certificades, en tots els seus serveis i unitats
de gestió.

El fet que Sorea disposi d’un sistema de gestió de la qualitat amb la certificació
ISO 9001 suposa un tret diferencial respecte a qualsevol altra empresa del sector

33

que no la tingui, especialment com a garantia pels seus clients. També la certificació
ISO 14001 representa una garantia del seu compromís amb la sostenibilitat i el medi
ambient en tots els seus processos.

L’empresa disposa d’uns compromisos clarament definits i és capaç de complir-los,
fet constatat i revisat, perquè està sotmesa anualment a un sistema d’auditories per
organismes de certificació independent reconeguts internacionalment. D’aquesta
manera existeix una constant vigilància del compliment tant dels requisits normatius
com dels compromisos que adquireix l’empresa.

Amb aquestes certificacions s’asseguren unes pràctiques basades en l’honestedat,
l’eficàcia i el servei al client i a la societat. Es disposa de mètodes de treball
racionalitzats, contínuament revistats i millorats amb mesures de l’eficàcia i
l’eficiència. Hi ha un seguiment de la qualitat que garanteix uns resultats establerts.

Els laboratoris, a més d’estar certificats amb la normativa ISO 9001, tenen també
l’acreditació més alta existent per la seva activitat d’acord a la normativa ISO 17025.

La certificació inclou un doble compromís, com a empresa, i per part de tots els seus
centres. El sistema de gestió està dissenyat per estendre i implantar el mateix model
de gestió i control a tots els centres amb independència de la seva magnitud, ja
siguin municipis gestionats, estacions depuradores d’aigua residual, estacions de
tractament d’aigua potable com a laboratoris.

A més, Sorea motiva als treballadors a participar en la millora i es difon per tota
l’organització el sentiment i la cultura de la qualitat i el servei al client.

L’estratègia de l’empresa doncs, va intrínsicament lligada a la millora contínua, a la
planificació i a la claredat d’objectius que s’asseguren amb els seus sistemes de
gestió auditables. SOREA té el compromís d’estar sempre en l’estat de coneixement
més avançat possible per donar el millor servei en tot el seu àmbit d’actuació

Identificació dels punts de control existents al municipi o que afecten directament a
l’anàlisi de la qualitat de l’aigua al municipi

34


Referència sobre les aigües costaneres.

La costa és poc abrupta i poc retallada amb una forta pressió sedimentària a causa
de les aportacions episòdiques de les torrenteres locals i també per la deriva litoral,
condicionades pels temporals. És un sector altament influenciat per l’acció humana,
amb importants variacions del perfil litoral original. Aquesta costa contrasta amb la
morfologia d’altres indrets de Catalunya com pot ser la Costa Brava en municipis
com Montgrí, Begur i Tossa de Mar, on trobem una costa rocosa i abrupta, retallada
per les cingleres i amb nombrosos entrants i sortints, dominada per una forta pressió
dinàmica de la mar i amb petites platges al fons de les cales.

L'Agència en controla la qualitat de les aigües litorals basant-se essencialment en
dues directives europees: la Directiva marc de l'aigua (DMA - 2000/60/CE) i la
Directiva relativa a la gestió de la qualitat de les aigües de bany (2006/7/CE). La
qualitat de les aigües de bany de Calafell es controla setmanalment, un exemple
seria aquest informe de l’ACA:

35


13 (07/09/2011 - 13/09/2011)
Qualitat Sanitària de les aigües de bany
Punt de Qualitat Temperatura mitjana de
Platja mostreig Sanitària l'aigua
DE SEGUR DE
1 Excel·lent 24º C
CALAFELL

DE L'ESTANY-MAS
MEL
DE CALAFELL 1 Excel·lent 24º C


Referència sobre les aigües subterrànies.

Calafell es troba a l’àrea hidrogeològica 308 Calcàries del Garraf-Bonastre. La
qualitat d’aquest aqüífer pel municipi no és vulnerable per la contaminació per
nitrats, però altres municipis que comparteixen aqüífer sí; és per això que el terme
disposa d’un punt de control de nitrats (Pou Formigons Vilafranca). També hi ha
quatre punts de control de la xarxa piezomètrica, que segons l’ACA han mantingut
els seus nivells més o menys estables des de que es disposa de dades mesurades,
l’any 1985/1986.

Piezòmetres, qualitat aigües subterrànies:

Font:ACA

Referència sobre espais fluvials.

El terme municipal de Calafell està travessat per la riera de l’Estany i diferents
torrents: la Grallera i Montpaó ( afluents de la riera)l de la Casa Vella i el de la Casa
Nova.

36


La riera i el seu afluent principal discorren principalment per àrees rurals, encara que
en alguns trams travessen àrees urbanes i alguna possible futura urbanització. El
tram més conflictiu es troba a la desembocadura del mar ja que conflueixen dues
variables en aquest punt: màxima pressió urbana i condicions geomorfològiques
més adverses.

La inundabilitat està relacionada amb els cabals d’avinguda dels diferents períodes
de retorn fixats per la legislació vigent de la riera de l’Estany i els seus afluents. Per
tant, el risc d’inundabilitat el marca la riera i les seves crescudes.

Zones inundables al municipi i punts singulars.

La delimitació de zones inundables efectuada per l’INUNCAT inclou diverses zones
afectades pel desenvolupament urbanístic:
o La façana litoral de la platja de Calafell i de Segur de Calafell,
aproximadament a l’alçada de la línia de tren fins a la platja.
o El sud-est del nucli de Calafell fins a la platja de Calafell.
o El Torrent de la Casa Nova de Segur.
o El Torrent de la Casa Vella de Segur.
o Límit oriental de la urbanització Mas Mel.

Les principals zones inundables són la Riera de l’Estany, El Torrent de la Grallera i el
Torrent de Montpaó.

37

La Riera de l’Estany es considera inundable en tota la seva longitud. És un tram que
pateix una gran pressió urbanística. Té una longitud de 946 metres i un desnivell
total de 5,05 metres amb un pendent mig del 0’53%. El seu primer tram té molta
vegetació i cap neteja, després passa per una urbanització( Alorda Park) i un antic
càmping ,i al final arriba al mar travessant la zona edificada de la Platja de Calafell
on s’ha construït ponts i passarel·les. El pont de l’Avinguda presenta una secció
hidràulica reduïda que pot patir problemes de desguàs. Té una conca d’aportació de
18,9 km². La proposta d’actuació per la riera, degut a l’alta pressió urbanística i el
pas d’infraestructures és una solució integral més que en una mesura correctiva
puntual.

El Torrent de la Grallera és un tram de 3 km, un desnivell de 32,2 metres i un
pendent mig de 1,09%. Discorre per sòl no urbà ni urbanitzable, sobre camps
d’oliveres i vinyes disponible. La seva secció hidràulica és molt important i l’espai
hidràulic sembla adequat. La llera té una amplada de 20 metres en el tram superior i
60 a l’inferior amb alguns estretaments puntuals. En aquest punt travessa una
carretera local d’accés a la depuradora, una d’accés a la Urbanització de Mas Romeu
i un tram de la via de servei de la CM31.

El Torrent de Montpaó és de 4,1 km de llarg, desnivell total de 87,1 metres i un
pendent mig de 2,12%.Té punts d’unió amb la Grallera i podria causar avingudes
importants a la urbanització Mas Romeu que és creuada per aquest torrent a la part
central amb reserves importants de sòl, encara que caldria estudiar els límits
inundables per limitar els usos i activitats. En aquest punt es proposa la construcció
d’un pont per garantir la seguretat ciutadana. Aigües amunt de la urbanització el
torrent discorre per un terreny natural no urbanitzat. El torrent principal és de difícil
accés i orografia abrupta amb una profunditat de més de 5 metres. La secció
hidràulica és molt important i l’espai hidràulic sembla suficient.

38


Font: POUM

Cicle de l’aigua al municipi

Captació i destí de l’aigua al municipi de Calafell.

39


La totalitat de dipòsits en alta d’abastament d’aigua potable són 15, connectat al
CAT, des de on capten aigua i la distribueixen per canonades de 150 fins a 300mm
de diàmentre per la xarxa de distribució a la seva àrea d’influència, bàsicament de
fibrociment.

Gràcies a la distribució en alta de d’aigua d’aquests dipòsits, no cal bombejar. A
part, el municipi disposa de l’estació de bombejament CAT EB-15 i de tres més del
Servei Municipal: Estació d’elevació Les Brises, E. d’elevació Bellamar i E. d’elevació
Bonanova.

Esquema distribució en alta:

La xarxa de distribució de Calafell està formada per canonades amb un diàmetre
major o igual a 125mm. Ès una xarxa formada per moltes canonades de petit
diàmetre i poques de major diàmetre que agrupen les petites. La xarxa de distribució
que arriba a totes les escomeses té diàmetres més reduïts entre 32 i 150mm. Els
materials són variables, abans del 1990 s’utilitzava el fibrociment per ser substituït
pel polietilè i la fosa. Respecte a la reutilització de l’aigua, el municipi disposa d’un
depuradora d’aigües residuals on es destina l’aigua al reg.

Especificitat del consum en infraestructures turístiques del municipi.

CLUB DE GOLF LA GRAIERA

La propietat de Golf Calafell va decidir reutilitzar les aigües residuals de la
depuradora urbana de Calafell. La propietat i SOREA van construir una planta de

40

tractament d’aigües al·legant criteris de baix impacte ambiental, la flexibilitat
d’operació, el baix consum d’energia i la minimització de costos d’operació i
inversió. La planta es va posar en funcionament el juny del 2004.

El camp de golf presenta una demanda d’aigua molt variable al llarg de l’any. La
taula de cabals de producció indica les necessitats estacionals estimades inicialment.

Font:ACA

HOTEL LE MERIDIEN RA BEACH HOTEL & SPA

Aquest hotel és un establiment exclusiu d’alta qualitat situat a primera línia de mar.
El consum hídric que realitza per aquest establiment és alt, ja que les seves
dimensions són considerables ( disposa de 143 habitacions) i, a més, disposa de un
centre destinat a salut i bellesa de 7.200 m2.

Tasca 5 – Identificació i avaluació dels agents de la sostenibilitat al municipi.

El primer agent a avaluar és l’administració municipal. Es farà un seguiment de les
polítiques i programes orientats a la sostenibilitat desenvolupats els darrers 5 anys. És
a dir, l’anterior legislatura i l’actual.

Hi ha una regidoria dedicada al medi ambient i la sostenibilitat?

Existeix l’Àrea d’Obres Públiques, Manteniment i medi Ambient, encapçalada pel
regidor Rafel Solé Miró i com a responsable de Medi Ambient i Serveis Contractats el
regidor José Antonio Jiménez Entrena.

41


Quins són els seus objectius i recursos?

“Des de l'Àrea de medi ambient, serveis contractats i activitats, es realitza el
seguiment dels diferents serveis públics com l'enllumenat , la recollida i gestió dels
residus municipals, la neteja viària, el servei d'abastament d'aigua potable i
clavegueram, la depuració de les aigües, la gestió del cementiri municipal, el
manteniment dels parcs i espais enjardinats així com l'arbrat viari.

Es tramiten autoritzacions de les quals han de disposar els establiments comercials
per exercir l'activitat. Es gestionen les platges i es mantenen els sistemes de gestió
mediambiental implantats. Es té cura dels animals abandonats, se censen
els animals domèstics i es controlen les diferents colònies de fauna periurbana.

Col·laborem amb la resta d'àrees municipals introduint els criteris de sostenibilitat
ambiental en els projectes i accions que s'executen per les diferents regidories.
Difonem i apliquem la nostra política ambiental, adoptant les mesures necessàries
per a eliminar i quan no sigui possible, prevenir la contaminació, implantant les
mesures de millora corresponents i tenint en compte tots aquells aspectes necessaris
per a garantir la protecció del medi ambient”.13

Hi ha específicament reglaments municipals orientats a millorar la sostenibilitat de:
gestió aigua potable, aigües residuals, gestió de brossa, consum energètic, etc.

Existeixen diferentes reglaments específics orientats a millorar la sostenibilitat,
començant per l’Informe de Sostenibilitat Ambiental14 presentat al punt 7 del POUM
i un conjunt d’ordenances munícipals1516.

Ordenança municipal en front a la plaga del morrut roig a les palmeres
(Rhynchophorus ferrugineus). L'objectiu d'aquesta ordenança és establir mesures de
prevenció i lluita per evitar la propagació d-aquesta plaga. El contingut d'aquesta
ordenança és d'obligat compliment per a totes les persones físiques i jurídiques
propietàries de palmàcies.

Ordenança/reglament tinença d'animals. Aquesta Ordenança té per objecte la
regulació de la tinença, comerç i recollida d'animals de Calafell per tal de protegir la
salut i la seguretat de les persones, garantir el màxim respecte als drets dels animals,
el bon nivell de convivència entre animals i persones en el medi urbà i el màxim nivell
possible de qualitat de vida per a tots.

13 http://calafell.cat/informacio-general-4
14 http://calafell.cat/serveis/territori-urbanisme/poum/informe-sostenibilitat-ambiental
15 http://calafell.cat/ajuntament/ordenances-municipals
16 http://calafell.cat/noticies/noticies/butlleti-digital-de-calafell/noves-millores-ambientals-segur-de-calafell

42

Ordenança municipal de circulació, Ordenança/reglament circulació vehicles i
persones. Guals. Seguretat viària.

Ordenança general de convivència ciutadana i ús dels espais públics de Calafell,
Ordenança/reglament participació ciutadana. Policia i bon govern. Estrangeria...

Ordenança municipal de l'illa de vianants. Ordenança/reglament circulació vehicles i
persones. guals. seguretat viària

Ordenança municipal per a la prevenció i control dels mosquits, i particularment del
mosquit tigre.

Ordenança municipal reguladora del soroll i les vibracions. Ordenança/reglament
medi ambient: sorolls, antenes, publicitat Ordenança municipal reguladora del soroll
i les vibracions.

Hi ha Agenda local 21? Quan es va aprovar i com? Quin va ser el procediment de
generació? Hi ha seguiment i millora de l’Agenda? Hi participa la societat civil i
productiva del municipi?

L’Ajuntament de Calafell va aprovar el 24 de març de 2006, en una sessió plenària
extraordinària, l’Agenda 21 del municipi. Tots els grups municipals han votat
favorablement el document concloent, que ha de servir de marc de referència per a
la futura revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística (PGO).

El document aprovat s’anomena Pla Estratègic per a la Sostenibilitat de Calafell, i
marca les actuacions que es duran a terme al municipi des del punt de vista de la
sostenibilitat. L’elaboració del document és fruit, principalment, de les jornades de
debat amb la ciutadania de Calafell, que es van fer en el transcurs de l’any passat i
que van tractar sobre el model territorial, el nivell de renda, els recursos ambientals, i
la situació social del municipi.

A les darreres municipals, quina presència hi havia de la sostenibilitat als programes
electorals dels diferents candidats?

El vuitè punt del programa electoral de l’actual alcalde de Calafell, Joan Olivella,
parla sobre la necessitat d’assolir un municipi més sostenible amb.

43

“Optimitzar els recursos per a un Calafell més net i sostenible, integrat al segle
XXI”17.

En temes de sostenibilitat, hi ha activisme municipal en la creació de xarxes locals i
vincles a projectes comarcals o de Diputació?

A rel de dos projectes urbanístics que contemplaven la construcció d’un camp de
Golf18 a Calafell i del CIM19 més gran de Catalunya al costat del municipi van fer
créixer la indignació entre els habitants que es van organitzar per impedir aquests i
altres projectes.

En segon lloc convé identificar i avaluar les organitzacions no governamentals que
amb seu al municipi o que actuen al municipi. Sobretot aquelles que fan referència al
medi ambient, el comerç just i la sostenibilitat en general.

La Creu Roja és la ONG de referència a Calafell, a partir d’allí destaquem la Festa del
Comerç Just, organitzada per l’ajuntament local. Les entitats que hi col·laboren no
tenen propiament seu a Calafell, ja que la seva seu és troba a El Vendrell (Geven20).

Cal identificar el seu pes (nombre de socis i recursos), així com el seu historial i
capacitat de gestió i creació d’opinió. S’avaluarà també la seva relació amb
institucions i sectors productius pel que fa a recursos i participació en projectes.

Aquest municipi disposa de diversos associacions veïnals totes vinculades al seus
barris o nuclis urbans, per exemple, l’Associació Marinada (ACAUS)21, l’Associació
Calafell Actiu22, però no disposa d’ONG locals amb presència pròpia significativa a
cercadors com Google.

Finalment, i en relació al sector productiu, s’avaluarà la seva capacitat de generar
valor de sostenibilitat a la destinació, tenint en compte que es tracta sobretot de
destinacions turístiques: segells slow, restaurants Km 0, fundacions de protecció, etc.

L’únic valor a la sostenibilitat trobat a la destinació existent són les Jornades
Gastronòmiques de Calafell23, organitzades per l’ajuntament, estan integrades

17 http://joanolivella.com/JoanOlivella/index.html
18 http://www.lamalla.cat/medi_ambient/sostenibilitat/article?id=79521
19 http://es.wikipedia.org/wiki/Plataforma_No_fem_el_CIM
20 http://geven.stormpages.com/
21 http://avmarinadaacaus.blogspot.com/
22 http://bit.ly/sDprIN
23 http://gastronomia.catalunya.com/es/detall.php?id=1_1_526&menuId=209

44

dintre de la guia Slow Food de l’Agència Catalana del Turisme. El segell turístic del
municpi és de Destí Turístic Familiar24.

Calafell forma part de rutes gastronòmiques de gran interès com la Ruta del Xató.
Però no hem trobat referències sobre SlowFood o km 0 al mateix municipi de
Calafell, encara que sí hem localitzat algun exemple a la comarca del Baix
Penedès.25

Un exemple seria El CELLER PARTIDA CREUS al municipi de Bonastre. Partida Creus
és un petit celler artesanal on s’elabora una producció reduïda de vins de gama alta
amb raïm procedent del conreu ecològic. Els vins es conserven sense afegir additius.
Fan vi ecològic del Baix Penedès amb respecte per la natura i concebent el vi com
aliment. El nom del vi és Quieto. Formen part d’ Slow Food. Fan venda directa a
l’explotació i també a fires com: Fray Biocultura de Barcelona, Firagost de Valls, Fira
d’ Artesans d’ Altafulla, i Mostra de Vins de Catalunya a Barcelona. Es poden fer
visites i degustacions del vi, també ofereixen cuina amb productes ecològics a
l’explotació.

Un altre mostra és la Granja Maiol26, on produeixen vi ecològic. La finca està en un
paratge natural protegit a 6 km de la costa. Els seus ideals són l’ecologia, la
preservació del medi natural, una alimentació sana i una agricultura sostenible.
S’identifiquen com socis Slow Food.

24 http://bit.ly/uFah93
25 http://gastronomia.catalunya.com/es

26 ruralvolunteers.org/WHOSTS/

45


Tasca 6 – Avaluació Agenda local 21 i Indicadors de sostenibilitat.

El punt de partida és treballar i analitzar l’Agenda local 21 del municipi. En el cas que
no en tingui, aprofundirà en les estratègies i programes de sostenibilitat i els
indicadors que es fan servir per avaluar els resultats d’aquests programes.

En primer lloc, i per l’Agenda 21, convé incidir en quins agents han participat en la
seva redacció i quin ha estat el nivell d’implicació de la societat civil.

L’elaboració del document és fruit, principalment, de les jornades de debat amb la
ciutadania de Calafell, que es van fer en el transcurs de l’any 2005. Han pres part del
procés d’elaboració del Pla Estratègic per a la Sostenibilitat de Calafell diversos
agents polítics i societat civil i que van tractar sobre el model territorial, el nivell de
renda, els recursos ambientals, i la situació social del municipi.

Entre les propostes d’aquest document hi ha la creació d’un Consell de Seguiment
de la Sostenibilitat, així com la creació d’una regidoria de Medi Ambient, disposar de
casals o centres cívics, que l’equip de govern ja està dissenyant per tal d’ubicar-ne
un al poble, un altre a la platja, a l'antic Cinema Iris, i un tercer a Segur de Calafell, o
la construcció d’un segon Centre d’Assistència Primària a Segur de Calafell.
A més, l’equip de govern també ha dut a terme algunes propostes que van fer els
ciutadans en el transcurs dels debats, com la creació de la borsa del voluntariat, o la
posada en marxa de nous canals de comunicació amb els ciutadans, a més de la
creació del Consell amb l’alcalde.

En segon lloc, i a partir de la Guia europea de planificació de les Agendes locals 21 de
l’ICLEI, comparar la metodologia desenvolupada en el municipi amb el que proposa
l’ICLEI.

Etapes ICLEI:

- Crear d’un fòrum de medi ambient.

Una vegada finalitzats els treballs de l’auditoria ambiental municipal l’ajuntament de
Calafell disposava d’una proposta de Pla d’acció ambiental. Amb la voluntat que el
Pla d’acció ambiental sigui un document àmpliament consensuat pels agents socials
i econòmics de la població, l’Ajuntament, de manera prèvia a la seva aprovació, ha
iniciat un procés de participació pública que ha anomenat “Fòrum ambiental del pla
d’acció ambiental de Calafell”.

La finalitat d’aquest Fòrum ambiental va ser la d’establir un marc d’intercanvi
d’informació, diàleg i consens del Pla d’acció ambiental amb els principals agents
locals de Calafell. A partir del debat generat en aquest procés de participació pública
s’ha revisat i redactat el Pla d’acció ambiental de Calafell.

46

- Definir la filosofia i visió de futur del municipi sostenible.

El “Pla Estratègic per a la Sostenibilitat de Calafell” s’estructura en sis documents:

1. Diagnosi Estratègic de Sostenibilitat, que és una radiografia del municipi.
2. Pla d’acció local cap a la Sostenibilitat, que marca les accions que s’han de
dur a terme.
3. Diagnosi de Síntesi.
4. Participació Ciutadana, que explica les accions que s’han dut a terme durant
el procés.
5. Criteris per a l’ordenació i regulació d’usos del sòl no urbanitzable.
6. Pla de Seguiment: proposta organitzativa i sistema d’indicadors, que esbossa
un pla per al futur.

- Identificar problemes i causes (indicadors)

El Ple de l’ajuntament va signar a l’any 2004 la Carta de Aalborg27 i es va adherir a la
declaració “Cap un Model de Sostenibilitat Local- Indicadors Comuns Europeus-“
(Agreement on the adoption of Towards a Local sustainability Profile-European
Common Indicators”, on hi consta el compromís d’introduir indicadors de
sostenibilitat local i segons aquest indicadors, establir objectius, fer un bon
seguiment del progrés i redactar informes sobre les fites assolides. Un conjunt
d’indicadors comuns per a tota Europa, establerts de manera voluntària, podria
facilitar la comparació dels canvis produïts a Europa i el progrés cap a la
sostenibilitat.

L’Ajuntament elabora un sistema d’indicadors de sostenibilitat com una eina per fer
el seguiment del procés d’Agenda 21 Local, i en concret de les actuacions
municipals vers una gestió sostenible.

L’Ajuntament disposa d’un sistema d’indicadors de sostenibilitat integrador i
adaptat al municipi, el qual es retroalimenta de manera continuada per tal de poder
fer un seguiment i una valoració de l’evolució de la qualitat ambiental del municipi.
L’aplicació i seguiment d’un sistema d’indicadors de sostenibilitat ha de permetre el
traspàs d’informació als sistemes d’indicadors d’àmbit regional (XCPS) i europeu.

- Definir objectius generals.

 Millora de la qualitat ambiental urbana.
 Conservació i millora d’espais rurals i naturals.
 Diversificar l’economia local amb activitats sostenibles.
 Informació i educació ambienta.
 Integració de la sostenibilitat en la presa de decisions municipals.
 Cohesió social de la població.

27
http://digibug.ugr.es/bitstream/10481/585/1/15403051.pdf

47

 Introduir una gestió sostenible als sectors ambientals clau: aigua, energia i
residus.

- Prioritzar problemes (cas de l’aigua).

L’any 1981 es consumia un total de 1,828 milions de m3 d’aigua per una població
local fixa propera als 5.000 habitants però amb una quantitat de població estacional
propera als 100.000 habitants segons el treball realitzat pel professor Jordi Blay. El
consum d’aigua per a l’any 2007 fou de 3’8 milions de m3 d’aigua, és a dir, si tenim
en compte el nombre d’habitants censats per any ens sortiria una xifra desorbitada
superior al 400 litres/dia per habitant, ara bé, si reflexem la mitjana anual aleshores
veurem com aquesta xifra disminueix fins els 240 litres/dia per habitant. Ara bé,
aquesta quanitat incorpora tota la despesa municipal, incoporant la despesa
ocasionada per consum industrial, agrícola i de serveis i si incoporem la totalitat del
factor estacional aquest xifra disminueix fins a dades ja semblants a la resta de
Catalunya, amb un consum proper als 135 litres/dia per habitant.

Tot plegat ens porta a valorar la necessitat del municipi d’haver d’incoporar noves
fonts de captació d’aigüa, ja que bona part dels aqüífers presentaven problemes de
sobreexplotació i de salinitat en les seves aigües. Per sort des de l’any 1989 laigua
que arriba al municipi prové del riu Ebre. En l’actualitat la recuperació de les aigües
subterrànies s’apunta com una de les principals elements en la gestió de l’aigua
d’abastament ja que s’ha paralitzat el projecte de desalinitzadora de Cunit per
manca de finançament.

- Identificar opcions i establir objectius específics (cas de l’aigua).

Fomentar un ús racional de l’aigua i millorar la depuració de les aigües residuals.

- Crear programes per abordar objectius (cas de l’aigua).

28
grupo.us.es/ciberico/archivos_word/258b.doc

48

 Promoure un ús racional de l’aigua i millorar l’eficiencia del servei
d’abastament.
 Millorar la gestió d’aigües residuals.

- Formalitzar un Pla d’acció (cas de l’aigua).

 Completar la xarxa municipal de subministrament d’aigua a to el sòl urbà.
 Elaboració d’un Pla de Gestió de l’Aigua Subterrània.
 Revisar i millorar la xarxa de distribució de l’aigua així com la seva qualitat.
 Impulsar campanyes de conscienciació a la població per fomentar l’estalvi
d’aigua.
 Pla de substitució dels aforaments existents.
 Establir un control específic d’usos permesos i serveis mínims de dotació
en activitats com camps de golf.
 Revisar la tarifa de subministrament d’aigua potable per a fomentar
l’estalvi.
 Actualització del Pla de Clavagueram separativa en tots els punts de la
ciutat.
 Completar la xarxa de clavegueram separativa en tots el s punts de la
ciutat.
 Telecontrol de la xarxa de clavegueram separativa.
 Impulsar l’ampliació de la depuradora municipal i millorar la capacitat de
desguès de l’emissari submarí.
 Elaborar un estudi de les possiblitats de reutilització de l’aigua residual
depurada.
 Transvasament de les aigües pluvials cap a les conques locals.

Pel que fa als indicadors, convé en primer lloc veure si responen als plantejaments de
l’Agenda 21 de Rio (no a la pròpia agenda local 21!)

A partir dels indicadors de sosteniblitat facilitats per la Càtedra UNESCO de la UPC29
observem que el conjunt d’indicadors generals de l’agenda 21 responen a
ecoauditories, economia ecològica, economia ambiental, societat civil, salud i
qualitat de vida, energia, ciutat territori i mobilitat i, polítiques de reducció de la
pobresa.

El municipi de Calafell només ha desenvolupat una petita part d’aquests indicadors
en materia de biodiversitat, cicle de l’aigua, energia, residus, qualitat atmosferia i
mobilitat i, finalment, soroll.

En segon lloc, definir la validesa dels indicadors com a eina per mesurar el model de
municipi sostenible desitjat.

Tot els indicadors exposats a l’apartat anterior són vàlids en quant responen a les
problemàtiques mediambientals del municipi. D’aquesta manera es poden mesurar

29
http://portalsostenibilidad.upc.edu/detall_07.php?numapartat=1&id=75&numopcn=7

49

els diferents impactes que en materia de consum d’aigua, residus, energia,
mobilitat, soroll i biodiversiat detingudament i eficientment.

Si el consistori ho considera adequat, per un control de la implantació de les
mesures ambientals indicades, es poden utilitzar els següents indicadors de
seguiment, en la fase d’obres i d’execució:

BIODIVERSITAT:

• Superfície agroforestal afectada per la urbanització o l’edificació.

CICLE DE L’AIGUA:

• Consum d’aigua d’abastament previst.

• Volum d’aigua depurada i pluvial reutilitzada al sector.

• Percentatge d’aigües residuals depurades i que compleixen els paràmetres de
qualitat.

ENERGIA:

• Consum energètic previst en el sector.

• Percentatge energètic de producció pròpia en relació al consum total en el sector.

RESIDUS:

• Percentatge de residus sòlids urbans recollits de forma selectiva.

MOBILITAT/QUALITAT ATMOSFÈRICA:

• Percentatge de superfície viària exclusiva o prioritària per a vianants i/o bicicletes
en relació a la totalitat del sistema viari urbà.

• Percentatge de xarxa viària adaptada a la recollida selectiva de residus.

SOROLL:

• Persones exposades a nivells sonors superiors a 65 dB diürns i 55dB nocturn

En tercer lloc, definir la validesa tècnica dels indicadors proposats.

El conjunt d’indicadors són representatius de la realitat del municipi, a més a més,
s’han triat un conjunt d’indicadors senzills de mesurar i, sobretot, fiables amb el

50

temps i comparables amb el territori, ja que altres municipis també emprens aquests
indicadors.

Tots ells són consistents ja que tenen una validesa científica. Són sensibles ja que
s’adequen als canvis que hi puguin succeir reflectint aquests immediatament. Són
adaptables a qualsevol territori de Catalunya i del món. Finalment, són fàcilment
entenedors, útils i estables.

51

Tasca 7 – Càlcul capacitat de càrrega del municipi.

L’objectiu és avaluar si el territori municipal pot absorbir de forma sostenible els fluxos
temporals de visitants. Per fer-ho es proposa el següent:

Identificació de la població de fet en el moment de màxima afluència estival.

A partir de la previsió sociodemogràfica per a la revisió del Planejament de Calafell,
IERM de juliol de 2010 sabem que la població actual total és de 35.800 habitants i
que a l’agost, el més amb més activitat turística i llotjament registrat a Calafell, el
municipi assoleix els 59.000 habitants.

Comparació de densitats de població entre temporada baixa i temporada alta.

La densitat de població és de 1.197,21 hab./km² en temporada baixa per els 24.423
habitants censats, si tenim en compte els 35.000 habitants totals de temporada
baixa tindrem una densitat de población de 1.715,68 hab./km² i en temporada alta
per una población total de 59.000 habitants tindrem una densitat de població de
2.892,15 hab./km².

52


Calafell té una població estacional molt forta, qüestió que provoca una alta càrrega
sobre el municipi. La població empadronada al 2008 arriba a duplicar-se durant
l’estiu, passant de 33.500 persones a 60.000. Els càlculs basats en el consum
d’aigua i en la recollida d’escombreries situa la població en poc més de 33.000
habitants, amb un repunt a la població al mes d’agost que arriba a les 60.000
persones.
La població estacional augmenta en un 55% la població empadronada. Un dels
motius de tant elevat increment és l’alt nombre de segones residències al municipi.
Dels 26.000 habitatges de Calafell, només una tercera part són habitatges
principals, això vol dir que la majoria dels habitatges del municipi són segones
residències.

Evolució del parc d’habitatges de Calafell (en % sobre el PIB).

53


Font: Idescat

L’ increment del consum d’aigua al municipi, a més d’augmentar als mesos d’estiu,
com ja hem citat, també ho fa els caps de setmana on el consum pateix increments
del 50% al marge del mes de l’any que sigui a causa de l’alt nombre de segones
residències a Calafell:

Font:POUM

Puntes de consum setmanals.

Font:POUM

54

Projecte final de recerca Fons de Desenvolupament Sostenible: Calafell

Projecte final de recerca Fons de Desenvolupament Sostenible: Calafell

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Similar a Projecte final de recerca Fons de Desenvolupament Sostenible: Calafell

Similar a Projecte final de recerca Fons de Desenvolupament Sostenible: Calafell (20)

Projecte final de recerca Fons de Desenvolupament Sostenible: Calafell