1. EL RELLEU

2. El Relleu de la Península
El territori d’Espanya comprèn
bona part de la península
ibèrica; les Illes Balears, les
illes Canàries i Ceuta i Melilla,
al nord d’Àfrica.

3. Unitat El relleu d’Espanya
disposició perifèrica de les serralades

4. Unitat El relleu d’Espanya
la compartimentació del relleu
El relleu
peninsular
ha estat
comparat
amb una
fortalessa

5. Unitat El relleu d’Espanya
LES DEPRESSIONS I LES CONQUES SEDIMENTÀRIES
Depressions
prealpines
de l’Ebre i
del
Gualdalviquir

6. LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU

7. Unitat El relleu d’Espanya

8. LES UNITATS DE RELLEU QUE ENVOLTEN LA MESETA ESTAN
DISPOSADES COM SI FOS UNA MURALLA QUE ENVOLTA LA
MESETA

9. LA MESETA CENTRAL
• Amplia plana situada al centre peninsular (formada
per extensos camps de cultius).
• La recorren tres dels rius més llargs de la
península
» Duero
» Tajo
» Guadina

10. MUNTANYES INTERIORS DE LA MESETA
SISTEMA CENTRAL. Divideix la meseta en:
• Submeseta Nord.
• Submeseta Sud
(muntanyes d’uns 2000 m que s’agrupen en serres;
Credos, Gata i Guadarrama)

11. MUNTANYES INTERIORS DE LA MESETA
MUNTANYES DE TOLEDO
• De poca altitud
• Separen el riu Tajo del Guadina

12. MUNTANYES QUE ENVOLTEN LA MESETA
MUNTANYES DE LLEÓ
Són velles i mitjanament
altes (d'uns 2000 m)
Se situen al Nord-oest de la
península Ibèrica.
Teleno (2.188 m)

13. MUNTANYES QUE ENVOLTEN LA MESETA
SERRALADA CANTÀBRICA
Són altes i punxagudes.
Se situen al Nord de la
península Ibèrica.
Picos d'Europa

14. MUNTANYES QUE ENVOLTEN LA MESETA
SISTEMA IBÈRIC.
Són muntanyes altes i
punxegudes.
Se situen l’est de la península
Ibèrica.
Moncayo (2.314 m)

15. MUNTANYES QUE ENVOLTEN LA MESETA
SERRA MORENA.
Són muntanyes baixes i
arrodonides.
Aquestes muntanyes se
situen al sud peninsular.
Bañuela (1.333 m)

16. DEPRESSIONS EXTERIORS A LA MESETA
- Formades per grans extensions de terra plana i de poca
altitud recorreguts per rius i voltades de muntanyes.
- Destaquen els camps de cultius
- Les dues grans depressions del relleu d’Espanya són.
 La Depressió de l’Ebre (nord-est), es diu així per què hi passa el
riu Ebre.
 La Depressió del Guadalquivir (sud-oest) es diu així per què hi
passa el riu Guadalquivir.

17. UNITATS EXTERIORS A LA MESETA
Les serralades exteriors són unitats de relleu
separades de la MESETA.
 MASSÍS GALAIC
 MUNTANYES BASQUES
 PIRINEUS
 SISTEMA MEDITERRANI CATALÀ
 SERRALADES BÈTIQUES

18. UNITATS EXTERIORS A LA MESETA
El massís Galaic:
– Situades al nord-oest de la península
– muntanyes bastant baixes i arrodonides; Gistral

19. UNITATS EXTERIORS A LA MESETA
Les muntanyes Basques:
– Situades al nord de la península
– muntanyes baixes i punxagudes; Aitzkorri (1544)

20. UNITATS EXTERIORS A LA MESETA
Els Pirineus:
– Situades al nord-est peninsular
– Formen una barrera natural entre Espanya i França
– muntanyes molt elevades; Aneto (3.404 m)

21. UNITATS EXTERIORS A LA MESETA
Sistema mediterrani Català:
– Situades al nord-est de la península
– Formada per dues cadenes paral·leles; Turó de
l’home (1.712 m)

22. UNITATS EXTERIORS A LA MESETA
Les serralades Bètiques:
– Situades al sud-est de la península
– Muntanyes altes.
– Formades per dues serralades:
• Penibètica (paral.lela a la costa); Mulhacén
(3479m)
• Subbètica (interior) i amb altures que arriben als
2.000 m

23. Les costes i les illes

24. LES COSTES
Les costes de la Península fan 3.904 Km. Les de les
Balears 910 Km. I les de les Canàries 1.126 Km.
Aquestes costes les banya el Mar Mediterrani, el
Mar Cantàbric i l’oceà Atlàntic.
La costa Mediterrània s'estén des de la frontera
amb França fins a l’estret de Gibraltar.

25. MEDITERRANI
CANTÀBRIC
ATLÀNTIC
Pepa Albert

26. LA COSTA CANTÀBRICA
El litoral cantàbric va de la frontera amb França
a la Punta de la Estaca de Bares a Galícia.
Costa alta i rocosa.
Hi destaquen les ries d’Avilès, el golf de Biscaia i
la punta de l’Estaca de Bares.

27. Ria d’AVILÈS
Punta ESTACA DE BARES
Golf de
BISCAIA
Pepa Albert

28. LA COSTA ATLÀNTICA
A la costa atlàntica hi podem distingir:
 La costa gallega. És alta, rocosa i retallada, amb
nombrosos caps i ries. Està banyada per l’oceà
Atlàntic i la mar Cantàbrica. Hi destaquen les ries
d’Arousa i el cap de Fisterra,
 La costa andalusa, És baixa, arenosa i plana. Hi
destaquen el golf de Cadis i la punta de Tarifa.
 Costa canària. Costa molt variada

29. Cabo FISTERRA
Ria d’AROUSA
Golf de CADIS
Punta de
Pepa Albert
TARIFA

30. LA COSTA MEDITERRÀNIA
S'estén des de la frontera amb França fins a l’estret de
Gibraltar. Hi podem distingir :
 La costa catalana i balear, Hi alternen les costes altes
i rocoses amb costes baixes i arenoses com Cap de
Creus.
 La costa de llevant és baixa i arenosa, però presenta
zons rocoses com el cap de la Nau i el de Palos.
 La costa andalusa mediterrània. Àmplies zones planes
que alternen amb penya-segats, com el cap de Gata.
 La costa de Ceuta és baixa i retallada. La costa de
melilla és alta i rocosa.

31. Cap de CREUS
Badia
Delta de l’ Ebre d’ALCUDIA
Badia PALMA
Cap de la NAU
Cap de PALOS
Cap de Gata
Pepa Albert

33. El relleu insular
• El territori insular espanyol està constituït pels arxipèlags de les
Balears i de les Canàries.
• Les illes Balears són terres emergides que formen part del relleu
peninsular mentre que les illes Canàries tenen un origen volcànic.
IEsS
C ANÀR
LES
R S
A LEA
LESB

34. L’arxipèlag Balear
• Està situat al Mar Mediterrani, davant de la costa est de la
Península.
• El relleu de les illes de l'arxipèlag és variat.
• Format per cinc illes: Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera
i Cabrera.
• Mallorca és la més extensa i muntanyosa. Destaca la serra
de Tramuntana.
• Les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera són fragments
emergits de la Serrelada Subbètica i presenten
característiques semblants.

36. L’ARXIPÈLAG BALEAR
Els accidents geogràfics més importants es localitzen a l’illa de Mallorca: les
serres Tramuntana al nord i la de Llevant. La primera és molt abrupta, té la
màxima altitud al Puig Major (1.445 m). Les altituds de la serra de Llevant són
més modestes, a penes sobrepassen els 500 metres.
Entre ambdues serres hi ha Es Pla, una extensa plana sobre el qual s’hi
desenvolupa una pròspera agricultura.

38. L’ARXIPÈLAG BALEAR
L’illa de Menorca és un cas a part. La zona de Tramuntana està relacionada amb
la Serralada Litoral Catalana. Se suposa, per tant, que va formar part de l’antic
massís catalanobalear.
Geològicament, a l’illa de Menorca hi trobem dues parts ben diferenciades. La de
Tramuntana, amb costes rocoses i molt abruptes amb turons de menys de 300 .
Només El Toro arriba a 358m.
La zona de migjorn que és més planera i amb petites elevacions que es troba al
sud.

39. L’ARXIPÈLAG BALEAR
L’illa d’Eivissa està formada per tres zones diferents:
• Es Amunts: zona molt muntanyosa del nord amb una costa molta abrupta i
plena de penya-segats que dificulten l’accés.
• Serres de Sant Josep, Grossa i de Beniferri. Tenen la major elevació Sa
Talaiassa (475 m)
• Zones planes litorals. Al voltant de la vila d’Eivissa i de Sant Antoni.
L’lla de Formentera és bastant plana. La zona més elevada és La Mola (192 m)
L’arxipèlag de Cabrera és un grup de 18 illes i illots situades al sud de Mallorca.
El puig de na Picamosques és la màxima elevació amb (172 m)

40. L’ ARXIPÈLAG CANARI
• Es localitzen a l’Oceà Atlàntic davant de les costes africanes.
• Format per set illes d’origen volcànic, molt muntanyós: Lanzarote,
Fuerteventura, Gran Canària, Tenerife, La Gomera, El Hierro i La
Palma.
• A l’illa de Tenerife hi ha el Teide, que amb 3718 m. és el cim més
elevat de l’estat.

41. L’ ARXIPÈLAG CANARI

43. la ri
a bu
V oc