Jornades Internacionals sobre la recollida Porta a
Porta,un pas cap al Residu Zero.
Hernani, Oiartzun, Urnieta, Usurbil. 2...
A Argentona, la fracció FORM es recull 3 cops per setmana a l'hivern i 4 cops per setmana
a l'estiu. L'evolució dels resul...
Quan anem a compar uns ous, el plàstic, el paper etc que porten... si no els volem, no
els agafem i d'aquesta manera impli...
Van començar organitzant la brossa amb un sistema multifuncional que permetia
separar, seguir i estudiar les fraccions. Un...
Es necessita una organització concreta segons la comunitat, que decideix la propia
comunitat. A Palermo, en un mes el %RS ...
*Nàpols, en 30 anys no s'ha gestionat els residus, els abocadors resten en zones
agrícoles...

Anem a parlar de bolquers.
...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Jornades hernani usurbil

420 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
420
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Jornades hernani usurbil

  1. 1. Jornades Internacionals sobre la recollida Porta a Porta,un pas cap al Residu Zero. Hernani, Oiartzun, Urnieta, Usurbil. 26, 27 i 28 de març. La Plataforma en Defensa del PaP va assistir a les jornades, aquí en podeu llegir algunes de les notes i dades preses, interessants i a la vegada importants a tenir en compte. DADES INTERESSANTS Població amb alta densitat que fan el porta a porta: Berlín, Turín, Novara, Sant Just Desvern, 22mil habitants. A Catalunya des del 2000, més de 90 municipis i més de 300000 habitants, participen del PAP. El % de recuperació se situa entre el 65% i ell 85%. El PAP forma ciutadans intel·ligents i actius. Per implantar el PAP, cal: – impuls i convenciment polític – detallar molt bé el plec de condicions de contractació del servei – forta campanya informativa i participació ciutadana – desenvolupar una ordenança de residus – seguiment tècnic i comunicatiu (bianual) La població catalana té un 80% de municipis menors de 5000 hab. ECOTAXA A Catalunya, portar una tona d'escombraries a l'abocador costa 10€ i portar-la a la incineradora, en costa 5€. A Europa aquesta taxa va des de 38€ fins a 100€. El manteniment del contenidors soterrats és superior al manteniment dels contenidors de superfíicie. Recuperar un kilogram de llaunes, vol dir no emetre un kilogram de CO2. Això és un benefici social. És un acte de ciutadania cívica i responsable. Una aposta social i medioambiental. PARLEM D'ARGENTONA, 11.600 hab Les incineradores, generen subproductes: escòria (30%), cendres i energia. Les escòries requereixen un tractament posterior. Per tant, és preferible i més econòmic, evitar crear-ne, evitant incinerar, que desincentiva qualsevol opció de futur. L'alternativa a cremar, és el pap.
  2. 2. A Argentona, la fracció FORM es recull 3 cops per setmana a l'hivern i 4 cops per setmana a l'estiu. L'evolució dels resultats (g/hab/dia) des del 2001 fins al 2009, han estat els següents: REBUIG: de ±1400 g/hab/dia al 2001 fins a ±600 g/hab/dia al 2009 ORGÀNIC: de 0 g/hab/dia al 2001 fins a ±350 g/hab/dia al 2009 SELECTIVA de ±230 g/hab/dia al 2001 fins a ±700 g/hab/dia al 2009 La Taxa Justa. Per què es paguen diferents imports per la taxa? La taxa, és un valor polític. A Argentona, es va plantejar, què costa gestionar la brossa? Un 60-70% del cost es cobreix amb la taxa, el 30-40% restant és cobert amb allò que es recicla. És el pagament per generació de residus. Els costos d la gestió + el tractament. Quines fraccions es tassen? -envasos (fomentar la seva reducció) -rebuig (costa diners i no es poden cremar!) dels 151 euros que costava la taxa abans, -95€ cobreixen els costos, la recollida, els sous, ... -la resta fins als 151€ depèn del volum generat d'envasos i rebuig i en paguem el tractament i la gestió. Què costa doncs, fer això? Hi ha diferents bosses, de 17 litres i de 35 litres, amb el seu corresponent valor (0,65€ i 0,35€, similar al cost d'un segell). No només es paga per el cost de la bossa, sinó que també per tot el valor social, ambiental i de compromís que té. El comerç, disposa de bosses de diferents tamanys, segons el volum de generació de brossa. Es va fer també un quadern de debat familiar, un llibre que es va repartir a l'escola per a completar a casa i originar un debat municipal. Amb la comptabilitat de la brossa, hi ha d'haver transparència. -Amb el PAP, un cop va passant el temps s'observa... -augmenten els envasos -la bossa de rebuig, al final resulta ser molt petita -es retorna al ciutadà la quota de responsabilitat d'allò que gestiona -el ciutadà decideix com a consumidor/a -es potencien actituds de ciutadania responsable. Podem escollir, podem parar la cadena en qualsevol moment, decidir no quedar-nos l'envàs, reduir residus. Cal de racionalitzar.
  3. 3. Quan anem a compar uns ous, el plàstic, el paper etc que porten... si no els volem, no els agafem i d'aquesta manera impliquem al fabricant! Un abocador d'inerts és diferent a un abocador de tòxics! En aquesta diferencia es mou el Movement Global Zero Waste. EL PAP A ITÀLIA A Itàlia, es va començar a fer el PAP a finals dels 90. Es va aprofitar el moment per a fer cultura. En el tractament i la gestió de residus hi ha diferents marcs. 1-MARC LEGAL -prevenir -produir -reutilitzar -reciclar (matèria i energia, que son diferents) -disposició final Recuperar matèria no és el mateix que recuperar energia. L'article 205 de la llei 152/06 marca un mínim de recollida selectiva. L'objectiu per a 2012, és aconseguir un 65% de recollida selectiva. Cada província ha de complir aquesta xifra. Si no es compleix, es paga una sanció addicional del 20% sobre la taxa de l'abocador/incineradora. A la regió del Piamonte, la sanció que s'aplica és proporcional al nombre d'habitants, per exemple, -una població de 100000hab que al 2012 recicla el 55% (-10%) 100.000 hab x 0,30€ x 10 = 300.000 euros de sanció. Aquests euros van a parar a projectes per a millorar el compostatge, per a detergents selfservice, per a aigua... 2-MARC TèCNIC Alba, (30000 habitants) 1998. El PAP no era una idea ideològica, era una necessitat econòmica. Del pressupost de la gestió i tractament de residus, el 50% cobria el cost i l'altre 50% s'invertia en el tractament, l'abocador. Es va plantejar que seria més interessant donar 10 euros al ciutadà per a gestionar la brossa que no pas enterrar-los sota terra, com s'havia fet fins ara, pagant el cost de l'abocador.
  4. 4. Van començar organitzant la brossa amb un sistema multifuncional que permetia separar, seguir i estudiar les fraccions. Un bujol contenia 40% orgànica, 25% paper, 25% rebuig, 30% envasos i 8% vidre. Amb aquest sistema el ciutadà té oportunitat de decidir i canviar el comportament. El PAP no és una imposició, és una llibertat, una oportunitat. A tot arreu, els resultats, %RS (recollida selectiva) econòmics i sociològics són els mateixos. A la regió del Piamonte es va començar amb la recollida selectiva pap, a dos pobles d'ultradreta! A Itàlia el 10% gent és activa, 40-50% gent fàcil de convèncer, 40-50% gent només sensible als euros i 10% gent sempre contraria Després de 7 anys, els resultats de %RS i kg/hab/any s'estabilitzen, mantenint-se en el 68%RS i 430 kb/hab/any, tenint en compte que es partia de valors de l'ordre del 22%RS i de 500kg/hab/any. Respecte al cost, és més elevat però el fet de no haver d'invertir, suposa en definitiva, un estalvi del 5% En el cubell s'hi va implantar un microxip que porta la informació de la tipologia de cubell (240l, 120l...) i de la propietat del cubell. (codi fiscal, carrer tal, sr/a tal...) El dia de treure la brossa, el ciutadà ha de treure el cubell ple, sinó ho està, es paga com si ho estigués. Per a fer el pagament per generació, es mesura la densitat mitja (generació volumètrica), ja que és més barata que per pes. *Villafranca d'Asti va ser el primer poble que va fer el pagament per generació. Els resultats avui dia són del 80%RS i una reducció del cost de la gestió del 30% (La taxa per tona a l'abocador és de 137€/tona) La fracció rebuig va amb bossa oficial que s'ha de comprar, hi ha tres tamanys de bossa (30/70/100l) i son transparents per veure què hi ha. Acompanyant al PAP, es desenvolupen altres mecanismes que complementen i permeten estalviar paper, plàstic, aigua, energia, co2.... *Turin, el curs 2005/2006, es va fer recollida de fruita i pa a les escoles i als mercats. Es van recollir 25 tones de pa i 8 tones de fruita que posteriorment son reaprofitades. Ens estalviem diners! En una superfície comercial de 100.000 m2 es van recollir 130 tones/any. Una altra alternativa, són les botigues selfservice, botigues a granel de detergent, de llet, de pasta... Altres ciutats; Wolkersdorf (Austria) o Igemo (Bèlgica), es fomenta la participació de compostadors La varietat d'oportunitats dona llibertat de decisió al ciutadà En poblacions d'alta densitat, la recollida és per comunitat, no per habitant. Pap = 1 bujol gran / 20 famílies.
  5. 5. Es necessita una organització concreta segons la comunitat, que decideix la propia comunitat. A Palermo, en un mes el %RS ha passat del 2% fins al 70%. Amb un valor de generació de brossa per habitant i any de 339 kb/hab/any, es calcula que si la fracció rebuig es treballés, aquesta dada es rebaixaria fins a 29kb/hab/any i un 93%RS. ROSSANO ERCOLINI Al 1997, a la Toscana es volia instalar una incineradora, es va aconseguir parar i es va començar a discutir sobre les alternatives. Hi ha dues batalles -denunciar els perills de les incidenardores -aconseguir les no subvencions publiques a la incineradora A Italia, a paritr de l'any 2000, tots els polítics tenen la obligació de parlar del medi ambient. Quina és la situació avui a Itàlia? Al 2008, 1500 municipis superen el 50% de recollida selectiva. A Novara, el %RS és de 72%. A Capannori, 46.000 hab, aconsegueix el 72 % de RS. Ha passat de producció residus/habitant de 1,9Kg al 2007, fins al 1,37 kg el 2010. Això és una reducció del 27%. 'objectiu marcat per al 2020 (Waste zero) és de 0,38Kg/hab/any Municipis que fan el pap, assumeixen el compromís ZERO WASTE .Capannori 45.700 hab. .Carbonia 33.000 hab. .Aviano 8.000 hab. .Vinchio 600 hab. .Gittoni sei Casal 5.000 hab. .Acerra 50.000 hab. -Seravezza: 7000hab. -Porcari: 8000hab. .Monsano: 3500hab. ACTIVITATS i SERVEIS QUE ACOMPANYEN AL PAP i ZERO WASTE Self serivce. recàrrega de llet, de detergent, l'ampolla de vidre, a l'escola, a les festes públiques no coberts de plàstic, bolquers reutilitzables, expenedors de llet,... És una microeconomia, però més favorable. A les famílies amb nadons, els dos primers anys de vida, se'ls regala els bolquers reutilitzables. La responsabilitat també es del productor Hi ha països que venen les escòries i les cendres a altres països. Filipines té prohibit incinerar, molta gent guanya diners recuperant la matèria que no entra a cremar. Al Brasil, a la Índia.... generen noves possibilitats de sobreviure separant residus. Sonia Mendoza, capdavantera en lluitar contra la exportació de residus electrònics.
  6. 6. *Nàpols, en 30 anys no s'ha gestionat els residus, els abocadors resten en zones agrícoles... Anem a parlar de bolquers. Els bolquers convencionals del mercat, porten metalls pesants per a gelificar la orina i evitar olors. En tres anys, es generen 3 tones de bolquers. Això suposa problema sanitari / problema de recollida (cada dia) / problema cultura Els bolquers reciclables i reutilitzables, no tenen metalls pesants, disminueixen els problemes dermatològics i està demostrat que el nadó abandona el bolquer 1 anys abans. El cost al llarg dels 3 anys es redueix de 1800 a 800€. A Turin hi ha 260 famílies apuntades al bolquer reutilitzable.

×