Fragment del pròleg de la crònica de Ramon Muntaner i activitats per a realitzar el comentari de text. Literatura medieval

1. CRÒNICA DE RAMON MUNTANER
En el pròleg de la seva crònica, Ramon Muntaner explica els motius que l'han empès a
escriure-la: d'una banda, vol narrar una fets en els quals ha participat personalment i,
d'altra banda, es proposa oferir un ensenyament als reis que governin el futur. Perquè
l'explicació sigui més amena i propera al públic recorre a una anècdota fictícia, segons la
qual un home d'aspecte venerable se li apareix en somnis i li anuncia que és voluntat de
Déu que registri per escrit la crònica dels esdeveniments que ha presenciat.
Vull que sapieu que quan vaig començar aquest llibre tenia seixanta anys, que era el dia quinze de
maig de mil tres-cents vint-i-icinc. I estant jo en una alqueria meua anomenada Xilvella, que està
en l'horta de València, mentre dormia al meu llit vingué a mi un home vell vestit de blanc, que em
digué:
- Muntaner, lleva't i pensa de fer un llibre de les grans meravelles que has vist fer a Déu en les
guerres on has estat, perquè Déu vol que per tu siga manifestat. I vull que sàpies que t'ha allargat
la vida i t'ha portat a bon estament per quatre coses principalment. La primera, perquè has tingut
moltes senyories1
així en mar com en terra on hauries pogut fer molt més mal que no has fet. La
segona, perquè mai no has volgut guardar mal per mal2
a ningú que vinguera a poder teu, sinó al
contrari. La tercera raó és que a Déu plau que expliques aquestes aventures i meravelles, ja que
no hi ha ningú més que siga viu que ho poguera contar amb veritat. Encara una altra raó és que,
així, qualsevol rei d'Aragó s'esforçarà de dir i fer bé després de veure les gràcies que Déu ha fet a
ell i a les seues gents, perquè qui amb veritat guerreja i viu, Déu l'exalça i li dóna victòria. I així,
lleva't i comença el teu llibre i la teua història el millor que Déu et farà saber.
I jo tot prest vaig començar aquest llibre, en el qual pregue a aquells que l'oiran que creguen per
cert que és veritat tot el que sentiran, i que no en tinguen cap dubte.
1. dominis, senyorius
2. fer mal (com a venjança)
Activitats
1. Exposa breument les quatre raons que, segons diu el personatge del somni, ha fet
que Déu hagi afavorit l'autor amb una vida llarga i exitosa. En què es diferencien
les dues primeres de les altres dues?
2. Fes una llista de les frases en què Ramon Muntaner esmenta Déu. Creus que
aquest autor té una mentalitat medieval? Justifica la teva resposta.
3. Observa el punt de vista narratiu del test: en quina persona s'expressa l'autor al
principi i al final del fragment? A qui es refereix quan diu “aquells que l'oiran [el
llibre] que creguen per cert que és veritat tot el que sentiran”? Per què et sembla
que parla d'oir i sentir i no de llegir?
4. Argumenta si és possible explicar un fet de manera totalment objectiva. Penses
que Ramon Muntaner és un historiador objectiu tenint en compte que va participar
personalment en els esdeveniments que narra?.