Unitat 12 descolonització

9.654 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
12 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
9.654
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
4.831
Acciones
Compartido
0
Descargas
0
Comentarios
0
Recomendaciones
12
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Unitat 12 descolonització

  1. 1. H.M.C. 12. Descolonització i Tercer Món
  2. 2. H.M.C. <ul><ul><li>Causes de la descolonització </li></ul></ul><ul><ul><li>Les primeres independències asiàtiques </li></ul></ul><ul><ul><li>El naixement de la República Popular de Xina </li></ul></ul><ul><ul><li>El procés de descolonització del món àrab </li></ul></ul><ul><ul><li>La descolonització subsahariana </li></ul></ul><ul><ul><li>Bandung i el naixement del Tercer Món </li></ul></ul>Sumari
  3. 3. H.M.C. 1. Les causes de la descolonització <ul><ul><li>La 2a. Guerra posa de manifest la feblesa d’Europa </li></ul></ul><ul><ul><li>La guerra la van aprofitar les colònies per organitzar moviments d’alliberament. </li></ul></ul><ul><ul><li>Europa queda en segona línia pel que fa al lideratge mundial, després dels EUA i URSS </li></ul></ul><ul><ul><li>EUA i URSS es manifesten anticolonialistes (1946, Filipines) </li></ul></ul><ul><ul><li>L’ONU també es manifesta partidària de la descolonització (1945) </li></ul></ul><ul><ul><li>Intel·lectuals també van criticar la colonització </li></ul></ul><ul><ul><li>L’esglèsia catòlica també va optar per la defensa de la descolonització </li></ul></ul>
  4. 4. H.M.C. 1. Les causes de la descolonització <ul><ul><li>Els rendiments econòmics no compensen els costos d’administrar els territoris </li></ul></ul><ul><ul><li>Només eren rendibles per uns pocs. </li></ul></ul><ul><ul><li>La major part de la gent pagava elevats impostos per mantenir l’imperi </li></ul></ul><ul><ul><li>Cada cop a la metròpoli hi havia mes rebuig a les guerres colonials (generar costos polítics a l’interior de les metròpolis) </li></ul></ul><ul><ul><li>Es pagava entre tots i s’enriquien uns quants. </li></ul></ul>
  5. 5. H.M.C. 1. Les causes de la descolonització <ul><ul><li>Després 2ª G.M. els moviments nacionalistes es van estendre per totes les colònies </li></ul></ul><ul><ul><li>Alliberament nacional (tret comú) però amb diversitat d’ideologies </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Idees comunistes (Indoxina, Indonèsia) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Ideologia nacionalista, amb valors autòctons (Índia) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Identitat religiosa (països islàmics) </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Grups nacionalistes: líders carismàtics (Gandhi, Ho Chi Minh, Nasser...) </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>De famílies riques i educats a universitats europees </li></ul></ul></ul>
  6. 6. H.M.C. 1. Les causes de la descolonització
  7. 7. H.M.C. <ul><ul><li>Causes de la descolonització </li></ul></ul><ul><ul><li>Les primeres independències asiàtiques </li></ul></ul><ul><ul><li>El naixement de la República Popular de Xina </li></ul></ul><ul><ul><li>El procés de descolonització del món àrab </li></ul></ul><ul><ul><li>La descolonització subsahariana </li></ul></ul><ul><ul><li>Bandung i el naixement del Tercer Món </li></ul></ul>Sumari
  8. 8. H.M.C. 2. Les primeres independències asiàtiques <ul><ul><li>L’Índia: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Gandhi i Nerhu lideren el Partit del Congrés (nacionalista) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Jinnah liderava la Lliga Musulmana </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Els laboristes opten per concedir la independència (Attlee) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>S’inicien contactes entre el Partit del Congrés i la Llila Musulmana </li></ul></ul></ul>
  9. 9. H.M.C. 2. Les primeres independències asiàtiques <ul><ul><li>L’Índia: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>1947: L’Índia aconsegueix la independència </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Es divideix en 2: Pakistan (musulmà) i l’India (hindú). </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Anglaterra va donar suport als musulmans per afeblir el Partit del Congrés </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Els dos estats ha provocat enfrontament continuats. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>El Caixmir (musulmà) dins l’Índia continua avui en conflicte secessionista. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Bangla Desh al 1974 es separa del Pakistan </li></ul></ul></ul>
  10. 10. H.M.C. 2. Les primeres independències asiàtiques
  11. 11. H.M.C. 2. Les primeres independències asiàtiques <ul><ul><li>Indonèsia: </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Els japonesos l’abandonen al 1945 </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Sukarno proclama la independència d’Holanda. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Holanda no pot mantenir ni els exèrcits ni la pressió de l’ONU. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>1949: Es proclama l’estat d’Indonèsia </li></ul></ul></ul></ul>
  12. 12. H.M.C. 2. Les primeres independències asiàtiques <ul><ul><li>Indoxina (Vietnam, Laos i Cambotja): </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>1945: Ho Chi Minh proclama Rep. Dem. Vietnam </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>1946: Guerra França i guerrilles vietnamintes </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>1950: El conflicte és un més de la guerra freda </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>1954: França accepta independència de Laos i Cambotja. Vietnam queda dividit. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Fins els 70 guerra amb EUA. </li></ul></ul></ul></ul>
  13. 13. H.M.C. 2. Les primeres independències asiàtiques
  14. 14. H.M.C. <ul><ul><li>Causes de la descolonització </li></ul></ul><ul><ul><li>Les primeres independències asiàtiques </li></ul></ul><ul><ul><li>El naixement de la República Popular de Xina </li></ul></ul><ul><ul><li>El procés de descolonització del món àrab </li></ul></ul><ul><ul><li>La descolonització subsahariana </li></ul></ul><ul><ul><li>Bandung i el naixement del Tercer Món </li></ul></ul>Sumari
  15. 15. H.M.C. 3. El naixement de la Rep. Pop. Xina <ul><ul><li>Xina tradicional: país pobre, activitats agrícoles, indústria mínima (3%), règim tipus feudal... </li></ul></ul><ul><ul><li>Segle XIX: entrada potències europees: cert desenvolupament industrial, sorgiment burguesia comercial </li></ul></ul><ul><ul><li>1911 REVOLUCIÓ: caiguda Pu Yi (últim emperador) </li></ul></ul><ul><ul><li>República: Guomindang (Partit nacional del Poble) , líder Sun Yazen </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Oposició: senyors de la guerra, lluites internes </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>1927: unificació sota control del Guomindang </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>General Chiang Kai-shek: caire autoritari, decenni de Nanquín </li></ul></ul></ul>
  16. 16. H.M.C. 3. El naixement de la Rep. Pop. Xina <ul><ul><li>Oposició a la política del Guomindang: Partit Comunista Xinés (fundat 1921) </li></ul></ul><ul><ul><li>Partit Comunista Xinés: gran força entre els pagesos </li></ul></ul><ul><ul><li>1927: partit Comunista: revolució armada dels pagesos / Guomindang: persecució del opositors /clandestinitat dels comunistes </li></ul></ul><ul><ul><li>1928: MAO: líder indiscutible comunisme xinés </li></ul></ul><ul><ul><li>1934-35: Llarga Marxa </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Establerts a Yenan </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Primer model xinès de societat comunista rural </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Maoisme: doctrines sobre la revolució comunista </li></ul></ul></ul>
  17. 17. H.M.C. 3. El naixement de la Rep. Pop. Xina
  18. 18. H.M.C. 3. El naixement de la Rep. Pop. Xina <ul><ul><li>Imperialisme japonès (gran influència) </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>1932: Manxúria (Manchukuo) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1937-1945: guerra entre Xina-Japó </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Guomindang i comunistes= front nacionalista antijaponés </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><li>1945: capitulació japonesa: represa enfrontaments, nova guerra civil (Guomindang/comunistes) </li></ul></ul><ul><ul><li>1947: gran ofensiva: forces comunistes </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Guomindang: fugida continent, refugi a Illa Formosa (Taiwan), república nacionalista </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>1949: República Popular de la Xina: amb Mao </li></ul></ul>
  19. 19. H.M.C. 3. El naixement de la Rep. Pop. Xina <ul><ul><li>Sota règim comunista: Mirada cap a la Unió Soviètica </li></ul></ul><ul><ul><li>1950: tractat d’amistat amb URSS </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Revolució xinesa cap al model soviètic: col.lectivització i planificació (indústria pesant) </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Pagesos: reagrupar-se en cooperatives socialistes </li></ul></ul><ul><ul><li>Empreses privades: a ser de propietat estatal </li></ul></ul><ul><ul><li>Nova constitució (estat xinès= còpia del soviètic) </li></ul></ul><ul><ul><li>President república (Mao Zedong), President govern (Zhou Enlai) </li></ul></ul><ul><ul><li>Inadaptació al model soviètic, 1958: ruptura Xina-URSS (Gran Salt cap Endavant) </li></ul></ul><ul><ul><li>comuna popular: unitat bàsica (combinació agric-artes-ind) </li></ul></ul>
  20. 20. H.M.C. 3. El naixement de la Rep. Pop. Xina <ul><ul><li>1959-60-61: anys negres, per tant nova plítica econòmica </li></ul></ul><ul><ul><li>1965: Revolució cultural (Mao): depurar dirigents tendint al capitalisme </li></ul></ul><ul><ul><li>Mao (Gran Timoner): llibre vermell= aprofundir lluita de classes; Guàrdia Roja </li></ul></ul><ul><ul><li>1976: línia antimaoista: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Deng Xiaoping: introducció algunes pràctiques capitalistes </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Jiang Zemin (1989): apropament cap a Occident </li></ul></ul></ul>
  21. 21. H.M.C. <ul><ul><li>Causes de la descolonització </li></ul></ul><ul><ul><li>Les primeres independències asiàtiques </li></ul></ul><ul><ul><li>El naixement de la República Popular de Xina </li></ul></ul><ul><ul><li>El procés de descolonització del món àrab </li></ul></ul><ul><ul><li>La descolonització subsahariana </li></ul></ul><ul><ul><li>Bandung i el naixement del Tercer Món </li></ul></ul>Sumari
  22. 22. H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab <ul><ul><li>Després de la 1a. GM l’Orient Mitjà canvia l’escenari: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Turquia, Iran i Irak són estats independents. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Egipte sota tutela britànica (Suez) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Siria, Liban i Palestina són protectorats francesos i britànics. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>1917: Declaració Balfour suposa el suport britànic a la creació d’un estat jueu a Palestina. Immigració massiva. </li></ul></ul><ul><ul><li>Final 2a. GM: L’holocaust nazi facilita la concessió de territoris als jueus on ja n’hi vivien 600000 </li></ul></ul><ul><ul><li>Aixecaments jueus contra els britànics </li></ul></ul><ul><ul><li>1947: ONU proposa la partició de Palestina en 2 estats. </li></ul></ul><ul><ul><li>1948: Ben Gurion proclama l’Estat d’Israel (sense aprovació palestina) </li></ul></ul>
  23. 23. H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab
  24. 24. H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab <ul><ul><li>1948-49: 1a. Guerra araboisraeliana : </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Causes: Expulsió de palestins del territoris jueus i no acceptació d’Israel per part dels àrabs. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Israel contra Lliga àrab (Egipte, Síria, Aràbia Saudí, Jordània, Iraq, Líban i Iemen). </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1949: Armistici que partia Jerusalem i s’atorgava més territori a Israel. </li></ul></ul></ul>
  25. 25. H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab <ul><ul><li>La derrota de la Lliga àrab, provoca la caiguda de la monarquia a Egipte. Puja el coronel Nasser. Es crea una República. Recuperen el Sudan i nacionalitzen el Canal de Suez. </li></ul></ul><ul><ul><li>Egipte serveix d’exemple i neixen moltes repúbliques islàmiques (Iraq, Iemen, Somàlia, Mauritània) </li></ul></ul><ul><ul><li>Altres estats continuen com a monarquies fonamentades en la riquesa del petroli (Qatar, Aràbia Saudita, Oman, Kuwait, ...) </li></ul></ul><ul><ul><li>Es configura un moviment àrab contra Israel </li></ul></ul><ul><ul><li>Iran: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Després de diferents cops d’estat al 1979 Khomeini puja el poder i instaura el fanatisme religiós. </li></ul></ul></ul>
  26. 26. H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab <ul><ul><li>1956: Israel ocupa el Sinaí aprofitant el conflicte de Suez. </li></ul></ul><ul><ul><li>1964: Creació de OAP dirigida per Arafat </li></ul></ul><ul><ul><li>Els EUA recolzen Israel i els estats àrabs i URSS a Palestina </li></ul></ul><ul><ul><li>1967: Guerra dels 6 dies. Suposo l’exhibició militar d’Israel i el seu poder a la zona. Envaeix molts territoris. </li></ul></ul><ul><ul><li>1973: Guerra del Yom Kippur (festa sagrada jueva). Egipte i Síria demostren la seva força. </li></ul></ul><ul><ul><li>Pressió econòmica. Pujada dels preus del petroli </li></ul></ul><ul><ul><li>La ONU proposa entrar en negociacions i accepten la proposta. </li></ul></ul>
  27. 27. H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab <ul><ul><li>La guerra dels 6 dies provoca èxode palestí. </li></ul></ul><ul><ul><li>La OAP decideix l’acció terrorista contra interessos jueus o d’aliats dels jueus </li></ul></ul><ul><ul><li>Al 1974 la OAP aconsegueix que la ONU la reconegui després d’abandonar les tesis terroristes </li></ul></ul><ul><ul><li>S’inicien negociacions </li></ul></ul><ul><ul><li>1978: Acords de Camp David Egipte reconeix Israel a canvi d’abandonar aquests el Sinaí. </li></ul></ul><ul><ul><li>Això no agrada als països àrabs que interpreten la posició d’Egipte com una traició. </li></ul></ul><ul><ul><li>1987: L’OAP promou l’intifada en territoris àrabs ocupats per Israel. </li></ul></ul>
  28. 28. H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab <ul><ul><li>1991: Conferència de Madrid: “Pau per territoris” </li></ul></ul><ul><ul><li>1993: Zones autònomes de Jericó i Gaza sota presidència d’Arafat. </li></ul></ul><ul><ul><li>2000: Segona intifada per incompliment dels acords per ambdues parts. </li></ul></ul><ul><ul><li>Organitzacións palestines radicals (Jihad Islamica i Hamas) continuen provocant atemptats terroristes. </li></ul></ul>
  29. 29. H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab <ul><ul><li>Marroc i Tunísia: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>A mitjan 50 conflictes independentistes al Magreg </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Tunísia i Marroc ho encapçalen </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>França es posa a negociar la independència, després de fortes repressions. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1956. Independència del Marroc (monarquia) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1957. Independència de Tunísia (primer monarquia i després república) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Espanya tenia: Ifni, Sahara Occ, Guinea i Rif (Nord del Marroc) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1956: Espanya cedeix al Marroc el Rif </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1958: Guinea assoleix la independència. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1969: Espanya cedeix al Marroc Ifni </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1975: Espanya cedeix al Marroc i a Mauritania el Sahara. El Front Polisari s’hi oposa. Encara està en litigi. </li></ul></ul></ul>
  30. 30. H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab
  31. 31. H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab <ul><ul><li>Algèria: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>A Algèria hi havia molts immigrants francesos </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>França controlava estretament aquesta colònia </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1954: Es crea el FAN (Front d’Alliberament Nacional) amb Ben Bella de líder. Inici de la insurrecció. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>França hi envia l’exèrcit per evitar la independència. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Provoca malestar a França en observar la fortissima repressió </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>De Gaulle al 1058 reconeix el dret d’autodeterminació del poble algerià. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Els immigrants francesos se senten traïts per Paris i intentes revoltar-se al 60 i 61. Fracassen. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1962: Es proclama la independència de la República d’Algèria sota presidència de Ben Bella. </li></ul></ul></ul>
  32. 32. H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab
  33. 33. H.M.C. <ul><ul><li>Causes de la descolonització </li></ul></ul><ul><ul><li>Les primeres independències asiàtiques </li></ul></ul><ul><ul><li>El naixement de la República Popular de Xina </li></ul></ul><ul><ul><li>El procés de descolonització del món àrab </li></ul></ul><ul><ul><li>La descolonització subsahariana </li></ul></ul><ul><ul><li>Bandung i el naixement del Tercer Món </li></ul></ul>Sumari
  34. 34. H.M.C. 5. La descolonització subsahariana <ul><ul><li>A l’Àfrica la descolonització es va produir amb enfrontament amb èlits o ètnies. </li></ul></ul><ul><ul><li>Al llarg dels 60, Gran Bretanya perd les colònies normalment de forma pactada (Kenya, Ghana, Nigèria, Sierra Leone, Tanganika, Uganda, ...) </li></ul></ul><ul><ul><li>França igualment ( Madagascar, Guinea, Costa d’Ivori, Senegal, Gabon, Txad, Mali, ...) </li></ul></ul><ul><ul><li>Bèlgica descolonitza el Congo al 1960. Va ser conflictiu. Al 1966 Mobutu fa un cop d’estat i neix Zaire. </li></ul></ul>
  35. 35. H.M.C. 5. La descolonització subsahariana
  36. 36. H.M.C. 5. La descolonització subsahariana <ul><ul><li>Sud-àfrica: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>1961: Els colons blancs de Sudàfrica declaren la independència de GB i consoliden l’apartheid </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Mandela i el seu partit CNA (Congrés Nacional Africà) lluitarà durant més de 30 anys per acabar amb l’apartheid. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1990: S’allibera Mandela de la presó. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1994: Primeres eleccions multiracials que guanya Mandela </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Les colònies portugueses (Angola, Moçambic, Guinea Bissau, ...) seran les darreres en aconseguir la independència. </li></ul></ul></ul>
  37. 37. H.M.C. <ul><ul><li>Causes de la descolonització </li></ul></ul><ul><ul><li>Les primeres independències asiàtiques </li></ul></ul><ul><ul><li>El naixement de la República Popular de Xina </li></ul></ul><ul><ul><li>El procés de descolonització del món àrab </li></ul></ul><ul><ul><li>La descolonització subsahariana </li></ul></ul><ul><ul><li>Bandung i el naixement del Tercer Món </li></ul></ul>Sumari
  38. 38. H.M.C. 6. Bandung i el naixement del Tercer Món <ul><ul><li>1955: Conferència de Bandung </li></ul></ul><ul><ul><li>Recolzament al procés d’autodeterminació </li></ul></ul><ul><ul><li>29 nacions. Presencia de Nerhu, Sukarno i Nasser. </li></ul></ul><ul><ul><li>Es proclamen neutrals. Neix el concepte Tercer Món </li></ul></ul><ul><ul><li>Condemnen la discriminació racial i la intervenció estrangera en afers interns </li></ul></ul><ul><ul><li>També reclamen la coexistència pacífica </li></ul></ul><ul><ul><li>Es consolida el no alineament </li></ul></ul>
  39. 39. H.M.C. 6. Bandung i el naixement del Tercer Món <ul><ul><li>Independència política no implica independència econòmica </li></ul></ul><ul><ul><li>Dependència econòmica de la metròpoli = Neocolonialisme </li></ul></ul><ul><ul><li>Ingerència en afers interns </li></ul></ul><ul><ul><li>Marcada dependència comercial </li></ul></ul><ul><ul><li>Intercanvi desigual </li></ul></ul><ul><ul><li>Dependència financera, de capital, del món desenvolupat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Dependència tecnològica del món desenvolupat que es concreta en el pagament en royalties. </li></ul></ul>
  40. 40. H.M.C. 6. Bandung i el naixement del Tercer Món <ul><ul><li>La descolonització destapa el fenomen de desigualtat econòmica a escala mundial. </li></ul></ul><ul><ul><li>La relació entre pobresa i colonialisme existeix </li></ul></ul><ul><ul><li>Tercer Món es un grup d’estats que comparteixen escassa renda per capita, malnutrició, analfabetisme, creixement demogràfic i excés de població activa en sector primari. </li></ul></ul><ul><ul><li>També parlem de centre-perifèria, nord-sud, ..... </li></ul></ul>
  41. 41. H.M.C. 6. Bandung i el naixement del Tercer Món

×