Unitat 4 Moviment Obrer

5.170 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Empleo, Noticias y política
0 comentarios
4 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
5.170
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
731
Acciones
Compartido
0
Descargas
149
Comentarios
0
Recomendaciones
4
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Unitat 4 Moviment Obrer

  1. 1. H.M.C. 2009/2010 4. El moviment obrer (1789-1914)
  2. 2. H.M.C. <ul><ul><li>El moviment obrer: inici fins 1848 </li></ul></ul><ul><ul><li>Grans corrents ideològics de l’obrerisme </li></ul></ul><ul><ul><li>L’època de la I Internacional (1864-1881) </li></ul></ul><ul><ul><li>Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914) </li></ul></ul><ul><ul><li>La II Internacional </li></ul></ul>Sumari
  3. 3. H.M.C. 1. El moviment obrer: inici fins 1848 <ul><ul><li>1.1 D’artesans a proletaris </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>A Gran Bretanya la llibertat de producció va permetre produir al marge del gremi. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Els propietaris de les fàbriques fixaven les condicions de la producció i la contractació. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Aquests treballadors solien ser pagesos emigrants. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Així es va proletaritzar la producció. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Depenien només de la seva força de treball </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Intercanvien treball per salari </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>El taller va deixar lloc a la fàbrica </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Condicions de treball duríssimes </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Això va alimentar el sentiment d’explotació i de lluita proletària. </li></ul></ul></ul>
  4. 4. H.M.C. 1. El moviment obrer: inici fins 1848 <ul><ul><li>1.2 Els primers conflictes i el luddisme </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Van aparèixer les primeres associacions de treballadors. Les primeres agrupacions foren locals i per oficis </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Les autoritats governamentals van actuar reprimint aquestes manifestacions i prohibint-les (Llei de Le Chapelier, Combination Acts,...) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>També van créixer moviments més radicals que pretenien canvis socials més profunds, no només millores laborals. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Revolta de Nottingham (1811) protagonitzada pel capità Ned Ludd (“luddisme”) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Destruint màquines pretenien forçar negociació. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>S’exten per tota Europa </li></ul></ul></ul>
  5. 5. H.M.C. 1. El moviment obrer: inici fins 1848
  6. 6. H.M.C. 1. El moviment obrer: inici fins 1848 <ul><ul><li>1.3 El socialisme utópic </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>El socialisme utòpic (primera meitat del segle XIX) recull les teories que plantegen crítiques a la societat emergent d’aleshores. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Babeuf i Blanqui defensaven la via violenta per aconseguir la igualtat social a partir d’una revolució. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Fourier va defensar la creació de falansteris (Comunes de propietat col·lectiva on tothom compartia les feines) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Cabet, a Amèrica intenta crear Icària com una ciutat igualitària </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Owen va crear cooperatives a Escòcia i després als EUA </li></ul></ul></ul>
  7. 7. H.M.C. 1. El moviment obrer: inici fins 1848
  8. 8. H.M.C. 1. El moviment obrer: inici fins 1848 <ul><ul><li>1.4 El naixement del sindicalisme </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>A partir del socialisme utòpic, els treballadors veuen la necessitat de crear associacions independents. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Els primers sindicats foren les societats de socors (ajudaven als treballadors en cas de malalties i atur, i organitzaven vagues). Van aconseguir abolir la Combination Acts. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Això deriva en la necessitat de crear organitzacions que les coordinin (Associació Nacional per la Protecció del Treball 1830). Lluitaven també per drets polítics. </li></ul></ul></ul>
  9. 9. H.M.C. 1. El moviment obrer: inici fins 1848 <ul><ul><li>1.4 El naixement del sindicalisme </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Al 1834 es crea la Great Trade Union, amb l’objectiu d’agrupar tots els sindicats, impulsar accions reivindicatives i crear cooperatives. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>De nou la pressió dels governs i sindicats van acabar amb aquesta associació. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>A la dècada dels 30 es creen a França (Unión Obrera) i Espanya ( Associació de Treballadors de Barcelona) els primers sindicats. </li></ul></ul></ul>
  10. 10. H.M.C. 1. El moviment obrer: inici fins 1848 <ul><ul><li>1.5 El cartisme </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>A GB el moviment obrer va dissenyar també un projecte polític: el cartisme </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La repressió governamental va animar als liders obrers a entrar en la política. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Al 1838 elaboren la Carta del Poble. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Objectius del cartisme: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Sufragi universal masculí i secret </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Sou pel diputats </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Els cartistes van fer manifestacions i vagues per fer-se sentir </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Malgrat van fracassar van aconseguir reduir la jornada laboral i conscienciar als treballadors. </li></ul></ul></ul>
  11. 11. H.M.C. 1. El moviment obrer: inici fins 1848
  12. 12. H.M.C. 1. El moviment obrer: inici fins 1848 <ul><ul><li>1.6 L’experiència revolucionària de 1848 </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Al 1848 l’experiència associacionista de GB es trasllada a França, aprofitant la revolta de París </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Els treballadors van donar suport a França a la Segona República </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Però la burgesia, davant la radicalitat de la revolució, va frenar les intencions dels obrers. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Aquest fre burgès va fer plantejar als obrers alternatives polítiques més radicals. </li></ul></ul></ul>
  13. 13. H.M.C. <ul><ul><li>El moviment obrer: inici fins 1848 </li></ul></ul><ul><ul><li>Grans corrents ideològics de l’obrerisme </li></ul></ul><ul><ul><li>L’època de la I Internacional (1864-1881) </li></ul></ul><ul><ul><li>Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914) </li></ul></ul><ul><ul><li>La II Internacional </li></ul></ul>Sumari
  14. 14. H.M.C. 2. Grans corrents ideològics de l’obrerisme <ul><ul><li>2.1 El marxisme </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Marx i Engels més enllà de les propostes del socialisme utòpic, plantegen ja un pla d’acció: el socialisme científic. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>El “Manifest comunista” del 1848 és el recull d’aquestes propostes </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La teoria marxista es recolza en 3 eixos: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Anàlisi del passat explicat per la lluita de classes </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Crítica del present: Teoria de la plusvàlua. Exposat a “El capital” </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Projecte de futur a partir de la dictadura del proletariat. </li></ul></ul></ul></ul>
  15. 15. H.M.C. 2. Grans corrents ideològics de l’obrerisme
  16. 16. H.M.C. 2. Grans corrents ideològics de l’obrerisme <ul><ul><li>2.2 L’anarquisme </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’anarquisme presenta una crítica al capitalisme i es fonamenta en l’absència de qualsevol autoritat. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Proudhon: La propietat és un robatori. Aposta pel mutualisme i cooperativisme. No cal cap organització política. Parteix de la lliura associació. </li></ul></ul></ul>
  17. 17. H.M.C. 2. Grans corrents ideològics de l’obrerisme <ul><ul><li>2.2 L’anarquisme </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Bakunin: Tots els sectors socials (pagesos, artesans, obrers industrials, ...) es revoltaran contra l’explotació. Objectiu: Destrucció de l’Estat. Influent a Suïssa, Itàlia, Bèlgica i Espanya. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Pels anarquistes el fonamental es la llibertat individual, la solidaritat social, la crítica a la propietat privada, la defensa de la propietat col·lectiva i l’oposició a qualsevol jerarquia. </li></ul></ul></ul>
  18. 18. H.M.C. <ul><ul><li>El moviment obrer: inici fins 1848 </li></ul></ul><ul><ul><li>Grans corrents ideològics de l’obrerisme </li></ul></ul><ul><ul><li>L’època de la I Internacional (1864-1881) </li></ul></ul><ul><ul><li>Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914) </li></ul></ul><ul><ul><li>La II Internacional </li></ul></ul>Sumari
  19. 19. H.M.C. 3. L’època de la I Internacional (1864-1881) <ul><ul><li>3.1 L’Associació Internacional de Treballadors </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’AIT es crea a Londres al 1864 </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Intentava integrar totes les forces involucrades en la lluita social. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Es va establir un Consell General dirigit per Marx </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Principis bàsics: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Emancipació de la classe obrera </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Conquesta del poder polític </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Implantar el socialisme </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>A partir de 1866 es fan els primers congressos a Suïssa i Bèlgica. Es plantejaven sobretot millores laborals (jornada, treball infantil, treball femení, dret a la vaga, ...) </li></ul></ul></ul>
  20. 20. H.M.C. 3. L’època de la I Internacional (1864-1881)
  21. 21. H.M.C. 3. L’època de la I Internacional (1864-1881) <ul><ul><li>3.1 L’Associació Internacional de Treballadors </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Al 1869 comença un enfrontament entre Marx i Bakunin. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Marx controlava el Consell General i tenia el suport dels estats més industrials (GB, Al) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Bakunin criticava el lideratge de Marx i rebutjava qualsevol autoritat. Tenia el suport dels estats més agrícoles (Espanya, França i Itàlia). </li></ul></ul></ul>
  22. 22. H.M.C. 3. L’època de la I Internacional (1864-1881) <ul><ul><li>3.2 La Comuna de Paris </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Al 1870 esclata la guerra entre França i Alemanya </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>França és derrotada a la batalla de Sedan i els alemanys arriben a París i cau l’imperi de Napoleó III. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Es forma un govern conservador encapçalat per Thiers però la insurrecció popular provoca que el govern hagi de marxar de Paris i refugiar-se a Versalles. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Al 1871 es constitueix la Comuna de París, com una proposta de república democràtica i social </li></ul></ul></ul>
  23. 23. H.M.C. 3. L’època de la I Internacional (1864-1881)
  24. 24. H.M.C. 3. L’època de la I Internacional (1864-1881) <ul><ul><li>3.2 La Comuna de Paris </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>La Comuna va impulsar algunes accions: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Nacionalització dels béns del clergat </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Reforma de la justícia </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Substitució de l’exèrcit per milícies populars </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Abolició de la policia </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Lliurament d’empreses abandonades a cooperatives obreres </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Ensenyament laic i gratuit </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Aquestes propostes foren un referent pel moviment obrer i democràtic </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Al maig de 1871 les tropes de Versalles i els prussians van bombardejar Paris i es va sofocar la revolta. </li></ul></ul></ul>
  25. 25. H.M.C. 3. L’època de la I Internacional (1864-1881) <ul><ul><li>3.3 Crisi i disolució de la Internacional </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’enfrontament Marx-Bakunin, la guera franco-alemanya i la derrota de la Comuna van precipitar la crisi de l’AIT. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Al Congrés obrer de La Haia de 1872 es va formalitzar la ruptura entre marxistes i anarquistes. Els anarquistes foren expulsats de la AIT </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’AIT es va traslladar, molt afeblica a New York, i va desaparèixer al 1876. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Els anarquistes van crear la Internacional Antiautoritària, però també al 1881 va desaparèixer. </li></ul></ul></ul>
  26. 26. H.M.C. <ul><ul><li>El moviment obrer: inici fins 1848 </li></ul></ul><ul><ul><li>Grans corrents ideològics de l’obrerisme </li></ul></ul><ul><ul><li>L’època de la I Internacional (1864-1881) </li></ul></ul><ul><ul><li>Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914) </li></ul></ul><ul><ul><li>La II Internacional </li></ul></ul>Sumari
  27. 27. H.M.C. 4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914) <ul><ul><li>4.1 Els avenços del sindicalisme </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’augment del capitalisme, a partir de 1880, va provocar un creixement del proletariat urbà. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La difusió del socialisme afavoreix el sindicalisme </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Es va anar imposant la negociació col·lectiva </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>També els sindicats van reclamar la intervenció dels governs per evitar els abusos patronals </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Va aparèixer legislació en 3 sentits: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Treball infantil i femení: Edat mínima de treball passa de 8 a 12 anys; prohibició de treball nocturn femení i descans després del part. </li></ul></ul></ul></ul>
  28. 28. H.M.C. 4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914) <ul><ul><li>4.1 Els avenços del sindicalisme </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Va aparèixer legislació en 3 sentits: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Assegurances obligatòries: Alemanya imposa assegurances obligatòries per malaltia, accidents, invalidesa i vellesa. Al 1980 Anglaterra establir el primer subsidi d’atur. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Jornada laboral: Jornada de 10 hores als tallers i 8 a les mines. </li></ul></ul></ul></ul>
  29. 29. H.M.C. 4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914) <ul><ul><li>4.2 Partits i sindicats socialistes </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>A més a més de sindicats van anar apareixent partits polítics obrers. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>El primer fou el SPD (Partit Socialdemòcrata alemany) al 1875. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Volia combinar l’acció revolucionaria amb l’acció parlamentària. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Accions prioritàries: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Sufragi universal (també femení) </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Representació proporcional </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Igualtat de drets </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Tributació directa </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Sanitat i educació públiques </li></ul></ul></ul></ul>
  30. 30. H.M.C. 4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914) <ul><ul><li>4.2 Partits i sindicats socialistes </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>A més a més mantenien la lluita sindical aconseguint millores pels obrers. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>El SPD va afavorir la creació de sindicats nacionals i va imposar la negociació col·lectiva i el reconeixement de dret de vaga </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>El 1892 neix a Alemanya la Unió General de Sindicats Alemanys i a Espanya la UGT al 1888. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>A Anglaterra neix el Partit Laborista al 1905 vinculat al cercle sindical. Després del 1918 va optar per una orientació cap al socialisme. </li></ul></ul></ul>
  31. 31. H.M.C. 4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914) <ul><ul><li>4.3 Els camins del socialisme </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>El SPD evoluciona cap a l’acció parlamentària més que cap a l’acció revolucionària. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>A més a més el progrés econòmic semblava que allunyava la revolució socialista. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Bernstein para revisar les tesis marxistes: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>La riquesa no queda en poques mans. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>La pressió obrera havia permès moltes millores socials i democràtiques. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Apostava per la via parlamentària. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Aquestes tesis van tenir poc suport. </li></ul></ul></ul>
  32. 32. H.M.C. 4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914) <ul><ul><li>4.3 Els camins del socialisme </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Dirigents socialismes com ara Kautsky, Rosa Luxemburg i Lenin, apostaven per continuar amb la via revolucionària. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>A França Guesde (revolucionari) i Jaures (combinació revolució i parlament) s’enfrontaren ideològicament. Al final les dues tendències s’unifiquen a la Secció Francesa de la Internacional Obrera. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>A Itàlia i Espanya la forta presència anarquista dificultà la implantació del socialisme. El PSOE es crea al 1879 i el Partit Socialista a Itàlia el 1892. </li></ul></ul></ul>
  33. 33. H.M.C. 4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914)
  34. 34. H.M.C. 4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914) <ul><ul><li>4.4 Les pràctiques de l’anarquisme </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’anarquisme arrela sobretot a Espanya, Itàlia i França. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Al Congrés de Londres de 1881 s’aprovà l’ús de la violència individual per divulgar la ideologia. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Hi hagueren atemptats contra representats polítics, eclesiàstics, empresarials, militars, ... </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Kropotkin i Malatesta foren representant de l’anarcocomunisme. És el corrent més radical. S’oposaven al sindicalisme. Defensaven la propietat col·lectiva. Criticaven el darwinisme social. Defensaven l’educació i l’anticlericalisme. També defensaven els ideals internacionalistes. </li></ul></ul></ul>
  35. 35. H.M.C. 4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914) <ul><ul><li>4.4 Les pràctiques de l’anarquisme </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>En canvi, l’anarcosindicalisme defensava l’acció a partir dels sindicats. Eren contraris al terrorisme. Buscaven l’enfrontament directa amb els patrons, però sense violència. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La Carta d’Amiens (1906) a França establia el sindicalisme revolucionari i autònom dels partits. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Establia la vaga con a instrument revolucionari. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Es la Base de la Confederació General del Treball (CGT) a França i la Confederació Nacional del Treball (CNT) a Espanya. </li></ul></ul></ul>
  36. 36. H.M.C. <ul><ul><li>El moviment obrer: inici fins 1848 </li></ul></ul><ul><ul><li>Grans corrents ideològics de l’obrerisme </li></ul></ul><ul><ul><li>L’època de la I Internacional (1864-1881) </li></ul></ul><ul><ul><li>Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914) </li></ul></ul><ul><ul><li>La II Internacional </li></ul></ul>Sumari
  37. 37. H.M.C. 5. La II Internacional <ul><ul><li>5.1 Fundació i objectius </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Es crea a París durant el centenari de la revolució francesa al 1889. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Només va incorporar partits socialistes </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>No van establir cap Consell General que centralitzés l’acció. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Però al 1900 es va crear un Buró Socialista Internacional a Brusel·les que garantís l’acció entre congressos. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Pretenien: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Extensió de la democràcia </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Evolució pacífica cap a la presa del poder </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Regulació del mercat de treball </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Fi de qualsevol discriminació </li></ul></ul></ul></ul>
  38. 38. H.M.C. 5. La II Internacional <ul><ul><li>5.1 Fundació i objectius </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Van crear alguns símbols del moviment obrer: 1r de maig, Internacional. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Van aparèixer organismes dependents de la Internacional com ara la Conferència Internacional de Dones Socialistes al 1907, o la Federació Internacional de Joventut Socialista. </li></ul></ul></ul>
  39. 39. H.M.C. 5. La II Internacional <ul><ul><li>5.2 Els grans debats </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Es va condemnar el revisionisme de Bernstein. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Es reafirmà en la lluita de classes </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Va continuar la discussió entre la via reformista o més rupturista </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>També el colonialisme va suscitar debat. S’enfrontaren posicions radicalment contràries a posicions d’una certa tolerància pel progrés que comportava en zones colonitzades. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>També el bel·licisme previ a la 1a. GM va portar controvèrsia. Inicialment tots eren contraris al conflicte, però finalment el nacionalisme va pesar més que el socialisme. </li></ul></ul></ul>
  40. 40. H.M.C. 5. La II Internacional <ul><ul><li>5.3 Crisi i divisió del moviment socialista </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Totes aquestes discussions van acabar creant dos corrents: el revolucionari i el reformista. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La 1a. GM va accentuar la divisió e 3 grups: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Patriotes: Defensa de l’interés nacional </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Pacifistes moderats: contraris a la guerra i partidaris de la neutralitat </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Revolucionaris: Pretenien que la guerra es convertís en revolució proletària (Luxenburg, Lenin, Gramsci) </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La revolució soviètica va matar la Internacional al crear una nova organització: el Komintern </li></ul></ul></ul>
  41. 41. H.M.C. 5. La II Internacional
  42. 42. H.M.C. 5. La II Internacional
  43. 43. H.M.C. 5. La II Internacional
  44. 44. H.M.C. 5. La II Internacional
  45. 45. H.M.C. 5. La II Internacional
  46. 46. H.M.C. 5. La II Internacional
  47. 47. H.M.C. 5. La II Internacional

×