![SÍMPTOMES TRET ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau]()
Recomendados
Más contenido relacionado
La actualidad más candente
La actualidad más candente (20)
Destacado
Destacado (8)
Similar a 11 Tdah
Similar a 11 Tdah (18)
Más de Escola Pia Santa Anna
Más de Escola Pia Santa Anna (20)
11 Tdah
- 1. EL TRASTORN PER DÈFICIT D’ATENCIÓ AMB O SENSE HIPERACTIVITAT ESCOLA PIA, Mataró 13 novembre de 2002 Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
- 18. TIPUS DE PROFESSIONALS PER FER EL DIAGNÒSTIC (NIMI, National Institute of Mental Health) Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
- 22. TRACTAMENT MULTIDISCILPLINAR intervenció: EDUCATIVA PSICOLÒGICA MÈDICA PEDAGÒGICA Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
Notas del editor
- * “Holy trinity”= la santa trinitat * Dèficit d´atenció: contribueix al baix rendiment escolar. No segueixen bé els jocs, facilita la impopularitat entre els companys. Facilita el no seguiment d´instruccions tant dins l´escola com dins de la família. L´atenció està caracteritzada per la seva selectivitat modelada per la motivació i el plaer en la tasca. Generalment atén molt poc davant de tasques repetitives, avorrides o difícils. Distraibilitat o atenció a estímuls irrellevants. Lewis, 1991. * Impulsivitat: no sap esperar el torn, interromp als altres, contesta les preguntes sense escoltar-les, fa conductes perilloses sense preveure les conseqüències, presenten més fractures (Szatmari, 1989). A nivell cognitiu absència de planificació, no hi ha habilitats de resolució de problemes. (Taylor, 1985). L´impulsivitat és el símptoma més persistent en l´etapa adulta (Weiss & Hechtman, 1986).
- * Hiperactivitat : és inapropiada segons el nivell de desnvolupament del nen, pot ser motora i/o vocal. Hi ha la presencia d’ inquietud i moviments innecesaris,sense cap intencionalitat o proposit q. a més a més són inadequats per la tasca que s’està executant. Els pares diuen: “sempre va amunt i avall”,“sembla que tingui un motor”,“No pot estar assegut”,“salta. excesivament”,“parla excesivament”, “sovint canturreja o fa sorolls”, “es retorça”. Si se’ls observa a l’escola durant una classe es veu: s’aixequen de la cadira, es belluguen per la classe sense permís, mentre treballen mostren inquietud de braços i cames, juguen amb objectes que no són rellevants per la tasca, parlen fora de torn i fan sorolls inusuals amb la boca(Abikoff et al. 1977, Luk, 1985Les observacions directes en situacions socials també senyalen que parel i fan comentaris de forma excesiva.(Barkley et al, 1983 i Zentall, 1985). Hi ha molts tipus d’hiperact. i no queda clar la que diferencia als TDAH, la h. és fluctuant per tant semblaria que el problema principal es troba en la dificultat per regular el nivell d’activitat en funció de la tasca a realitzar. La inquietud estaria compresa dins de la pobre atenció i organització mentre que altres tipus d’h. estarien en una factor de comportament desinhibit o impulsiu. Segons Barkley serien la pobre inhibició i regulació del comportament els trets funamentals del tr.
- * Responen a les preguntes o situacions abans que estiguin plenament plantejades., sense pensar. No valoren el risc de les situacions poden prendre mal o poden destruir la propietat d’altres o cometre furts doncs no preveuen les conseqüències. Busquen la gratificació inmediata no poden aplaçar-la. Quan treballen fan petits talls en l’execució, hi posen el mínim esforç en aquelles tasques que els són especialment avorrides o aversives. Quan desitgen una cosa que depend del control dels altres ex. els pares li han promés que veurà una pel.lícula o que li compraran alguna cosa a partir dáquí atormenten als pares insistint en `’interval d’espera, davant els altres semblan constanment demandants i egocèntrics. Diuen el que pensen sense valorar les conseqüències per a ells mateixos o els sentiments dels altres. Les tasques que impliquen cooperació i compartir són especialment díficils per aquests ns. * Aquestes conductes fan que rebin moltes més crítiques, càstigs, censures, i ostracisme per part dels adults i els seus companys. * els estudis d’anàlisi factorial han fracassat en diferenciar la dimensió d’impulsivitat de la d’hiperactivitat, els ns impulsius són hipe. i a la inversa (Achenbach & Edelbrock, 1983 i Milich & Kramer, 1985). * S/Barkley (1990) el segell del TDAH és la dificultat per inhibir el comportament més que el prob. d’atenció que seria secundari.
- *Les dif. d’atenció s’observen tan en tasques de rendiment com en el joc, d’aci la necessitat de canviar de joc continuament.. Quan més esdetecten és davant de tasques avorrides i repetitives com els treballs escolars. * S/ Barkley el prob. no estaria tan en l’alta distraibilitat com del fet de que es cansa d’estar en la tasca per la presència d’estimuls estranys. En general els tDAH no es distreuen més que els ns normals per estímuls estranys Campbell et al. 1971, Cohen et al. 1972, Steinkamp, 1980). Però alguns estudis mostren que els estímuls estranys fan equivocar més als ns (Rosenthal &Allen, 1980) mentre que altres no troben aquest efecte. El prob. està en la persistencia o en l’esforç a respondre les tasquespoc atractives o de minimes conseqüències per la complexió de la mateixa (Barkley, 1990). *El no posar atenció a la tasca o acbar-la es dona molt + freqüentment en TDAH(ns i adolescents) que en ns amb prob.d’aprenentatge o en ns normals. *Pares i mestres diuen: “sembla que no escolta”, “fracasa en acabar les tasques asignades”, “somia despert”, “sovint perd coses”, “no es pot concentrar”,”es ditreu facilment”, “no pot treballar sense supervisió”, “salta d’una activitat incomplerta a una altra”.
- Ni la classificació CIE 10 ni el DSM IV contemplen l´edat del nen, el nivell maduratiu, l´extensió dels símptomes i els termes sovint o freqüentment són ambiguos. Els símptomes poden variar molt en funció de si l´ambient és estructurat o no, si les situacions requereixen d´un alt nivell d´exigència o no. *
- Les diferencies de prevalència són atribuïbles a la util.lització de diferents criteris diagnòstics, a Anglaterra es diagnostiquen més tr. de conducta en problemes que a EEUU serien TDA-H. A Anglaterra limiten el diagnòstic a casos molt extrems i generalitzats i sovint es diagnostica ens Ns que presenten alteracions neurològiques (ns amb lesions cerebrals i epilepsia). També són atribuibles a que no s´utilitzen ni les mateixes escales d´avaluació ni els mateixos punts de tall.
- La família pot començar a parlar amb el pediatra o el metge de capçalera. Alguns pediatres poden fer l’avaluació però sovint aquests recomanen a la família que assisteixin a un especilista apropiat que coneix i a qui li té confiança. Tant el psquiatra com el psicòleg a més d’estar cualificat per diagnosticar el TDAH ho estarà per tractar-lo. Poden tractar trastorns mentals i de comportament així com ajudar a la família a cercar formes d’enforntar-se al trastorn. Hem de tenir en compte que més del 50% de nens i joves amb TDAH poden presentar trastorns comorbes i aquests han de ser tractats per professionals de l’àmbit de la salut mental.
- Actualment es calcula que entre un 40-60% de nens i joves amb TDAH tenen un trastorn psiquiàtric associat. D. APRENENTATGE: majoritàriament problemes en l’àrrea de càlcul i llenguatge. T. OPOSICIONISTA: inclou discutir amb els adults, culpar a altres de les pròpies errades, perdre el control, negar-se a cumplir les normes que posen els adults, molestar deliberadament als altres, mostrar-se enfadat o resentit, ser rencoròs i venjatiu. T. CONDUCTA: inclou intents de trencar normes sense ser descobert, agressivitat amb persones i animals, mentir o robar coses a altres, escapar-se de casa, ausentar-se de l’escola o destruir deliberadament la propietat d’altres. Els TDAH+T.Cond. Tenen pitjor prnòstic en l’edat adulta que el TDAH sol o el T.C. Sol. Es més comú entre nens tipus combitat o hip.impulsiu. DEPRESSIÓ: per causes més exògenes (eviten convidar-los a les festes d’aniversari) o més endògenes (creuen que no aconseguiran èxits). Generalment apreix primer el TDAH i després la depressió. Actualment semblen haver estudis que confirmen la presència d’algun gen comú entre ambdos trastorns. T. ANSIETAT: preocupació excessiva per les coses, tensos, cansats o dificultats per dormir.
- Ni la classificació CIE 10 ni el DSM IV contemplen l´edat del nen, el nivell maduratiu, l´extensió dels símptomes i els termes sovint o freqüentment són ambiguos. Els símptomes poden variar molt en funció de si l´ambient és estructurat o no, si les situacions requereixen d´un alt nivell d´exigència o no. *
- *Afavorir la socialització: integrant al N en alguna activitat extraescolar, és importan que el N tingui més d’un grup social i que en tingui un al marge del rendiment escolar.
- * Dosis òptima es troba entre0.3 i 0.7mgr/kg. *Estimulants : incrementen el nivell de VIGILANCIA del Sistema Nerviós Central. Actúen a nivell dopaminèrgic (alliberen més Dopamina a l’espai sinàptic i bloquejen la recaptació d’altres catecolamines). Com a estimulants també hi ha la Dextro-anfetamina i la pemolina. * Metifenidat (Rubifén): fàrmac d´elecció Incrementan l´atenció redueix hiperac. Efectes no desitjables més freqüents: reducció de la gana, influència sobre el creixement sobretot al 1º any de Tº. (actualment es creu que és més per la pèrdua de pes), poden aparèixer trs. del son, i incrementar la disforia o labilitat emocional. Aquests estan relacionats amb les dosis i presenten una gran variabilitat individual. La majoria cedeixen a les 2 setmanes de Tº. (Barkley troba que hi ha efectes 2º en un 50% de ns, però aquests també es donaven en la fase placebo, ho atribueix a caract. del tr.). S’observa increment del ritme cardíac i de la presió sanguinea diastòlica però no són clinicament significatives. A dosis molt altes “N congelat”: excesiva focalització de l´atenció. Equival a la persevaració en una activitat repetitiva. La psicosis paranoide és una complicació en adults que ingereixen dosis altes d’anfetamines. S’han descrit alguns casos d’al.lucinacions auditives, visuals i tàctils en ns que rebien dosis terapeùtiques de psicoestimulants. Es necesari explorar les alteracions del pensament i de la sensopercepció durant el Tº.
- Convulsions: no hi ha evidència de que disminueixi el lllindar convulsiu. Tics: Gadow, K.D. (1995). Estudi amb 34 TDAH i tics motors , placebo i metlf. a 3 dosis (0.1mg/kg, 0.3 mg/kg i 0.5 mg/kg) 2 veg./dia, 2 set. no va trobar exarcebació dels tics motors en alguna ocasió un increment molt discret. *Friedhoff també ha suggerit q. l’exposició primerenca a psicoestimulants en ns amb risc de desenvolupar un Sindrome de Tourette pot provocar un retard d’aquest síndrome o reduir la freqüència dels tics al reduir la sensibilitat dels receptors de dopamina. No hi ha estudis a llarg plaç s’aconsella ser prudent i explicar als familiars els riscos potencials. Si s’observa increment de tics retirar el tractament, esperar 7-10 dies i es pot tornar a iniciar a dosis més baixes. Cal tenir present l’ús potencial del fàrmac com a substancia d’abús per part del n i per part del Ps. A l’inici en adolescents (en Ns no s´ha observat) amb TDAH o Tr. conductuals que previament tenien baixa autoestima s’observa cert sentiment d’euforia. Però hi ha una ràpida tolerància en aquest efecte. Abús: efectes simpaticomimètics; taquicardis, hipertensió, boca seca. 2. estereotipies. 3. Irritabilitat o labilitat emocional. L’abús crònic pot donar al.lucinacions tàctils, visuals i auditives, idees de referència i psicosis. Quadre d’abstinència psicològica: disforia, depressió major, idees de suicidi i deseperança. Intoxicació: la sobreingesta és menys perillosa que amb altres psicofàrmacs.Contraindicacions: psicosis, en tr. per abús de substàncies. Ser cauts a l’administració en Gilles.
- El metilfenidat vida mitja curta, eficacia 70-80%. Revisió Spencer i col. 1996, 150 estudis sobre l’eficacia del fàrmac total de 5768 nens, adolescents i adults s’estima un efecte beneficiós en un 70%, millora en la simp., autoestima, cognició, adaptació social i familiar. La majoria dels estudis són curts, no n’hi ha de longitudinals. Hi ha millora en la hiperactivitat, impulsivitat i en la dificultat de mantenir la atenció però també en: persitencia en les tasques, millora a nivell acadèmic i en les relacions socials, incremen en la capacitat de percebre el que els altres comuniquen. * Imipramina ( tofranil): sequetat de boca, acceleració del pols, dona meys insommi i anorexia, potencial toxicitat cardiovascular. *Butirofenonas (haloperidol) : actua com un gran sedant, redueix la capacitat de concentració, N més tranquil pertorba menys però rendeix poc. Efectes extrapiramidals indesitjables (moviments tipus Parkinson i espasmes musculars). La “American Academy of Child and Adolescent Psychiatry” al 1991 publicar un document on s’epecificava que els rics dels neurolèptics generalment EXCEDEIXEN els possibles beneficis que es poden obtindre en el tractament del TDA-H i que la seva aplicació requereix d’una acurada consideració.
- 1. Quan no pensem el que diem comencem per norma fent una crítica al nen i no analitzen el seu comportament i com podem resoldre el problema. Ex: si ha arribat tard, podem optar en comtes de començar amb retrets, pregunta-li que ha passat perquè arribes tard i desprès establir conjuntament amb ell una conseqüència. 2. Els pares no només han de pensar com es comporta el seu fill i que malament que es senten, han de entendre que el seu fill està vivint una època de grans canvis , dubtes…i per tant han d’ intentar posar-se al seu lloc, sobre tot perquè són ells els adults. Ex: si al nostre fill li han sortit molts grans a la cara potser que estigui enfadat i que es vegi així mateix lleig. Els pares no hem de ridiculitzar aquest comportament perquè tenir uns par de granets no afecta res. En l’ etapa de canvis que viu el nostre fill l’ estètica és important i li afecta a la seva autoestima per tant hem d’ intentar comprendre´l i animar-lo. 3. Ex:els pares pensen que com el seu fill no vol estar amb ells però si amb els amics, això es per que són uns pares dolents. El correcte seria pensar que en l’ etapa de l´adolescència els adolescents prefereixen estar amb els seus amics en contes dels pares fet que no vol dir que siguin uns pares dolents.
- 1. Ajudar-li a organitzar-se els horaris d’ activitats de casa o de l’ escola. 2. Els passos per resoldre’ s problemes de cada dia. 3. Contar amb la seva opinió no només sobre la seva vida sinó també sobre les decisions de casa. 4. Sobre tot dels temes tabú: sexe, drogues… 5. Ex: Quan tu arribes tard a casa jo em sento molt preocupada perquè no sé si estàs bé o t’ has passat alguna cosa.