1. Historia dels ordinadorsHistoria dels ordinadors
Eric Olier HolledererEric Olier Hollederer
4t ESO A4t ESO A
InformàticaInformàtica
2. Breu aproximació històricaBreu aproximació històrica
La primera màquina de calcular mecànica,La primera màquina de calcular mecànica,
un precursor de l'ordinador digital, va serun precursor de l'ordinador digital, va ser
inventada el 1642 pel matemàtic francèsinventada el 1642 pel matemàtic francès
Blaise Pascal. Aquell dispositiu utilitzavaBlaise Pascal. Aquell dispositiu utilitzava
una sèrie de rodes de deu dents en quèuna sèrie de rodes de deu dents en què
cada una de les dents representava uncada una de les dents representava un
dígit del 0 al 9. Les rodes estavendígit del 0 al 9. Les rodes estaven
connectades de tal manera que podienconnectades de tal manera que podien
sumar nombres fent avançar el nombre desumar nombres fent avançar el nombre de
dents correcte. En 1670 el filòsof idents correcte. En 1670 el filòsof i
matemàtic alemany Gottfried Wilhelmmatemàtic alemany Gottfried Wilhelm
Leibniz va perfeccionar aquesta màquina iLeibniz va perfeccionar aquesta màquina i
va inventar una que també podiava inventar una que també podia
3. Primera màquina de calcularPrimera màquina de calcular
mecànica (1642)mecànica (1642)
4. Targetes perforadesTargetes perforades
Al 1801 el francès Joseph Marie Jacquard, va utilitzarAl 1801 el francès Joseph Marie Jacquard, va utilitzar
un mecanisme de targetes perforades per controlarun mecanisme de targetes perforades per controlar
el dibuix format pels fils de les teles confeccionadesel dibuix format pels fils de les teles confeccionades
per una màquina de teixir. Aquestes plantilles oper una màquina de teixir. Aquestes plantilles o
motlles metàl·lics perforats permetien programarmotlles metàl·lics perforats permetien programar
les puntes del teixit, aconseguint obtenir unales puntes del teixit, aconseguint obtenir una
diversitat de trames i figures.diversitat de trames i figures.
Màquina diferencial dissenyada perCharles BabbageMàquina diferencial dissenyada perCharles Babbage
En Charles Babbage (1793-1871) va crear un motoEn Charles Babbage (1793-1871) va crear un moto
analític que permetia sumar, sostreure, multiplicar ianalític que permetia sumar, sostreure, multiplicar i
dividir una velocitat de 60 sumes per minut. Aldividir una velocitat de 60 sumes per minut. Al
1843 Ada Byron (1815-1851) va suggerir la idea1843 Ada Byron (1815-1851) va suggerir la idea
que les targetes perforades s'adaptessin de maneraque les targetes perforades s'adaptessin de manera
que el motor de Babbage repetís certes operacions.que el motor de Babbage repetís certes operacions.
A causa d'aquest suggeriment alguns considerenA causa d'aquest suggeriment alguns consideren
Lady Lovelace la primera programadora i CharlesLady Lovelace la primera programadora i Charles
6. Computadors analògicsComputadors analògics
avançatsavançats
Abans de la Segona Guerra Mundial, elsAbans de la Segona Guerra Mundial, els
ordinadors analògics elèctrics i mecànicsordinadors analògics elèctrics i mecànics
eren considerats l'"estat de l'art", i moltseren considerats l'"estat de l'art", i molts
pensaven que era el futur de lapensaven que era el futur de la
computació. Els ordinadors analògicscomputació. Els ordinadors analògics
prenen l'avantatge de les grans similitudsprenen l'avantatge de les grans similituds
entre les matemàtiques de fenòmens aentre les matemàtiques de fenòmens a
baixa-escala -la posició i el moviment debaixa-escala -la posició i el moviment de
les rodes, o el voltatge i el corrent delsles rodes, o el voltatge i el corrent dels
components electrònics- i lescomponents electrònics- i les
matemàtiques d'altres fenòmens a mésmatemàtiques d'altres fenòmens a més
gran escala, com ara les trajectòriesgran escala, com ara les trajectòries
balístiques, la inèrcia, la ressonància, labalístiques, la inèrcia, la ressonància, la
transferència d'energia, el moment, etc.transferència d'energia, el moment, etc.
8. Primers computadors digitalsPrimers computadors digitals
L'era de la computació moderna vaL'era de la computació moderna va
començar amb un intens període decomençar amb un intens període de
desenvolupament abans i durant ladesenvolupament abans i durant la
Segona Guerra Mundial, amb l'úsSegona Guerra Mundial, amb l'ús
d'elements electronics com a substits delsd'elements electronics com a substits dels
seus equivalents mecànics, i amb elsseus equivalents mecànics, i amb els
càlculs digitals substituint als càlculscàlculs digitals substituint als càlculs
analògics. Màquines com la Z3,analògics. Màquines com la Z3,
l'Atanasoff-Berry Computer, els ordinadorsl'Atanasoff-Berry Computer, els ordinadors
Colossus, i l'ENIAC foren construides a màColossus, i l'ENIAC foren construides a mà
usant circuits que contenien relés iusant circuits que contenien relés i
vàlvules (vàlvules de buit) i sovint usaventvàlvules (vàlvules de buit) i sovint usavent
targetes perforades o paper perforat comtargetes perforades o paper perforat com
a entrada i com la principal (no-volàtil)a entrada i com la principal (no-volàtil)
memòria d'emmagatzement.memòria d'emmagatzement.
9. Ordinador Z3Ordinador Z3
L'ordinador Z3, creat per Konrad Zuse, vaL'ordinador Z3, creat per Konrad Zuse, va
ser la primera màquina programable iser la primera màquina programable i
completament automàtica decompletament automàtica de
característiques usades per definir uncaracterístiques usades per definir un
ordinador. Estava construït amb 2200ordinador. Estava construït amb 2200
relés, tenia una freqüència de refrescrelés, tenia una freqüència de refresc
d'aproximadament 5 Hz, i una longitud ded'aproximadament 5 Hz, i una longitud de
resposta de 22 bits. Els càlculs erenresposta de 22 bits. Els càlculs eren
realitzats amb aritmètica en comarealitzats amb aritmètica en coma
flotant purament binaria. La màquina vaflotant purament binaria. La màquina va
ser completada el 1941(el 12 deser completada el 1941(el 12 de
maig d'aquell mateix any va sermaig d'aquell mateix any va ser
presentada a una audiència de científicspresentada a una audiència de científics
a Berlín). El Z3 original va ser destruïta Berlín). El Z3 original va ser destruït
el 1944 durant un bombardeig aliat deel 1944 durant un bombardeig aliat de
11. Mark 1Mark 1
Entre 1939 i 1944, Howard Aiken de Entre 1939 i 1944, Howard Aiken de
la Universitat d'Harvard, en la Universitat d'Harvard, en
col·laboració amb IBM, va col·laboració amb IBM, va
desenvolupar el Mark 1, conegut com desenvolupar el Mark 1, conegut com
a Calculador Automàtic de Seqüència a Calculador Automàtic de Seqüència
Controlada. Va ser un computador Controlada. Va ser un computador
electromecànic de 15 metres de llarg electromecànic de 15 metres de llarg
i 2,40 d'alt, i pesava 5 tones. Tenia i 2,40 d'alt, i pesava 5 tones. Tenia
700.000 elements mòbils i d'alguns 700.000 elements mòbils i d'alguns
centenars de kilòmetres de cablescentenars de kilòmetres de cables
13. La segona generació (1958-1964):La segona generació (1958-1964):
TransistorsTransistors
A la segona meitat dels anys 50, A la segona meitat dels anys 50,
els transistors BJT substitueixen les els transistors BJT substitueixen les
vàlvules de buit. Això dóna lloc a la vàlvules de buit. Això dóna lloc a la
"segona generació" de computadors."segona generació" de computadors.
En un principi es creia es produirien i En un principi es creia es produirien i
s'usarien molts pocs computadors. Això s'usarien molts pocs computadors. Això
era en part per la seva mida, el cost, i els era en part per la seva mida, el cost, i els
coneixements necessaris per operar-lo o coneixements necessaris per operar-lo o
interpretar-ne els resultats. Els transistors interpretar-ne els resultats. Els transistors
van reduir enormement la mida dels van reduir enormement la mida dels
ordinadors, el cost inicial, i el cost ordinadors, el cost inicial, i el cost
d'operació. El transistor de junció bipolar d'operació. El transistor de junció bipolar
14. Segona genearcióSegona genearció
Es van crear noves professions; programador, analista, Es van crear noves professions; programador, analista,
expert en sistemes d'informació, i es va iniciar la expert en sistemes d'informació, i es va iniciar la
indústria del programari.indústria del programari.
1948: William Bradford Shockley, John Bardeen i Walter H. 1948: William Bradford Shockley, John Bardeen i Walter H.
Brattain Inventen el Transistor.Brattain Inventen el Transistor.
1959: IBM treu el seu primer ordinador transistoritzat, els 1959: IBM treu el seu primer ordinador transistoritzat, els
models 1620 fins 1790models 1620 fins 1790
1961: Apareixen nous conceptes pioners, entre ells el 1961: Apareixen nous conceptes pioners, entre ells el
caràcter de 8 bitscaràcter de 8 bits
1962: IBM treu al mercat els primers discs extraibles que 1962: IBM treu al mercat els primers discs extraibles que
es van convertir en un estàndard de la indústria de la es van convertir en un estàndard de la indústria de la
computació.computació.
Caràcters ASCII imprimibles, del 32 al 126.Caràcters ASCII imprimibles, del 32 al 126.
1963: Un comitè Indústria-Govern desenvolupa el codi de 1963: Un comitè Indústria-Govern desenvolupa el codi de
caràcters ASCII, (es pronuncia asqui), el primer caràcters ASCII, (es pronuncia asqui), el primer
estàndard universal per a intercanvi d'informació estàndard universal per a intercanvi d'informació
(American Standard Code for Information Interchange), (American Standard Code for Information Interchange),
el qual va permetre que màquines de tot tipus i marca el qual va permetre que màquines de tot tipus i marca
poguessin intercanviar dades.poguessin intercanviar dades.
16. La tercera generació d'ordinadorsLa tercera generació d'ordinadors
(1964-1971) – Circuits Integrats(1964-1971) – Circuits Integrats
Tot i que els circuits integrats van serTot i que els circuits integrats van ser
inventats en el 1958, no va ser finsinventats en el 1958, no va ser fins
al 1964 que es van construiral 1964 que es van construir
ordinadors amb aquests components.ordinadors amb aquests components.
Varen ser els primers ordinadors enVaren ser els primers ordinadors en
disposar de sistema operatiu quedisposar de sistema operatiu que
controlava l'execució dels diferentscontrolava l'execució dels diferents
programes a executar.programes a executar.
17. La quarta generació d'ordinadorsLa quarta generació d'ordinadors
(1971 en endavant) – PC’s(1971 en endavant) – PC’s
La base de la quarta generació fou laLa base de la quarta generació fou la
invenció per part de Marcianinvenció per part de Marcian
Hoff delmicroprocessador.Hoff delmicroprocessador.
A diferència de les minicomputadores deA diferència de les minicomputadores de
tercera generació, que eren essencialmenttercera generació, que eren essencialment
una versió reduïdauna versió reduïda
d'ordinadors mainframe, els orígens de lad'ordinadors mainframe, els orígens de la
quarta generació són fonamentalmentquarta generació són fonamentalment
diferents. Els ordinadors basats endiferents. Els ordinadors basats en
microprocessadors originàriament erenmicroprocessadors originàriament eren
molt limitats pel que fa a la capacitatmolt limitats pel que fa a la capacitat
computacional i velocitat, i no eren percomputacional i velocitat, i no eren per
tant cap intent de fer una versió de midatant cap intent de fer una versió de mida
petita d'un minicomputador, sinó quepetita d'un minicomputador, sinó que