2. El declivi del torn dinàstic (1898-1917)
• 1898, significa la pèrdua de les últimes
colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines. El
gran desastre.
• 1902: majoria d’edat del rei Alfons XIII. El
rei intenta mantenir el model d’ alternança
pacífica, però sap que són necessàries
reformes.
• Antoni Maura inicia un programa per a
reformar la vida política del país i depurar la
corrupció: el Regeneracionisme.
• Els intents reformistes no acaben ni amb la
manipulació electoral ni amb el caciquisme,
propis dels sistema canovista.
• José Canalejas intentarà reduir la influència
de l’ Església sobre l’ estat i plantejarà un
model més descentralitzat per donar
cabuda als nacionalistes catalans i bascos.
3. • Les opcions polítiques al
marge del sistema canovista
es van fent més fortes:
-Republicans
-Nacionalistes
-Socialistes
-Anarquistes
A Catalunya els partits dinàstics
perden l’ hegemonia en
benefici de les forces
republicanes i catalanistes.
4. La Setmana tràgica
• Al 1909 es produeix una revolta
popular a Barcelona.
• Motius: la dolenta situació social i
econòmica.
• L’ espurna: el reclutament de
soldats (reservistes)per a la
Guerra d’Africa contra les càbiles
berbers.
• Vaga i revolta anticlerical.
• L’ aixecament va ser reprimit amb
contundència i la repressió
desproporcionada. Es va afusellar
Ferrer i Guàrdia (pedagog
modern, laic i anarquista) acusat
de ser el cap de la revolta.
• Repulsa popular i canvi de
govern: el rei crida a governar als
liberals. El sistema s’ esquerda.
5.
6. La Mancomunitat de Catalunya
La descentralització propiciada pels governs
liberals va comportar l’ inici d´ un procés
descentralitzador de l’ Estat. El 1914 es va crear
a Catalunya una institució de govern coneguda
com a Mancomunitat, que agrupava les 4
diputacions catalanes i que va ser presidida per
Part de la Riba.
La Mancomunitat va encaminar la seva actuació
a la creació de noves infraestructures i serveis
públics i a posar en marxa un nou projecte
cultural i educatiu.
7. Barcelona, 1910
El Paral.lel, principis
del sigle XX
Plaça de Sant Jaume; fetes de
la Mercè, principis del sigle XX La diagonal, 1932
8. La crisi de 1917
• El president del govern liberal José
Canalejas és assassinat el 1912 pels
anarquistes i tornen a governar els
conservadors amb Eduardo Dato.
• Es governa de forma autoritària.
• Esclata una revolta protagonitzada
per militars, parlamentaris i sindicats
que protesten per la situació
política, econòmica i social del país
que s’ha vist agreujada per la I
Guerra Mundial.
• El govern soluciona la situació
momentàniament però no pot aturar
la greu crisi
Vaga minera
9.
10. El declivi de la monarquia (1917-1923)
• El període es caracteritza per una forta
inestabilitat política (13 governs diferents),
forta conflictivitat social (mobilització
sindical) i guerra en Àfrica.
• Apareixen els governs de concentració amb
polítics liberals i conservadors que amb el
suport dels catalanistes (Lliga Regionalista)
van canviant de cartera ministerial sense
aportar gran cosa.
• Salvador Seguí, Àngel Pestanya i Joan Peiró es
converteixen en líders sindicals catalans del
moment, defensant millors condicions
laborals i salarial. La CNT arriba a tenir 700
000 afiliats que exigeixen reformes al camp i
a les fàbriques.
11. • Va ser a Barcelona i la seva
àrea industrial on la lluita
obrera va tenir més
incidència. El conflicte més
important fou la vaga de La
Canadenca al 1919. El servei
d’ electricitat va quedar
paralitzar durant més de 40
dies.
• El govern i la patronal van
endurir l’ actitud envers els
treballadors i es va entrar en
un procés de greu violència.
12. • Enfront del radicalisme
obrer apareixen :
- els Sindicats Lliures al servei
dels empresaris i del govern
- Grups armats
contrarevolucionaris que
atemorien i assassinaven a
dirigents obrers i
rebentaven les vagues. El
pistolerisme es fa quotidià.
13. • La guerra d'Àfrica continua.
• Derrota d’Annual (1921): més de
12.000 soldats espanyols varen
morir en la seva retirada cap a la
costa.
• Els partits d’esquerres acusen als
militars i al rei de la massacre. Es
demanen responsabilitats
(Informe Picasso), per aturar la
investigació alguns militars van
propiciar un cop d’ Estat.
La derrota de Annual
14.
15. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)
• Miguel Primo de Rivera,
capità general de Catalunya,
protagonitza un cop d’Estat
amb el suport de la patronal,
els conservadors i el rei.
• El cop es justifica per la falta
de solucions del sistema
parlamentari espanyol vers el
desordre social i polític
(nacionalismes) . Primo
pensa que es pot governar
sense partits polítics i s’
inspirarà en el feixisme italià.
16. • La dictadura va suspendre la
Constitució, va dissoldre el
Parlament, va prohibir els
partits polítics i els sindicats (a
excepció del PSOE que li dona
el seu suport) , va destituir tots
els càrrecs electes (diputats,
alcaldes...) i va establir la
censura.
• Va prohibir tota expressió
pública de catalanisme i va
suprimir la Mancomunitat.
• Va reprimir als intel·lectuals,
professors universitaris
(Unamuno) i organitzacions
d’esquerra.
Alfons XIII i Miguel Primo de Rivera
17. • La resolució del conflicte
africà va jugar al seu favor
,així com la conjuntura
econòmica favorable.
• L’arribada dels efectes de
la crisi de 1929 farà que
augmenti la seva
impopularitat per la falta
de solucions i Primo
dimitirà al gener de 1930.
Desembarcament d’Alhucemas
Primo de Rivera dimiteix
https://www.youtube.com/watch?v=IF395qlBlHM
18. De la monarquia a la República.
• El general Berenguer succeeix a Primo i prepara unes eleccions per tal
de tornar al constitucionalisme.
• Les eleccions municipals es convoquen el 12 d’Abril de 1931.
19. • L’oposició a la monarquia es
presenta unida mitjançant el
Pacte de Sant Sebastià, 1930
(republicans, socialistes,
nacionalistes d’esquerra).
• Els partits monàrquics es
presenten dividits.
• Els resultats donen la victòria a
la coalició republicana en les
àrees urbanes i als monàrquics
a les àrees rurals.
• Els sistema electoral dona la
victòria als republicans: el 14
d’abril es proclama la II
República i el rei se’n va a l’exili.
21. El govern provisional
Integrat per republicans, socialistes
i catalanistes d’ esquerres:
• Primeres mesures polítiques i socials:
-Amnistia per als presos polítics
-Llibertat de partits i sindicats.
-Jornada de vuit hores.
-Llei de jurats mixtos (patrons i
treballadors)
-Generalitat provisional de Catalunya
com a pas previ a l’ autonomia
-Convocatòria de Corts Constituents.
Alcalá Zamora, primer
President de la II
República.
Manuel Azaña,
primer president del
govern
22. • Primers problemes:
-Reacció contra l’Església pel seu
recolzament a la monarquia:
crema de convents i esglésies.
-Vagues obreres convocades pels
anarquistes que volen la
revolució social i no la
república burgesa.
El juny de 1931 es van convocar
eleccions a Corts Constituents
que van donar la victòria a la
coalició republicanosocialista.
La seva primera tasca: redacció
d’ una nova Constitució
aprovada al desembre.
23. La Constitució de 1931.
• Aprovada al desembre de 1931.
• Sufragi universal, masculí i femení.
• Aconfessionalitat de l’Estat respectant tots
el cultes i creences.
• Declaració de drets individuals.
• Àmplies llibertats públiques i privades.
• Reconeixia el dret a la propietat privada
però amb dret d’expropiació pel bé comú.
• Una única cambra tindrà el poder
legislatiu, les Corts.
• Poder executiu residia en el Consell de
Ministres i en el President del govern.
• Poder judicial independent.
• Estat únic amb possibilitat de governs
autonòmics a algunes regions.
• Primer President de la República: Niceto
Alcalá Zamora.
• President del govern: Manuel Azaña.
24. La Catalunya republicana
• Esquerra Republicana surt victoriosa
de les eleccions del 31 amb Francesc
Macià al capdavant.
• L’ entusiasme inicial el porta a
proclamar la República Catalana dins
de la Federació Ibèrica.
• Madrid el fa rectificar i finalment
Catalunya disposarà d’ una govern
autonòmic : la Generalitat.
• La primera tasca del govern serà
redactar l’ Estatut d’ Autonomia que
serà aprovat a Madrid el 9 de
setembre del 1932 amb retallades
important respecte el text inicial
presentat pels catalans.
Francesc Macià proclama el 14 d'abril de 1931 la República Catalana,
des del balcó de la Generalitat.
http://caballe.cat/media/2006/04/republica.mp3
Discurs radiofònic
25. Les primeres eleccions al Parlament de
Catalunya es van celebrar el 20 de
novembre del 1932. Esquerra
Republicana obté la victòria novament.
Lluís Companys és elegit president del
Parlament i Francesc Macià president de
la Generalitat.
La tasca de la Generalitat va continuar i
ampliar la política iniciada per la
Mancomunitat. Va crear i organitzar les
institucions pròpies de l’ administració
catalana, va realitzar reformes socials, va
organitzar serveis d’ assistència social, va
estimular l’ experimentació i l’ estudi en
diferents àmbits, va crear instituts,
escoles i centres de formació
professional amb una renovada
pedagogia, es va aprofundir en la
normalització del català...
Francesc Macià
Lluís
Companys
26. El Bienni Reformista (1931-1933)
• El primer govern és una
coalició de republicans,
socialistes i nacionalistes.
• El seu objectiu és
modernitzar l’ economia i la
societat d’ Espanya el més
ràpidament possible. Es
pretén fer d’ Espanya un
país democràtic, laic i
descentralitzat.
https://www.youtube.com/watch?v=AKLYGVBFgrI
27. Reforma militar
• Es pretén crear un exèrcit modern fidel a
la República, sotmès al poder civil i així
reduir els intents colpistes.
• L’exèrcit espanyol està endarrerit
tècnicament i amb un excés de
comandaments en relació amb la tropa.
• La Llei de retirs permet la jubilació
anticipada dels oficials que ho desitgen
amb la totalitat del salari.
• Es tanca l’Acadèmia Militar de Saragossa.
• Es redueixen les capitanies generals
• Es trasllada a llocs més perifèrics a alguns
generals considerats contraris a la
República (Franco a Canàries, Mola a
Pamplona, Godet a Mallorca, etc.)
28. Reforma religiosa i educativa.
• Intent de disminuir el pes de l’Església
catòlica en la societat espanyola i la seva
influència en l’educació.
• L’Església es separa de l’Estat.
• No hi ha subvencions econòmiques a
l’Església.
• Es prohibeix l’ensenyament a les ordres
religioses, l’Estat se n’ ocuparà mitjançat
la creació d’escoles públiques. Es tracta de
l’etapa de major inversió de diners en
creació d’escoles i formació de mestres
fins aquell moment. La idea era acabar
amb l’ altíssim percentatge analfabetisme
del país.
• Es va dissoldre la Companyia de Jesús.
• S’introdueix el matrimoni i l’ enterrament
civils.
• Els cementeris seran municipals.
• Es crea una llei de divorci.
29. Reforma territorial.
• La Constitució va permetre la
descentralització de l’Estat, l’
elaboració d’Estatuts d’Autonomia i l’
establiment de governs autonòmics.
• S’aproven el català i el basc.
• El gallec i el valencià queden aturats
per l’inici de la Guerra Civil.
30. Reforma agraria.
• A la meitat sud d’Espanya la terra està en
mans d’ uns pocs propietaris que controlen
grans extensions de terra (latifundis).
• Al mateix temps existeix una gran quantitat
de camperols sense terra: jornalers.
• Els jornalers depenen del seu treball per
poder viure, si no treballen no mengen. La
misèria és extrema.
• La Llei de 1932, declara expropiables les
finques sense cultivar, i aquestes terres es
podran repartir entre els llauradors. La llei
s’aprova després de l’intent de cop d’Estat
de Sanjurjo al 1932.
• Les expropiacions es faran amb
indemnitzacions pagades per l’IRA (Institut
de Reforma Agrària).
• La reforma és lenta: burocratització, traves
dels propietaris, falta de diners, etc.
• Els jornalers demanen més rapidesa en
l’aplicació de les mesures; alguns comencen
a ocupar terres, comencen a perdre la
paciència amb la República.
31. • ¿Qui s’oposa a les reformes?
-Grans propietaris agraris.
-Jerarquia de l’Església Catòlica.
-Part de l’exèrcit.
-Amplis sectors de les classes altes i
mitjanes que veien perillar les
seves propietats i el seu poder.
-La UGT, vinculada al PSOE es
radicalitza i la FAI anarquista
demana la revolució social per la
lentitud de les reformes
republicanes. Es van produir
aixecaments (l’Alt Llobregat al
1932 i Casas Viejas al 1933) que
la República va esclafar
durament.
32. • Les forces de la dreta
s’agrupen en la
Confederación Española de
Derechas Autónomas
(CEDA), dirigida per José
María Gil Robles.
• Més a la dreta sorgirà la
Falange Española de
caràcter feixista, dirigida per
José Antonio Primo de
Rivera, fill del dictador.
• Els carlins i el monàrquics
també s’uniran a la oposició
a la República.
https://www.youtube.com/watch
?v=f4CSz8DVg_Y
33. El Bienni Negre (1933-1936)
• Noves eleccions legislatives al
novembre de 1933 (Azaña havia
dimitit després de les protestes per la
repressió de Casas Viejas).
• La coalició de centre-dreta guanya.
• Alejandro Lerroux (Partit Radical, de
centre) es triat nou president del
govern, recolzat per la CEDA.
• S’inicia una tasca contrareformista:
paralització de la reforma agrària,
acostament al Vaticà, amnistia als
militars colpistes, etc.
• Els partits d’esquerra es radicalitzen.
José Maria Gil Robles, dirigent de la
CEDA
Alejandro Lerroux, líder del Partit
Radical i segon president de la
República.
34. • Quan al 1934 entren al govern tres
ministres de la CEDA, esclatarà una
revolta a tot el país però fou a
Astúries i Catalunya on va tenir més
ressò.
• A Astúries totes les forces obreres
d’esquerra s’uniran i controlaran tota
la conca minera. L’ exèrcit, dirigit per
Franco sufoca la revolta i aplica una
forta repressió.
• A Catalunya, on governen les
esquerres, Lluís Companys va
proclamar l’Estat Català. La rebel·lió
va ser sufocada, el president
empresonat, la Generalitat dissolta i l’
Estatut anul·lat
Carrers de Barcelona
Miners asturians detinguts
Govern de la Generalitat empresonat
35. El Front Popular (1936)
• Les desavinences entre els partits al
govern i els casos de corrupció porten a
unes noves eleccions al febrer de 1936.
• Els partits de centreesquerra es
presenten units: Front Popular. Els
anarquistes, tot i el seu apolitisme,
recomanen votar a aquesta coalició.
Volen recuperar l’esperit reformador del
primer bienni.
• La dreta es presenta dividida. Vol
reformar la Constitució de 1931 de
forma més conservadora.
• La victòria és per al Front Popular.
• Azaña serà President de la República i
Casares Quiroga cap de govern.
• Es reprenen les reformes iniciades al
1931 i es restaura la Generalitat
catalana.
El Front Popular va
prometre l’ amnistia
per als represaliats
del 1934
Santiago Casares Quiroga
37. El Cop d’Estat.
• La divisió entre dretes i
esquerres és patent al carrer.
• Les esquerres més radicals
volen la revolució.
• Les dretes extremes volen
acabar amb la República.
• L’assassinat de Calvo Sotelo
(dretes) en represàlia per la
mort del Tinent Castillo
(socialista), serà el pretext que
les forces contràries a la
República utilitzin per agafar
les armes i atacar la República.
• El 17 de juliol a Àfrica (Melilla,
Tetuan i Ceuta) i el 18 a la
península s’inicia el cop.