SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 23
Com vivien els romans i les romanes?
La ciutat La planificació urbanística i els edificis més importants
Les ciutats de l’Imperi romà tenien, gairebé sempre una forma quadrada o rectangular.  Els dos principals carrers, el DECUMANUS i el CARDUS, tallaven la ciutat en quatre parts diferents, dibuixant una creu en el seu interior. En l’encreuament d’aquests dos carrers principals, s’hi trobava el FÒRUM, una plaça molt gran que reunia els edificis més importants de la ciutat i que era el punt de trobada dels ciutadans.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object]
La societat romana
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
 
PIRÀMIDE SOCIAL DE LA SOCIETAT ROMANA
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
La família i les  etapes de la vida
Totes les generacions d’una família vivien sota un mateix sostre: avis, pare i mare i fills.  En la família romana, el pare, conegut com a  pater familias  era qui tenia tot el poder. Prenia totes les decisions de la casa. Tant la seva dona, com els fills i els esclaus eren propietat seva.  La dona tenia cura de la casa, teixia i filava, però les feines més feixugues  eren reservades als esclaus i esclaves  de la casa.
El naixement Quan un nen naixia, es posava al nadó als peus del  pater familias  i  aquest l’alçava en símbol de reconeixement. Després d’alçar-lo, feien tres voltes a la casa per a mostrar-lo als veïns de la ciutat. Se li penjava un amulet d’or o cuir al voltant del coll. L’escola Les famílies més riques, pagaven a un mestre particular per a que ensenyés als seus fills o els enviaven a una  villa  del camp, lluny de la ciutat. Els que no tenien tants diners, portaven els seus fills a l’escola des dels 7 anys. En una mateixa aula s’hi barrejaven nens i nenes de totes les edats. Algunes  nenes, però, no anaven a escola i es quedaven a casa ajudant la mare o aprenent a filar.
L’adolescència Les noies deixaven d’estudiar als 12 anys i es quedaven a casa filant. Moltes es casaven als 14 anys. Si el pare o el marit ho consideraven convenient, podien seguir estudiant. Els nois, cap als 15 o 16 anys,  podien començar a treballar.  El matrimoni Només es podien casar els que eren ciutadans romans. No se solien  casar per amor, sinó que ho feien per mantenir o engrandir les riqueses familiars, i per a tenir fills per a poder donar-los aquestes riqueses.  Les  nuptiae  era la cerimònia que se celebrava  quan un romà i una romana es casaven.  El dia abans es posaven un anell d’or. La núvia  oferia les seves joguines a una divinitat i es posava  el vestit nupcial: una túnica blanca, amb un vel groc i  una corona de flors.
Un dia qualsevol en  la vida d’un romà...
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object]
El nom dels romans i romanes
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Aíxi era part de la vida a l’Imperi Romà...

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Treball edat mitjana
Treball edat mitjanaTreball edat mitjana
Treball edat mitjana
Laia
 
Els monestirs
Els monestirsEls monestirs
Els monestirs
quim_lara
 
Els camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i LliuresEls camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i Lliures
Sergames
 
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANAVIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
Carla
 
Organització Social 01
Organització Social 01Organització Social 01
Organització Social 01
aberae
 
Les formes de govern
Les formes de governLes formes de govern
Les formes de govern
Sílvia
 

La actualidad más candente (20)

La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirs
 
La civilització grega
La civilització gregaLa civilització grega
La civilització grega
 
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjana
 
EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)
 
Treball edat mitjana
Treball edat mitjanaTreball edat mitjana
Treball edat mitjana
 
Els monestirs
Els monestirsEls monestirs
Els monestirs
 
El feu
El feuEl feu
El feu
 
Els camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i LliuresEls camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i Lliures
 
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
 
Les ciutats medievals
Les ciutats medievalsLes ciutats medievals
Les ciutats medievals
 
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANAVIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
 
Organització Social 01
Organització Social 01Organització Social 01
Organització Social 01
 
Nobles
NoblesNobles
Nobles
 
Artesans
ArtesansArtesans
Artesans
 
Treballs edat antiga
Treballs edat antigaTreballs edat antiga
Treballs edat antiga
 
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
 
Els grecs
Els grecsEls grecs
Els grecs
 
Les formes de govern
Les formes de governLes formes de govern
Les formes de govern
 
T4 Feudalisme
T4 FeudalismeT4 Feudalisme
T4 Feudalisme
 

Destacado

Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romana
blogsoller
 
Aigua i carreteres a roma llati
Aigua i carreteres a roma llatiAigua i carreteres a roma llati
Aigua i carreteres a roma llati
a27
 
Treball síntesi girona 2015
Treball síntesi girona 2015Treball síntesi girona 2015
Treball síntesi girona 2015
lluís nater
 
La llegenda de Ròmul i Rem
La llegenda de Ròmul i RemLa llegenda de Ròmul i Rem
La llegenda de Ròmul i Rem
Sílvia
 
Les construccions romanes
Les construccions romanesLes construccions romanes
Les construccions romanes
3repsadako
 
El Imperio romano
El Imperio romanoEl Imperio romano
El Imperio romano
Atham
 

Destacado (20)

Els romans 4t
Els romans 4tEls romans 4t
Els romans 4t
 
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romana
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
TEMA 2. Els orígens del cristianisme (lèxic). 2N ESO. HISTÒRIA DE LES RELIGIONS.
TEMA 2. Els orígens del cristianisme (lèxic). 2N ESO. HISTÒRIA DE LES RELIGIONS.TEMA 2. Els orígens del cristianisme (lèxic). 2N ESO. HISTÒRIA DE LES RELIGIONS.
TEMA 2. Els orígens del cristianisme (lèxic). 2N ESO. HISTÒRIA DE LES RELIGIONS.
 
Els celtes
Els celtesEls celtes
Els celtes
 
Aigua i carreteres a roma llati
Aigua i carreteres a roma llatiAigua i carreteres a roma llati
Aigua i carreteres a roma llati
 
Els emperadors romans
Els emperadors romansEls emperadors romans
Els emperadors romans
 
Treball síntesi girona 2015
Treball síntesi girona 2015Treball síntesi girona 2015
Treball síntesi girona 2015
 
Presentació sobre Girona
Presentació sobre GironaPresentació sobre Girona
Presentació sobre Girona
 
Treball sobre la província de Girona
Treball sobre la província de GironaTreball sobre la província de Girona
Treball sobre la província de Girona
 
Locuras imperiales
Locuras imperialesLocuras imperiales
Locuras imperiales
 
La llegenda de Ròmul i Rem
La llegenda de Ròmul i RemLa llegenda de Ròmul i Rem
La llegenda de Ròmul i Rem
 
Les construccions romanes
Les construccions romanesLes construccions romanes
Les construccions romanes
 
Deus romans
 Deus romans Deus romans
Deus romans
 
Art grec
Art grecArt grec
Art grec
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Els déus romans
Els déus romansEls déus romans
Els déus romans
 
El Imperio romano
El Imperio romanoEl Imperio romano
El Imperio romano
 
Organització política de l’estat romà
Organització política de l’estat romàOrganització política de l’estat romà
Organització política de l’estat romà
 

Similar a Societat i vida a l'Imperi Romà (20)

Organització Familiar I Edificis
Organització Familiar I EdificisOrganització Familiar I Edificis
Organització Familiar I Edificis
 
Revista imperi roma
Revista imperi romaRevista imperi roma
Revista imperi roma
 
Tr baetulo
Tr baetuloTr baetulo
Tr baetulo
 
La civilització Romana
La civilització RomanaLa civilització Romana
La civilització Romana
 
Itin. 12 socials.pdf
Itin. 12 socials.pdfItin. 12 socials.pdf
Itin. 12 socials.pdf
 
Romans
RomansRomans
Romans
 
Romans
RomansRomans
Romans
 
Treball
TreballTreball
Treball
 
Viatge a Roma
Viatge a RomaViatge a Roma
Viatge a Roma
 
Roma II
Roma IIRoma II
Roma II
 
Roma sise turo
Roma sise turoRoma sise turo
Roma sise turo
 
L’imperi romà
L’imperi romàL’imperi romà
L’imperi romà
 
Presentació de Socials 2n ESO
Presentació de Socials 2n ESOPresentació de Socials 2n ESO
Presentació de Socials 2n ESO
 
Els romans CM
Els romans CMEls romans CM
Els romans CM
 
època romana
època romanaèpoca romana
època romana
 
Els romans 3r
Els romans 3rEls romans 3r
Els romans 3r
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
 

Societat i vida a l'Imperi Romà

  • 1. Com vivien els romans i les romanes?
  • 2. La ciutat La planificació urbanística i els edificis més importants
  • 3. Les ciutats de l’Imperi romà tenien, gairebé sempre una forma quadrada o rectangular. Els dos principals carrers, el DECUMANUS i el CARDUS, tallaven la ciutat en quatre parts diferents, dibuixant una creu en el seu interior. En l’encreuament d’aquests dos carrers principals, s’hi trobava el FÒRUM, una plaça molt gran que reunia els edificis més importants de la ciutat i que era el punt de trobada dels ciutadans.
  • 4.
  • 5.
  • 6.
  • 7.
  • 9.
  • 10.  
  • 11. PIRÀMIDE SOCIAL DE LA SOCIETAT ROMANA
  • 12.
  • 13. La família i les etapes de la vida
  • 14. Totes les generacions d’una família vivien sota un mateix sostre: avis, pare i mare i fills. En la família romana, el pare, conegut com a pater familias era qui tenia tot el poder. Prenia totes les decisions de la casa. Tant la seva dona, com els fills i els esclaus eren propietat seva. La dona tenia cura de la casa, teixia i filava, però les feines més feixugues eren reservades als esclaus i esclaves de la casa.
  • 15. El naixement Quan un nen naixia, es posava al nadó als peus del pater familias i aquest l’alçava en símbol de reconeixement. Després d’alçar-lo, feien tres voltes a la casa per a mostrar-lo als veïns de la ciutat. Se li penjava un amulet d’or o cuir al voltant del coll. L’escola Les famílies més riques, pagaven a un mestre particular per a que ensenyés als seus fills o els enviaven a una villa del camp, lluny de la ciutat. Els que no tenien tants diners, portaven els seus fills a l’escola des dels 7 anys. En una mateixa aula s’hi barrejaven nens i nenes de totes les edats. Algunes nenes, però, no anaven a escola i es quedaven a casa ajudant la mare o aprenent a filar.
  • 16. L’adolescència Les noies deixaven d’estudiar als 12 anys i es quedaven a casa filant. Moltes es casaven als 14 anys. Si el pare o el marit ho consideraven convenient, podien seguir estudiant. Els nois, cap als 15 o 16 anys, podien començar a treballar. El matrimoni Només es podien casar els que eren ciutadans romans. No se solien casar per amor, sinó que ho feien per mantenir o engrandir les riqueses familiars, i per a tenir fills per a poder donar-los aquestes riqueses. Les nuptiae era la cerimònia que se celebrava quan un romà i una romana es casaven. El dia abans es posaven un anell d’or. La núvia oferia les seves joguines a una divinitat i es posava el vestit nupcial: una túnica blanca, amb un vel groc i una corona de flors.
  • 17. Un dia qualsevol en la vida d’un romà...
  • 18.
  • 19.
  • 20.
  • 21. El nom dels romans i romanes
  • 22.
  • 23. Aíxi era part de la vida a l’Imperi Romà...