2. ELS TRILOBITS
ELS PRIMERS CRUSTACIS
Un dels primers éssers aquàtics van ser uns
crustacis anomenats trilobits. Mesuraven de 5
a 10 centímetres i mudaven la seva closca unes
vint vegades al llarg de la seva vida.
Fòssil de Trilobit Trilobits
3. EL COMPSOGNATHUS
El “bitxo” que podeu veure aquí és el
Compsognathus (Compsognathus
longipes, que ve dels mots grecs
elegant, refinat o delicat i mandíbula).
Era de la mida d‟un gall dindi i també
un carnívor bípede. Va viure al que
ara és Europa fa uns 150 milions
d‟anys, al principi de l‟estatge faunal
Titonià, al Juràssic superior.
Se n‟han trobat dos fòssils: un a
Alemanya a la dècada dels anys
1850 per Joseph Oberndofer i un
altre a França més de cent anys
després. El d‟Alemanya era “de la
mida d‟una gallina” i el de França
Compsognathus mesurava un metre.
4. EL COMPSOGNATHUS
Aquest dinosaure tan petit és dels pocs dels
quals se‟n coneix amb seguretat la dieta, ja que
s‟han trobat rastres de sargantanes a dins del
que seria l‟estòmac.
Fins als anys 1980-90, Compsognathus va ser el
dinosaure més conegut, i va ser considerat el
parent més proper al també molt famós ocell
prehistòric Archaeopteryx.
Ara mateix, Compsognathus longipes és l‟única
espècie reconeguda, ja que el segon exemplar
que es va trobar, a França l‟any 1970 va ser
considerat com un dinosaure d‟una altra espècie:
C. Corallestris. Mesurava aproximadament un
metre de llargada
Fòssil de compsognathus
5. L' AL·LOSAURE
La família d‟aquest dinosaure és la dels grans
Allosauridae. Parlem, òbviament, de l‟Al·losaure
(Allosaurus fragilis, que en grec vol dir llangardaix
estrany o diferent).
Aquest gènere d‟enormes dinosaures teròpodes
van viure al període Juràssic fa entre 145 i 165
milions d‟anys. Ha estat protagonista de diverses
pel·lícules i/o documentals.
L‟al·losaure era un excel·lent depredador
bípede, amb una boca amb dotzenes de llargues
dents molt afilades. De mitjana, mesurava uns vuit
metres i mig, però hi ha fòssils que demostren que
podrien haver mesurat més de dotze metres de
llargada.
Al·losaure
6. L‟AL·LOSAURE
Les seves potes davanteres amb tres dits
eren bastant petites en comparació amb
les seves fortes i desenvolupades potes
de darrera. La cua, com en molts altres
dinosaures, li servia de contrapès per a
mantenir-se en equilibri.
Era un al·losàurid carnosaure. Durant
més de la meitat del segle XX, es coneixia
com a Antrodemus. Alguns dels
dinosaures que caçava eren grans
herbívors, com ara els
ornitòpodes, estegosàurids i sauròpodes.
Quant pesava s‟està discutint, però s‟han
proposat xifres de 1.500, 1.000, 4.000 i
1.010 quilograms.
Fòssil d‟ al·losaure
7. L„ EUOPLOCEPHALUS
Aquest dinosaure és l‟Euoplocephalus
(Euopocephalus tutus, que vol dir cap
ben acuirassat).
Era un dinosaure herbívor, com ja es
pot veure a la imatge, on està menjant
fulles.
També era un dinosaure tileòfid
anquilosàurid que va viure a finals del
període Cretàcic, fa entre 65 i 83
milions d‟anys. Té més de 40
exemplars reconeguts i el seu tamany
era comparable al d‟un elefant
Euoplocephalus
8. L„ EUOPLOCEPHALUS
També se li pot dir, entre d‟altres
noms, Scolosaurus, Anodontosaurus y
Dyoplosaurus. Medien uns sis metres i
pesaven unes dos tones i mitja.
El seu cos era bastant ample, media 2‟4
metres. Tenia les potes de darrera més
llargues que les de davant, i a la punta de
la cua hi havia un mall.
El paleontòleg que va descobrir aquesta
espècie de dinosaure es deia Lawrence
Morris Lambe.
Fòssil d‟ euoplocephalus
9. L‟ ESTEGOSAURE
El dinosaure que es veu aquí és l‟Estegosaure
(Stegosaurus, que en llatí significa rèptil amb
teulada). Van viure a l‟Amèrica del nord i a
Europa, fa entre 155 i 156 milions d‟anys, a
l‟època del Juràssic superior.
Era de la família dels ornitisquis. Els primers
fòssils els va trobar Othniel Charles Marsh
l‟any 1877. És, com el Tiranosaure, un dels
dinosaures més coneguts arreu del món.
Media uns nou metres de llargada i quatre
d‟alt. Pesava unes dues tonelades i tenia unes
plaques al llom acabades en una llarga cua
amb quatre punxes que podien arribar als 60
centímetres
Estegosaure
10. L‟ESTEGOSAURE
Les plaques començaven ben a
prop del coll, on a l‟extrem d‟aquell
hi havia un cap bastant petit amb
un bec a la punta i unes dents que
amb prou feines podia mastegar
que gairebé no li calien ja que
només menjava herbes, o més ben
dit se les empassava, o sigui
que, era herbívor.
Al segle XIX (19) es va convertir
en la víctima de la burla de
l‟Estegosaure babau, ja que es va
descobrir que tenia el cervell poc
més gran que una nou.
Fòssil d‟ estegosaure
11. L‟ ALBERTOSAURE
L‟animalet que es veu aquí és
l‟Albertosaure (Albertosaurus
sarcophagus, que en grec vol dir
llangardaix d‟Alberta, que és una
província de Canadà, lloc on s‟han
trobat els fòssils d‟aquest dinosaure).
És un descendent del Tiranosaure rex
que va viure a l‟oest de Nortamèrica a
finals de l‟època Cretaci, fa més de 70
milions d‟anys.
Hi ha una petita discussió entre
científics per decidir quantes espècies
d‟aquest dinosaure hi ha, però en
principi la xifra seria entre una o dues.
Albertosaure
12. L‟ ALBERTOSAURE
Media entre nou i deu metres de
llargada i cinc d‟alçada, i pesava una
tona i mitja.
Era un tiranosàurid i tenia dues mans
amb dos dits a cada una i dos peus
amb quatre dits a cada. Van trobar un
jaciment amb deu fòssils
d‟Albertosaure junts, cosa que
demostrava que anaven en grup.
L‟Albertosaure podria haver arribat a
velocitats de fins a entre 11 i 13
metres per segon (entre 40-48 km/h).
Tenien més de 60 dents en forma de
plàtan.
Fòssil d‟ albertosaure
13. L„ APATOSAURE O BRONTOSAURE
En aquesta imatge tan sinistra hi
veiem l‟Apatosaure (Apatosaurus
excelsus, que vol dir llangardaix
enganyós).
Antigament li deien
Brontosaure, que és un
dinosaure sauròpode que va
viure fa 140 milions
d‟anys, durant el període
Juràssic, als EUA (concretament
a Colorado, Wyoming, Utah i
Oklahoma).
Feien quatre metres i mig
d‟alçada i 26 de llargada.
Apartosaure o Brontosaure
14. L„ APATOSAURE O BRONTOSAURE
Podien arribar a pesar 24 tones, pes
molt similar al de quatre elefants.
Per ajudar en el procés de la
digestió, l‟Apatosaure, amb un nom que
a tothom li fa gràcia, s‟empassava
pedres (gastrolits) i així podia mastegar
les fibres més resistents de les plantes.
Els científics creuen que els
Apatosaures no podien alçar el cap fins
a un angle de 90 graus, ja que la sang
només hi arribaria un parell de minuts
més o menys.
Fòssil d‟ apatosaure o brontosaure
15. L‟EXTINCIÓ DELS DINOSAURES
La hipòtesi de la seva desaparició és:
La caiguda d‟un meteorit ho cremà
tot i ocasionà un tsunami que va
ofegar-los, o bé va trencar la cadena
alimentària al destruir les plantes.
Es pensa en aquesta hipòtesi ja que tots van
morir al mateix temps aproximadament.