ELS CAFÉS DE SINGUERLÍN LA IMPORTÀNCIA DELS LÍMITS Col.legi  Singuerlín
QUÈ SÓN ELS LÍMITS? <ul><li>Els èssers humans neixem sent: </li></ul><ul><li>-Immadurs  </li></ul><ul><li>-Impulsius </li>...
<ul><li>Paper dels pares:  </li></ul><ul><li>-Ensenyar el que s’espera d’ells. </li></ul><ul><li>-Establir regles i normes...
QUAN POSAR LÍMITS? <ul><li>Desde que són petits és important que els nens/es vagin adquirint alguna noció dels límits.  </...
<ul><li>És fonamental que el pare i la mare, ja sigui junts o separats, o bé els pares i l’escola, mantinguin sempre un ac...
QUÈ SITUACIONS SÓN IMPORTANTS LIMITAR? <ul><li>SITUACIONS DE RISC: “Es deixa anar de la mà al carrer”. </li></ul><ul><li>S...
LES REBEQUERIES <ul><li>-Enfadar-se. </li></ul><ul><li>-Crits. </li></ul><ul><li>-Plors. </li></ul><ul><li>-Patades... </l...
Què fem? <ul><li>La idea principal és aturar-los i ajudar-los a identificar el que senten en aquell moment i que ho expres...
UNA SITUACIÓ CONCRETA... <ul><li>EL nen agafa un portafolis del seu pare i l’obre, treient tots els papers que hi havia di...
PER PENSAR JUNTS... <ul><li>1.  El RACÓ DE PENSAR O TEMPS FORA </li></ul><ul><li>“ Marxa al racó de pensar”  </li></ul><ul...
<ul><li>2.  PREMIS I CÀSTIGS </li></ul><ul><li>“ Si fas això et compro xocolata” </li></ul><ul><li> Això implica adestram...
<ul><li>3.  OBLIGAR A DEMANAR PERDÓ </li></ul><ul><li>- Quan no hi ha un empenediment real o el nen dona un petó i demana ...
<ul><li>4.  AMENACES </li></ul><ul><li>“  O et rentes les dents o no et llegeixo el conte” </li></ul><ul><li> Li estem do...
LLAVORS, QUÈ FEM...? <ul><li>Els nens han de saber  què coses poden fer , què coses no i perquè. </li></ul><ul><li>Permetr...
<ul><li>És important  limitar l’acció sense bloquejar l’emoció  i buscar una manera alternativa i acceptable per a què exp...
CÓM I QUAN POSAR LÍMITS? ALGUNS EXEMPLES MÉS... <ul><li>EXEMPLE 1: PAU NO VOL POSAR-SE LA JAQUETA PER SORTIR AL PATI </li>...
<ul><li>EXEMPLE 3: ANDREU ESTÀ MOLT ENFADAT PERQUÈ VOL TALLAR CARN AMB EL GANIVET </li></ul><ul><li>-Quan volen fer alguna...
CONCLUSIONS  FINALS
<ul><li>Cada familia escullirà quina és la forma de limitar als seus fills, amb la que se sent més còmoda; el més importan...
<ul><li>Posar un límit i mantenir-lo implica un esforç, energia i molta paciència. </li></ul><ul><li>És important conèixer...
Gràcies per la vostra assistència, ens veïem la propera vegada Col.legi  Singuerlín
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

La importància dels límits

3.308 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
2 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
3.308
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
1.054
Acciones
Compartido
0
Descargas
0
Comentarios
0
Recomendaciones
2
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

La importància dels límits

  1. 1. ELS CAFÉS DE SINGUERLÍN LA IMPORTÀNCIA DELS LÍMITS Col.legi Singuerlín
  2. 2. QUÈ SÓN ELS LÍMITS? <ul><li>Els èssers humans neixem sent: </li></ul><ul><li>-Immadurs </li></ul><ul><li>-Impulsius </li></ul><ul><li>-Insaciables </li></ul><ul><li>-Sense disciplina </li></ul><ul><li>Els límits són un marc de referència, de seguretat i de contenció. Alhora, ajuden a: </li></ul><ul><li>-Organitzar la nostra vida interior(psicològica)i exterior (relacions socials). </li></ul><ul><li>-Saber què està bé i què està malament; què és perillòs i què no; què està permès i què prohibit. </li></ul><ul><li>Al posar límits ensenyem als nens/es a: </li></ul><ul><li>-Controlar els seus impulsos. </li></ul><ul><li>-Pensar i buscar opcions alternatives per afrontar la vida qüotidiana. </li></ul>
  3. 3. <ul><li>Paper dels pares: </li></ul><ul><li>-Ensenyar el que s’espera d’ells. </li></ul><ul><li>-Establir regles i normes per al bon comportament. </li></ul><ul><li>-Definir i fer cumplir les conseqüències d’aquest comportament ( positiu o negatiu). </li></ul><ul><li>Els nens/es necessiten i volen ser guiats i tenir límits fins que ells puguin dependre d’ells mateixos per pendre decisions adeqüades. </li></ul><ul><li>Els nens depenen dels seus pares per a que ells els hi possin límits de: </li></ul><ul><li>-Quant ( temps puc veure la televisió?) </li></ul><ul><li>-Quant de tard ( em puc estar despert? ) </li></ul><ul><li>-Quants ( ninos nous puc tindre? ) </li></ul><ul><li>-Quan ( he d’estar en silenci? ) </li></ul><ul><li>-On ( puc anar sense tu? ) </li></ul><ul><li>Els límits han de ser iniciats desde la familia i posteriorment, treballar i reafirmar-los amb el treball conjunt entre casa-escola. </li></ul>
  4. 4. QUAN POSAR LÍMITS? <ul><li>Desde que són petits és important que els nens/es vagin adquirint alguna noció dels límits. </li></ul><ul><li>Ex.: Un nadó que està a punt de ficar els ditets en l’endoll de la corrent, la seva mare/pare no s’aturarà a explicar-li perquè no els hi ha de ficar; directament aturarà la conducta del seu fill/a. </li></ul><ul><li>A mida que creixen, és important parlar amb ells i que comprenguin els motius per els quals s’estableix un límit. </li></ul><ul><li>És bo que si s’imposa algun tipus de càstig al nen/a, estigui relacionat amb reparar el dany ocasionat ( ex.: si vesa el suc del germà de manera intencionada, haurà d’oferir-li el seu ). </li></ul>
  5. 5. <ul><li>És fonamental que el pare i la mare, ja sigui junts o separats, o bé els pares i l’escola, mantinguin sempre un acord respecte a qué límits posar al nen/a. Els límits clars i coherents representen seguretat per al nen/a, li ajuden a reforçar la seva autoestima i a posar-se ell mateix els límits més endavant. </li></ul><ul><li>Sumat al recordatori de les regles i normes, que els adults prediquin amb l’exemple és clau ( no ens serà útil cridar l’atenció al nostre fill/a per dir una paraulota davant de convidats si cada vegada que està en l’intimitat de la familia utilitzem un llenguatge inadeqüat ). </li></ul><ul><li>Per tenir en compte: </li></ul><ul><li>“ És tan perjudicial la manca de límits com l’excès dels mateixos.” </li></ul><ul><li>-La manca invita a que els nens/es semblin petits “tirans” que fan sempre allò que desitgen, no poden esperar i no toleren la frustació; fins i tot, i encara que sembli estrany, són nens que poden sentir-se no estimats. </li></ul><ul><li>-L’excés genera nens/es amb pors, inhibicions alhora d’actuar, inseguretats i també a una manca d’autoestima. L’excés de “no” pot portar també als nens/es a revelar-se. </li></ul>
  6. 6. QUÈ SITUACIONS SÓN IMPORTANTS LIMITAR? <ul><li>SITUACIONS DE RISC: “Es deixa anar de la mà al carrer”. </li></ul><ul><li>SITUACIONS DE DESBORDAMENT: “Crida i es llença al terra perquè no li comprem allò que vol”. </li></ul><ul><li>QUAN IMPLICA RISC A TERCERS: “Vol fer mal o trencar objectes”. </li></ul><ul><li>QUAN INCOMPLEIX NORMES O DESAFIA A FIGURES AMB CERTA AUTORITAT: “No vol banyar-se, no vol endreçar la seva habitació...” </li></ul><ul><li>QUAN CAL QUE APRENGUI NORMES NOVES: “S’ha de rentar les dents abans d’anar a dormir”. </li></ul>
  7. 7. LES REBEQUERIES <ul><li>-Enfadar-se. </li></ul><ul><li>-Crits. </li></ul><ul><li>-Plors. </li></ul><ul><li>-Patades... </li></ul>
  8. 8. Què fem? <ul><li>La idea principal és aturar-los i ajudar-los a identificar el que senten en aquell moment i que ho expressin amb paraules. </li></ul><ul><li>Si es tiren al terra, ens donen patades, ens pega o mossega es pot sostenir o abraçar-lo amb força. PERQUÈ? Per donar-li temps per a que es tranquilitzi i dir-li que no permetrem que faci mal ni a ell/a ni als altres. </li></ul><ul><li>Mentre tot això succeix podem pensar: </li></ul><ul><li>Què va passar abans de la rebequeria? </li></ul><ul><li>Què ens està volent dir? </li></ul><ul><li>Què necessita? </li></ul><ul><li>- Es tracta de saber primer el que li està passant al nen/a en aquell moment i després posar tot això en paraules. </li></ul><ul><li>- Als nens més petits se’ls ha d’ajudar a entendre el que senten oferint-lis paraules. ( per exemple: tens por? Tens son? estàs enfadat/da?... .). </li></ul>
  9. 9. UNA SITUACIÓ CONCRETA... <ul><li>EL nen agafa un portafolis del seu pare i l’obre, treient tots els papers que hi havia dins...el pare s’enfada ho posa de manifest davant del nen, i aquest últim fa una rebequeria tirant-se al terra, cridant i plorant. </li></ul><ul><li>QUÈ ES POT FER DAVANT D’AQUESTA SITUACIÓ? </li></ul><ul><li>- “Estàs enfadat” ( què sent el nen ) </li></ul><ul><li>- “Tenies ganes de veure que hi ha en el meu portafolis ” (què volia fer) </li></ul><ul><li>- “Per a mi és important que estigui endreçat i que no ho toquis sense el meu permís” ( què sent el pare ) </li></ul><ul><li>- “Les coses que hi ha aquí no són per a jugar, el pare les fa servir per treballar i no les pots tocar sol” ( què no es pot i perquè ) </li></ul><ul><li>- “Si vols, seiem junts, t’ensenyo algunes coses que tinc i t’explico per a que les utilitzo” ( li donem una opció alternativa ). </li></ul>
  10. 10. PER PENSAR JUNTS... <ul><li>1. El RACÓ DE PENSAR O TEMPS FORA </li></ul><ul><li>“ Marxa al racó de pensar” </li></ul><ul><li> Realment el nen s’en va a pensar alguna cosa respecte al que ha fet o s’en va a esperar que passi el temps i a entretenir-se amb una altre cosa? </li></ul><ul><li> Està en condicions de reflexionar per ell sol sense la mediació d’un adult? </li></ul><ul><li>“ Marxa a la teva habitació” </li></ul><ul><li> L’excluim com a mesura de càstig. </li></ul><ul><li>** Una alternativa podria ser: </li></ul><ul><li>Separem al nen de la situació dient-li que es mantigui al marge fins que estigui més tranquil, donant-li la possibilitat de que torni. </li></ul><ul><li>Ex: “Així no pots seguir jugant perquè trenques les teves joguines i jo no vaig a permetre que facis això; seuràs una estoneta allà i quan estiguis més tranquil podràs tornar a jugar”. </li></ul>
  11. 11. <ul><li>2. PREMIS I CÀSTIGS </li></ul><ul><li>“ Si fas això et compro xocolata” </li></ul><ul><li> Això implica adestrament, no aprentatge. </li></ul><ul><li> Se’ls ha de recompensar per fer allò que deuen? </li></ul><ul><li> Això no estarà generant especulació? </li></ul><ul><li>“ Com no has endreçat les joguines, ara no veus la tele” </li></ul><ul><li> Estem castigant al nostre fill desde una postura arbitraria que no li deixa entendre la norma </li></ul><ul><li>( joguines- tele ¿? ); el nen probablement recollirà de seguida, però, que aprèn? </li></ul>
  12. 12. <ul><li>3. OBLIGAR A DEMANAR PERDÓ </li></ul><ul><li>- Quan no hi ha un empenediment real o el nen dona un petó i demana perdó per obligació, no li estarem ensenyant a ser una mica hipòcrita? </li></ul><ul><li>- Recordem com ens sentiem quan erem petits i ens obligaven a fer això. Segurament ens sentiem vergonya i impotència per ser obligats a fer alguna cosa que no sentiem. </li></ul><ul><li>- Aquesta acció podria ser més efectiva amb una reflexió anterior sobre el que ha passat i la presa de decisió sobre el demanar perdó sigui del nen (amb un desenvolupament emocional avançat). </li></ul>
  13. 13. <ul><li>4. AMENACES </li></ul><ul><li>“ O et rentes les dents o no et llegeixo el conte” </li></ul><ul><li> Li estem donant la possibilitat d’escollir, però ...deuen tindre aquesta opció? Les amenaces les cumplim? </li></ul><ul><li>5. MENTIR-LIS PER QUE FACIN CAS </li></ul><ul><li>“ Si no vens cap aquí el monstre vindrà i et menjarà” /”Per allà vé l’home del sac!” </li></ul><ul><li> Això genera molta por; no oblidem que els nens creuen tot el que els hi diem els adults. Quan son molt petits, no diferencien clarament entre realitat i fantasia. Al mateix temps, els podem estar ensenyant a mentir. </li></ul>
  14. 14. LLAVORS, QUÈ FEM...? <ul><li>Els nens han de saber què coses poden fer , què coses no i perquè. </li></ul><ul><li>Permetre als nens que experimentin els efectes del seu comportament i que interioritzin les normes . </li></ul><ul><li>Ensenyar-lis a reparar el dany que han fet , a fer-se responsable dels seus actes i a reconèixer que les seves accions afecten als altres. </li></ul><ul><li>EXEMPLES: </li></ul><ul><li>“ Si pegues, fas mal al teu germà i ell ja no voldrà jugar més amb tu. No pequis, si et molesta alguna cosa, digues amb paraules”. En aquest cas se’l pot apartar del joc si és necessari i donar-li la opció de tornar quan pugui jugar sense fer mal. </li></ul><ul><li>“ Has trencat el llibre que et van deixar, els llibres no es poden trencar. Anem a arreglar junts la fulla que s’ha trencat”. </li></ul>
  15. 15. <ul><li>És important limitar l’acció sense bloquejar l’emoció i buscar una manera alternativa i acceptable per a què expressi el que sent. </li></ul><ul><li>Exemple: “Estàs enfadat perquè volies seure on està el teu germà. En lloc de empenyer, perquè no li preguntes si vol canviar-te el lloc o si podeu estar una estoneta cadascun?” Si el germà no accepta, ajudar-lo a tolerar la frustració i permetre que expressi el seu malestar sense portar la acció. </li></ul><ul><li>Rigidesa/flexibilitat : la idea no és ser rígid ( ex. “ si o si termines els deures avui” quan el nen s’està dormint de la son);s’ha de ser ferm però flexible, tenint en compte: </li></ul><ul><li> Les necessitats del nen </li></ul><ul><li> L’edat </li></ul><ul><li> La situació concreta en la que ens trobem. </li></ul><ul><li>Negociant : a vegades és necessari parar una mica i veure que coses podem negociar, pero negociarem la forma en que es portarà a terme la norma, però no la norma per ella mateixa. </li></ul><ul><li>Exemple: si la norma és que s’ha de vestir per a sortir, això no és negocia, es podrà negociar quin vestit es posarà(si el verd o el blau), però que es posarà vestit i no pantalons. </li></ul>
  16. 16. CÓM I QUAN POSAR LÍMITS? ALGUNS EXEMPLES MÉS... <ul><li>EXEMPLE 1: PAU NO VOL POSAR-SE LA JAQUETA PER SORTIR AL PATI </li></ul><ul><li>-Si no vol posar-se la jaqueta se’l pot advertir de les conseqüències de la seva conducta: “Si no et poses la jaqueta no podràs sortir al pati a jugar perquè fa fred” . </li></ul><ul><li>-D’aquesta manera pot anar comprenent que hi ha determinades regles i que les decisions que pren tenen consequències. </li></ul><ul><li>EXEMPLE 2: ANA VOL ESTAR AMB NOSALTRES AL LLIT GRAN </li></ul><ul><li>-Si vol estar en el llit dels pares, cal explicar-li quin és el seu lloc i quin el nostre, quin és el de nens i quin el corresponent als adults. </li></ul><ul><li>-D’aquesta manera, li ajudem a diferenciar fronteres i en aquest cas marquem rols diferenciats entre adult-nen. </li></ul>
  17. 17. <ul><li>EXEMPLE 3: ANDREU ESTÀ MOLT ENFADAT PERQUÈ VOL TALLAR CARN AMB EL GANIVET </li></ul><ul><li>-Quan volen fer alguna cosa però encara no poden, explicar-lis que hi ha coses que poden i d’altres que encara no ( ajudar a reconèixer les seves limitacions i els seus avanços ). </li></ul><ul><li>“ Ja pots pendre el got, anar en tricicle,etc., però hi ha coses que encara no pots, com tallar amb el ganivet perquè és perillòs. Podràs quan siguis més gran.” </li></ul><ul><li>-Si tingués el ganivet a la mà, primer em de protegir-lo ; per aquest motiu primer intervindrem i després li explicarem el perquè de la nostra conducta. </li></ul>
  18. 18. CONCLUSIONS FINALS
  19. 19. <ul><li>Cada familia escullirà quina és la forma de limitar als seus fills, amb la que se sent més còmoda; el més important és que: </li></ul><ul><li>- Estem convençuts del límit que volem posar </li></ul><ul><li>- Expressar clarament el “no” i mantenir-lo </li></ul><ul><li>- Explicar-li el perquè del límit </li></ul><ul><li>- Acordar-lo amb la nostra parella i/o altres adults responsables. </li></ul><ul><li>- Les normes han de ser clares </li></ul><ul><li>- No enviar dobles missatges </li></ul>
  20. 20. <ul><li>Posar un límit i mantenir-lo implica un esforç, energia i molta paciència. </li></ul><ul><li>És important conèixer el nostre nivell de tolerància i apartar-se quan sigui necessari, deixant la situació en mans d’un altre adult que estigui més seré. </li></ul><ul><li>Hi ha diferents formes de limitar i diferents situacions que requereixen límits, però el més important és que el límit sigui present. Sense límits els nens/es es desorganitzen, poden sentir-se desprotegits i, fins i tot, no estimat ja que a ningú “l’importa” el que fa. </li></ul><ul><li>LLAVORS...POSEM LÍMITS CLARS, FERMS I MANTINGUEM-LOS EN EL TEMPS. D’AQUESTA MANERA EL NOSTRE/A FILL/A ES SENTIRÀ ESTIMAT I GUIAT EN EL SEU CREIXEMENT. </li></ul>
  21. 21. Gràcies per la vostra assistència, ens veïem la propera vegada Col.legi Singuerlín

×