1. LITERATURA: TEMA 6
Descriu les tendències més
rellevants de la poesia en el període
que va des de la postguerra fins a
finals dels anys 70

2. LITERATURA: TEMA 6
Durant el període de postguerra la poesia esdevindrà el gènere
representatiu de les essències nacionals. L'exili va ser, en
aquesta primera etapa, la vessant més important, dinàmica i
creativa de la literatura catalana.
Hi va prendre un doble valor simbòlic:
– Per als vencedors: la imposició dels valors del règim i la
tradició.
– Per als vençuts: un valor de resistència cultural i simbòlica.

3. LITERATURA: TEMA 6
Durant aquest període coincidiren diverses generacions de poetes:
● Els consagrats abans de la Guerra Civil (Carles Riba, J.V. Foix,
Carles Salvador).
● Els qui havien començat a publicar en els anys trenta (Espriu,
Pere Quart, Joan Vinyoli...)
● Els joves que es donen a conéixer com a poetes ja en plena
postguerra (Xavier Casp, Joan Brossa, Gabriel Ferrater, V.A
Estellés, entre d'altres)

4. LITERATURA: TEMA 6
A l'exili americà es publiquen els dos llibres de poemes més
importants de la immediata postguerra: Nabí, de Josep
Carner (1941) i Elegies de Bierville, de Carles Riba (1943).
En ambdós casos, es perpetua el codi postsimbolista heretat
del noucentisme.
Paral·lelament a aquesta línia, n’hi ha una altra entorn de
Josep Vicenç Foix que reivindica la ruptura formal i
lingüística i l’experimentalisme de les avantguardes.

5. Als anys 60: Realisme Històric o Social
● Menor pressió de la censura literatura de caràcter
més realista i de compromís polític. S'enfronta a l'estètic de
tradició simbolista.
● Màxims representants
– Pere Quart amb el llibre Vacances pagades (1960)
– Salvador Espriu amb la Pell de Brau (1960),
– Gabriel Ferrater, Da nuces pueris,
– Miquel Martí i Pol amb obres com La fàbrica (1972).
– Lluís Alpera
– Vicent Andrés Estellés, Llibre de meravelles (1971).

6. La poesia realista dels anys 60 tingué les característiques següents:
●
Actitud social del poeta: deixà de sentir-se una espècie d'elegit,
un il·luminat o un solitari, per a identificar-se amb l'entorn; passà a
considerar-se una persona corrent més, solidari amb la resta.
●
Sobre l'experiència poètica: l'acte d'escriure deixà de ser una
labor intimista o críptica, per a ser una experiència compartida amb
els lectors, amb el conjunt de la societat.
●
Mètode d'“inspiració”: la reflexió del poeta sorgia de l'experiència
real; no provenia de la consideració de la paraula poètica com a
font d'un discurs simbòlic.

7. ● Un llenguatge nou: el discurs
poètic deixà de ser equívoc i
abstracte, per a passar a ser
unívoc i concret. El llenguatge
adquirí un to directe i fins i tot
col·loquial.
● El protagonista del poema:
l'heroi de la nova poesia passà
a ser una persona corrent,
immersa en l'anonimat de la
vida quotidiana.

8. ● L'objectiu de la poesia: la poesia
assolí una funció social, amb
l'objectiu d'enriquir la persona
humana i alliberar-la de tota mena
d'alienacions i d'opressions.
● El destinatari: qualsevol lector es
convertí en destinatari de la poesia
realista; els receptors deixaren de
ser persones cultes amb formació
literària.

9. Als anys 70: Generació dels 70
Els autors de l'anomenada «generació
dels setanta» -Francesc Parcerisas,
Narcís Comadira, Maria Mercè Marçal,
Miquel Desclot, Josep Piera, Salvador
Jàfer, Joan Navarro o Marc Granell-
canviaran l'accent del social a
l'individual, i influïts pel simbolisme i
el surrealisme, tensaran al màxim les
possibilitats expressives de l'idioma per
a donar eixida al seu desassossec vital.

10. La Nova Cançó
En sintonia amb la poesia realista, la “Nova Cançó” es
convertí en un fenomen de masses.
Tingué com a objectiu recuperar l'ús públic de l'idioma a
través de la nova música popular i divulgar, burlant la
censura, missatges de continguts antifranquistes i d'orientació
nacionalista.
Raimon, a partir de la seua primera cançó (1959: Al vent,
escrita el mateix any de la mort del gran poeta simbolista
Carles Riba) es convertí en el cantant més emblemàtic i les
seues cançons assoliren un gran impacte social.