INFERMERIA QUIRÚRGICA II.   Cures Auxiliars d’Infermeria.        Teresa M Garriga
EL POSTOPERATORI• És l’evolució que segueix la persona després  de la intervenció i fins ser donada d’alta  mèdica.
La unitat de reanimació.• Es la unitat de vigilància acurada i freqüent  d’un pacient fins que desapareixen els efectes  d...
Les atencions d’ Infermeria durant el            postoperatori immediat :• Són atencions que es donen a l’àrea  quirúrgica...
Accions a realitzar :• Atendre les seves necessitats fisiològiques, la  seva seguretat, comoditat, l’estat de  consciència...
Postoperatori immediat:• Funció respiratòria. Observar el patró  respiratori i si les vies aèries són permeables.• No posa...
Valoració de l’estat cardiovascular:• Prendre les constants vitals.• Observar el color de la pell i les ungles.• Abrigar i...
Valoració de l’estat neurològic:• Comprovar l’estat de consciència, l’orientació.• Comprovar la recuperació dels reflexes,...
Valoració de l’equilibri            hidroelectrolític:• Registre de les entrades i sortides de líquids:• Sèrums, diuresis,...
Valoració del sistema digestiu:• Prevenir l’aparició de vòmits, col.locat el  pacient en posició lateral de seguretat.• Ob...
Valoració de l’apòsit i dels equips:• Observar la correcta inserció del catèter, la  sonda i el drenatge.• Comprovar la pe...
Accions a realitzar:•   Prendre les constants vitals i valorar l’estat de consciència.•   Practicar la respiració i expect...
Preparació de la unitat del               pacient:L’objectiu és proporcionar comoditat i facilitar la   recuperació.• Acti...
Recepció i primera avaluació de la persona                  intervinguda.• Es fan les següents observacions i es registren...
Recepció i primera avaluació de la       persona intervinguda (cont.)• Deixar la Història Clínica al control d’Infermeria....
Actuació de l’Auxiliar d’Infermeria en            hores posteriors :• Fisioteràpia respiratòria per a permeabilitzar  les ...
ELS DRENATGES QUIRÚRGICS.• Es una tècnica quirúrgica que s’utilitza per  afavorir la sortida de secrecions , líquids  orgà...
Finalitat dels drenatges:• Promoure la cicatrització.• Prevenir l’acumulació de substàncies en  cavitats.• Redueix el risc...
Inconvenients dels drenatges:• Es una porta d’entrada a microorganismes.• La immobilització del pacient.• Les molèsties en...
Drenatges de Penrose:
Drenatges per aspiració en buit:
Vigilància dels drenatges:• Verificar el punt de sutura.• Fixar el tub al llit i vigilar la mobilització del pacient.• Ass...
• Cura estèril. Mesures d’asèpsia.• Observar i registrar la quantitat, color, olor.• Vigilar que la pressió sigui de 10  a...
Tipus de drenatges : 1. Els drenatges passius. Actuen per capil·laritat  o per gravetat. Són simples i oberts. Té una  ban...
Els drenatges actius.• Aspiren el contingut acumulat a l’interior del  cos. Buiden un volum major.   Saratoga, tub de sili...
El tub de silicona :• Dispositiu de drenatge passiu que actua per  gravetat. Consisteix en un cilindre buit que  comunica ...
Tub de Kher:Té forma de T. S’utilitza en els conductesbiliars, després de la colecistectomia. Permetque la bilis passi al ...
El Redon :• Consta d’un tub de polietilè amb perforacions  laterals, que es col·loca a la ferida quirúrgica i  se subjecta...
El Saratoga : És un dispositiu de drenatge consta d’un tubpla de silicona, de doble llum, que permetalternar els drenatges...
El Pleur-evac :• Es un dispositiu de drenatge tancat amb  pressió negativa continuada, que evacua aire i  /o líquid des de...
Cures d’ Infermeria en relació als    drenatges en declivi i per aspiració.• Material necessari : guants, safata amb aigua...
Cures dels drenatges (cont)•    Observar a diari el punt d’inserció, detectar signes d’    inflamació, comprovar que està ...
Definició de ferida• És el trencament de l’estructura d’un òrgan  causat per un traumatisme.• La cicatrització depèn de : ...
El guariment per primera intenció:• És la sutura quirúrgica.• La proximitat de les vores i l’asèpsia fan que la   ferida g...
El guariment per segona intenció : El guariment és més lent, de la ferida drena més líquid. Pot haver inflamació crònica i...
Les complicacions de les ferides.• Hemorràgia : sortida de sang dels vasos que indica una manca  d’hemostàsia.• Hematoma :...
Complicacions de les ferides (cont)• Fístula : És la creació d’una comunicació anormal  entre dues cavitats o entre una ca...
El carro de cures.• És un element portàtil, amb safates i calaixos i  suports per bossa de deixalles. Es trasllada per  re...
LA CURA DE LES FERIDES.
Set de cures estèril:
Protocol de la cura estèrilMaterial necessari :1. Equip de cures: pinces de dissecció, gasses estèrils, batea o ronyonera,...
Elecció d’ un apòsit :•   Enzimàtic : afavoreix el desbridament químic de la ferida i el creixement    del teixit de granu...
Procediment de la cura :• Posar-se guants estèrils i preparar un camp estèril amb el  material necessari.• Si una ferida e...
Cura estèril ( cont )• En alguns casos, irrigar la úlcera amb aigua i sabó i una gerra i  palangana.• Secar de dintre a fo...
mèriques : Absorbeixen l ‘exudat, eviten la maceració. ines amb gran capacitat d’ absorció de l ‘exudat.  en graus inicial...
Infermeria quirúrgica II
Infermeria quirúrgica II
Infermeria quirúrgica II
Infermeria quirúrgica II
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Infermeria quirúrgica II

2.263 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
2.263
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
4
Acciones
Compartido
0
Descargas
14
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Infermeria quirúrgica II

  1. 1. INFERMERIA QUIRÚRGICA II. Cures Auxiliars d’Infermeria. Teresa M Garriga
  2. 2. EL POSTOPERATORI• És l’evolució que segueix la persona després de la intervenció i fins ser donada d’alta mèdica.
  3. 3. La unitat de reanimació.• Es la unitat de vigilància acurada i freqüent d’un pacient fins que desapareixen els efectes de l’anestèsia i fins que les constants vitals tornen a ser estables.• En alguns hospitals és la unitat de cures intensives.
  4. 4. Les atencions d’ Infermeria durant el postoperatori immediat :• Són atencions que es donen a l’àrea quirúrgica, a la sala de reanimació o de despertar, abans de pujar a la unitat d’hospitalització. Inclou les primeres hores i es consideren cures intensives.• Objectius :• Recuperar l’equilibri fisiològic.• Prevenir les complicacions postoperatòries, facilitar la recuperació.• Tractament del dolor.• Restabliment del pacient.
  5. 5. Accions a realitzar :• Atendre les seves necessitats fisiològiques, la seva seguretat, comoditat, l’estat de consciència.• Recollir la història mèdica i entregar-la al control d’infermeria.
  6. 6. Postoperatori immediat:• Funció respiratòria. Observar el patró respiratori i si les vies aèries són permeables.• No posar coixí. PLS: Posició Lateral de Seguretat si no hi ha contraindicació.• Comprovar la recuperació dels reflexes ; la tos i la deglució.• En cas d’obstrucció: hiperextensió del coll i cànula orofaríngea.
  7. 7. Valoració de l’estat cardiovascular:• Prendre les constants vitals.• Observar el color de la pell i les ungles.• Abrigar i prevenir els calfreds i la hipotèrmia.
  8. 8. Valoració de l’estat neurològic:• Comprovar l’estat de consciència, l’orientació.• Comprovar la recuperació dels reflexes, de les funcions motores i sensitives.• Comprovar l’aparició del dolor.
  9. 9. Valoració de l’equilibri hidroelectrolític:• Registre de les entrades i sortides de líquids:• Sèrums, diuresis, contingut dels drenatges.• Realitzar el balanç hídric.
  10. 10. Valoració del sistema digestiu:• Prevenir l’aparició de vòmits, col.locat el pacient en posició lateral de seguretat.• Observar l’aparició de peristaltisme: moviments intestinals.• Mullar els llavis i refrescar la boca.
  11. 11. Valoració de l’apòsit i dels equips:• Observar la correcta inserció del catèter, la sonda i el drenatge.• Comprovar la permeabilitat de les vies: . La velocitat de perfusió del goteig correcta. . La sonda vesical permanent. . La cura correcta dels drenatges.
  12. 12. Accions a realitzar:• Prendre les constants vitals i valorar l’estat de consciència.• Practicar la respiració i expectoració sense que produeixi dolor.• Conèixer i prevenir les complicacions específiques de cada intervenció.• Col·locar la persona en posició lateral de seguretat, en alguns casoso i arreglar la roba de llit.• Abrigar amb mantes, si precisa.• Comprovar les connexions dels drenatges, la sèrum teràpia, l’estat dels apòsits.• No donar beguda o aliment fins que el metge ho autoritzi.• Posar barres laterals de seguretat, en alguns casos.• Deixar el timbre al seu abast i atendre les seves necessitats.
  13. 13. Preparació de la unitat del pacient:L’objectiu és proporcionar comoditat i facilitar la recuperació.• Activitats : Deixar el llit preparat per quan arribi el pacient intervingut.• Després de ventilar l’habitació, escalfar-la i deixar mantes a punt.• Comprovar el bon funcionament de les tomes doxigen i d’aspiració.• Col·locar els equips que necessiti : pal de sèrum,bomba d’infusió, amarador, aspirador.
  14. 14. Recepció i primera avaluació de la persona intervinguda.• Es fan les següents observacions i es registren:• Color de la pell: pal·lidesa, cianosi. Sudoració, pell seca o humida, presència de set, dolor, tremolor, fred, vòmits, nàusees.• Respiració: dispnea, bradipnea, taquipnea o polipnea, estertors.• Revisar els apòsits, sondes, perfusions i drenatges.• Posició adequada.• Ajudar a passar-la al llit. Posar el cap de costat i lleugerament aixecat.• Prendre les constants vitals i comprovar l’estat de consciència.•
  15. 15. Recepció i primera avaluació de la persona intervinguda (cont.)• Deixar la Història Clínica al control d’Infermeria.• Comprovar que la punció endovenosa està ben fixada i que funciona al ritme prescrit.• Comprovar el bon funcionament de la sonda i el drenatge i observar i enregistrar el contingut de la bossa col·lectora.• Anota la quantitat, color, olor,etc. Etiquetar les bosses.• Si l’apòsit quirúrgic està tacat, marcar-lo amb retolador i anotar l’hora i la data.
  16. 16. Actuació de l’Auxiliar d’Infermeria en hores posteriors :• Fisioteràpia respiratòria per a permeabilitzar les vies, fluïdificar les secrecions. Respiració forçada, hidratació oral.• Fer canvis posturals i deambulació precoç per millorar l’estat respiratori, prevenció de nafres, prevenció d’estasi venosa i de l’estrenyiment.• Realitzar el balanç hídric.
  17. 17. ELS DRENATGES QUIRÚRGICS.• Es una tècnica quirúrgica que s’utilitza per afavorir la sortida de secrecions , líquids orgànics infectats o no , de l’interior del cos a l’exterior.
  18. 18. Finalitat dels drenatges:• Promoure la cicatrització.• Prevenir l’acumulació de substàncies en cavitats.• Redueix el risc d’infecció.• Intervenir ràpidament en cas d’infecció.• Permet el control exacte del volum i característiques de la secreció. Control qualitatiu i quantitatiu del líquid eliminat.
  19. 19. Inconvenients dels drenatges:• Es una porta d’entrada a microorganismes.• La immobilització del pacient.• Les molèsties en les cures i la seva retirada.
  20. 20. Drenatges de Penrose:
  21. 21. Drenatges per aspiració en buit:
  22. 22. Vigilància dels drenatges:• Verificar el punt de sutura.• Fixar el tub al llit i vigilar la mobilització del pacient.• Assegurar-se que hi ha buit al recipient.• Permeabilitat. Observar que el tub de drenatge continua permeable.• Evitar el reflux. No aixecar el drenatge per sobre el pacient.
  23. 23. • Cura estèril. Mesures d’asèpsia.• Observar i registrar la quantitat, color, olor.• Vigilar que la pressió sigui de 10 aproximadament i que el sistema tingui un funcionament correcte. Canviar el dipòsit quan està a ¾ parts de la capacitat
  24. 24. Tipus de drenatges : 1. Els drenatges passius. Actuen per capil·laritat o per gravetat. Són simples i oberts. Té una banda radioopaca . Penrose, gassa en cigarret.• La força de la gravetat fa que el líquid es desplaci per l’interior d’un tub impermeable, que té l’extrem intern a major alçada que l’extern. El líquid cau fora del cos. ( tub de Kher, tub de silicona, drenatge pleural simple, Saratoga per declivi).
  25. 25. Els drenatges actius.• Aspiren el contingut acumulat a l’interior del cos. Buiden un volum major. Saratoga, tub de silicona. Drenatge pleural per aspiració - Pleur-evac-
  26. 26. El tub de silicona :• Dispositiu de drenatge passiu que actua per gravetat. Consisteix en un cilindre buit que comunica la llera quirúrgica amb l’exterior del cos. Drena per capil·laritat. Es fixa a la pell amb un punt de sutura i es connecta a una bossa col·lectora o de colostomia.
  27. 27. Tub de Kher:Té forma de T. S’utilitza en els conductesbiliars, després de la colecistectomia. Permetque la bilis passi al budell sense acumular-se al’interior del colèdoc, afavorint la cicatrització.
  28. 28. El Redon :• Consta d’un tub de polietilè amb perforacions laterals, que es col·loca a la ferida quirúrgica i se subjecta a la pell amb un punt de sutura. Es connecta a una ampolla de vidre o plàstic en la que hi ha buit.
  29. 29. El Saratoga : És un dispositiu de drenatge consta d’un tubpla de silicona, de doble llum, que permetalternar els drenatges passiu i actiu.
  30. 30. El Pleur-evac :• Es un dispositiu de drenatge tancat amb pressió negativa continuada, que evacua aire i /o líquid des de la cavitat pleural. Permet els moviments respiratoris. L’equip ha d’estar sempre en posició vertical i que els tubs de drenatge estiguin nets.
  31. 31. Cures d’ Infermeria en relació als drenatges en declivi i per aspiració.• Material necessari : guants, safata amb aigua tèbia, sabó, gasses estèrils, sèrum fisiològic, povidona iodada, esparadrap, equip col.lector.• Procediment :• Informar al pacient de les cures. Col.locar-lo en posició còmode.• Rentar-se les mans i posar-se guants.
  32. 32. Cures dels drenatges (cont)• Observar a diari el punt d’inserció, detectar signes d’ inflamació, comprovar que està ben fixat .• Mesurar la quantitat drenada i observar les característiques.• Col·locar un apòsit, o bé una bossa de colostomia.• En alguns casos es fa una irrigació de 20 cm 3 per mantenir el tub permeable.• Rentar la pell del voltant amb aigua i sabó. Assecar i aplicar povidona iodada.• Registrar els procediments realitzats.• Per retirar el dispositiu : es retira el punt de sutura i el tub. Es col·loca un apòsit oclusiu amb gasses estèrils i esparadrap.
  33. 33. Definició de ferida• És el trencament de l’estructura d’un òrgan causat per un traumatisme.• La cicatrització depèn de : la localització de la lesió, la seva gravetat i extensió i la capacitat de les cèl·lules per a reproduir-se i reomplir l’espai.
  34. 34. El guariment per primera intenció:• És la sutura quirúrgica.• La proximitat de les vores i l’asèpsia fan que la ferida guareixi aviat.• Aquest procés es desenvolupa en tres fases : I. Reacció. II. Regeneració. III. Remodelació.
  35. 35. El guariment per segona intenció : El guariment és més lent, de la ferida drena més líquid. Pot haver inflamació crònica i dificultats de guariment.
  36. 36. Les complicacions de les ferides.• Hemorràgia : sortida de sang dels vasos que indica una manca d’hemostàsia.• Hematoma : Col·lecció de sang localitzada a l’interior del cos.• Infecció : És la implantació de gèrmens patògens a l’interior de l’organisme.• Dehiscència : És la separació de les parets de la ferida, perquè el teixit connectiu format no ha pogut resistir les forces mecàniques de distensió. Pot aparèixer després d’un esforç : tossir, defecar, vomitar, etc.• Evisceració : És la sortida de les vísceres a través de la paret musculocutània.
  37. 37. Complicacions de les ferides (cont)• Fístula : És la creació d’una comunicació anormal entre dues cavitats o entre una cavitat i l’exterior del cos. Augmenta el risc d’infecció i el dèficit hidroelectrolític. Pot haver fístula entre : el colèdoc i la paret abdominal, entre el recte i la vagina, etc.• Granuloma: creixement de teixit que dificulta la cicatrització.• Canvi de color: cal evitar el sol directe durant un any.
  38. 38. El carro de cures.• És un element portàtil, amb safates i calaixos i suports per bossa de deixalles. Es trasllada per realitzar les cures a les unitats d’hospitalització. Es comença per la cura més neta finalitzant amb la cura més contaminada o bé infectada. En acabar es buida el carro,es neteja amb aigua, sabó i lleixiu i es replena del material a utilitzar de manera ordenada.
  39. 39. LA CURA DE LES FERIDES.
  40. 40. Set de cures estèril:
  41. 41. Protocol de la cura estèrilMaterial necessari :1. Equip de cures: pinces de dissecció, gasses estèrils, batea o ronyonera, una talla, un amarador, guants i tisores .2. Una solució de neteja : aigua i sabó, Cloramina, sèrum fisiològic, etc.3. Una solució desinfectant : povidona iodada (Betadine, etc ), aigua oxigenada, etc.4. Apòsit : Linitul ( tul gras ) o bé, Mepitel ( làmina de silicona), si precisa . Un apòsit adequat a l’estat e la úlcera, per prescripció mèdica.5. Material per fixar l’apòsit : esparadrap, benes de cotó o bé de crêpe, malles tubulars i elàstiques, o bé cotó o benes de cel·lulosa per encoixinar. Una bossa de deixalles.
  42. 42. Elecció d’ un apòsit :• Enzimàtic : afavoreix el desbridament químic de la ferida i el creixement del teixit de granulació. S’ utilitza colagenasa o fibrolisina, en un apòsit humit per a potenciar la seva acció.• Hidrogel i hidrocoloidals : Estoven i separen la necrosis. Aporten humitat, que afavoreix la granulació i cicatrització.• Foam. Espumes polimèriques :Absorbeixen l ‘exsudat,eviten la maceració.• Alginats : Algues marines amb gran capacitat d’ absorció de l ‘exsudat.• Poliuretans : Indicats en graus inicials, i quan no hi ha exsudat.• Carboni activat : Indicats en úlceres infectades i amb mala olor.• Rosa Mosqueta : potent cicatritzant.• La mel te propietats antibiòtiques i cicatritzants. Estimula el creixement del teixit.
  43. 43. Procediment de la cura :• Posar-se guants estèrils i preparar un camp estèril amb el material necessari.• Si una ferida està infectada es realitza la última i no s’entra el carro de cures a l’habitació.• Retirar l ‘apòsit, observar l’ exsudat ( color, olor, presència de sang, ...)• Si no es desprèn fàcilment, humitejar amb alcohol l’esparadrap, o bé deixar estovar una estona aplicant aigua. No arrencar mai gasses adherides. Canviar-se de guants.• Netejar de dins a fora amb gasses estèrils i solució de neteja.• Eliminar el teixit mort o esfàcels.• Desbridar consisteix en la resecció del teixit desvitalitzat amb un bisturí.
  44. 44. Cura estèril ( cont )• En alguns casos, irrigar la úlcera amb aigua i sabó i una gerra i palangana.• Secar de dintre a fora.• Desinfectar amb povidona iodada i cobrir con gasses.• De vegades no s’aplica povidona perquè resseca i inclús crema el teixit regenerat.• Aplicar una pomada o un apòsit, segons la prescripció mèdica.• Acomodar al pacient, recollir el material utilitzat.• Retirar-se els guants i posar l ‘esparadrap. Rentar-se les mans.• Anotar la cura en el full d’ infermeria, enregistrar les
  45. 45. mèriques : Absorbeixen l ‘exudat, eviten la maceració. ines amb gran capacitat d’ absorció de l ‘exudat. en graus inicials, i quan no hi ha exudació.cats en úlceres infectadas i amb mala olor.tent cicatritzant.ntibiòtiques i cicatritzants. Estimula el creixement del teixit.

×