Les preguntes fonamentals de la fiolosofia EUGENI GIL OCAÑA 1er BATX.B CURS:10-11
Que són les preguntes fonamentals de la filosofia? <ul><li>Els humans sempre ens hem preguntat per nosaltres mateixos i pe...
Les preguntes i els problemes filosòfics <ul><li>La vida ens porta necessàriament a formular preguntes però no totes les p...
Les preguntes i els problemes filosòfics <ul><li>La pregunta: Quina és la suma de 423+324? No és una pregunta filosòfica, ...
Clasificació de les preguntes filosòfiques <ul><li>Filosofia teòrica: planteja preguntes com: Què és la realitat? Què és c...
Les ètiques aplicades <ul><li>Són la part de la filosofia que s’encarrega de buscar uns principis ètics a aquestes pregunt...
Les ètiques aplicades <ul><li>Dilemes en l’ambit medicina </li></ul>
Les ètiques aplicades <ul><li>Risc que presenta l’avanç enginyeria </li></ul>
Les ètiques aplicades <ul><li>La injusta distribució de la riquesa </li></ul>
Les ètiques aplicades <ul><li>Corrupció política </li></ul>
Algunes preguntes filosòfiques
La pregunta pel cosmos
La pregunta pel cosmos <ul><li>Tots hem mirat el cel i ens hem preguntat quin es el nostre origen. </li></ul><ul><li>Ja el...
L’origen del univers <ul><li>Antecedents històrics </li></ul><ul><li>La religió judeocristiana i més tard la musulmana dei...
L’origen del univers <ul><li>La perspectiva actual </li></ul><ul><li>La teoria actual es que el univers es va crear a part...
L’origen del univers <ul><li>Pero aquesta explicació científica no evita que des de la filosofia es preguntin coses com: <...
L’origen del univers <ul><li>Què passava abans del moment inicial del Big Bang? </li></ul><ul><li>L’univers té una finalit...
L’origen del univers <ul><li>Són qüestions que admeten moltes respostes, la ciència assumeix intentar respondre-les però a...
La pregunta pel sentit de l’existència
La pregunta pel sentit de l’existència <ul><li>La pregunta per l’univers ens remet a la pregunta per l’esser humà: </li></...
Accepcions del terme “sentit” <ul><li>Com ha  finalitat o direcció </li></ul><ul><li>Hi ha sentit quan es persegueix una f...
Accepcions del terme “sentit” <ul><li>El sentit com a significació </li></ul><ul><li>Segons aquesta accepció, té sentit el...
Accepcions del terme “sentit” <ul><li>El sentit com a valor </li></ul><ul><li>Té sentit el que val la pena </li></ul>
El sentit, problema o misteri? <ul><li>PROBLEMA: </li></ul><ul><li>És   una situació en que cal esbrinar alguna cosa, i un...
El sentit, problema o misteri? <ul><li>MISTERI </li></ul><ul><li>Un misteri no és un obstacle que dificulta, sinó que obra...
El sentit, problema o misteri? <ul><li>La pregunta pel sentit, doncs, apunta al misteri </li></ul>
Tres tipus de resposta <ul><li>3 respostes bàsiques a la pregunta pel sentit </li></ul>
Tres tipus de resposta <ul><li>No hi ha sentit. L’existencia i el món són absurds </li></ul>
Tres tipus de resposta <ul><li>Hi ha un sentit immanent, que significa que el sentit està en el mateix fet d’existir de l’...
Tres tipus de resposta <ul><li>Hi ha un sentit trancendent, un sentit que despasa la mort i que es troba a partir d’ella. ...
Religió i sentit <ul><li>Totes les religions busquen un sentit últim per la vida humana </li></ul>
Religió i sentit <ul><li>La religió com a relligament </li></ul><ul><li>Existir consisteix a estar relligat a una dependen...
Religió i sentit <ul><li>La religió com a relació </li></ul><ul><li>És una relació entre l’esser huma i una realitat d’ord...
La pregunta per la mort
La mort es defineix per relació amb la vida <ul><li>La nostra concepció de la mort variarà segons com entenguem la vida </...
Concepte biològic de vida <ul><li>La vida pot estar definida com els esser vius dotats de teleonomia( del grec, vol dir fi...
Concepte filosofic de vida <ul><li>A més de les activitats físiques els filòsofs van dir que també hi ha una classe de vid...
La mort com a fenomen humà <ul><li>La mort es el cessament de la vida </li></ul>
Mort i filosofia <ul><li>La filosofia és una preparació per la mort, perquè fa que els humans visquem plenament i com més ...
Experiència de la mort <ul><li>No podem tenir experiència de la mort perquè no la podem viure </li></ul>
La mort com ha definició de l’esser huma <ul><li>L’existencialisme reflexiona sobre la existència, l'essència és existir, ...
Sentit de la mort <ul><li>El sentit de la mort varia si ho veiem des de dues posicions bàsiques </li></ul>
Sentit de la mort <ul><li>Monisme : la persona humana es tan sol lo existencial per lo tant al morir s’acaba tot </li></ul>
Sentit de la mort <ul><li>Dualisme: la persona humana esta dividida en cos i anima, hi es pot diferenciar encara dos posic...
La pregunta pel mal
La pregunta pel mal <ul><li>Un punt de vista filosòfic sobre el mal ens remet a Teodicea  que des del punt de vista etimol...
La justificació d’un déu bo davant el mal <ul><li>Per justificar un déu bo davant el mal primer hem de mirar el mals que h...
Tipus de mal <ul><li>Mal metafísic: s’identifica amb la finitud de les coses </li></ul><ul><li>El mal físic prové del func...
El mal com a injusticia <ul><li>Com es possible que els homes bons pateixin mal moral o físic? </li></ul><ul><li>Això no s...
Déu com a garant de justícia <ul><li>Si déu desapareixes  tot canviaria no hi hauria res que ens impedeixi fer el mal ning...
La pregunta per la ciència
Diferents concepcions de la ciència <ul><li>La ciència com a objectiu cert i fiable (inductivisme) </li></ul><ul><li>No es...
Falsacionisme contra inductivisme <ul><li>L’inductivisme diu que tot lo que no es pugui verificar empíricament no es ciènc...
Exemple de falsacionisme <ul><li>Si es diu que totes les zebres tenen ralles, i es troba una que no en té, a partir d’aque...
El gir historicosociològic de la ciència <ul><li>Thomas S. Kuhn va proposar  que els aspectes històrics i sociològics sigu...
El gir historicosociològic de la ciència <ul><li>Segons Kuhn la ciència normal és quan és comparteix i s'accepta  un parad...
Concepcions alternatives de la ciència <ul><li>Tot val :  Feyerabend proposa una concepció renuncia que la ciència es una ...
Concepcions alternatives de la ciència <ul><li>Concepció retorica de la ciència </li></ul><ul><li>Autors vinculats a l'her...
Condicionaments de  la ciència
Condicionaments de la ciència <ul><li>Epistemològics </li></ul><ul><li>La ciència es un coneixement fal·lible ( mai estare...
Condicionaments de la ciencia <ul><li>Tecnològics </li></ul><ul><li>La ciència esta condicionada per la tecnologia ( contr...
Condicionaments de la ciència <ul><li>Econòmics i politics </li></ul><ul><li>Avançar les fronteres de la tecnologia cada v...
Condicionaments de la ciencia <ul><li>Condicionament de l'abast del discurs científic </li></ul><ul><li>Hi ha problemes de...
Condicionaments de la ciencia <ul><li>Condicionaments ètics </li></ul><ul><li>La ciència situa a l’esser humà davant possi...
La pregunta per la utopia
Concepte d’utopia <ul><li>Es una cosa desitjable però inassolible </li></ul><ul><li>La paraula utopia del grec significa n...
La dimensió utòpica de l’ésser humà <ul><li>La utopia es bàsica en l’esser humà ja que hem de construir la nostra realitat...
Característiques bàsiques de la utopia <ul><li>Origen: l’impuls utòpic neix del rebuig de les condicions socials existents...
Característiques bàsiques de la utopia <ul><li>Fonamentació: es basa en concepcions de la naturalesa humana que defensen u...
Característiques bàsiques de la utopia <ul><li>Funció: funció critica i constructiva </li></ul>
Característiques bàsiques de la utopia <ul><li>Objectiu: una societat perfecta </li></ul>
Característiques bàsiques de la utopia <ul><li>Metodologia: experimentació mental de noves possibilitats </li></ul>
Característiques bàsiques de la utopia <ul><li>Caràcter global: descripcions detallades de com funcionarien els ideals si ...
<ul><li>Una utopia social és un model ideal de societat alternatiu a l'existent </li></ul>
Formes d’utopia <ul><li>Populars: es refereix a ordre natural </li></ul><ul><li>Clàssiques: societat justa governada per s...
Critiques al pensament útopic <ul><li>Impossibilitat de la seva realització </li></ul><ul><li>Condemna al totalitarisme: p...
Defensa de la raó utòpica <ul><li>Respecte la possibilitat de realització:  quan es creu que es possible el canvi no exist...
Defensa de la raó utòpica <ul><li>Respecte l’acusació del totalitarisme: els canvis no tenen que fer-se des d’un govern di...
<ul><li>Cal diferencia utopia ( ideal a llarg termini que permet criticar i millorar) del utopisme ( que vol convertir l’i...
La idea d’una societat justa <ul><li>Model d’una societat justa que serveixi com horitzó de canvi: </li></ul><ul><li>Nucli...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Les preguntes fonamentals de la filosofia

3.248 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
3.248
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
1.461
Acciones
Compartido
0
Descargas
14
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Les preguntes fonamentals de la filosofia

  1. 1. Les preguntes fonamentals de la fiolosofia EUGENI GIL OCAÑA 1er BATX.B CURS:10-11
  2. 2. Que són les preguntes fonamentals de la filosofia? <ul><li>Els humans sempre ens hem preguntat per nosaltres mateixos i per el món que ens envolta, per el final inevitable que es la mort, o que es el mal, totes aquestes preguntes fetes amb una profunditat significativa són les preguntes fonamentals de la filosofia . </li></ul>
  3. 3. Les preguntes i els problemes filosòfics <ul><li>La vida ens porta necessàriament a formular preguntes però no totes les preguntes són preguntes filosòfiques. </li></ul>
  4. 4. Les preguntes i els problemes filosòfics <ul><li>La pregunta: Quina és la suma de 423+324? No és una pregunta filosòfica, en canvi preguntes com Que és la suma? o Que són els nombres? si que o són. </li></ul>
  5. 5. Clasificació de les preguntes filosòfiques <ul><li>Filosofia teòrica: planteja preguntes com: Què és la realitat? Què és conèixer? Etc </li></ul><ul><li>Filosofia pràctica: es pregunta: Quin es el sentit de les nostres accions? Quins fins hem de perseguir? etc </li></ul>
  6. 6. Les ètiques aplicades <ul><li>Són la part de la filosofia que s’encarrega de buscar uns principis ètics a aquestes preguntes: </li></ul>
  7. 7. Les ètiques aplicades <ul><li>Dilemes en l’ambit medicina </li></ul>
  8. 8. Les ètiques aplicades <ul><li>Risc que presenta l’avanç enginyeria </li></ul>
  9. 9. Les ètiques aplicades <ul><li>La injusta distribució de la riquesa </li></ul>
  10. 10. Les ètiques aplicades <ul><li>Corrupció política </li></ul>
  11. 11. Algunes preguntes filosòfiques
  12. 12. La pregunta pel cosmos
  13. 13. La pregunta pel cosmos <ul><li>Tots hem mirat el cel i ens hem preguntat quin es el nostre origen. </li></ul><ul><li>Ja els primers filòsofs grecs o feien i elaboraven concepcions del món amb les quals pretenien explicar l’origen </li></ul><ul><li>Christian Wolf (1679-1754) filòsof alemany va introduir el terme “cosmologia” per designar la part de la filosofia que tracta el món en general. </li></ul>
  14. 14. L’origen del univers <ul><li>Antecedents històrics </li></ul><ul><li>La religió judeocristiana i més tard la musulmana deien que déu havia creat la Terra i el univers, els grecs en contra de la creació del no res deien que la Terra sempre havia esta allà </li></ul>
  15. 15. L’origen del univers <ul><li>La perspectiva actual </li></ul><ul><li>La teoria actual es que el univers es va crear a partir del Big Bang, i que actualment està en expansió i ho fa d’acord la idea del espai corb proposat per Einstein ( es a dir com ho faria un globus que es va inflant). Per el futur hi ha dos conjuntures: seguir expandint-nos, o el big crunch (tornar a contraure tota la massa en un punt i tornar a haver-hi una altra gran explosió) </li></ul>
  16. 16. L’origen del univers <ul><li>Pero aquesta explicació científica no evita que des de la filosofia es preguntin coses com: </li></ul>
  17. 17. L’origen del univers <ul><li>Què passava abans del moment inicial del Big Bang? </li></ul><ul><li>L’univers té una finalitat o ha resultat així per atzar? </li></ul><ul><li>Hi ha vida en altres móns? </li></ul><ul><li>La Terra constitueix un cas especial? </li></ul>
  18. 18. L’origen del univers <ul><li>Són qüestions que admeten moltes respostes, la ciència assumeix intentar respondre-les però algunes se li escapen i deixen al saber filosòfic que des d’una actitud critica mira d’ajudar a comprendre de on ve el món i quin és el nostre lloc. </li></ul>
  19. 19. La pregunta pel sentit de l’existència
  20. 20. La pregunta pel sentit de l’existència <ul><li>La pregunta per l’univers ens remet a la pregunta per l’esser humà: </li></ul><ul><li>Quin es el nostre lloc en el cosmos? </li></ul><ul><li>Quin sentit té la nostra existència </li></ul><ul><li>Quin sentit té la meva vida? </li></ul><ul><li>Per poder pensar sobre elles primer hem de saber el significat de la paraula “sentit” </li></ul>
  21. 21. Accepcions del terme “sentit” <ul><li>Com ha finalitat o direcció </li></ul><ul><li>Hi ha sentit quan es persegueix una finalitat, això planteja quina es la finalitat. </li></ul>
  22. 22. Accepcions del terme “sentit” <ul><li>El sentit com a significació </li></ul><ul><li>Segons aquesta accepció, té sentit el que significa quelcom, el terme sentit remet al llenguatge, aixi un missatge “té sentit” quan té una significació per l’altra persona que o pugui entendre. </li></ul><ul><li>Les paraules o les coses o esdeveniments són signes de manera que el món es converteix en un llibre ( pels humans) ple de sentit </li></ul><ul><li>Hi ha uns signes que remeten a un significat a part del manifest, aquest són símbols que signifiquen un objecte i a l’hora un altra realitat com per exemple la paraula “llibre” és refereix a un objecte i a l’hora és un símbol de la cultura </li></ul>
  23. 23. Accepcions del terme “sentit” <ul><li>El sentit com a valor </li></ul><ul><li>Té sentit el que val la pena </li></ul>
  24. 24. El sentit, problema o misteri? <ul><li>PROBLEMA: </li></ul><ul><li>És una situació en que cal esbrinar alguna cosa, i un cop plantejat té solució encara que aquesta sigui complexa </li></ul>
  25. 25. El sentit, problema o misteri? <ul><li>MISTERI </li></ul><ul><li>Un misteri no és un obstacle que dificulta, sinó que obra perspectives i confereix dimensions a l’existència. No es pot resoldre. Davant un misteri són diverses “respostes” que depenen de la persona i les circumstancies vitals que està </li></ul>
  26. 26. El sentit, problema o misteri? <ul><li>La pregunta pel sentit, doncs, apunta al misteri </li></ul>
  27. 27. Tres tipus de resposta <ul><li>3 respostes bàsiques a la pregunta pel sentit </li></ul>
  28. 28. Tres tipus de resposta <ul><li>No hi ha sentit. L’existencia i el món són absurds </li></ul>
  29. 29. Tres tipus de resposta <ul><li>Hi ha un sentit immanent, que significa que el sentit està en el mateix fet d’existir de l’esser humà. </li></ul>
  30. 30. Tres tipus de resposta <ul><li>Hi ha un sentit trancendent, un sentit que despasa la mort i que es troba a partir d’ella. </li></ul>
  31. 31. Religió i sentit <ul><li>Totes les religions busquen un sentit últim per la vida humana </li></ul>
  32. 32. Religió i sentit <ul><li>La religió com a relligament </li></ul><ul><li>Existir consisteix a estar relligat a una dependencia respecte les coses i respecte déu. </li></ul>
  33. 33. Religió i sentit <ul><li>La religió com a relació </li></ul><ul><li>És una relació entre l’esser huma i una realitat d’ordre superior considerada divina </li></ul><ul><li>La dimensió del l’encontre: el divi ve a per la persona </li></ul><ul><li>La dimensió de la resposta: la persona va cap a lo divi </li></ul>
  34. 34. La pregunta per la mort
  35. 35. La mort es defineix per relació amb la vida <ul><li>La nostra concepció de la mort variarà segons com entenguem la vida </li></ul>
  36. 36. Concepte biològic de vida <ul><li>La vida pot estar definida com els esser vius dotats de teleonomia( del grec, vol dir fi i norma), </li></ul><ul><li>Una definició més concreta:El terme vida (llatí: vita ), des del punt de vista de la biologia, que és el més usat, fa al·lusió a allò que distingeix als regnes animal, vegetal, fongs,, arqueges i bacteris de la resta de manifestacions de la naturalesa. Implica les capacitats de néixer, créixer, reproduir-se i morir, i, al llarg de successives generacions, evolucionar. </li></ul>
  37. 37. Concepte filosofic de vida <ul><li>A més de les activitats físiques els filòsofs van dir que també hi ha una classe de vida practica o moral </li></ul><ul><li>La vida és trobar-se en el món rodejat per les circumstancies </li></ul><ul><li>La vida és elecció </li></ul>
  38. 38. La mort com a fenomen humà <ul><li>La mort es el cessament de la vida </li></ul>
  39. 39. Mort i filosofia <ul><li>La filosofia és una preparació per la mort, perquè fa que els humans visquem plenament i com més plenament visquem més humanament afrontarem la mort. </li></ul>
  40. 40. Experiència de la mort <ul><li>No podem tenir experiència de la mort perquè no la podem viure </li></ul>
  41. 41. La mort com ha definició de l’esser huma <ul><li>L’existencialisme reflexiona sobre la existència, l'essència és existir, això significa que primer existim i desprès en funció de com ho vivim adquirim una essència. La mort ens canvia la manera d’existir </li></ul>
  42. 42. Sentit de la mort <ul><li>El sentit de la mort varia si ho veiem des de dues posicions bàsiques </li></ul>
  43. 43. Sentit de la mort <ul><li>Monisme : la persona humana es tan sol lo existencial per lo tant al morir s’acaba tot </li></ul>
  44. 44. Sentit de la mort <ul><li>Dualisme: la persona humana esta dividida en cos i anima, hi es pot diferenciar encara dos posicions, els que entenen que el cos i el anima sol existeixen si estan junts o els que diuen que quan morim sol mor el nostre cos però l’anima no </li></ul>
  45. 45. La pregunta pel mal
  46. 46. La pregunta pel mal <ul><li>Un punt de vista filosòfic sobre el mal ens remet a Teodicea que des del punt de vista etimologic ens remet tant a la justificació de Déu davnt el mal tant com la justícia de Déu </li></ul><ul><li>Hi ha dues besants al problema: </li></ul><ul><li>Justificar l’existència del mal en un món el principi del qual es Déu, sinó que a vegades s’ha suposat a Déu com l'únic triomf davant el mal </li></ul>
  47. 47. La justificació d’un déu bo davant el mal <ul><li>Per justificar un déu bo davant el mal primer hem de mirar el mals que hi ha, perquè sinó el únic mal que hi hauria seria el déu en si mateix </li></ul>
  48. 48. Tipus de mal <ul><li>Mal metafísic: s’identifica amb la finitud de les coses </li></ul><ul><li>El mal físic prové del funcionament de les lleis naturals </li></ul><ul><li>El mal moral és poder elegir entre diferents formes d’acció </li></ul>
  49. 49. El mal com a injusticia <ul><li>Com es possible que els homes bons pateixin mal moral o físic? </li></ul><ul><li>Això no seria just per això Job recorre al misteri, el qual diu que un déu actua més enllà de la lògica humana , i el únic que fem a la terra es prear-nos per l’altra vida on estarà la felicitat completa </li></ul>
  50. 50. Déu com a garant de justícia <ul><li>Si déu desapareixes tot canviaria no hi hauria res que ens impedeixi fer el mal ningú ens faria sentir que hi ha coses que ens humanitzen i coses que ens deshumanitzen </li></ul>
  51. 51. La pregunta per la ciència
  52. 52. Diferents concepcions de la ciència <ul><li>La ciència com a objectiu cert i fiable (inductivisme) </li></ul><ul><li>No es distingeix la ciència de la màgia </li></ul>
  53. 53. Falsacionisme contra inductivisme <ul><li>L’inductivisme diu que tot lo que no es pugui verificar empíricament no es ciència, per això li surt el problema de la inducció ( saber una cosa aparti d’un cas particular). El falsacionisme salva el problema de la inducció perquè s’extreuen a partir de falsedats d’enunciats es treuen falsedats universals </li></ul>
  54. 54. Exemple de falsacionisme <ul><li>Si es diu que totes les zebres tenen ralles, i es troba una que no en té, a partir d’aquest enunciat es podrà negar que totes les zebres tenen ralles </li></ul>
  55. 55. El gir historicosociològic de la ciència <ul><li>Thomas S. Kuhn va proposar que els aspectes històrics i sociològics siguin considerats ciència. Per això introdueix el concepte comunitat científica ( grup de científics que estudien el mateix paradigma( marc conceptual ampli)) </li></ul>
  56. 56. El gir historicosociològic de la ciència <ul><li>Segons Kuhn la ciència normal és quan és comparteix i s'accepta un paradigma i una revolució científica es quan es canvia aquest paradigma. </li></ul><ul><li>L’elecció de paradigmes la realitza la comunitat científica en funció de criteris interns de la mateixa comunitat i de la situació històrica </li></ul>
  57. 57. Concepcions alternatives de la ciència <ul><li>Tot val : Feyerabend proposa una concepció renuncia que la ciència es una activitat racional i que no te cap característica especial que la distingeixi de les altres ciències, a part nega que tingui objectivitat ja que depèn dels desitjos subjectius del individus </li></ul>
  58. 58. Concepcions alternatives de la ciència <ul><li>Concepció retorica de la ciència </li></ul><ul><li>Autors vinculats a l'hermenèutica diuen que les hipòtesis i teories són construccions retòriques o metafòriques extremadament eficaces l’objectiu de les quals es facilitar la comprensió de la realitat. </li></ul>
  59. 59. Condicionaments de la ciència
  60. 60. Condicionaments de la ciència <ul><li>Epistemològics </li></ul><ul><li>La ciència es un coneixement fal·lible ( mai estarem segurs de la veritat) </li></ul><ul><li>Condicionament evolutiu de la ciència ( al ser com som hem desenvolupat aquest tipus de ciència) </li></ul>
  61. 61. Condicionaments de la ciencia <ul><li>Tecnològics </li></ul><ul><li>La ciència esta condicionada per la tecnologia ( contra més avenços tecnològics hi hagi més fàcil serà investigar) </li></ul>
  62. 62. Condicionaments de la ciència <ul><li>Econòmics i politics </li></ul><ul><li>Avançar les fronteres de la tecnologia cada vegada és més car, per això es pot endarrerir el progrés científic </li></ul><ul><li>Hi ha interessos espuris i dependència del poder econòmic de les industries i el govern que seleccionen unes investigacions i no unes altres </li></ul>
  63. 63. Condicionaments de la ciencia <ul><li>Condicionament de l'abast del discurs científic </li></ul><ul><li>Hi ha problemes de l’esser humà que estan fora de l’abast de la ciència </li></ul>
  64. 64. Condicionaments de la ciencia <ul><li>Condicionaments ètics </li></ul><ul><li>La ciència situa a l’esser humà davant possibilitats múltiples entre les quals ha d’elegir per comprometeres en una direcció o un altra. </li></ul><ul><li>Potser hi ha nous descobriments però al no ser ètics queden anul·lats </li></ul>
  65. 65. La pregunta per la utopia
  66. 66. Concepte d’utopia <ul><li>Es una cosa desitjable però inassolible </li></ul><ul><li>La paraula utopia del grec significa no-lloc </li></ul><ul><li>Quan es diu que una cosa es utòpica es vol dir que no es pot fer però això no te perquè ser així </li></ul>
  67. 67. La dimensió utòpica de l’ésser humà <ul><li>La utopia es bàsica en l’esser humà ja que hem de construir la nostra realitat </li></ul><ul><li>La utopia té lloc en la insatisfacció, en aquest sentit parlem d’utopia com a motor de canvi i de transformació social </li></ul>
  68. 68. Característiques bàsiques de la utopia <ul><li>Origen: l’impuls utòpic neix del rebuig de les condicions socials existents </li></ul>
  69. 69. Característiques bàsiques de la utopia <ul><li>Fonamentació: es basa en concepcions de la naturalesa humana que defensen uns valors ètics i polítics dels quals s’elabora una idea del nou ordre social </li></ul>
  70. 70. Característiques bàsiques de la utopia <ul><li>Funció: funció critica i constructiva </li></ul>
  71. 71. Característiques bàsiques de la utopia <ul><li>Objectiu: una societat perfecta </li></ul>
  72. 72. Característiques bàsiques de la utopia <ul><li>Metodologia: experimentació mental de noves possibilitats </li></ul>
  73. 73. Característiques bàsiques de la utopia <ul><li>Caràcter global: descripcions detallades de com funcionarien els ideals si es realitzessin </li></ul>
  74. 74. <ul><li>Una utopia social és un model ideal de societat alternatiu a l'existent </li></ul>
  75. 75. Formes d’utopia <ul><li>Populars: es refereix a ordre natural </li></ul><ul><li>Clàssiques: societat justa governada per savis </li></ul><ul><li>Medievals: ideal de l’imperi cristià </li></ul><ul><li>Renaixentistes: societat basada en el saber i en els avenços </li></ul><ul><li>Il·lustrades: utopia pedagògica </li></ul><ul><li>Socialistes utòpics : exemple com motor de cambi </li></ul><ul><li>Socialistes Comunistes: eliminació propietat privada </li></ul><ul><li>Socialistes anarquistes: abolició de l’autoritat, confiança en l’home </li></ul><ul><li>Antiutopies: futur com a amenaça del desenvolupament </li></ul><ul><li>Llibertàries: basat en la incentiva privada i el mercat </li></ul>
  76. 76. Critiques al pensament útopic <ul><li>Impossibilitat de la seva realització </li></ul><ul><li>Condemna al totalitarisme: posar-les en practica exigeix violència i una societat tancada </li></ul><ul><li>Situacions indesitjables </li></ul><ul><li>Règims totalitaris ( intent de societat igualitària </li></ul><ul><li>No pot fer front a l0extrema pobresa </li></ul><ul><li>Controlo i unifica: redueix la capacitat de pensar en front dels problemes </li></ul>
  77. 77. Defensa de la raó utòpica <ul><li>Respecte la possibilitat de realització: quan es creu que es possible el canvi no existeix oposició entre lo real i lo irreal perquè allò que es real conté la possibilitat de millorar </li></ul>
  78. 78. Defensa de la raó utòpica <ul><li>Respecte l’acusació del totalitarisme: els canvis no tenen que fer-se des d’un govern dictatorial que actuí contra la voluntat del poble, es pot potenciar la dimensió altruista i respectuosa </li></ul>
  79. 79. <ul><li>Cal diferencia utopia ( ideal a llarg termini que permet criticar i millorar) del utopisme ( que vol convertir l’ideal en un programa polític concret i clarament dissenyat </li></ul>
  80. 80. La idea d’una societat justa <ul><li>Model d’una societat justa que serveixi com horitzó de canvi: </li></ul><ul><li>Nucli ètic universal: drets humans, respecte per medi ambient, actitud de diàleg… </li></ul><ul><li>El contingut utòpic: ha de haver propostes concretes de com organitzar la societat i la vida en comú </li></ul><ul><li>Els dos punts s’han d’unir per ajudar-nos a superar alló existent </li></ul>

×