2. Si viatges per Catalunya t’adonaràs que és un país molt
muntanyós. A Catalunya també hi ha planes importants,
que alternen amb les muntanyes.
Aquesta varietat de relleu fa que a Catalunya hi hagi una
gran diversitat de paisatges.
En poques hores de viatge es pot passar dels alts cims
pirinencs, de característiques alpines i de prats i boscos
propis de l’alta muntanya, a les planes de la Depressió
Central i acabar el recorregut a les platges de la costa
mediterrània.
Les principals unitats del relleu de Catalunya són el
Pirineu, el Prepirineu i les Serralades Litorals pel que fa a
les zones muntanyoses, i la Depressió Central, la
Depressió Prelitoral i la Depressió Litoral pel que fa a les
terres planes.
7. El Pirineu és un sistema muntanyós situat al nord de la
península Ibèrica. Està format per un seguit de serralades
orientades aproximadament d’est a oest que s’estén des
de la mar Mediterrània fins a l’oceà Atlàntic.
El Pirineu català per la seva extensió i la seva altitud és la
unitat de relleu més important de Catalunya i és a on hi ha
les muntanyes més altes: la Pica d’Estats (3.143 m), el
Coma Pedrosa (2.946 m) i el Puigmal (2.913 m).
Les muntanyes són abruptes i amb valls estretes
formades pel pas d’un riu.
14. El Prepirineu català està constituït per un conjunt de serres
i muntanyes aproximadament paral.leles al Pirineu,
d’altitud més baixa: no sobrepassen els 2.000 m.
Al Prepirineu hi ha la serra de Boumort, el Cadí i el
Montsec.
Aquest territori té una forma que és resultat de l’acció dels
rius, principal modeladora del paisatge.
24. Les formen dues serralades, la Prelitoral i la Litoral, que
s’estenen paral.leles a la costa. Les muntanyes tenen una
altitud de 500 a 1.700 m.
En aquestes muntanyes els boscos s’enfilen pels
vessants i a les parts més altes sol haver-hi prats de
pastura.
25. La Serralada Prelitoral és la més interior i s’estén des
del Pirineu fins més enllà de l’Ebre. Hi trobem, entre
d’altres, els massissos del Montseny, de Sant Llorenç
del Munt, de Montserrat i el Montsant.
33. La Serralada Litoral és la més propera a la costa. És més
curta que la Prelitoral, i les muntanyes són també més
baixes. Les formacions muntanyoses més importants
d’aquesta serralada són el massís de les Gavarres, el del
Montnegre, la de Collserola i el Garraf.
41. La Depressió Central és un triangle molt ampli que
s’estén entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral. Està
constituïda per un seguit de planes amb altituds entre els
100 i els 700 m, i altiplans amb algunes formacions
geogràfiques de més de 1000 m d’altura. Hi destaquen la
plana de Vic, el pla de Bages, les conques d’Òdena i de
Barberà, el pla d’Urgell i del Segrià.
50. La Depressió Prelitoral s’estén entre la Serralada Prelitoral
i la Litoral. Forma una mena de corredor paral.lel a la
costa i és format per quatre planes ben diferenciades: la
Selva, el Vallès, el Penedès i el Camp de Tarragona.
Ben a prop del mar hi ha una estreta llenca de terra que
constitueix la Depressió Litoral. Ocupa el territori de les
comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès i el
Maresme.
57. A més de les grans unitats de relleu, a Catalunya en
trobem unes altres que no formen part de les anteriors.
Les principals són la plana de l’Empordà i el delta de
l’Ebre.
Són dues planes litorals formades pels dipòsits de terra
que arrosseguen els rius que hi desemboquen: la Muga, el
Ter i el Fluvià a la plana de l’Empordà i l’Ebre al delta del
mateix nom.
