1. La historiografia llatina
Caius Iulius Caesar (100-44 aC.)
L’obra historiogràfica de Juli Cèsar es
recull en unes notes anomenades
comentarii, en les quals narra les seves
vicissituds en:
-La campanya de les Gàl·lies:
De bello Gallico
-La guerra civil entre que va emprendre
contra Pompeu
De bello civili
La informació d’aquests comentarii l’extreia dels informes tècnics
d’alguns dels seus soldats i dels informes que ell mateix enviava al
Senat.

2. La Gàl·lia
al 52 aC.
Aquí podem veure
quins pobles
habitaven aquesta
zona quan Cèsar hi va
entrar en batalla.
Podem situar molts
dels pobles que
menciona, com els
helvecis, els aquitans,
els belgues, els
germànics o els
britànics.

3. Objectiu de l’obra:
No pot ser considerat un historiador, ja que el
seu objectiu no és explicar la veritat, sinó:
-Justificar els seus actes (guerres empreses,
etc.).
-Defensar-se de les crítiques i de les acusacions
rebudes dels seus coetanis.
Hi destaquen alguns
passatges que fan
referència a costums dels
pobles amb els quals va
estar-hi en contacte.
Omes vero se Britanni vitro inficiunt, itaque
caeruleum efficiunt corporis colorem: horridiores
sunt in pugna adspectu; homines capillis
praeterea sunt promissis atque omni parte
corporis rasa praeter caput et labrum superius.
Tots els britànics s’unten amb vidre, de
manera que així creen un color blau en el cos.
Són més horribles d’aspecte en la batalla. Els
homes tenen els cabells llargs i tenen totes les
parts del cos afaitades tret del cap i de la
barba.

4. Estil de la llengua
-Vivacitat en el llenguatge, sense
passatges extensos en els quals es busca
la puresa de la llengua.
-Escrit en tercera persona, cosa que
permet crear una distància entre l’autor i
els fets relatats, fent que
- el què s’hi explica tingui més
pressumció de veracitat .
-que només s’accepti aquell
argument com a vàlid, a més
d’oferir una versió única dels
fets.

5. Vocabulari
És eminentment militar.
Termes i expressions més freqüents:
-acies_ tropa formada en ordre de batalla, ala
-aciem instruere: disposar l’exèrcit en ordre de batalla
-agmen: l’exèrcit en marxa
-castra: campament militar
-concilium: assemblea
-consilium: consell de guerra
-copiae: tropes
-eques, -itis: genets
-equitatus: cavalleria
-frumentum: blat, menjar/re frumentaria: proveïment de blat
-ius dicere: pronunciar un discurs
-hiberna (castra): campament d’hivern
-legio: legió
-manus: tropa
-passus: passa, mesura de distància romana
Pedes: soldat d’infanteria
Recreació de
soldats romans
a Tàrraco Viva.

6. Construccions o expressions més
comunes
-Prima luce: a la llum del dia
-contione habita: un cop reunida l’assemblea
-pro tempore et pro se: segons el temps i les
circumstàncies
-Cognitis his rebus: havent-se assabentat
d’aquestes coses

7. Comissio proelio, diutius nostrorum militum impetum
hostes ferre non potuerunt.
Verb: non potuerunt
Subtecte: hostes
CD: ferre  CD: impetum C. Det Nostrorum militum
CC: (ablatiu absolut) comissio proelio
CC: diutius
Fixeu-vos com Cèsar utilitza sovint la construcció de l’ablatiu absolut
No van poder
Els enemics
Aguantar l’atac dels nostres soldats
Havent començat la batalla
Durant molta estona

8. Sal·lusti
86-35 aC., amic de Juli Cèsar.
-Desenvolupà una carrera com a magistrat
-Fou procònsol a Numídia (Província
africana)
-Visqué la crisi del final de la República
-Es convertí en un cronista dels fets
històrics que li va tocar viure
Dades biogràfiques:
Bust de Sal·lusti
Època clàssica

9. • Relata els fets esdevinguts el 36 aC.
• Rememora la conjuració contra el govern organitzada per
un noble empobrit, Catilina, que nos’arribà a dur a terme
La conjuració de
Catilina (Bellum
Catilinae
• Descriu els fets de la Guerra de Numídia , aliat de
Roma(115-111 aC.)
• Jugurta, el rei de Numídia, emprèn una guerra contra els
romans on fou vençut.
Jugurta (Bellum
Iugurthinum)
• Relata els fets des de la mort de Sul·la fins l’ascens de
Pompeu.
• Pren com a model Tucídides
• Només se’n conserven alguns fragments
Històries
Obres de Sal·lusti

10. Característiques generals de Sal·lusti
Pren com a model d’historiador el grec
Tucídides
Selecciona passatges que puguin
suscitar més interès (fets, biografies,
anècdotes…
Mitjançant el discurs, descaca grans
personalitats i les presenta.

11. Època postclàssica, final de la
República
Època convulsa que provoca un gran
pessimisme: entre la població
romana:
Necessitat de recuperar la pau i
l’estabilitat perdudes en les diferents
guerres civils.
Octavi August inicia un procés de
regeneració dels costums i institucions
romanes amb la col·laboració d’escriptors i
intel·lectuals per reconstruir el prototip de
ciutadà romà.
Gènere històric viu un gran impuls, ja
que a través dels textos es pot
divulgar la grandesa de Roma.

12. Característiques de les obres
d’època postclàssica
Valor psicològic i
artístic, no de
veracitat.
Els historiadors no
al·ludeixen a les
fonts, ja que es
considera que la
citació literal
malmet la qualitat
litarària de l’obra.
Per damunt de
l’objectiu d’exposar
la veracitat, preval
el de l’interès per
destacar el valor
moral del què es
narra, i la qualitat
literària.
Autors destacats de
l’època clàssica
Tit Livi
Tàcit
Suetoni

13. Titus Livius (59 aC.- 17 dC.)
Dins el cercle d’intel·lectuals d’August, hem de
destacar Tit Livi.
-Ab Urbe Condita, o, Des de la Fundació de la
ciutat:
-Obra dividida en 142 llibres agrupats en grups
de deu o en dècades.
-Només se’n conserven 35:
-La primera dècada: des dels orígens
fins la Primera Guerra contra els
Samnites (239 aC.)
-Tercera dècada: Segona Guerra
Púnica.
-Quarta dècada: esdeveniments
posteriors a la Segona Guerra Púnica
(fins el 167 aC.) Tit Livi

14. P. Cornelius Tacitus (55-120 dC.)
Dades biogràfiques
-Fou funcionari imperial durant el final de la
dinastia Clàudia.
-Aquest fet li permet escriure els fets que havia
viscut en retirar-se de la vida política.
Obres
-Historiae
-Annals
Caracterítiques:
-Interès per estar ben documentat
-Objectiu: la imparcialitat.
- Descripció psicològica de les grans
personalitats. Tàcit

15. G. Suetonius Tranquillus (70-140 dC.)
Dades biogràfiques
-Secretari de l’emperador Adrià, pot conèixer des de
dins la història imperial, concretament de cadascun dels
seus personatges.
Obra
-Vida dels dotze cèsar o De Vita Caesarum
Conjunt de biografies des de Cèsar fins a
Domicià, en la qual s’expliquen tota mena de
detalls sobre la vida pública i privada d’aquests
personatges.
Suetoni

16. Època decadent (s. II-IV dC.)
El gènere històric es caracteritza
per la compilació i resums d’obres
històriques de períodes anteriors,
matèria atractiva per a un públic
que buscava entreteniment.
Autors destacats:
-Florus (s. II dC.): escriu dos llibres on es condensa l’obra de Tit Livi
-Eutropi (s.IV dC.): resumeix la història de Roma en el Brevarium ab Urbe
Condita, un escrit molt senzill, per la qual cosa fou utilitzat a l’Edat
Mitjana com a obra d’estudi.