1. L’alfabet llatí
És un conjunt de símbols anomenats
lletres que codifiquen una llengua en
forma d’escriptura.
L’aparició de l’alfabet suposa una
revolució de la transmissió de la cultura
i la comunicació humana.
L’escriptura va permetre l’aparició de la
literatura i de la ciència.
2. Origen de l’escriptura alfabètica
El sistema d’escriptura alfabètic és el
resultat d’un llarg procés d’abstracció de
l’escriptura que varen fer civilitzacions
anteriors a la llatina.
En un primer moment, existien els
pictogrames, dibuixos que expressaven
idees abstractes.
Més endavant, s’utilitzen els
pictogrames per a aprofitar el so de la
primera lletra del què representaven:
escriptura acrofònica.
Finalment els grecs, imitant els símbols
fenicis, completen l’alfabet amb la
invenció d’altres signes.Escriptura cueniforme sumèria
6. L’alfabet fenici es va extendre cap a
aquelles zones on comerciaven. Els
grecs, que ja havien utilitzat un altre
sistema d’escriptura, varen adaptar
aquest alfabet a la seva llengua.
La variant occidental, de la qual
prové l’alfabet llatí, és la que
s’utilitzava a la Magna Grècia, una
sèrie de colònies gregues situades al
Sud de la península itàlica.
8. Óstracons
grecs
Inscripció on s’hi distingeix “Themistokles o
deadeios
Óstracon on s¡hi distingeix el nom
“Pericles”
Els òstracons eren trossos de
ceràmica on els grecs hi escrivien
el nom dels ciutadans que volien
que s’exiliessin de la ciutat. D’aquí
prové la paraula “ostracisme”.