1. NOMS DE LA PLANTA
NOM EN CATALÀ: patata.
NOM EN CASTELLÀ: patata.
NOM EN ANGLÈS: potato.
ORIGEN
La patata ve d’Amèrica, del Perú, que està a la serralada andina. Al
segle XVI arriba a Europa.
PROPIETATS I VITAMINES
La patata és molt rica en midó(reserva intracel·lular de glúcids,
insoluble en aigua, molt polimeritzada.) També porta hidrats de
carboni(font de energia.) Té un mineral anomenat potassi(les seves
2. funcions principals són regular l’aigua en l’organisme, disminuir els
efectes negatius per l’excés de sodi, intervé en el mecanisme de
contracció i relaxació muscular(millora el rendiment atlètic.)
Aporta vitamina C que frena l’atrosi, junt amb la A i la E són
antioxidants. Els antioxidants eviten la degeneració cel·lular,
protegeixen de la contaminació i dels efectes del fum dels cigarrets,
ajusten l’excés de colesterol i acceleren la cicatrització de les
fractures òssies.
DESCRIPCIÓ DE LA
PLANTA
La patatera està dividida
en dues parts diferents.
Una de les parts és aèria,
formada per es tiges, que
són gruixudes i fulles, que
són d’uncolor verd-fosc, i
són les encarregades de la
respiració, les flors, que
poden ser blanquesrosades
3. o violetes segons la varietat.Les flors són les encarregades de la
reproducció. Tenen dos òrgans, el pistil, que ésl’òrgan reproductor
femení, i l’estam, que és l’òrgan reproductor masculí. Junts formen
el fruit que ha dintre té la llavor. Els fruits són petits, d’uns dos atres
cm. que quan són madurs són de color groc. L’altra part és
subterrània. Hi trobem les arrels, que són fines i molt llargues
També hi trobem la patata, que és un tubercle, és a dir, una tija
subterrània.
La patata també fa la fotosíntesi. És una forma de fabricar-se el
menjar, ja que les plantes es fabriquen el menjar. El procés és el
següent:
les arrels agafen aigua i sals minerals. L’aigua i les sals minerals es
barregen i formen la saba bruta que puja per la tija fins que arriba a
les fulles. Les fulles agafen diòxid decarboni que es barreja amb la
saba bruta. Les fulles també agafen llum solar que proporciona
l’energia necessària perquè la saba bruta i el diòxid de carboni es
converteixin en saba elaborada, és a dir, en aliment.
4. VARIETATS
Hi ha més de dos-cents tipus de patata. Es divideixen en tres grups
diferents. Són els següents:
Les grogues:
- Etoile du León - Jaerla - Bintje - Claustar - Eureka - Kennebec
- Marfona - Monalisa - Royal Kidney - Spunta - Obelix - Arran
Banner - Agra - King Edward - Alfa - Baraka
La segona varietat són les patates blanques blanques.
- Pentland - Xantia - Frisia
I la última varietat són les patates vermelles.
- Còndor - Xarxa Pontiac - Desirée - Asterix
També hi ha altres varietats.
6. EL CONREU
Per conrear la patata em de tenir en compte els espectes següents:
LA LLUM, que té que ser al voltant dels 20 graus, ja que la patatera
li va molt bé el sol.Però quan es cull la patata no li pot tocar el sol
perquè es tornaria verda.
LA TEMPERATURA. Les patates són molt sensibles fred i a l'excés
d'humitat.
TIPUS DE SÒL. A les patateres els hi agraden els terrenys
sorrosos.
ÈPOCA DE PLANTAR. La patatera es planta a la primavera.
REG. Les primeres patateres s'han de regar quan el sol minva,
perquè si no el sol les cremaria.
CULLITA. Les primerenques de 12 a 14 setmanes, entre 15 i 18 les
semiprimerenques, de 18 a 25 les normals i de 26 a 29 setmanes les
més tardanes.
POSSIBLES MALALTIES que són:
7. -el pansiment.-El mildium.-El fong Alternaria solani.-La fusariosis.
La sarna negra.-La sarna comú.-La podridura tova.-La murchera.
I per últim em de saber com es reprodueixen. La patatera té una
reproducció asexual.
RECEPTA
Si algun dia voleu fer algun plat amb la patata jo us recomano la
truita de patata:
Ingredients
• Per a una truita individual:
• 2 ous de gallina fresquíssims
• 2 patates mitjanes blanques noves (d'uns 150 g cada una)
• 1 ceba de Figueres, petita i rabiosament violeta.
• oli d'oliva, sal
8. Elaboració
Talleu la ceba en juliana. Escalfeu una paella antiadherent amb 2
cullerades soperes d'oli d'oliva. Salteu la ceba uns segons a foc fort, i
quan comenci a daurar-se, afegiu-hi la patata tallada un xic gruixuda,
saleu i deixeu que també es dauri lleument. Abaixeu el foc i tapeu-ho.
La patata s'ha de coure a foc lent.A part, en un bol, deixateu els dos
ous i poseu-los al punt de sal. Un cop la patata sigui cuita, l'eixuguem
de l'excés d'oli de la paella, i ho barregem totamb l'ou. Escalfeu la
paella a foc viu. Impermeabilitzeu-la amb un raig d'oli d'oliva, i
aboqueu-hi, de cop, la pasta d'ou i patata. Repartiu-la amb un
moviment circular i deixeu que faci crosta. Abaixeu el foc al mínim,
fins que veieu que l'ou gairebé hagi quallat. Impregneu un plat amb
oli, i tapeu la paella cap per avall amb el plat. Afegiu-hi un drap i
poseu-lo al damunt del plat. Exerciu-hi una lleu pressió, i amb l'altra
mà al mànec de la paella, gireu tot el conjunt sobre el plat. Torneu a
apujar el foc de la paella, i deixeu-hi lliscar el contingut del plat per
sobre, vigilant l'operació amb l'acció preventiva d'una espàtula que
n'equilibri el contrapès. Deixeu que es faci crosta per aquesta banda i
ja ho podeu servir.
9. TEXT PERIODÍSTIC EN CASTELLÀ
HABLEMOS DE LA PATATA
La patata tiene muchas vriedades, También es necesario saber como
todas muy buenas, que provienen regarla. Las primeras patateras se
de América. Nos aportan regan cuando el sol minva, porqué
vitaminaC, hidratos de carbono, si no se quemarian. También
potásio, y también tenemos que saber cuando se
almidón. Estas recojen. Las primerencas de 12
variedades se dividen a 14 semanas, las
en tres grupos. Las semiprimerencas entre 15 y18
patatas amarillas, la semanas, entre 18 y 25 las
patatas rojas i las normales i de 26 a 29 las mas
patatas blancas. La tardias.
patatas se tienen que También tenemos que conocer
conrear bien, si no no serán sus posibles malaltias, que son:
buenas. Tenemos que saber la luz
que necesita, tiene que ser al -El pensimiento.
rededor de los 20 grados, porqué -El mildium.
a la patatera le va muy bien la -El hongo alternaria solani.
luz.Peró cuando se recoje la patata-La fusariosis.
no pude toarla la luz, porqué se -La sarna negra.
volveria verde. Es necesario -La sarna común.
conocer la temperatura que -La murchera.
necesitan, las patatera son muy
sensibles al frio y al axceso de También tenemos que saber su
humidad. Tenemos que conocer su reproducción, que es asexual.
su tipo de suelo, a las patateras I por último es necesario conocer
les gustan los terrenos sorrosos. la mejor manera de
También tenemos que saber la conservarla,que es guardarlas en
época de plantación, que es la un sitio fresco, ventilado y a
primevera. oscuras.
10. GRÀFICA DE TEMPERATURA DURANT L'ÈPOCA
D'OBSERVACIÓ
25
20
15
temperatura
10
5
0
2na abril 4ta abril 2na maig 4ta maig
1ra abril 3ra abril 1ra maig 3ra maig 1ra juny
GRÀFICA DE PRECIPITACIONS DURANT L'ÈPOCA
D'OBSERVACIÓ
120
100
80
60
precipitacions
40
20
0
2na abril 4ta abril 2na maig 4ta maig
1ra abril 3ra abril 1ra maig 3ra maig 1ra juny
11. GRAFICA DEL CREIXEMENT DE LA PATATERA
DURANT L'ÈPOCA D'OBSERVACIÓ
40
35
30
25
20 creixement de la
patatera
15
10
5
0
2na abril 4ta abril 2na maig 4ta maig
1ra abril 3ra abril 1ra maig 3ra maig 1ra juny
RECULL LITERARI
POEMA
PATATES FREGIDES
N'HI EXUTES N'HI HUMIDES,
SÓN BONES LES BONES
PATATES FREGIDES.
ROSSES PER FORA, I PER DINS,
FLONGES COM EL PA CALENT,
SATISFAN EL PALADAR MÉS EXIGENT.
UN POT MENJAR-SE-LES SOLES,
PERÒ ACOMPANYEN MOLT BÉ
ELS PLATS DE CARN MÉSDIVERSOS
QUAN ENS CONVÉ.
N'HI EXUTES N'HI HUMIDES
SÓN BONES LES BONES PATATES FREGIDES.
12. Para hacer una tortilla
Compra en el mercado,
unas patatas nuevas.
Con esmero y cuidado,
las lavas y las pelas.
Cortadas en daditos,
las pasas a la sartén
y en aceite calentito,
las fríes muy bien.
Si no eres muy delicado,
y te gusta cualquier olla,
será bastante acertado,
añadirle una cebolla.
En un recipiente aparte,
bates muchos huevos.
Permíteme recordarte,
que deben ser frescos.
Un chorreón de leche,
le pone el que sabe.
¡Vale! Lo añadimos
a los huevos batidos
y estará más suave.
De la sartén sacamos,
la cebolla, las patatas,
con huevos mezclamos
y tendremos una masa.
¿Has olvidado el detalle?
Añade una pizca de sal.
¡Con cuidado, sin pasarse
o la tendrás que tirar!
En la sartén sin aceite,
bueno, con sólo un poco,
esta vez bien caliente,
lo volcamos todo.
Esperamos a que cuaje,
sin que esté muy hecha.
13. Demuestra ahora tu arte,
dándole bien la vuelta.
¡Vamos, abuela!
¡Vamos chiquilla!
¡Venga, a la mesa!
¡Ya está la tortilla!
DITES POPULARS
L’arròs i les patates bullides allarguen la vida.
Valen més dues queixalades de vaca que set de patata.
Amb tot va bé la patata, puix és menjar que no mata.
