Albert soler

1.037 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.037
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
24
Acciones
Compartido
0
Descargas
8
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Albert soler

  1. 1. NOMS DE LA PLANTA NOM EN CATALÀ: patata. NOM EN CASTELLÀ: patata. NOM EN ANGLÈS: potato. ORIGEN La patata ve d’Amèrica, del Perú, que està a la serralada andina. Al segle XVI arriba a Europa. PROPIETATS I VITAMINES La patata és molt rica en midó(reserva intracel·lular de glúcids, insoluble en aigua, molt polimeritzada.) També porta hidrats de carboni(font de energia.) Té un mineral anomenat potassi(les seves
  2. 2. funcions principals són regular l’aigua en l’organisme, disminuir els efectes negatius per l’excés de sodi, intervé en el mecanisme de contracció i relaxació muscular(millora el rendiment atlètic.) Aporta vitamina C que frena l’atrosi, junt amb la A i la E són antioxidants. Els antioxidants eviten la degeneració cel·lular, protegeixen de la contaminació i dels efectes del fum dels cigarrets, ajusten l’excés de colesterol i acceleren la cicatrització de les fractures òssies. DESCRIPCIÓ DE LA PLANTA La patatera està dividida en dues parts diferents. Una de les parts és aèria, formada per es tiges, que són gruixudes i fulles, que són d’uncolor verd-fosc, i són les encarregades de la respiració, les flors, que poden ser blanquesrosades
  3. 3. o violetes segons la varietat.Les flors són les encarregades de la reproducció. Tenen dos òrgans, el pistil, que ésl’òrgan reproductor femení, i l’estam, que és l’òrgan reproductor masculí. Junts formen el fruit que ha dintre té la llavor. Els fruits són petits, d’uns dos atres cm. que quan són madurs són de color groc. L’altra part és subterrània. Hi trobem les arrels, que són fines i molt llargues També hi trobem la patata, que és un tubercle, és a dir, una tija subterrània. La patata també fa la fotosíntesi. És una forma de fabricar-se el menjar, ja que les plantes es fabriquen el menjar. El procés és el següent: les arrels agafen aigua i sals minerals. L’aigua i les sals minerals es barregen i formen la saba bruta que puja per la tija fins que arriba a les fulles. Les fulles agafen diòxid decarboni que es barreja amb la saba bruta. Les fulles també agafen llum solar que proporciona l’energia necessària perquè la saba bruta i el diòxid de carboni es converteixin en saba elaborada, és a dir, en aliment.
  4. 4. VARIETATS Hi ha més de dos-cents tipus de patata. Es divideixen en tres grups diferents. Són els següents: Les grogues: - Etoile du León - Jaerla - Bintje - Claustar - Eureka - Kennebec - Marfona - Monalisa - Royal Kidney - Spunta - Obelix - Arran Banner - Agra - King Edward - Alfa - Baraka La segona varietat són les patates blanques blanques. - Pentland - Xantia - Frisia I la última varietat són les patates vermelles. - Còndor - Xarxa Pontiac - Desirée - Asterix També hi ha altres varietats.
  5. 5. Achat. - Àlaba.- Arka.- Ática.- Aura.- Bartina.- Belladona.- Bella de Fontenay.- Bimonda.- Blanka.- Cantate.- Cardinal.Duquessa- Rondalla.- Furore.- Gelda.- Gineke.- Goya.- Heida.- Inca.- Kingston.- Maica.- Majestic.- Mondial.- Nicola.- Olalla.- Olinda.- Ostara.- Palogan.- Rosalie.-Sergen.- Turia.- Up- to- dati.- Urgenta.- Víctor.
  6. 6. EL CONREU Per conrear la patata em de tenir en compte els espectes següents: LA LLUM, que té que ser al voltant dels 20 graus, ja que la patatera li va molt bé el sol.Però quan es cull la patata no li pot tocar el sol perquè es tornaria verda. LA TEMPERATURA. Les patates són molt sensibles fred i a l'excés d'humitat. TIPUS DE SÒL. A les patateres els hi agraden els terrenys sorrosos. ÈPOCA DE PLANTAR. La patatera es planta a la primavera. REG. Les primeres patateres s'han de regar quan el sol minva, perquè si no el sol les cremaria. CULLITA. Les primerenques de 12 a 14 setmanes, entre 15 i 18 les semiprimerenques, de 18 a 25 les normals i de 26 a 29 setmanes les més tardanes. POSSIBLES MALALTIES que són:
  7. 7. -el pansiment.-El mildium.-El fong Alternaria solani.-La fusariosis. La sarna negra.-La sarna comú.-La podridura tova.-La murchera. I per últim em de saber com es reprodueixen. La patatera té una reproducció asexual. RECEPTA Si algun dia voleu fer algun plat amb la patata jo us recomano la truita de patata: Ingredients • Per a una truita individual: • 2 ous de gallina fresquíssims • 2 patates mitjanes blanques noves (d'uns 150 g cada una) • 1 ceba de Figueres, petita i rabiosament violeta. • oli d'oliva, sal
  8. 8. Elaboració Talleu la ceba en juliana. Escalfeu una paella antiadherent amb 2 cullerades soperes d'oli d'oliva. Salteu la ceba uns segons a foc fort, i quan comenci a daurar-se, afegiu-hi la patata tallada un xic gruixuda, saleu i deixeu que també es dauri lleument. Abaixeu el foc i tapeu-ho. La patata s'ha de coure a foc lent.A part, en un bol, deixateu els dos ous i poseu-los al punt de sal. Un cop la patata sigui cuita, l'eixuguem de l'excés d'oli de la paella, i ho barregem totamb l'ou. Escalfeu la paella a foc viu. Impermeabilitzeu-la amb un raig d'oli d'oliva, i aboqueu-hi, de cop, la pasta d'ou i patata. Repartiu-la amb un moviment circular i deixeu que faci crosta. Abaixeu el foc al mínim, fins que veieu que l'ou gairebé hagi quallat. Impregneu un plat amb oli, i tapeu la paella cap per avall amb el plat. Afegiu-hi un drap i poseu-lo al damunt del plat. Exerciu-hi una lleu pressió, i amb l'altra mà al mànec de la paella, gireu tot el conjunt sobre el plat. Torneu a apujar el foc de la paella, i deixeu-hi lliscar el contingut del plat per sobre, vigilant l'operació amb l'acció preventiva d'una espàtula que n'equilibri el contrapès. Deixeu que es faci crosta per aquesta banda i ja ho podeu servir.
  9. 9. TEXT PERIODÍSTIC EN CASTELLÀ HABLEMOS DE LA PATATA La patata tiene muchas vriedades, También es necesario saber como todas muy buenas, que provienen regarla. Las primeras patateras se de América. Nos aportan regan cuando el sol minva, porqué vitaminaC, hidratos de carbono, si no se quemarian. También potásio, y también tenemos que saber cuando se almidón. Estas recojen. Las primerencas de 12 variedades se dividen a 14 semanas, las en tres grupos. Las semiprimerencas entre 15 y18 patatas amarillas, la semanas, entre 18 y 25 las patatas rojas i las normales i de 26 a 29 las mas patatas blancas. La tardias. patatas se tienen que También tenemos que conocer conrear bien, si no no serán sus posibles malaltias, que son: buenas. Tenemos que saber la luz que necesita, tiene que ser al -El pensimiento. rededor de los 20 grados, porqué -El mildium. a la patatera le va muy bien la -El hongo alternaria solani. luz.Peró cuando se recoje la patata-La fusariosis. no pude toarla la luz, porqué se -La sarna negra. volveria verde. Es necesario -La sarna común. conocer la temperatura que -La murchera. necesitan, las patatera son muy sensibles al frio y al axceso de También tenemos que saber su humidad. Tenemos que conocer su reproducción, que es asexual. su tipo de suelo, a las patateras I por último es necesario conocer les gustan los terrenos sorrosos. la mejor manera de También tenemos que saber la conservarla,que es guardarlas en época de plantación, que es la un sitio fresco, ventilado y a primevera. oscuras.
  10. 10. GRÀFICA DE TEMPERATURA DURANT L'ÈPOCA D'OBSERVACIÓ 25 20 15 temperatura 10 5 0 2na abril 4ta abril 2na maig 4ta maig 1ra abril 3ra abril 1ra maig 3ra maig 1ra juny GRÀFICA DE PRECIPITACIONS DURANT L'ÈPOCA D'OBSERVACIÓ 120 100 80 60 precipitacions 40 20 0 2na abril 4ta abril 2na maig 4ta maig 1ra abril 3ra abril 1ra maig 3ra maig 1ra juny
  11. 11. GRAFICA DEL CREIXEMENT DE LA PATATERA DURANT L'ÈPOCA D'OBSERVACIÓ 40 35 30 25 20 creixement de la patatera 15 10 5 0 2na abril 4ta abril 2na maig 4ta maig 1ra abril 3ra abril 1ra maig 3ra maig 1ra juny RECULL LITERARI POEMA PATATES FREGIDES N'HI EXUTES N'HI HUMIDES, SÓN BONES LES BONES PATATES FREGIDES. ROSSES PER FORA, I PER DINS, FLONGES COM EL PA CALENT, SATISFAN EL PALADAR MÉS EXIGENT. UN POT MENJAR-SE-LES SOLES, PERÒ ACOMPANYEN MOLT BÉ ELS PLATS DE CARN MÉSDIVERSOS QUAN ENS CONVÉ. N'HI EXUTES N'HI HUMIDES SÓN BONES LES BONES PATATES FREGIDES.
  12. 12. Para hacer una tortilla Compra en el mercado, unas patatas nuevas. Con esmero y cuidado, las lavas y las pelas. Cortadas en daditos, las pasas a la sartén y en aceite calentito, las fríes muy bien. Si no eres muy delicado, y te gusta cualquier olla, será bastante acertado, añadirle una cebolla. En un recipiente aparte, bates muchos huevos. Permíteme recordarte, que deben ser frescos. Un chorreón de leche, le pone el que sabe. ¡Vale! Lo añadimos a los huevos batidos y estará más suave. De la sartén sacamos, la cebolla, las patatas, con huevos mezclamos y tendremos una masa. ¿Has olvidado el detalle? Añade una pizca de sal. ¡Con cuidado, sin pasarse o la tendrás que tirar! En la sartén sin aceite, bueno, con sólo un poco, esta vez bien caliente, lo volcamos todo. Esperamos a que cuaje, sin que esté muy hecha.
  13. 13. Demuestra ahora tu arte, dándole bien la vuelta. ¡Vamos, abuela! ¡Vamos chiquilla! ¡Venga, a la mesa! ¡Ya está la tortilla! DITES POPULARS L’arròs i les patates bullides allarguen la vida. Valen més dues queixalades de vaca que set de patata. Amb tot va bé la patata, puix és menjar que no mata.

×