Tema 1 Introducció A Lempresa

Tècniques de comunicació Tema 1: Introducció a l'empresa

Tema 1: Introducció a l'empresa

En aquest tema aprendrem .............

1. Què és una empresa?
2. Quins elements formen l'empresa?
3. Totes les empreses tenen les mateixes característiques?
4. Empresari i empresa
5. Què s'entén per forma jurídica de l'empresa?

1. Què és una empresa?

Si parlem d'empresa en el sentit més ampli, podem dir que es tracta d’una activitat
humana organitzada, que usa mitjans humans i materials amb l’objectiu o
finalitat d'obtenir un benefici.
Si l'activitat que es realitza té com a objectiu principal aconseguir benefici econòmic,
i en el seu desenvolupament s'adquireixen responsabilitats (enfront de l’Estat, els
ciutadans, els consumidors, el medi ambient, etc.), estem parlant d'empresa en el
sentit econòmic, i podem completar la definició anterior, dient que és una activitat
humana organitzada i responsable, amb la finalitat o objectiu principal
d'obtenir benefici econòmic i, per aconseguir-lo, s'usen mitjans materials i
humans.

- El Dret Mercantil

El Dret Mercantil és un conjunt de normes, recopilades al Codi de Corriere, en què es
regulen les activitats mercantils i empresarials.

2. Quins elements formen l'empresa?

La pròpia definició d'empresa com a entitat económica ofereix pistes sobre els
elements que la conformen:
• Activitat

►
• Objectiu, finalitat
• Organització Empresa
• Mitjans
• Responsabilitat

- L’activitat. És al que es dedica; el que l'empresa realitza. En el món modern,
existeixen multitud d'activitats empresarials. Més endavant, classificarem les
empreses en funció d'aquestes activitats.

- L’objectiu o la finalitat. Com a entitat econòmica, l'objectiu principal és l'obtenció
de benefici econòmic (guanys). Si una empresa no els aconsegueix, abans o
després acabarà per desaparèixer.

1

Created with novaPDF Printer (www.novaPDF.com). Please register to remove this message.


A més, poden existir altres objectius secundaris, com ara: creació d'ocupació, millora
de la qualitat, cura del medi ambient, etc.

- L’organització. Element fonamental en tota activitat; la majoria de vegades, en
depèn la bona marxa del negoci i la seva supervivència.
Organitzar consisteix en establir una estructura clara, i després fixar les línies d’acció
a seguir per assolir l'objectiu proposat.
L’organització de cada empresa és diferent i depèn del seu objectiu, dels seus
recursos i de les seves necessitats.

- Els mitjans. Els que es necessita per al desenvolupament de l'activitat empresarial
i sense els quals no podria funcionar. Distingirem entre:
.- Mitjans humans: els treballadors i l'empresari. Sovint, els denominem
recursos humans o també capital humà.
.- Mitjans materials: els edificis, les instal·lacions, la maquinària, els vehicles,
eIs comptes corrents, els diners disponibles en metàl·lic, etc., és el que en
comptabilitat anomenem capital de l'empresa.

- La responsabilitat. És un dels aspectes que distingeixen l'empresa com a entitat
econòmica.
És més adequat parlar de responsabilitats, en plural, ja que qualsevol activitat
empresarial implica un conjunt de responsabilitats.
La responsabilitat pot ser:
.- Limitada: la que vincula les aportacions de capital que realitzen els socis a
l'extinc:ió dels deutes i obligacions de l'empresa.
- Il·limitada: vincula els béns presents i futurs d'una persona a la total extinció
dels seus deutes o obligacions.
Algunes responsabilitats de l'empresa:
.- L'activitat que es desenvolupi ha de ser legal. Les nostres lleis no permeten
la realització d'activitats il·legals.
.- Per a la posada en marxa i el funcionament d'una empresa, s'han de sol·licitar
determinats permisos i complir una sèrie de requisits que l'Administració estableix
en cada cas.
.- Obligació de pagar els deutes que s'han contret, tant amb els proveïdors
com amb els propis treballadors, als quals s'haurà de pagar els salaris.
.- La Hisenda Pública exigeix que es paguin els impostos que corresponguin a
l'activitat realitzada, i que aquests pagaments s'efectuïn en els terminis
establerts.
.- L'empresa també respondrà de la qualitat dels seus productes o serveis.
.- Enfront de la societat, en general, té l'obligació de respectar la naturalesa i el
medi ambient.

2



ACTIVITAT 1.1 RESOLTA

Identificació de tots i cada un dels elements que hem estat analitzant per a una
empresa que fabrica productes lactis:

.- Activitat: fabricació de formatges, iogurts, mató, processat de llet, postres lactis,
etc.

.- Objectiu: vendre molts productes per obtenir el màxim benefici possible.
Juntament amb aquest objectiu principalment, segurament n'hi haurà altres, com per
exemple, fabricar productes d'alta qualitat, encara que aquest objectiu secundari va
unit a l'objectiu principal, ja que si es millora la qualitat, augmentaran les vendes i
també els beneficis.

.- Organització: l'empresa estarà estructurada en departaments que s'encarreguen
de realitzar diferents funcions, com ara: compres, producció, envasat,
emmagatzematge, etc, de manera que la fabricació de cada un dels productes
segueix un procés determinat i planificat amb anterioritat.
Gràcies a l'organització, cada empleat sap què ha de fer, com i quan ho ha de fer,
amb quins mitjans i qui ho ha de consultar, etc.

.- Mitjans humans: treballen en aquesta activitat un grup de persones, que integren
la seva plantilla i formen el seu capital humà.

.- Mitjans materials: no podem enumerar tots els elements que entren en aquest
apartat; només en citarem alguns: les naus on es realitza la fabricació, les cambres
de refrigeració, les màquines, el mobiliari d'oficina, els comptes corrents, etc.

.- Responsabilitats: totes les que s'han esmentat anteriorment i algunes més, com
per exemple: davant d'una intoxicació deguda a una partida de iogurts, l'empresa
fabricant s'haurà de fer càrrec de les despeses originades pels perjudicis ocasionats
als consumidors i, en cas de danys importants, estarà obligada, fins i tot, a
indemnitzar-ne les víctimes. Aquest és un aspecte concret de la responsabilitat
empresarial.

3



ACTIVITAT 1.1

Cognoms i nom: _____________________________________________________

Curs: ____________________ Data: _____ / ______ / ______

Identificació de tots i cada un dels elements que hem estat analitzant per a una
empresa que fabrica productes lactis:

.- Activitat:

.- Objectiu:

.- Organització:

.- Mitjans humans:

.- Mitjans materials:

.- Responsabilitats:

4



3. Totes les empreses tenen les mateixes característiques?

Evidentment, no. Tractarem de classificar-les en grups, d'acord amb determinats
criteris:

• Sector primari
Segons l'activitat a què es dedica • Sector secundari
• Sector terciari
• Grans
Segons les dimensions o el
volum d'activitat • Petites
• Mitjanes PIMES

- Segons l'activitat
Existeixen molts tipus d'activitats diferents que podem aglutinar en tres grans grups,
anomenats sectors econòmics:
.- Sector primari. La seva activitat està directament relacionada amb la
naturalesa, ja que n'obté els seus productes d’aquesta. Inclou les
denominades activitats extractives: agrícoles, ramaderes, mineres,
pesqueres i forestals. A partir dels productes naturals obtinguts per les
empreses extractives, altres indústries elaboraran els seus productes.
.- Sector secundari. També anomenat sector industrial. Comprèn les
activitats de producció o manipulació de béns físics. S'hi transformen els
productes obtinguts en el sector primari o en el propi sector secundari.
S'inclouen en aquest grup totes les empreses productores de béns de
consum, així com les dedicades a la construcció.
.- Sector terciari. També es coneix com a sector serveis. Abraça les
empreses que tenen com a missió posar a l'abast dels consumidors els béns i
serveis que procedeixen dels sectors primari i secundari. En aquest grup,
trobem activitats tan importants com el comerç, els transports, l'ensenyament,
la sanitat, els espectacles, la banca, les comunicacions, les assegurances i
altres.
Els tres sectors econòmics són importants per al desenvolupament d'un país i són
interdependents, és a dir, es necessiten mútuament. Pensem, per un moment, què
seria dels productes que es fabriquen en el sector secundari si no hi haguessin llocs
on es poguessin comercialitzar o si no hi haguessin mitjans per transportar-los.
A mesura que una societat està més desenvolupada tècnicament, disminueixen les
activitats del sector primari i creixen les dels altres sectors. El contrari ocorre en
societats amb un escàs desenvolupament tècnic, en què la major part de la població
es dedica a la ramaderia, la pesca o l'agricultura.

5



- Segons les seves dimensions
No existeix unanimitat a l'hora de determinar les fronteres que delimiten les
dimensions de l'empresa; tot i això, els dos criteris generalment acceptats són el
nombre de persones empleades o les dimensions de la plantilla i la xifra de
negocis.
La IV Directiva de Societat de la Unió Europea ha fixat un criteri basat en el nombre
de treballadors que l'empresa té, com a xifra mitjana, en un exercici econòmic.
Segons aquest criteri:
.- Empresa petita: quan té menys de cinquanta treballadors.
.- Empresa mitjana: la plantilla té entre cinquanta i dos-cents cinquanta
treballadors.
.- Empresa gran: més de dos-cents cinquanta treballadors.

6



ACTIVITAT 1.2 RESOLTA

Agafem un objecte quotidià, com una cadira, i reflexionem sobre la seva
relació amb els tres sectors. Necessitem:

1.- Obtenir la fusta (activitat forestal enquadrada en el sector primari).

2.- Processar la fusta, fer taulers; deixar-los assecar i tractar-los amb productes que
la protegeixin (sector secundari).

3.- Utilitzar els taulers, juntament amb altres materials que també hauran passat pels
sectors primari i secundari, per fabricar la cadira (sector secundari).

4.- Transportar-la fins a una botiga de mobles, on es vendrà. Tant el transport com
l'activitat comercial pertanyen al sector terciari.

5.- Quan la botiga de mobles realitza una campanya de publicitat per promocionar
els seus articles, també es tracta d'un servei (sector terciari).

6.- Si qui compra paga mitjançant targeta de crèdit, estarem utilitzant els serveis d'un
banc o entitat financera (sector terciari).

Podem reflectir aquests processos en l'esquema següent:

7



ACTIVITAT 1.2

Cognoms i nom: _____________________________________________________

Curs: ____________________ Data: _____ / ______ / ______

Agafem un objecte quotidià, com una cadira, i reflexionem sobre la seva
relació amb els tres sectors. Necessitem:

1.-

2.-

3.-

4.-

5.-

6.-

Reflecteix aquests processos en l'esquema següent:

8



4. Empresari i empresa

- Què significa ser empresari?
Recorda que un element indispensable a l'empresa és l'organització i aquesta no
sorgeix de forma espontània, sinó que és necessari que algú assumeixi la tasca
d'organitzar i dirigir tots els elements que conformen l'empresa.
L'empresari és la persona o el grup de persones que governen l'empresa. Les seves
funcions més importants són planificar, dirigir, organitzar, coordinar i controlar l'activitat
que es realitza; a més, és el responsable de les decisions que es prenen.
D'aquesta definició en podem destacar tres aspectes:
.- Empresa i empresari són conceptes diferents, tot i que a vegades es confonguin.
.- Poden actuar com a empresaris tant les persones físiques com les jurídiques.
.- L'empresari és la figura que dirigeix l'empresa i que respon en nom seu.

- Tots els empresaris tenen les mateixes característiques?
Aquesta figura ha evolucionat en el temps. S'ha passat de l'empresari-propietari a
l'empresari-professional.
El primer és amo del capital, amb un interès molt directe a l'empresa, ja que les
pèrdues o els guanys aconseguits són per a ell; el segon és un directiu que
assumeix la màxima responsabilitat i la seva missió és planificar i dirigir, mentre que
la propietat del capital pertany als accionistes, que es limiten a percebre els beneficis
derivats de la seva inversió.
Actualment, conviuen les dues figures d'empresari. L'empresari-propietari se sol
donar en empreses de petites dimensions, mentre que l'empresari-professional es
troba, sobretot, en les empreses mitjanes o grans.

Exemples:
.- La DOLÇAINA, S.A., és una empresa dedicada a la fabricació de caramels.
La Sra. Glòria Casals dirigeix personalment l'activitat; a més d'empresària, és
propietària del negoci. Aquest és un exemple de propietària-empresària.
.- La xarxa de supermercats LLEVANT, S.L., té establiments per tota la costa
mediterrània. La propietat d'aquesta empresa correspon a un grup de
persones que s'han associat per posar en marxa aquesta xarxa de negocis.
Aquests socis han contractat el Sr. Víctor Pallarès com a director general i és
qui pren les decisions necessàries per al bon funcionament de la cadena de
supermercats. Al capdavant de cada establiment, hi ha una persona que
s'ocupa de la direcció, a les ordres del Sr. Pallarès.

- Requisits per a ser empresari
El Codi de Comerç ens diu que és la persona que té capacitat legal per exercir una
activitat mercantil o empresarial i que s'hi dedica habitualment. Aquesta definició hi
afegeix dos elements importants:

CAPACITAT + DEDICACIÓ

La capacitat legal. Compleixen aquest requisit les persones que han assolit la
majoria d'edat i es troben en plenes facultats mentals.
Els menors d'edat no emancipats legalment o les persones amb les facultats
psíquiques disminuïdes, podran actuar com a empresaris, però sempre per mitjà
d'una persona que els representi legalment, un tutor.

9



Altres persones, tot i complir les anteriors condicions, a vegades no disposen de
capacitat legal, en haver-ne estat privades per sentència judicial o condemna ferma,
i fins que no compleixin la condemna o transcorri el termini que la sentència
determini, no recuperaran la seva capacitat d'obrar com a empresaris.
Un altre grup de persones, tot i disposar de capacitat legal, tenen prohibit exercir
com a empresàries (de manera total o parcial), ja que aquesta activitat podria
interferir en altres activitats professionals que realitzen; és el cas dels jutges,
consellers i altres funcionaris públics en les àrees de la seva competència; també és
el cas dels agents de canvi i borsa.

Exercici habitual de l'activitat: la dedicació. No n'hi ha prou de complir els
requisits. Per ser empresari, cal exercir com a tal de forma habitual i continuada;
quan cessa aquest exercici, es perd la condició d'empresari.

Exemples:
La Laura Sans és una jove de 17 anys, que ha rebut una herència i vol posar en
marxa un negoci de lloguer de vídeos.
El Sr. Francesc Miret treballa en una companyia aèria i sempre que viatja a Mèxic
compra articles de plata que ven entre els seus coneguts i amics; de la Índia també
en porta peces de seda per a vendre-les.
Tenen els dos consideració d'empresaris?
Solució:
Com que la Laura és menor d'edat, si vol exercir com a empresària ha de fer-ho a
través d'un representant legal o tutor, que pot ser el seu pare, la seva mare o una
altra persona.
El Sr. Miret no té la consideració de comerciant o empresari, ja que la venda no és la
seva activitat habitual, sinó quelcom que fa de manera ocasional.

5. Què s'entén per forma jurídica de l'empresa?

L'activitat empresarial està regulada, és a dir, sotmesa a unes normes i a unes lleis
(Codi Civil, Codi de Comerç, Llei de Societats Anònimes, etc.).
En aquestes normes legals s'estableixen els diferents tipus d'empreses que es
poden constituir, així com els requisits que han de complir i les característiques de
cada una.
En el moment de posar en marxa una empresa, tenim dues alternatives bàsiques:
.- Empresa individual, persona física.
.- Empresa col·lectiva.

- L'empresa individual
Ja sabem alguna cosa de l'empresari-propietari o empresari-individual: s'ocupa
personalment de la gestió i direcció i no existeix cap separació entre el seu patrimoni
personal o individual i el patrimoni empresarial. Això vol dir que respon amib tots els
seus béns dels deutes que l'empresa pot contraure:

EMPRESARI INDIVIDUAL = Persona física

Representa la forma de màxim risc empresarial, ja que les pèrdues de l'empresa són
pèrdues en el propi patrimoni de l'empresari; per això, també se l'anomena, a
10



vegades, empresari-risc. La responsabilitat pels deutes econòmics, en el cas de
l'empresari individual, abraça tant el seu patrimoni present com el futur; de manera que
els seus béns queden hipotecats i subjectes al pagament dels deutes de l'empresa.
Aquesta forma jurídica és apropiada per a activitats de petites dimensions, com és el
cas dels empresaris autònoms, que actuen, sobretot, en el sector dels serveis:
hosteleria, petit comerç, perruqueries, transport, paletes, llauners, etc, i també en el
sector primari, en les activitats agrícoles, ramaderes i pesqueres.

Exemple:
L'empresa DOLÇAINA, SA., que fabrica caramels i és regentada per la seva
titular, la Sra. Glòria Casals, ha contret deutes amb els proveïdors per un
import de noranta mil euros.
La Sra. Casals, a més de l'empresa amb totes les seves instal·lacions, disposa
d'una finca rústica, duess cases a la ciutat, un xalet a la costa, un automòbil i un
compte corrent en una entitat bancària; a més, els seus clients li deuen 40.000
euros.
Tots aquests béns i drets de cobrament formen part del patrimoni i, per tractar-se
d'una empresa individual, respon amb tots aquests béns i drets pels deutes
empresarials davant dels proveïdors, en aquest cas.

- L'empresa col·lectiva
Naix quan un grup de persones s'associen, de forma voluntària, per obtenir uns
beneficis individuals a partir dels guanys col·lectius produïts per una activitat
empresarial.
Com a regla general, els patrimonis personals dels socis i el patrimoni de l'empresa
estan separats; per tant, els riscos que assumeixen els socis són menors que en el
cas de l'empresari individual.
En ser diverses les persones implicades, els socis no tenen capacitat de gestió tan
directa sobre la marxa de l'empresa com en el cas de l'empresari individual, cosa
que suposa, sens dubte, un inconvenient; a canvi, els riscos també es distribueixen
entre els socis.

Exemple:
La xarxa d'hipermercats LLEVANT, S.L., constituïda en societat mercantil, també
ha contret deutes amb els seus proveïdors per un import de cent vuitanta mil
euros.
La societat LLEVANT, S.L., està formada per cinc socis, que han aportat trenta mil
euros cada un per constituir el capital social. En aquest cas, és la societat amb el
seu patrimoni la que respon davant dels creditors, i no els socis de manera
personal; la seva responsabilitat es limita al capital amb què cada un participa a
l'empresa (30.000 €) i aquesta és la quantitat que podran perdre, com a màxim.
Si els béns empresarials no fossin suficients per pagar els deutes, els creditors NO
podrien reclamar davant dels socis particulars, encara que aquests disposessin de
patrimoni personal suficient per efectuar el pagament.

Aquesta forma jurídica és apropiada, sobretot, per a grans empreses, i per a les
mitjanes a pattir d'un cert volum de negoci.
En el grup d'empreses col·lectives, podem trobar diferents formes jurídiques,
regulades per la legislació mercantil. En el quadre següent s'esmenten les més
importants:

11



12



CONTROL TEMA 1 RESOLT

1.- L'Associació «Amics de la Muntanya»:

a) No es pot considerar empresa.
b) Es podrà considerar empresa només si els socis paguen quotes i aquestes
es destinen a finançar activitats.
c) Es pot considerar empresa, en el seu sentit ral, no en el sentit econòmic.
d) No és empresa perquè falta l'element “organització”.

2.- Indica quina de les activitats següents no pertany al sector secundari:

a) Fabricació de gelats.
b) Construcció d'habitatges.
c) Confecció industrial.
d) Producció de cereals.

3.- Indica quina de les activitats següents pertany al sector primari:

a) Hort per a consum familiar.
b) Vaqueria.
c) Indústria de conserva de tomàquet.
d) Conserves de peix.

4.- De les activitats següents, indica quina no pertany al sector terciari:

a) Perruqueria.
b) Fruiteria.
c) Hospital.
d) Construcció.

5.- Quina de les activitats següents pertany al sector secundari?:

a) Venda de joguines.
b) Restaurant.
c) Fabricació d'automòbils.
d) Entitat bancària.

13



6.- L'empresari:

a) És l'amo de l'empresa.
b) És la persona, física o jurídica, que organitza i governa l'empresa.
c) És la persona física que posa els recursos materials per a iniciar l’activitat
empresarial.
d) És la persona física que es dedica a un negoci.

7.- S'entén per empresari autònom:

a) Empresari individual.
b) Empresari que no depèn de ningú.
c) Persona que exerceix una activitat empresarial en diversos sectors d'activitat.
d) El director de l'empresa.

8.- Una PIME és:

a) Una empresa de petites o mitjanes dimensions.
b) Una empresa amb menys de 25 treballadors, sense tenir en compte la seva
xifra de negoci.
c) Una empresa amb una persona física com a empresari.
d) No és una empresa.

14



CONTROL TEMA 1

Cognoms i nom: _____________________________________________________

Curs: ____________________ Data: _____ / ______ / ______

1.- L'Associació «Amics de la Muntanya»:

a) No es pot considerar empresa.
b) Es podrà considerar empresa només si els socis paguen quotes i aquestes
es destinen a finançar activitats.
c) Es pot considerar empresa, en el seu sentit ral, no en el sentit econòmic.
d) No és empresa perquè falta l'element “organització”.

2.- Indica quina de les activitats següents no pertany al sector secundari:

a) Fabricació de gelats.
b) Construcció d'habitatges.
c) Confecció industrial.
d) Producció de cereals.

3.- Indica quina de les activitats següents pertany al sector primari:

a) Hort per a consum familiar.
b) Vaqueria.
c) Indústria de conserva de tomàquet.
d) Conserves de peix.

4.- De les activitats següents, indica quina no pertany al sector terciari:

a) Perruqueria.
b) Fruiteria.
c) Hospital.
d) Construcció.

5.- Quina de les activitats següents pertany al sector secundari?:

a) Venda de joguines.
b) Restaurant.
c) Fabricació d'automòbils.
d) Entitat bancària.

15



6.- L'empresari:

a) És l'amo de l'empresa.
b) És la persona, física o jurídica, que organitza i governa l'empresa.
c) És la persona física que posa els recursos materials per a iniciar l’activitat
empresarial.
d) És la persona física que es dedica a un negoci.

7.- S'entén per empresari autònom:

a) Empresari individual.
b) Empresari que no depèn de ningú.
c) Persona que exerceix una activitat empresarial en diversos sectors d'activitat.
d) El director de l'empresa.

8.- Una PIME és:

a) Una empresa de petites o mitjanes dimensions.
b) Una empresa amb menys de 25 treballadors, sense tenir en compte la seva
xifra de negoci.
c) Una empresa amb una persona física com a empresari.
d) No és una empresa.

16


Tema 1 Introducció A Lempresa

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Similar a Tema 1 Introducció A Lempresa

Similar a Tema 1 Introducció A Lempresa (20)

Último

Último (7)

Tema 1 Introducció A Lempresa