1. UNITAT 2: LA FUNCIÓ DE RELACIÓ I ELS SENTITS.
La funció de
relació.
La relació és una de les tres funcions vitals, juntament a la reproducció i la nutrició. Gràcies a ella ens
relacionem, mitjançant els sentits amb el mon que ens envolta.
Els sistemes encarregats de relacionar l’organisme amb l’exterior són el sistema nerviós i l’endocrí.
Sistema
nerviós.
És una xarxa de comunicació formada per milers de milions de nervis i neurones.
Regula i dirigeix el funcionament de tots el òrgans del cos i ens permet la connexió amb
l’exterior.
Funcions Detectar estímuls externs. Olor, calor, llum...
Transmetre la informació.
Coordinar les accions que cal fer.
Parts del
sistema
nerviós
Sistema
nerviós
central
És on resideixen les funcions superiors de l’ésser humà, com la memòria o el
pensament.
Format
per
l’encèfal
dividit
en:
Cervell. Dividit en dos hemisferis, és el centre de control de tot el cos.
Domina el pensament, la memòria, el llenguatge i les emocions.
Cerebel i tronc encefàlic
Medul·la espinal: és un manoll de nervis que s’encarreguen d’informar
al cervell de les sensacions externes.
Sistema
nerviós
perifèric
S’encarrega del control dels òrgans interns que no depenen de la voluntat. També
controla els sentits i el dolor.
Les
neurones
Són cèl·lules bàsiques que componen el sistema nerviós. Transmeten impulsos
nerviosos. Tenim 100.000 milions de neurones.
Formades
per:
Soma. És on està el nucli.
Àxon. És per on envien la informació a altres neurones.
Dendrites. Són les terminacions per on reben la informació, actuen
com antenes.
2. UNITAT 2: LA FUNCIÓ DE RELACIÓ I ELS SENTITS.
El sistema
endocrí
Format per glàndules. Les glàndules segreguen les hormones, que són necessàries perquè
l’organisme funcione correctament.
Les
glàndules
principals
són:
La hipòfisi és la glàndula més important del cos. Regula la major part dels processos
biològics. Controla el creixement dels ossos.
La tiroide. És troba al coll. Controla el desenvolupament físic i mental.
El pàncrees. Produeix la hormona anomenada insulina que controla el nivell de
sucre en la sang. Si falta insulina la malaltia s’anomena diabetis.
Els ovaris. Produeix l’hormona anomenada estrògens, necessària per al
desenvolupament dels òrgans reproductors.
Els testicles. Produeixen la testosterona que enforteix els cabells entre altres coses.
Els sentits. Serveixen per relacionar-nos amb l’exterior. Són cinc. Vista, oïda, olfacte, gust i tacte.
La vista Per aquest sentit percebem el color, la forma, les dimensions i el moviment de tot el que ens envolta.
L’òrgan de la vista són els ulls formats pels globus oculars, envoltats per les parpelles, les pestanyes,
les celles i les glàndules lacrimals.
Parts del
globus.
La còrnia. Part externa de l’ull. Deixa passar la llum ja que és transparent.
L’iris. Regula la quantitat de llum que entra i ens dona el color dels ulls.
La pupil·la. És l’orifici que hi ha al centre de l’iris. És per on entra la llum i és negre.
El cristal·lí. És una lent transparent, ens serveix per enfocar les imatges i veure-les
nítides.
La retina. Ésta a l’interior de l’ull, on es reflecteixen les imatges.
El nervi òptic. Transllada al cervell la informació que arriba a la retina.
L’oída Ens informa dels sons que s’originen al nostre voltant i serveix per a mantenir l’equilibri.
L’organ de l’oída és l’orella que es divideix en tres parts:
3. UNITAT 2: LA FUNCIÓ DE RELACIÓ I ELS SENTITS.
L’orella externa: Formada pel pavelló auricular i el conducte auditiu extern.
L’orella mitjana: Formada pel timpà, un conjunt d’ossets anomenats ossicles i la trompa
d’Eustaqui que connecta l’orella amb el nas per regular la pressió.
L’orella interna: Formada per la còclea o caragol, el nervi auditiu i els canals semicirculars que
tenen un líquid que ens informa sobre l’equilibri.
L’olfacte Ens pemet percebre els olors. Les persones percebem uns 50.0000 olors diferents.
L’órgan de l’olfacte és el nas.
Nas. Funcions Humectar i escalfar l’aire que entra als pulmons.
Filtrar les substàncies.
Contenir els òrgans perceptors de l’olfacte.
Parts Les foses nasals que són els orificis d’entrada de aire.
La pituïtària on estan les cèl·lules olfactives
El gust Ens permet distingir els sabors.
L’órgan més important és la llengua.
En la llengua estan les papil·les gustatives que ens fan distingir els sabors i els comuniquen al
cervell mitjançant els nervis gustatius.
Distingim quatre sabors: dolç, salat, àcid i amarg. S’ha descobert un quint sabor anomenat
umami.
El tacte Fa que percebem la temperatura, la textura, la duresa, la pressió o el dolor.
El sentit del tacte està localitzat en la pell al llarg de tot el cos.
La pell està formada per tres capes:
L’epidermis: és la capa externa, conté les glàndules sudorípares per on ix la suor.
La derma: és la capa intermitja, estan els receptors de fred, calor i pressió.
La hipoderma: es la capa interior i s’encarrega de mantenir la temperatura del cos.
4. UNITAT 2: LA FUNCIÓ DE RELACIÓ I ELS SENTITS.
Malalties
i cura
dels
sentits.
Malalties. Vista Miopia: vista gastada, es vore borrosos els objectes allunyats. Ulleres, llentilles o
operació.
Hipermetropia: és el contrari de la miopia, vore borrosos els objectes propers.
Audició Otitis: és una infecció freqüent, és inflamació de l’orella, entren bacteris, sobretot al
banyar-se en el mar, piscina o riu. No és greu, però, pot ser dolorós.
Sistema
nerviós
Alzheimer: afecta al sistema nerviós central a persones d’edat avançada. Deteriora
l’activitat mental i la memòria.
Cura
dels
sentits
Vista No exposes els ulls a llum excessiva ni mires directe al sol.
No passes massa temps davant de les pantalles i fes-ho a distancia adequada.
Oïda Evita el soroll excessiu i obri la boca en sorolls forts.
No introduïsques cap objecte pel conducte auditiu extern i neteja’t amb aigua i sabó.
Tacte Llavat les mans molt sovint amb aigua i sabó.
Posat, sempre, crema protectora abans de prendre el sol.
Olfacte
i gust.
No menges aliments massa freds ni massa calents.
No et poses a la boca objectes amb brutícia.
No introduisques objectes per les fosses nasals.
Evita olors forts com llegiu, gasolina, pintures, dissolvents...