Slow[1]

222 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
222
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
0
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Slow[1]

  1. 1. Stop the world I want to get off
  2. 2. movement
  3. 3. És una corrent de pensament que defensa la possibilitat de dur una vida més plena i desaccelerada, de manera que cadascú controli el seu propi ritme vital.
  4. 4. Actitut lenta Sovint una actitud lenta va associada amb valors negatius: “torpeza”, desinterés, tedio… són dimensions que no recullen els efcetes beneficiosos d’una actitud pausada, ben raonada i segura.
  5. 5. Així mateix, no sempre l’inactivitat és sinònim de buit. Una actitud contemplativa ens integra en el medi i pot ser el refugi D’idees brillants que ens ajudin de forma positiva
  6. 6. En definitiva, el movimient Slow és una font de plaer, útil per a allunyar-se d’una vida estandaritzada regida per la minutera del nostre rellotge, sotmesa a una velocitat que erradica la nostra capacitat per a disfrutar del moment esperat quan aquest finalment arriba.
  7. 7. Història del moviment slow Neix l’any 1986 a la plaça Espanya de Roma, arran d’una protesta en contra de l’opertura d’un McDonald’s, lidearada per Carlo Pietrini. El seu neixament és indisociable de certa actitut contestatària amb una clara oposició a l’americanització d’Europa La resposta no es va fer esperar, es va fundar l’Slow Food, que va ser la llavor del moviment L’idea era simple: protegir els productes estacionals, frescos i autòctons del acosament del menjar ràpid, i defensar els interessos dels productes Locals i amb un règim sostenible, a través del culte a la diversitat i alertant dels perills evidents de l’explotació intensiva de la terra amb finalitats Comercials
  8. 8. Posterirment, aniran apareixent noves aplicacions per a altres àmbits essencials de la nostra existència, com la salud, la feina, l’educació, el sexe o l’oci, que acabaran per conformar les àrees d’influència del movimient Slow.
  9. 9. Slow arran the world Han fet falta vent anys per a que la comunitat slow comenci a guanyar pes específic arreu del món. Fidel a la seva bandera, la propagació ha estat sense pressa, però sense pausa. LA seva influència s’ha fet molt més notable a Europa que a cap altre lloc, tot i que mils de personas viuen sota l’aixopluc del dinamisme slow per tot el planeta.
  10. 10. Slow food Des dels seus origens a Roma als 80 ha crescut considerablement. A partir del 1995 começa a expandir-se i passa de 20.000 a 65.000 membres per 42 països diferents.
  11. 11. Recentment han establert la Slow Food Fundation for Biodiversity, amb la missió d’organitzar i trobar projectes que defensin: • l’herència mundial de labiodiversitat agricultural i les tradicions gastronòmiques. • un sistema agrícola que respecti l’identitat cultural local, els recursos de la terra, la ramaderia sostenible i la salut dels consumidors individuals.
  12. 12. El Manifest de l’Slow Food declarea que: Una ferma defensa del plaer de la quietud material , és la única manera d’oposar-se a la bojeria universal de la Fast Live.. Hem perdut la majoria de tradicions i receptes artesanals que són el fonament del plaer d’un bon àpat
  13. 13. El moviment Slow Food ens repta a pensar sobre com el que decicdim consumir forma part intrínsica de les xarxes de l’economia social. El plaer de la cuina i del el menjar entre amics ajuda a desenvolupar el capital social I cultural d’un país. Algunes localitats aposten per ser conegudes com destins de l’Slow Food.
  14. 14. Un component important del l’Slow Food es el compromís d’educar els nens sobre els origens I els sabors del menjar , ajudar-los a tenir una connexió amb el que mengen, amb l’objectiu d’ajudar –los a desenvolupar els seus sentits i la seva apreciació del menjar, així com del plaer de menjar com a event social i gastronòmic.
  15. 15. Slow cities En las Slow Cities impera l’equilibri entre modernidad y tradició. El temps sembla aturar-se per afavorir la coexistència dels seus ciutadans i visitants. Lluïten contra l’homogenització i aposten fort per mantenir l’identitat local i els beneficis de la diversitat. El movimient s’ha propostat crear un entorn on la gent pugui resistir-se a la pressió del rellotge, a la compulsió de fer-ho tot més ràpid.
  16. 16. Els centres històrics són espais peatonals en els que el trànsit i els soroll associat desapareixen fomentant el passeig tranquil. Les cases s’eleven a l’unisò, mantenient la mateixa linea en les fasçanes, alçada i teulades.
  17. 17. Les grands superfícies són rebutjades a favor dels petits comerciants de la localitat, afavorint els productes autòctons. Els restaurants elaboren receptes tradicionals de la localitat a base de productes locals.
  18. 18. Ciutats d’Itàlia s’han unit per formar una associació (no un moviment) que s’anomena Citta Slow, I que té el poder d’assessorar una ciutat que vulgui ser nomenada slow. Ha desenvolupat un manifest que segueix els seus propis prinicipis I que les ciutats han de cumplir I mantenir per a poder ser considerades slow.
  19. 19. Cap poble o ciutat de més de 50,000 hab pot sol.licitar ser nomenada slow. El manifest conté 55 criteris, agrupats en 6 cateories sobre les que les ciutats són assessorades •Politica medioambiental •Infraestructures •Qualitat de mobiliari urbà •Afavoriment de prodcutes i productors locals •Hospitalitat i comunitat •Citta Slow vigilància Per ser qualificat I aconseguir el logo del cargol, una ciutat ha de ser controlada i valorada per uns inspectors que assegurin una conducta slow…
  20. 20. Aquests principis de la Citta Slow ens agradarien que fossin per a totes les ciutats independentment de lo grans o petites que siguin. Per sort un moviment amb la mateixa filosofia de la citta slow està actuant en paral.lel i d’una manera no tant estricta, permetent a cuitats que no cumpleixen els criteris,trobar la manera d’afavorir un estil de vida slow.
  21. 21. www.slowlondon.co.uk En primer lloc no és res nou, hi ha gent a tot el món que intenta aportar un punt de relax en mig de l’”avoragine” actual de les grans ciutats. Intenta aportar una mica d’inspiració, perquè sovint requerix una mica de valentia aixecar-s i dir : “NO, hi ha una altra manera de fer”.
  22. 22. Sovint els pares atiborren a ls seus fills d’activitats extraescolars per que es vagin adaptant al ritmoe frenètic de la nostra societat des d’edats ben precoces. Altres vegades , es la pròpia televisió o Internet els que jueguen aquest rol que convida a la precocidad dels més petits. Slow schooling Els nens sovint viuen pressionats per a converir-se en adults abans d’hora.
  23. 23. Pot fer referència a molts aspectes de l’educació, des de aportar l’Slow Food al menjador escolar fins a integrar-lo en el procés d’aprenentatge i l’administració de l’escola. En definitiva es refereix a acostar l’slow movement a l’educació. Molts països són molt estrictes a nivell curricular, es tractaria de fer èmfasi en el resultat, no en el procés. Intenta impulsar el joc en un entorn favorable a la interacción, lluny de competir. Així mateix, s’afavoreix als nens a descansar i relaxar-se para ordenar de forma estable i creativa les seves idees.
  24. 24. Ha quedat demostrat que una ensenyança més lenta, basada en aprendre a pensar I a establir connexiones, resulta molt més positivo i efectiuque devorar informació per vomitar-la després en un examen. L’slow school tracta de capacitar als individuus (no de crear futurs directors generals de multinacionals) Hi ha varies slow escoles que ja fa molts anys que funcionen , no s’han trobat diferències a nivell curricular a llarg termini. Si hi ha diferències en altres aspectes com el treball en equip, la capacitat de resoldre problemes, etc.. A favor de l’slow school.
  25. 25. L’slow school tracta de capacitar als individuus (no de crear futurs directors generals de multinacionals) Existeix un debat paral.lel entre slow sood/fast food i l’slow Scchool/fast school. Aquesta darrera només té en compte els resultats, no el procés. Hi ha varies slow escoles que ja fa molts anys que funcionen i nos’han trobat diferències a nivell curricular a llarg termini. Si hi ha diferències en altres aspectes com el treball en equip, la capacitat de resoldre problemes, etc.. A favor de l’slow school.
  26. 26. Slow gym Slow travel Slow sex Slow money
  27. 27. 8 consells slow • Tómate una infusión con los pies apoyados fuera de la ventana. No hacerlo mientras conduces. • Invierte calidad de tiempo en la bañera, y si es acompañado mejor. • Escribe estas palabras en un sitio visible: Hacer varias tareas a la vez es no hacer ninguna bien • No te veas forzado a responder con rapidez, tómate tu tiempo. • No lleves el reloj encima, no te preocupes que sabrás la hora. • Bosteza a menudo. Bostezar es bueno para la salud • Escucha una pieza de música de Mozart en su tempo original.

×